LA HISTÒRIA MÉS BELLA DEL MÓN

Autor:

L'obra esta escrita per quatre autors diferents:

• Hubert Reeves que és astrofísic i professor de Cosmologia a Montreal i a Paris. També és autor Paciència dins l'atzur: l'evolució del cosmos.

• Joël de ronsay és actualment director de la cité des sciences. També ha publicat l'aventure de vivant.

• Yves Coppens és professor al collège de France. També ha publicat Le Singe i l'Afrique et l'homme.

• Dominique Simonet és redactor i cap adjunt de l'Express. També és autor de Vivent les bébés! I de les televisives drôle de planète.

Estructura:

El llibre “La historia mes bella del mon” s'estructura en:

Un pròleg de Dominique Simonnet.

I en tres actes:

El primer acte tracta el tema de l'univers, des de el caos fins a la terra passant per l'organització de l'univers.

El segon acte tracta sobre la vida des de el principi fins a l'aparició de les espècies i l'organització d'aquestes.

I el tercer acte tracta en exclusiu de l'home, del nostre inici i el nostre desenvolupament com éssers humans.

I per últim l'epíleg també de Dominique Simonnet, que tracta sobre el futur de l'home i de l'univers.

L'obra esta escrita en forma de diàleg o entrevista on un dels autors fa preguntes a un altre que els respon.

Resum de l'obra:

Acte I: l'univers:

• Escena primera el caos.

Que hi havia abans? Aquesta pregunta que tothom es formula algun cop en la seva vida, no te una resposta, no sap el que va originar o mes ben dit com es va originar la creació de l'espai, el temps i la matèria, es incerta la seva procedència, però hi ha una teoria que actualment es la que te més pes científicament que s'anomena el big bang, que es el moment en que els nocions d'espai de temps i també de matèria tenen sentit el big bang es pot definir com el moment en que una massa uniforme de matèria, espai, temps, llum, on cap d'aquests elements es poden identificar, explota fent que l'univers comenci a agafar forma. Aquesta visió de la creació de l'univers te certes semblances amb el relat religiós de la bíblia quan diu que d'una massa uniforme on tot estava barrejat deu crea la llum, l'aigua...

La teoria del big bang es recolza en observacions i sistemes matemàtics una de les observacions es el continu moviment de les galàxies que s'allunyen les unes de les altres, s'expandeixen. Unes altres proves serien l'edat de l'univers, els fòssils i els àtoms. Aquests fòssils de l'espai per dir-ho d'alguna manera, es tracten de fenòmens físics les característiques dels quals ens permeten reconstruir el passat. Com per exemple l'estudi dels fotons de llum que viatgen per tot l'univers des de els primers temps. Un altre tipus de fòssils son els àtoms d'heli, si els estrelles fossin eternes i la llum que emeten no s'acabes mai, aquesta llum seria infinita, el cel dons tindria que ser lluminós però en canvi no ho es, es obscur, però sabem que es obscur per que els estrelles no sempre han existit.

L'univers esta en continua expansió i organització d'ença de la teòrica explosió del big bang.

• Escena segona: l'univers s'organitza.

Fa milions d'anys tot estava format per una massa informe, però poc a poc tots els components d'aquesta massa es ban agrupant i donant forma a noves estructures.

El primer segon del big bang es situa fa uns quinze mil milions d'anys, l'univers era llavors una massa on la matèria es trobava sotmesa a altíssimes temperatures però quan es van anar refredant es van anar succeint les primeres combinacions.

Tot en l'univers esta sotmès a un canvi constant però la força es la mateixa que en el començament dels temps.

Les estructures no poden agrupar-se quan la temperatura es mol elevada per això l'agrupació de les matèries durant el big bang va succeir quan la matèria es refredava.

