LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS

Introducció

El tema de l'obra és, com el seu nom indica, la interpretació dels somnis, és a dir, com es realitza, en que es basa..., i tot això sota el punt de vista de Sigmund Freud, l'autor de la mateixa. En ella hi trobarem una de les teories referents al coneixement i estructura de la ment humana que ha exercit molta influència, com és la teoria psicoanalítica, de la qual les explicacions no van trigar en convertir-se en un nucli d'un mode totalment nou d'entendre la realitat psíquica que ha marcat de forma notable el segle XX. La interpretació dels somnis, va jugar un paper important en la innovació teòrica. És la primera obra on Freud exposà amb rigor i claredat les línies generals de les seves hipòtesis i mètodes. Inclòs dins de la filosofia, aquesta obra pertany a la branca de la metodologia, ja que, com he dit abans, ens explica el mètode que utilitza Freud en la interpretació onírica.

b) Referència bibliogràfica sobre l'autor

Sigmund Freud va néixer en Freiberg (actual Príbor, República Txeca), el 6 de maig de 1856 i es va educar a la Universitat de Viena. Quan tenia tres anys, la seva família es va traslladar a Leipzig. Poc temps després, la família es va instal·lar a Viena, on Freud passà la major part de la seva vida.

Encara que la seva ambició des de petit era exercir dret, Freud es va dedicar a estudiar medicina just abans d'entrar a la Universitat de Viena el 1873. Inspirat per las investigacions científiques del poeta alemany Goethe, va sentir el desig d'estudiar ciències naturals, i de resoldre algun dels reptes que en aquell temps afrontaven els investigadors del seu temps.

Durant el tercer curs, Freud començà a investigar sobre el sistema nerviós central dels invertebrats. Aquestes investigacions van fer que Freud es descuidés de les seves obligacions acadèmiques i trigués tres anys més de l'habitual en aconseguir la llicenciatura de medicina.

El 1881, acabà la seva llicenciatura. Però no va voler abandonar el treball experimental i va permanèixer a la universitat com a ajudant al laboratori de fisiologia. Al 1883, es va veure obligat a abandonar la investigació teòrica

Així Freud va estar tres anys a l'Hospital General de Viena, dedicant-se successivament a la psiquiatria. la dermatologia i els trastorns nerviosos. En 1885, després de ser assignat professor adjunt de Neuropatologia a la Universitat de Viena, deixà el seu treball a l'hospital.

A finals del mateix any, va rebre una beca per estudiar a París junt al neuròleg Jean Charcot, que treballava en el tractament de certs trastorns mentals mitjançant la hipnosi. Els estudis de Freud amb Charcot van establir definitivament els seus interessos cap a la psicopatologia, l'estudi científic dels trastorns mentals.

El 1886 Freud es va establèixer com a metge privat a Viena, especialitzant-se en els trastorns nerviosos. Va sofrir una fort oposició dels metges de Viena per la seva defensa del punt de vista de Charcot sobre la histèria i l'ús de la hipnosi, llavors considerats com enfocaments poc ortodoxes. L'enfrontament resultant va retardar l'acceptació dels seus descobriments posteriors sobre l'origen de les neurosis.

El primer treball publicat de Freud sobre la patologia va ser Sobre l'afàsia, al 1891; era un estudi d'aquest trastorn neurològic on la capacitat per pronunciar paraules o anomenar objectes comuns es perd com a conseqüència d'una malaltia orgànica al cervell. Els seus treball posteriors s'inscriuen en aquest terreny, que Freud havia batejat com a psicoanàlisi en 1896.

En aquesta nova orientació de Freud es va donar a conèixer per primer cop en el seu treball Estudis sobre la histèria (1893), elaborat amb la col·laboració del metge vienès Josef Breuer. Aquesta obra va marcar el començament de la teoria psicoanalítica, tenint com a base les observacions clíniques.

Poc després de la publicació dels estudis de la histèria, Freud abandonà l'utilització de la hipnosi, per substituir-lo per la investigació del curs espontani de pensaments del pacient, anomenat associació lliure, com a mètode per tal d'arribar a comprendre l'arrel dels problemes neuròtics.

Mitjançant l'anàlisi dels somnis Freud arribà a les seves teories sobre la sexualitat infantil i el complex d'Edip, que explicaria l'aferrament del nen cap al progenitor del sexe contrari i els sentiments hostils cap al del mateix sexe.

El final d'aquest període ve marcat per l'aparició de la seva obra més important, La interpretació dels somnis (1899). Aquest treball esposa tots els conceptes fonamentals de la teoria psicoanalítica. Encara que els metges no hi estaven d'acord amb el seu treball i, es mostraven hostils, Freud va ser nomenat professor titular de la Universitat de Viena el 1902. Encara que al 1906 ja contava amb alguns alumnes i seguidors.

Després del començament de la segona guerra mundial Freud abandonà la observació clínica i es concentrà en les aplicacions de les seves teories a la interpretació psicoanalítica de fenòmens socials.

