2n batx. A

27/02/2009

Fitxa tècnica

Títol: La lengua de las máriposas

Nacionalitat: Espanya

Any: 1999

Duració: 99 minuts.

Direcció: José Luis Cuerda

Productor: Fernando Bovaira i José Luis Cuerda per SOGETEL

Gènere: Drama Històric

Guió: Rafael Azcona i José Luis Cuerda

(amb la colaboració de Manuel Rivas)

Basat en relats del llibre "¿Qué me quieres, amor? de Manuel Rivas.

Fotografía: Javier Salmones

Muntatge: Ignacio Cayetano Rodríguez

Música: Alejandro Amenábar

Actors: Fernando Fernán Gómez (Don Gregorio), Manuel Lozano (Moncho "Gorrión") Uxia Blanco (Rosa), Gonzalo Martín Uriarte (Ramón), Alexis de los Santos (Andrés), Guillermo Toledo (O´Lis), Elena Fernández (Carmiña).

Resum

Corre l'any 1936. L'accio es situa en un poble de Galícia. Al principi, Moncho, un noi de 8 anys, està preocupat perque el dia següent a d'anar per primer cop a classe, degut a una enfermetat, asma, i ha sentit que el noi pega als alumnes. Després de un mal començament, degut al qual se li queda el malnom de “gorrion” el noi fuig corrents i s'amaga a la muntanya on pasa la nit. El professor, Don Gregorio, que resulta ser un home la mar de simpatic que mai ha aixecat la ma a un alumne, va personalment a casa del noi i li demana perdó. El dia proxim dia, el noi torna a classe i es rebut amb un aplaudiment. Llavors coneix a Roque el seu millor amic amb el qual coneix l'historia de Carmiña i O'lis, i el noi descobreix el sexe, tot i que no s'entera del tot.

Les clases segueixen, i el professor, un personatge republicà i liberal, ensenya coses als alumnes com l'origen de les patates, que és un tironorrinco i perque la llengua de les papallones té forma d'espiral, coses que fan que Moncho prest senti admiració per el seu professor. Una admiració que es veura corresposta per un afecte especial del mestre per l'alumne.

Per altra banda, el germà de Moncho, Andrés, un jove saxofonista que es la referencia del seu germà petit. Andrés es sent atret per les noies xines, i mitjançant la banda de música i una festa popular, coneixerà a una jove de la qual caura inmediatament enamorat, en un amor adolescent que acabarà truncat, deixant al jove ferit, ja que ella ja està casada i la relació es imposible.

Tota la trama es situa en la Espanya de la segona república. En un ambient incert i on es mescla l'anarquia amb un gobern indecis que fa que el poble es dividesqui entre els republicans més aferrims i entre els que preferien no prestar molta atenció al tema, seguint el conegut refrà que diu: en boca tancada, no entren mosques.

El pare dels nois, Ramón, és un sastre d'idees republicanes, que es mantenen limitades i vigilades per la seva prudent dona, una mare que es preocupa més per la seva familia que per la política.

També apareix una figura que s'oposa a aixó. És Don Avelino, poderos i ric agricultor que representa l'opressió caciquil, present a Espanya durant molt de temps, i també la diferencia de classes socials. El fill d'aquest, Jose Maria, serà l'unic enemic que trobarà Moncho en la pel·lícula.

Per altra banda, la germana Roqué, Aurora, serà objecte del primer amor de Moncho, un amor infantil entre dos nens que no acaba en res més.

Finalitzant un dels relats de l'obra, es descobreix que Carmiña és en realitat filla de Ramon, tot i que donat la professió poc valorada d'aquesta, no es acceptada a la familia.

Finalment, també apareix la presencia religiosa de l'època. El catolicisme es present a tota Espanya i encara regeix en les escoles, fet que es fa present en una escena en la qual el capellà recrimina a Don Gregorio que els nens han perdur l'interes per la religió culpa seva. Apart, apareixen les mostres revolucionaries que es donaren a Catalunya, com la crema de convents, i també el republicanisme federal que s'instaura allà, donant una mala impressio dels catalans a la resta d'Espanya. I com els repúblicans mostraven una oposició cap a la religió.

En la pel·lícula apareixen altres temes diversos com la important emigració cap a Amèrica que es patí o per altra banda, la poesia, la música, etc.

Ja cap al final del film, es comença a entreveure un decantisme del republicanisme i tot explota i es desbarata el 18 de juliol, del mateix any, 1936, dia en que el general Franco, amb l'ajuda d'altres militars, portà a cap el famos cop d'estat que abocà Espanya a la guerra civil. Durant el transcurs de l'historia apareixen noms tan importants i trascendentals com el de José María Gil-Robles, participant i dirigent de partits com Acción popular o la CEDA, que es situava en contra de l'anarquia que regnava, o Manuel Azaña, president de la II republica espanyola, presents en l'acció nacional del panorama del moment.