El 1923 se li va detectar un càncer a la mandíbula, i va haver de passar per quiròfan vàries vegades. Tot i això, va continuar la seva activitat durant els setze anys següents, escrivint principalment sobre assumptes filosòfics o culturals. El 1938 Freud es va traslladar amb la seva família a Londres, on va fallir el 23 de setembre de 1939.

La principal contribució de Freud va ser la creació d'un nou punt de vista en la comprensió de la personalitat humana, al demostrar l'existència i poder de l'inconscient. A més, fundà una nova disciplina mèdica i formulà procediments terapèutics bàsics.

Encara que no va conèixer una vida de reconeixement, i ha estat sovint qüestionat des d'aleshores, Freud es indubtablement un dels grans pensadors del mon contemporani.

Altres obres a destacar: Tòtem y Tabú (1913), Més enllà del principi del plaer (1920), Psicologia de masses (1920), El jo l'allò (1923), El malestar a la cultura (1930), El provenir d'una il·lusió (1927), Introducció a la psicoanàlisi (1933), y Moisès i el monoteisme (1939).

c) Anàlisi formal

L'obra està estructurada en cinc part diferents, que coincideixen amb la divisió dels capítols:

• La primera, de la qual el nom del capítol és Els somnis, és una introducció al món oníric, on Freud ens explica que eren considerats els somnis per les generacions antigues, i ens proposa dues importants qüestions, que són bàsicament la que hom es planteja respecte als somnis: D'on prové l'acte de somiar?, i Es poden interpretar els somnis?, a les que ens respon amb diverses teories de diversos autors. En aquesta part Freud també introdueix alguns conceptes propis, com per exemple el mètode de la psicoanàlisi, i ens divideix els somnis en tres categories. Hi ha també inclòs un petit anàlisi d'un somni.

• La segona part, Literatura científica sobre els problemes onírics, ens mostra un repàs a les teories ja existents sobre els somnis de diferents autors, on divideix aquestes teories en diferents subapartats: Relació del somni amb la vida desperta, la memòria al somni, Estímuls i fonts dels somnis, ¿Per què oblidem els somnis quan despertem?, Els sentiments ètics del somni i La funció dels somnis.

• La tercera part, El mètode de la interpretació onírica, com el seu nom indica, ens exposa diferents mètodes per realitzar l'anàlisi dels somnis, i Freud ens proposa el seu. Aquí és on Freud es comença a involucrar vertaderament al llibre, ja que, als capítols anteriors citava teories ja existents, encara que també ens aportava informació subjectiva. Freud ens explica els passos a seguir per tal de dur a terme un rigorós anàlisi oníric, i en posa diversos exemples, fins i tot, en fa l'anàlisi de somnis propis.

• A la quarta part, El somni és una realització de desitjós, ens proposa la seva teoria, mitjançant també exemples d'anàlisi de somnis.

• Per últim, La deformació onírica. Aquí Freud explica les contradiccions que sorgeixen de la seva teoria en aplicar-la a l'anàlisi dels somnis, i ens demostra en certa manera que la seva teoria es vàlida, mitjançant exemples.

Tipus de llenguatge

L'obra està escrita en tot moment amb llenguatge bastant tècnic i especialitzat, amb parts difícils i parts fàcils. Una cosa que m'ha sorprès del llibre referent al llenguatge és que apareixen cites en francès, alemany, i algun altre idioma sense traducció, encara que aquestes no tenen gaire importància sobre el contingut de l'obra.

Desenvolupament

Resum de cada una de les parts

• Els somnis

Antigament els somnis eren interpretats com a una manifestació benigna o hostil de poders supraterrenals, demoníacs o divins. Però aquesta mitologia s'ha transformat en psicologia, i actualment els somnis son coneguts com una funció pròpia del dormint. Però des de l'abandonament de la hipòtesi mitològica, els somnis han quedat necessitats d'una explicació.

En lo relatiu a la significació del somnis, existeixen dues grans qüestions:

L'acte de somiar

2. Es poden interpretar els somnis?

Per respondre les qüestions, s'han seguit tres camins diferents:

La base de la vida onírica es un estat especial de l'activitat psíquica, al que es considera superior al normal.

Els somnis neixen dels estímuls essencialment anímics i representen manifestacions de forces psíquiques que durant el dia no poden desplegar-se lliurement.

La vida onírica es una capacitat de rendiment superior a la normal com a mínim en determinats sectors (memòria).

En canvi, els autors metges afirmen que els somnis son provocats per estímuls físics o sensorials, que actuen des de l'exterior sobre el dormit, o sorgeixen casualment als seus òrgans interns. Per tant, segons això, els somnis no tenen interpretació ni sentit.

Freud, aplicant el mètode de la psicoanàlisis a l'estudi dels somnis va descobrir que els somnis si que tenen interpretació. EL procés a seguir per utilitzar aquest mètode és el següent: s'ha de fer que el pacient dirigeixi tota la seva atenció sobre la idea de referència per tal de que ens digui tot el que se li ocurreixi sobre ella. Llavors el pacient anirà enllaçant unes idees amb unes altres, i obtindrà així un material psíquic que s'enllaçarà clarament amb la idea principal, revelarà les seves connexions amb altres idees, i permetrà substituir-la per una de nova que pot ser compresa.

A través de l'anàlisi dels somnis Freud va descobrir que era injust considerar al somni com un fenomen purament físic, sense importància psíquica. També va descobrir que el contingut del soni era molt més breu que la idea a la qual substituïa, i que l'estímul provocador del somni era un insignificant succés del dia anterior al mateix.

Freud defineix com a contingut manifest del somni al record que tenim d'aquest en la memòria, i com a contingut latent al material corresponent trobat per mitjà de l'anàlisi.

Segons el contingut en passar de latent a manifest, els somnis es poden dividir en tres categories:

• Aquells que posseeixen un sentit i son comprensibles. Aquests son bastant freqüents i no tenen molt d'interès.

• Aquells que tenen sentit i coherència, però ens causen estranyesa per no saber com incloure-ho al nostre psiquisme. Ex: Somiar que es mor un volgut familiar, sense fonaments.

• Aquells que careixen de sentit i comprensibilitat.

A la primera categoria tindríem els somnis dels infants, per exemple el somni d'una nena de tres anys, la qual havia fet durant el dia un passeig en barca, però li va semblar curt, i va plorar a l'hora de baixar de la barca. Aquella mateixa nit va somiar que passejava amb la barca. Aquests somnis son simples realitzacions de desitjos, que han sigut estimulats durant el dia i no complits. Aquests somnis son restes del mateix dia del somni. També es poden donar als adults.

Tots els somnis d'una mateixa nit provenen del mateix cicle de pensaments.

La relació d'idees normalment es substituïda al somni per la successió immediata de dos llargs trossos diferents del somni. La transformació d'un objecte en un altre sol representar la relació de causa a efecte.

Freud es feia anàlisi de somnis a ell mateix, també, així arribà a idees que no coneixia que existissin en ell, i que son estranyes i desagradables, i es voldria negar a ell mateix, refusant l'anàlisi, del qual la inflexible unió li va forçar a admetre-les. Aquestes idees no se'l podien fer conscients, ja que es trobaven en una peculiar situació psicològica. Aquest estat és conegut com a repressió.

• Literatura científica sobre els problemes onírics

Relació del somni amb la vida desperta

En aquesta apartat hi ha dues postures oposades: alguns autors afirmen que al somni perdem la memòria respecte al ordenat contingut de la vida desperta, que quan somien donem l'esquena a la consciència desperta, que als somni ens alliberem de les angoixes de la vida real... (Burdach, Fichte, Struempell).

“...mai es repeteix la vida diurna, amb els seus treballs i plaers, les seves alegries i dolors; pel contrari tendeix el somni a alliberar-nos d'ella...” 1

“El subjecte que somia torna l'esquena al món de la consciència desperta”2

O uns altres que afirmen que el somni continua la vida desperta, que la majoria dels somnis ens condueixen a la vida ordinària en contes d'alliberar-nos d'ella (Haffner, Weygandt, Maury).

“Al principi continua el somni la vida desperta. Els nostres somnis s'agreguen sempre a les representacions que poc abans han residit la consciència, i una cuidadosa observació trobarà quasi sempre el fil que els enllaça als successos del dia anterior”3

D'altres afirmen que els somnis recauen a les nostres passions, és a dir, l'ambiciós somia amb llorer o un enamorat amb la noia.

“La experiència confirma la nostra afirmació de que el contingut més freqüent dels nostres somnis es troba constituït per aquells objectes sobre els que recauen les nostres més ardents passions[...] L'ambiciós somia amb els llorers aconseguits o per aconseguir, i l'enamorat, amb l'objecte de les seves tendres esperances...”4

La memòria al somni

Tot el material que compon el contingut del somni procedeix del viscut, i és per tant reproduït (recordat) al somni, però seria un error suposar una comparació del somni amb la vida desperta per tal de provar la relació existent entre ambdós.

“...el somni torna a presentar davant l'ànima, amb tota fidelitat i sorprenent poder de reproducció, processos llunyans i fins i tot oblidats pel somni, perteneixents a les primeres époques de la seva vida.”5

Estímuls i fonts dels somnis

Hi ha una teoria que considera els somnis com una pertorbació del repòs. No hauríem somiat si el nostre repòs no hagués estat pertorbat per una causa qualsevol, i el somni és la reacció a aquesta pertorbació. Les fonts oníriques poden dividir-se en quatre:

Excitació sensorial externa (objectiva) Els òrgans sensorials no queden mai inactius quan adormim. Això es pot demostrar fàcilment, ja que quan sentim un soroll fort ens despertem. Ex1: un home somià que era ahorcat una nit que el coll del pijama li apretava. Ex2: Un home somia que la seva criada porta una safata amb objectes de porcellana, i de sobte aquesta cau a terra, creant un estrepitós soroll. De sobte el pacient s'adona que és un soroll persistent i es lleva. El soroll que escoltava era el del despertador.

“...la singular facilitat amb la que el somni aconsegueix entreteixir al se contingut súbdites impressions sensorials, convertint-les en el desenllaç, ja paulatinament preparat, de dit contingut.”6

Excitació sensorial interna (subjectiva) Wundt afirma que, en tancar els ulls, els punts lluminosos que veiem son interpretats pel somni com a imatges en moviment. Mueller afirma que també aquestes imatges poden provenir del moment just anterior al de dormir, si el pacient ha obert els ulls, pot quedar-li gravada aquesta imatge que veu i després sortir aquesta al somni.