El drama es desenvolupa quan Espanya es veu hinundada per un anti-republicanisme que obliga a triar entre la clandestinitat o el castig.

En aquest ambien de dubte i repressió, el pare de Moncho, es veu aturat per la seva dona i no surt amb els republicans, que finalment acaben pressos i abandonant el poble davall una pluja de crits i insults, la majoria per dissimular. El moment trist apareix quan surt l'ex-professor, Don Gregorio, i es despedit per els crits de Moncho, que tot i aixó, finalment demostra la seva pena, per la perdua de l'home que li havia descobert el mon, cridant paraules com tilonorrinco o espiritrompa, tancant el relat amb un detall dramatic i que demostra la perdua del nen.

Guió

El guió de la pel·licula escrit per Rafael Azcona i José Luis Cuerda, esta basat en el llibre de relats ¿Qué me quieres, amor? de Manuel Rivas, que va escriure al 1996. Concretament, esta basat en tres relats independents que s'uneixen per mitja de Moncho. El primer i l'eix central de la pel·lìcula és La lengua de las mariposas del que la pel·lícula pren el títol, els temes centrals i els personatges principals: Moncho, la seva família i D. Gregorio, un mestre republicà entranyable que remet a la figura d'Antonio Machado i la pedagogia de la qual està impregnada de la filosofia de l'Institució Lliure d'Ensenyament. La seva major preocupació és la d'educar homes lliures. El lloc on es localitza l'acció, que vam observar a través dels ulls de Moncho, viu sense pors, encara que no sense tensions i divisions, dintre del marc polític que oferix la República.

El segon relat, Un saxo en la niebla conta la història d'Andrés, un aprenent de saxofonista que descobreix la passió per la música quan troba l'amor en un exòtic personatge, una xinesa. En la pel·lícula Andrés passa a ser el germà de Moncho, i l'orquestra, els personatges de la qual passaran a formar part de la pel·lícula, servirà com a fons per a contar la iniciació a l'amor d'un adolescent i com marc per a situar-nos en diferents festes populars.

La tercera font del guió és l'obra Carmiña, on es tracta de l'amor adult i del sexe. No està especificat el temps, però també transcorre en la més immediata postguerra per les referències indirectes que apareixen en el conte. En la pel·lícula, Carmiña es converteix en la filla bastarda del pare de Moncho, i la seva tia apareix com la seva mare. A través d'aquest últim personatge, s'incorpora a la pel·lícula un nou tema: la mort. No és un fet molt usual en el cinema espanyol que s'escullin diversos relats per a construir una pel·lícula. Això obliga a fer una adaptació dels tres relats, modificar personatges, inventar parentescs i relacions i crear altres personatges nous.

Personatges

Desprès de tot el resum, situaré una mica els personatges, les relacions i el que ens podem trobar a la pel·lícula.

El protagonista es Moncho, conegut com Gorrion, de 8 anys. La seva família està formada per el seu pare, Ramón, un sastre republicà, la mare i el germa, Andrés, que fa feina a una farmacia i toca el saxo. L'altre personatge important es Don Gregorio, mestre republicà també, la dona del qual va morir amb 22 anys.

En l'aspecte infantil cal resaltar a Roque, company de seient, Aurora i José Maria, amb el qual es barallarà Moncho. Apart de la resta dels alumnes de la classe.

Per part del germà, hi ha la Orquestra Azul, banda que desenvolupa la part que pertany a Un saxo en la niebla. També el professor de música, un personatge excentric que compara els instruments amb les dones, el batle de Boal i la china, de la qual s'enamora perdudament.

Amb l'altre relat apareixen Carmiña, la filla il·legítima de Ramón, la seva mare i Tarzan, un ca que molesta a O'lis, que finalment l'acabarà matant.

En l'ambit del poble apareixen el camarer del bar, el pare de Roque, republicà que acabarà captiu, alguns republicans més i l'home de la fira que té un “pajarito sabio” que tot ho sap.

Finalment la aparició de personatges que omplen les escenes com els falangistes, la guardia civil i la resta del poble.

Temps

La pel·licula es situa a l'any 1936. Per el que diu el professor en una escena i per l'ambient de la pel·lícula es pot dir que està apunt d'arribar la primavera. I acaba amb el cop d'estat del 18 de juliol del mateix any. Per tant, el temps intern de la pel·lícula oscil·la entre 3 i 4 mesos.