“L'ànima arriba durant l'estat de repós a una consciència sensitiva molt més amplia i profunda de la seva encarnació que a la vida desperta, i es veu obligada a rebre i a deixar actuar sobre ella determinades impressions excitants, procedents de parts i alteracions del seu cos de les que res sabía a la vida dsperta.”7

Estímul somàtic intern (orgànic) El somni està relacionat amb algun òrgan intern que no està sa, per exemple, un malalt del pulmó somia que s'asfixia. Els malalts de cor somien que moren i desperten aterroritzats. Encara que no fa falta que òrgan no estigui sa, per exemple, segons la posició en la que tinguem els dits mentre dormim, podem somiar que estem fent càlculs.

Fonts psíquiques d'estímuls Tant els investigadors antics com els moderns han opinat que la gent somia amb allò de que s'ocupen durant el dia i l'interessa en la vida desperta, i això juntament amb els estímuls durant el repòs, hauria de bastar per explicar l'origen de totes les imatges oníriques. Però també hi ha la opinió de que el somni aparta a la gent dels interessos del dia. És per això que cada vegada que ens endinsem més al mon de l'anàlisi ens trobem que seria equivocat establir regles de caràcter general.

¿Per que oblidem els somnis quan despertem?

Es normal i bastant comú que en aixecar-nos no podem recordar el que hem somiat, o si ens recordem, però lleugerament, i aquest record es va debilitant al llarg del dia. Però també hi ha somnis que ens queden gravats a la memòria durant anys. El que passa amb les imatges oníriques és que recordem les més fortes i oblidem les dèbils, perquè no han arribat a una excitació anímica suficient. Una altra causa possible és el factor ordre, és a dir, quan les paraules d'un vers estan ordenades el recordem millor, però els somnis acostumen a estar desordenats. I una altra possible causa és la falta d'interès de la persona que somia. Encara que no tot el que recordem és exactament el que hem somiat, pot ser una invenció de la memòria.

Els sentiments ètics del somni

Sobre aquest tema existeixen dues postures oposades. Una es que al somni predomina la indiferència ètica, sobretot als somnis sexuals o als que apareix algun crim, que el judici és molt dèbil, i que en un somni no ens compadeixen. L'altra diu que tots obrem i parlem en somnis conforme al nostre propi caràcter, i que als somnis es revelen els sentiments i aspiracions del dormint.

La funció dels somnis

Dues principals teories. Si mentre estiguéssim dormint no rebéssim cap estímul no tindríem la necessitat ni ocasió de somiar, però això no passa, mai aconseguim mantenir el nostre repòs lliure de tot estímul. Com a conclusió obtenim que el somni és la reacció a la pertorbació per l'estímul, és a dir, ens ajuda a mantenir el nostre repòs. Una altra possible funció dels somnis és la d'acabar pensaments que hem tingut durant el dia i han estat inacabats o pertorbats, i per tant, el somni seria un procés de segregació de pensaments ofegats.

• El mètode de la interpretació onírica

Els somnis es poden interpretar mitjançant dos procediments:

• Interpretació simbòlica agafa el contingut del somni en la seva totalitat i procura substituir-lo per un altre contingut, comprensible. Aquesta interpretació no serveix en somnis incomprensibles, embrollats i confusos. Ex: interpretació donada per Josep al somni del faraó: set vaques grasses, seguides per set de primes, que es menjaven a les primeres, constitueix una substitució simbòlica de la predicció de set anys de fam.

• Mètode desxifrador considera el somni com una mena d'escriptura secreta, en la que caga signe pot ser substituït, mitjançant una clau prefixada, per un altre de significació coneguda. Ex: si hem somiat amb carta i amb enterrament, consultem la clau i substituïm carta per disgust i enterrament per l'acte de prometre's.

Aquí Freud introdueix el seu mètode, que es basa en les creences populars, i afirma que els somnis posseeixen significat, i que existeix un procediment científic d'interpretació onírica.

Freud afirma que el somni pot trobar-se inclòs en una cadena psicològica, que pot perseguir-se retrocedint en la memòria del pacient a partir de la idea patològica. Per tal de fer-ho el pacient ha de intensificar la seva atenció sobre les seves percepcions psíquiques i excloure la crítica. Es convenient fer-li tancar els ulls per que es concentri i que adopti postura descansada. S'ha de dir al pacient que expressi i comuniqui tot el que travessi el seu pensament, encara que no sembli relacionat amb el somni. Es tracta de provocar un estat semblant al del adormiment anterior al repòs, i que la distribució psíquica sigui la mateixa.

Freud no concentrava tota la seva atenció al somni en la seva totalitat, sinó separadament en cada un dels elements del seu contingut, així que es basa en el mètode desxifrador, però no tan còmode, perquè Freud admet que un somni pot presentar diferents sentits, segons qui el tingui.