El film comença amb un ritme lent, narrant els dos primers dies de la vida de Moncho a partir de que comença a anar a l'escola. A partir d'aqui la historia va narrant episodis saltejats sense explicar molt bé els periodes de temps entre escena i escena. Un dia es veu com Moncho i Roque segueixen a O'lis per primer cop i un altre van al camp amb el professor a estudiar naturalesa. Els moments que marquen la diferencia són, cronologicament, el primer dia de classe Moncho, la primera vegada que segueixen a O'lis i descobreixen el sexe, la baralla amb José Maria, l'entrada a la banda de Andrés i el carnaval, el dia que van al camp i descobreixen les papallones i l'incident amb l'asma de Moncho, la mort de la mare de Carmiña, la celebració del aniversari de la República, l'actuació de la banda a un poble veí i el descobriment de la noia xina per part de Andrés,

Aquí hi ha un dels salts temporals importants de la pel·lícula i es que en la próxima escena ja es fí de curs i el professor, Don Gregorio, es retira donant un discurs que agrada a tothom, menys a Don Avelino que evidentment es sent molest per les idees republicanes i liberals que el perjudiquen.

Desprès d'aixó cal destacar l'episodi en que Moncho regala una flor a Aurora, moment de gran tendresa pero que nomes representa un mínim amor entre dos nens.

El segon cop que Roque i Moncho segueixen a O'lis, que posteriorment mata a Tarzan.

I aqui l'altre salt important, que porta al 18 de juliol, en que es donà el cop d'estat que desbarat la vida de tots els personatges que s'han comentat anteriorment.

La pel·lícula trata dos dels temes més importants de la història espanyola i més representats en el cinema. Narra la Espanya de la segona república i el cop d'estat que portà a la guerra civil. Va ser una època de divisio a Espanya, de revolucions i de reformes.

En el film es veuen representats tots els temes donats en les unitats 13 i 14 del llibre de text, la república, la constitució, les tensions ineriors, dificultats econòmiques, la qüestió religiosa, les autonomies, el conflicte social, el periode de incertesa i de reformes, partits com el CEDA i altres, i finalment el cop d'estat, el falangisme, la repressió dels republicans i idees anarquistes, etc. Sen's introdueix al ambient amb frases com: <<Los maestros no ganan lo que tendrían que ganar; Ellos son las luces de la República>>, a lo que la dona contesta: << La República, la República. Ya veremos adónde va a parar la República>>. Aixó ens col·loca davant el tema de les dos Espanyas enfrontadas.

Representa molt bè aquests temes tot aportant dades i dates importants, com l'aniversari de la república o discursos com el de Gil Robles, per la radio.

El director i la pel·lícula en general no es situa molt en cap costat però clarament pinta els personatges anti-repúblicans amb un aire caciquil, anti-social, dur i amb connotacions negatives. Tambè al final es pinta als repúblicans com a dolents, com a part de l'història, peró clarament els dolents de l'escena són els falangistes i els soldats.

Espai

La pel·lícula està bastant repartida en quant a interiors i exteriors, tot i que possiblement passi pes temps a l'exterior. Amb el fet de estudiar naturalesa i de tenir lloc a un poble rural es bastant comú veure al noi caminant pel carrer o pel bosc. Els principals espais interiors són casa seva i l'escola. En canvi els espais exteriors estan més repartits i cal destacar el pati de l'escola, el cami cap a casa de Carmiña, el bosc on va amb el professor, el riu en el qual entra dos cops per motius diferents, una per culpa del asma i l'altre per parlar amb Aurora, els carrers, la plaça del carnaval, altres pobles, etc. Es representa bastant com és un poble així, vegent-se el mercat del poble o les dones que feien net la roba al riu.

Obviament, com la pel·lícula està basada en fets reals i grabada en un poble real l'ambient és realiste i versemblant. Representa perfectament la vida d'aquella època, les dones que anaven a comprar al matí i feien feina de casa i els homes que treballaven i després es reunien en alguna tasca.

També l'ambient religios queda plasmat en el dialeg que mantè la mare de Moncho amb dues dones més, i també introdueixen el tema de la república, del federalisme de Catalunya i del vot de les dones.

La pel·lícula va ser rodada a la ribeira sacra, una zona de Galícia que compren els riu Sil i el Miño. Concretament, als pobles de Allariz i Ribadavia. Es pot apreciar un paisatge bonic amb abundant bosc i les aigues del riu Sil.