• El somni és una realització de desigs

El somni és un acabat fenomen psíquic, i precisament una realització de desigs. Ha de ser inclòs en el conjunt dels actes comprensibles de la nostra vida desperta i constitueix el resultat d'una activitat intel·lectual molt complicada.

Encara que hi ha moltes qüestions per respondre, com ara: es veritat que els somnis són una realització de desitjós?, ¿Com s'ha transformat el contingut del somni?, ¿D'on prové el material oníric aparegut al somni?, etc., Freud es centra més en descobrir si existeixen o no somnis diferents dels realitzadors de desitjós.

Per fer-ho, utilitza diversos exemples de somnis.

Aquí és on apareix amb més claredat la realització d'un desig.

Aquella nit Freud havia sopat un plat molt salat, i sentí per la nit una intensa set, que l'arribà a despertar, però abans va somiar que bevia aigua en gran quantitat i amb gran plaer. Quan es va despertar tenia set.

L'estímul d'aquest senzill somni ha estat la set, que al llevar-se continua sentint, sensació de la que prové el desig de beure. El somni presenta realitzat aquest desig, complint al fer-ho una funció que es revela de seguida; el seu repòs és generalment tranquil i profund, i cap necessitat física acostuma a interrompre'l. Si somiant que beu aconsegueix enganyar la seva set, s'haurà estalviat l'haver de llevar-se per satisfer-se. Es tracta per tant d'un somni de comoditat.

• La deformació onírica

Freud és conscient de afirmant que tot somni és una realització de desigs s'enlairaran moltes negatives, no sense argument. Aquest és el cas dels somnis on són més freqüents el dolor que el plaer. Hi ha una estadística sobre això, que afirma que un 58% de somnis son penosos i un 28'6% són agradables. Existeixen somnis d'angoixa, en els que aquesta sensació s'apodera de nosaltres fins que la seva intensitat ens fa despertar-nos. Aquest cas és dona sobretot als infants.

Aquests somnis d'angoixa semblen vertaderament excloure la teoria de que els somnis són una realització de desigs, però, ¿s'ha intentat mai analitzar tal somni? Es clar que no, i per tant, no es poden extreure conclusions, i sempre hi cap la possibilitat de que aquests tipus de somnis es revelin després de la interpretació de desigs. Freud ho demostra mitjançant l'anàlisi de somnis d'aquest tipus, com per exemple:

Una noia jove a la que Freud tenia sotmesa al tractament analític li va relatar:

“Recordarà vostè que la meva germana no té ja més que un fill: Carles. El major, Otto, se li va morir quan encara no vivia jo amb ells. Otto era el meu preferit ; es podia dir que era jo qui havia cuidat d'ell i l'havia educat. Naturalment, també m'estimo al petit, però no tant com al gran. Doncs bé: aquesta nit he somiat que en Carles havia mort, i el veia davant meu, col·locat ja al seu petit taüt, amb les mans creuades i envoltat d'espelmes, tal com va veure l'Otto, del qual la mort em va causar un profund dolor. ¿Que pot significar aquest somni? Vostè em coneix i sap que no soc tan perversa com per desitjar que la meva germana perdi l'únic fill que li queda. ¿O voldrà dir que m'hauria estimat més que hagués mort en Carles en lloc de l'Otto, molt més estimat per mi?”

L'explicació al somni és la següent:

En quedar orfe sent encara molt jove, es va anar a viure amb una germana seva molt major que ella, on a la seva casa va conèixer un home que va impressionar profundament el seu cor. Durant algun temps semblava que aquelles relacions acabarien amb un casament. Però la germana va destorbar aquest feliç desenllaç, sense que s'hagi arribat mai a veure clarament els motius que va poder tenir. Després del trencament l'home va deixar de visitar la casa, i la noia va concentrar tota la seva tendresa en el petit Otto. Un cop mort aquest, abandonà la casa de la seva germana i es va anar a viure sola. Però la seva amorosa inclinació cap a l'amic de la seva germana va continuar vivint en ella. El seu orgull li ordenava evitar-lo, però li va ser impossible. Quan l'home donava algunes conferències, ella sempre estava allà. Llavors Freud preguntà a la pacient si recordava alguna cosa més del somni, i ella li digué que aquell home havia estat a la casa de la seva germana quan va morir l'Otto, i ella el va poder tornar a veure. Això explicaria el desig amagat del somni: si en Carles morís, ella tornaria a veure allà al seu estimat, i el desig estaria realitzat. Aquests desigs solen ser reprimits pel pacient, i no ho reconeix.

Com a conclusió, hauríem de modificar l'enunciat de la teoria exposada abans:

“El somni és la realització (disfressada) d'un desig reprimit.”8

Comentari específic

La psicoanàlisi és un mètode específic per investigar els processos mentals inconscients

Teoría psicoanalítica

Les tècniques de la psicoanàlisi i gran part de la teoria psicoanalítica basada en basada en la seva aplicació van ser desenvolupades per Freud. Els seus treballs sobre l'estructura i el funcionament de la ment humana van tenir un gran abast, tant en l'àmbit professional com al de la pràctica clínica.

La primera de les aportacions de Freud va ser el descobriment de l'existència de processos psíquics inconscients ordenats segons lleis pròpies diferents de les que regeixen el conscient.