Anàlisi formal

La pel·lícula, que es nota que va ser grabada fa uns anys, no presenta molta calitat d'imatge, però tampoc menys de l'esperada per un film de fa una desena d'anys. L'imatge presentada no sol ser càlida, menys en les escenes que es surt del poble, sinò que més bé presenta colors freds que introdueixen a l'espectador en el mon de l'època, fred i sense tantas comoditats com ara. Apart d'aixó la majoria d'escenes estan ben il·luminades i tenen lloc de dia, menys dues o tres escenes que són de vespre i es surt de la ciutat, com per exemple quan Moncho es perd al bosc, o quan O'lis aprofita l'obscuritat per poder llevar-se el molestos gos del damunt.

En la qüestio d'enfocament i plans, es veuen majoritariament plans mitjans que no pretenen centrar-se en ningu en particular sinò mostrar l'ambient o algun grup de persones. Però alguns cops s'aprecien plans de detall, com per exemple quan el professor porta als alumnes al bosc i ensenya detalls importants de la natura.

També l'us de plans generals, com en el carnaval o la festa pópular, i sobretot primers plans com en el discurs de Don Gregorio o la cara de Moncho quan veu allunyar-se el professor, amb ulls tristos i sabent que s'està empressonant la vida d'un home lliure.

En l'àmbit de les tècniques de grabació no destaquen grans paisatges o grans contrastaments. Nomès cal apreciar alguns travellings, com el moment en que Moncho i Andrés dialoguen damunt el camió o el moment final en que Moncho i altres nens corren darrere els repúblicans apresats dins el camió de l'exercit, sortint del poble, mentre els apedrejen.

El punt de vista és sempre frontal i no destaca cap moment en que es resalti algú o que es volgui donar alguna impressió o efecte diferent.

No és una pel·lícula amb una gran banda sonora i només el fet de que Andrés es dedica a la música introdueix melodia al film. Destaquen els fragments que s'escolten al carnaval o a la festa pópular, moment en que Andrés interpreta un gran moment improvisat de saxo, buscant l'admiració i atenció de la noia xina que el mira. El que si destaquen més són els efectes ambientals com els que s'escolten quan l'acció es traslada a la natura, apreciant re nous d'ocells i dolces melodies.

El vestuari és molt adequat i versemblant, ja que s'aprecia la rigides de l'època i com per exemple els nois anaven ben arreglats a l'escola i per tot. Apart d'aixó es veu la roba típica de l'època, les dones ben tapades i els homes o bé amb roba de treball o bé arreglats.

Significació

La pel·lícula té un objectiu clarament historiador tot i que busca la funció estetica i atractiva, per aixó s'utilitza el recurs de juntar tres relats diferents. S'ha presentat el tema de la segona república espanyola, tema que ja s'ha explicat anteriorment, ensenyant la societat de l'època i les diferencies amb l'actual. Això apart de les tensions de l'época i les diferencies socials.

Moncho finalment opta per l'opció de dissimular, decisió que anteriorment havia acceptat, amb dificultats i resignació, el seu pare. Ha de fer, el que segur no volia, per no cridar l'atenció i per defensar la família de l'opressió que es dona amb la guerra civil i l'arribada de Franco al poder.

Per tant es pot dir que el final no es el que es catalogaria com feliç, sinò que és realista. Algunes persones devien ser fidels i van morir. Moncho i la família mostra l'opció de la resignació.

Com ja sa comentat abans es donen connotacions negatives als cacics i les persones importants que estan en contra de la república, com també a autoritats religioses que també predicaven en contra d'idees socialistes i repúblicanes.

En canvi, es promouen els valors liberals, amb el clar exemple del professor, republicà aferrim, pintat com un home bondados i simpatic, que nomes vol el millor per els seus nens i del qual ningú pot pensar malament.

Apart d'aixó, es mostres molts temes com l'amor infantil, les dificultats d'un nen malalt, l'abus de poder i la corrupció, la prostitució, homes borratxos, etc.

Es veu la pressio que patia una mare que havia de defensar al seu marit tot i no estar d'acord amb ell. Les dificultats de les famílies de l'època. L'humiltat en canví, del pare que finalment tria la seva família. La inocencia de Moncho. L'adolescencia en estat d'ebullició d'Andrés. Tertulies de bar. Etc.

Bibliografia

· Chatman, Seymour B., Historia y discruso. Estructura narrativa de la novela y el cine, Taurus, Madrid.

· Gimferrer, Pere (1985), Cine y literatura, Planeta, Barcelona.

· Gómez Mesa, Luis (1978), La literatura española en el cine nacional, 1909-1977, Filmoteca Nacional, Madrid.

· (1999) Cine Español par el Exterior. Ciclos y temas y Literatura española: una historia de cine, Dirección General de Relaciones Culturales y Científicas del Ministerio de Asuntos Exteriores de España.

· Filmaffinity

27/02/09

10