A l'inconscient, pensaments y sentiments poden ser modificats; dos imatges o idees diferents poden ser reunides (condensades) en una de sola; els pensaments poden ser dramatitzats formant imatges, i alguns objectes poden ser representats simbòlicament per la imatge d'un altre. La lògica roman inactiva a l'inconscient.

Comprendre com funcionaven els processos mentals inconscients va fer possible la comprensió de fenòmens psíquics abans incomprensibles, com per exemple els somnis dels que ja hem parlat. Mitjançant l'anàlisi dels processos inconscients Freud va veure que somiar servia per a protegir el repòs de l'individu en contra de les pertorbacions de desigs reprimits. Així, els desigs i pensaments moralment inacceptables (contingut latent)es transformen en una experiència conscient, difícilment comprensible a primera vista, i de vegades absurda (contingut manifest).

El coneixement d'aquest mecanismes inconscients permet a l'analista invertir el procés d'elaboració onírica, pel que el contingut latent es transforma en contingut manifest, accedint, mitjançant la interpretació dels somnis, al seu significat amagat.

La imatge que tenia Freud de la ment humana era formada per tres elements: l'allò, el jo i el superjo.

L'allò són els impulsos (sexuals, agressius...) que tenen a veure amb el desig en un sentit primari, contraris a la cultura. Aquests són coneguts com a instints. Aquestes instints exigeixen la seva immediata satisfacció i s'experimenten de forma placentera per part del subjecte, però desconeixen el principi de la realitat, i s'atenen només al del plaer.

El jo domina funcions com la percepció, el pensament i el control físic, per adaptar-se a les condiocions del món real.

El jo ha de ser capaç de aplaçar la satisfacció de les pulsion de l'allò que pressionen per la seva immediata satisfacció, amb la qual cosa s'origina la tensió. Per defensar-se d'aquestes pulsions el jo desenvolupa mecanismes de defensa, com la repressió (exclussió de les pulsions a l'inconscient), la projecció (procés d'atribuir a altres els desigs que no es volen refconèixer en un mateix), i la formació reactiva (comportament contrari a una font de necessitat inconscient).

Una pulsió de l'alló arriva a fer-se inadmisible sobretot degut a la prohibició que els altres (normalment els pares) imposen a l'individu.

Amb aquestes demandes i prohibicions apareix en superjo, la funció del qual es controlar el jo segons les pautes morals. Si les exigencies del superjó no són ateses, la persona se sentirà culpable.

Funció dels somnis

Segons Freud, la funció que ténen els somnis a l'indivisu és la de mantenir constant el repós d'aquest, és a dir, de que descansem i ens aïllem dels estímuls, tant interiors com exteriors. Per exemple un somni molt clar i que tots nosaltres hem tingut alguna vegada, si més no.

El somni està explicat al llibre: Freud havia sopat alguna cosa salada per la nit. Mentre està dormint, té molta sed, i el desig intens de beure aigua fa que aparegui el somni, on Freud somia que beu aigua en abundància.

En aquest exemple podem observar com el somni ha realitzat un desig, el de beure aigua, evitant així que l'individu s'hagi d'aixecar i anar a buscar-la, la qual cosa hauria significat el torbament del repós.

“Els somnis són protectors del dormir”9

Exemples

A continuació citarem aquí uns quants exemples de somnis analitzats per Freud durant tota l'obra. Per tal de fer l'anàlisi d'un somni correctament, cal abans saber alguna informació preliminar.

SOMNI 1

• Informació preliminar

Es tracta d'un somni que va tenir el mateix Freud, i del qual va fer-ne l'anàlisi ell també.

Freud va sotmetre a tractament psicoanalític a una dona jove, Irma, per la qual sentia amistat. La cura va acabar amb un èxit parcial: la pacient quedà lliure de la seva angoixa histèrica, però no de tots els símptomes somàtics. Freud no estava segur de amb quin mètode continuar i proposà a la pacient una solució que no li va semblar inacceptable.

Per aquell temps Freud va rebre la visita d'un amic seu, Otto, que havia visitat a l'Irma, i li va preguntar pel seu estat, dient l'Otto: “Està millor, però no del tot”. El to amb que Otto ho va dir va irritar a Freud. Aquella mateixa nit va tenir el següent somni:

• Somni (escrit en 1ª persona per Freud)

En un ampli hall. Molts invitats, als que rebem. Entre ells, l'Irma, a la que m'hi acosto de seguida per contestar, sense perdre temps, la seva carta i reprotxar -li no haver acceptat encara la solució. Li dic: “Si encara tens dolors és exclusivament culpa teva”. Ella li respon: “¡Si sabessis el dolor que sento ara a la gola, al ventre i a l'estómac!... ¡Sento una opressió!...”. Espantat, la contemplo atentament. Està pàlida. Penso que potser se m'ha passat inadvertit alguna cosa orgànica. La condueixo al costat de la finestra i em disposo a reconeixer-li la gola . Al principi es resisteix una mica, com acostumen a fer les dones que porten dentadura postissa. Penso que no la necessita. Al final obre la boca, i veig a la dreta una gran taca blanca i singulars zones grisoses , la qual forma recorda a la dels cornets del nas. Afanyadament crido al doctor M, que repeteix i confirma el reconeixement... El doctor M presenta un aspecte molt diferent a l'acostumat: està pàlid, coixeja s'ha afaitat la barba... El meu amic Otto es troba ara al seu costat, i el seu amic Leopoldo reconeix a l'Irma per sobre de la brusa i diu: “Té una zona de macidesa a sota, a l'esquerra, i una part de la pell infiltrada a l'espatlla esquerra” (cosa que noto com ell a pesar del vestit). M diu: “Sens dubte, és una infecció. Peró no cal preocupar-se; passarà una disentría i s'eliminarà el verí...”. Sabem també immediatament de que procedeix l'infecció. El nostre amic Otto ha posat recentment a l'Irma, un cop es va sentir malament, una injecció amb un preparat a base de propil, propilena..., àcid propiònic..., trimetilamina (la qual fórmula veig impresa en gruixuts caracters). No es posen injeccions d'aquest tipus tan a la lleugera... Probablement estaría amés bruta la xeringa.

• Anàlisi

Un ampli hall. Molts invitats als que rebem. S'anticipa a una situació; l'aniversari de la dona d'en Freud i reben en un hall a nombrosos invitats, entre els quals es troba l'Irma.

Reprotxo a l'Irma no haber acceptat encara la solució. Li dic: “Si encara tens dolors es exclusivament culpa teva”. Això hauria pogut dir-li o li ha dir a la vida desperta. Freud tenia l'opinió de que la seva feina acabava amb la revelació al malalt de l'ocult sentit dels seu símptomes. Aquí Freud no es vol fer responsable dels dolors que pateix l'Irma.

[...] Penso, amb temor, que potser se m'ha passat inadvertit alguna afecció orgànica. Sembla com si Freud desitgés que hagués existit un error al diagnòstic, i així llavors no se'l podría reprotxar cap fracàs.

La condueixo al costat de la finestra. Aquesta situació recorda una en la que Freud va anar a visitar a una amiga de l'Irma a la que estima altament, i la va trobar a l costat de la finestra. Al somni, Freud ha substituit a l'amiga per l'Irma. Perquè en la vida real Freud volia sotmetre a tractament a aquesta amiga, pero ella es resistia, com Irma al somni.

[...] El doctor M està pàlid, s'ha afaitat la barba i coixeja. Aquestes son característiques d'unes altres persones. El germà de Freud se semblava molt al doctor M del somni. Freud diu que estava irritat amb tots dos.

Otto es troba al costat de l'Irma i Leopoldo descubreix una zona de macidesa. Otto i Leopoldo son parents. El destí els ha convertit en competidors, i tots dos han treballat amb Freud.

Una part de la pell infiltrada a l'espatlla esquerra. Són els mateixos dolors que Freud també ha tingut.

[...] No cal preocupar-se. Aquesta frase intenta allunyar de Freud tota culpa.

[...] No es posen injeccions d'aquest tipus tan a la lleugera. Reprotxament contra l'Otto, ja que Freud havia estat irritat per ell el dia del somni.

SOMNI 2

• Informació preliminar

Una jove senyora casada feia uns anys, va saber que una amiga seva, l'Elisa, de la mateixa edat que ella, s'havia promés. Aquesta notícia va motivar el somni seguent:

• Somni

“Es troba al tetare amb el seu marit. Una part del pati de butaces està buida. El se marit li explica que l'Elisa i el seu promés haurien volgut venir també al teatre, peró no havien aconseguit més que una dolenta localitat, tres per 1 florí 50 cèntims, i no les van voler comprar. La dona li contesta que el fet de no haver pogut vindre al teatre no és cap desgràcia”

• Anàlisi

Ens interessa saber de quines idees latents procedeixen els números que apareixen al contingut manifest i quines han sigut les transformacions que han sofert.

• D'on ve la quantitat de 1'50 florins? Prové d'un motiu del dia anterior. La seva cunyada habia rebut, com a regal del seu germà, el marit de la protagonista del somni, 1'50 florins i s'habia apresurat a gastar-se'ls comprant-se un objecte decoratiu. Observem que 150 florins són 100 vegades 1 florí 50 cèntims.

• Pel número 3 dels bitllets del teatre no es troba cap més enllaç que el d'Elisa, la amiga promesa, és precisament tres mesos més jove que ella.

• La situació que apareix al somni és la reproducció d'un petit sucés que va motivar les burles del seu marit. En una ocasió s'habia apresurat a comprar, amb gran anticipació, bitllets pel teatre, i quan van entrar van veure que gran part del pati de butaques estava buida. No calia, doncs, haber-se afanyat tant en comprar les localitats.

• No hem de deixar córrer el detall de que dues persones comprin tres localitats.

• Veiem ara les idees latents del somni: ha estat un disbarat casar-me tan jove; no tenia necessitat d'afanyar-me tant. A l'exemple de l'Elisa veig que no m'hauria faltat un marit, i a més un 100 vegades millor (Schatz = marit, nuvi, tresor) si hagués esperat. 3 marits com aquell hauria pogut comprar amb els mateixos diners (dot).

Contrastació de la visió de Freud amb d'altres visions

Al llibre no apareix cap altre anàlisi formal que no hagi estat realitzat per Freud. Però en canvi, hi ha petits exemples d'anàlisi, on s'empra un altre métode diferent que el de Freud, que com hem dit abans (pàg. 8), utilitza el métode desxifrador, encara que no totalment, ja que el modifica.

Al següent petit anàlisi s'ha utilitzat el métode de la interpretació simbòlica. El somni prové de la bíblia: “El faraó va somiar amb set vaques grasses, succeïdes per unes altres set, que devoraven a les primeres”. Aquest somni va ser interpretat per Josep afirmant aquest que Egipte sofriria set anys de fam, a continuació d'una altres set de pròsperes collites.

Conclusió

Valoració de l'obra. Opinió personal

Freud ha tractat el tema de la interpretació dels somnis d'una manera molt rigorosa i correcte per a mi. Per fer les seves demostracions s'ha valgut d'exemples, anteriors teories a la seva i fins i tot algunes creences populars, i sense oblidar la seva experiència a l'assumpte.

L'obra està molt ben estructurada, és a dir, al principi una introducció sobre el que la gent pensava que eren els somnis, el que es pensa ara, alguns exemples, alguns tipus de somnis i alguns exemples, un desenvolupament, on Freud realitza un extens anàlisi d'alguns somnis, i una conclusió, que és al final, on Freud exposa la seva teoria i les seves conseqüències.

Tot i això, l'ús d'un excessiu llenguatge científic i tècnic dificulten la seva lectura i la seva comprensió, a més del fet que el llibre no conté cap explicació del diccionari sobre les paraules més difícils, i també l'ús d'unes altres llengües (francès, alemany...) en algunes cites d'autors.

Tot i que ja ho diu en alguns moments de l'obra, Freud fa afirmacions que són bastant polèmiques, i tot i estar satisfet de l'obra, no hi estic d'acord del tot amb la seva teoria. Diu que els somnis són sempre realitzacions de desigs, i ho ha demostrat en tots els anàlisis, però alguns m'han semblat d'allò més rebuscats, ja que a mi em sembla que si ens posem a enllaçar idees amb el contingut del somni, podem arribar a demostrar qualsevol cosa que abans ens hàgim proposat. Veig el tema de la teoria de Freud una mica subjectiu.

Tot i això, no es pot negar que Freud va contribuir notablement i positivament al món de la psicologia, mitjançant la seva teoria p`sicoanalítica i la interpretació dels somnis.

L'obra és bastant completa, i havent-la llegit i realitzat el treball he pogut satisfer la meva curiositat i aprendre sobre tot a lo referent al món dels somnis.

Anàlisi lèxica

• Termes de caire general:

Incongruéncia: falta de congruéncia

Acervo: conjunto de valores morales, culturales, etc. De una persona o colectividad

Subyacente: que yace o está debajo de otra cosa

Psicopático: que padece alguna enfermedad mental

Mitigar: moderar, suavizar, calmar

Absceso: acumulación de pus en un tejido orgánico

Cataplasma: composición de consisténcia blanda que se aplica a una parte del cuerpo como calmante

Fútil: de poco aprecio o importancia

Oráculo: persona sabia i autorizada cuyo dictamen se considera ckmo indiscutible

Helecho: planta de la clase de las filicales

Lacértidos: división de dichoas reptiles que comprende los lagartos, chacones, etc.

Digresión: parte de un discurso extraño al asunto de que se trata

Hipemnésia: sobreactividad morbosa de la memoria

• Termes específics

Sueño: suceso que uno representa mientras duerme

Pesadilla: opresión del corazón y dificultad de respirar durante el sueño

Perturbación: acción de alterar el orden

Estímulo: incitamiento para obrar o funcionar

Contenido latente: contenido que no se manifiesta al exterior

Contenido manifiesto: contenido claro

Psicoanálisis: método basado en el análisis de las tendencias afectivas reprimidas

Represión: acción de detener

Reposo: descanso

Conciéncia: conocimiento que el espíritu humano tiene de su propia existencia, de sus estados y de sus actos

Método descifrador: método de llegar a leer

Interpretación simbólica: método relativo al símbolo o expresado por medio de él

Onírico: relativo al sueño

Somático: relativo a lo que es material

Memória: facultad de reproducir mentalmente objetos conocidos

4. Bibliografia

• Diccionari Vox de la llengua española, Manuel Alvar, Editorial Biblograf, 1992

• Enciclopedia Encarta 98'

• Enciclopèdia Gran Larousee Català, Editorial Librairie Larousse, 1990

• Diccionari Castellà-Català, Català-Castellà, Santiago Albertí, Editorial Albertí, 1988

Cites

BURDACH, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pàg. 6

STRUEMPELL, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pag.6

HAFFNER, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pag. 7

MAASS, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pag. 7

HILDERBRANDT, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pag. 7

HILDERBRANDT, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pag. 7

STRUEMPELL, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pag. 8

FREUD, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pag. 11

FREUD, La interpretació dels somnis, Alianza editorial, 1966, Madrid. Pag. 13

5