I les galàxies com es van crear dintre d'aquest aldarull? La resposta es senzilla però a la vegada com tot es teòrica, per la força de la gravetat els nuclis capturen electrons al camp que queda lliure i d'aquesta manera es poden arribar a formar estructures de gran escala, però com tot es una teoria no es coneix ben be la certesa d'aquest període.

Els planetes tenen forma rodona degut a l'actuació de la força de la gravetat sobre seu. Però perquè les estrelles no cauen atretes per la força de la gravetat? Les estrelles no cauen per que el sistema solar gira entorn a la via l'actea, aquest moviment rotatori fa que els cossos es mantinguin en una òrbita i no caiguin. Això explica que les galàxies s'allunyin les unes de les altres.

• Escena tercera: la terra.

L'univers es refreda, però les estrelles augmenten la seva temperatura, les estrelles amb mes massa brillen molt mes i esgoten el seu nitrogen en alguns milions d'anys llavors un cop acabat el nitrogen tornen a contreure.

En les estrelles a mes a mes també s'han creat el centenar d'elements atòmics que coneixem en la natura, quan les estrelles moren apareixen uns residus que es contrauen en un forat negre, i els àtoms de les estrelles que es moren desapareixen en l'espai.

El nostre planeta es l'únic que posseeix aigua en estat líquid. Aquesta aigua procedeix de quan la terra es va forma, i de cometes que van caure a la terra i estaven solament constituïts per gel, la posició de la terra es estratègica per al cicle de l'aigua ja que gràcies a la distancia que ens separa de la nostra estrella es a dir el Sol, l'aigua es manté en estat líquid i es la força de gravetat la que permet que es quedi a la terra.

El carboni es molt important per poder explicar l'evolució de la terra. El carboni es l'àtom es ideal per poder crear construccions moleculars ja que reuneix els condicions apropiades per poder establir connexions fortes indispensables per a la vida, aquesta vida que afavoreix el carboni no va arribar amb la formació dels planetes si no que van passar prop de mil milions d'anys, ja que les condicions no van ser favorables avanç en el moment de la creació.

L'evolució de l'univers es uniforme, fins i tot podem pensar que les condicions per a la vida que es ban donar en la terra podrien donar-se o haver-se donat en qualsevol altre punt de l'univers però es un fet que encara no s'ha pogut provar.

Acte II : la vida:

• Escena primera: la sopa primitiva.

El mon mineral i el mon dels éssers vius fins fa ben poc es consideraven dos mont diferents, s'atribuïa l'existència de la vida a éssers superiors, al fruit de l'atzar..., però aquestes explicacions estan descartades, la vida es un resultat de la llarga evolució de la matèria. La matèria es va formant cada cop en sistemes més complexes, per tant cada cop que les condicions que reuneix la terra de escalfo per part d'una estrella, d'aigua, i de compostos químics necessaris, es podran produir situacions favorables per a la creació de vida.

Antigament la vida no es veia fruit d'una evolució de la matèria si no que es creia que naixia de forma espontània, fins que es van descobrir els organismes microscòpics, les investigacions de Pasteur en aquest com van concloure que la vida només podia sorgir de tres formes diferents, Deu, l'atzar o un origen extraterrestre.

Després Darwin, va afirma que l'origen del pas de la matèria inerta a la viva no era espontani i també va crear la teoria de l'evolució.

La creença de que la vida no més pot néixer de la vida a set descartada per diferents científics, Operin i Aldane, van explicar les condicions que es degueren donar en la terra primitiva, fins que Miller va descobrir els aminoàcids que son essencials per a la vida, aquest descobriment va establir la relació entre la matèria inert i els éssers vivents.

Les molècules orgàniques es troben en gairebé tot l'univers, aquests elements vana arribar a la terra, on es va formar com una sopa composada per molècules diferents, que s'agruparien per formar els aminoàcids essencials per a la vida,

• Escena segona: la vida s'organitza.

La vida va aparèixer en el medi aquàtic en els pantans i estancs però també en els llocs secs i calorosos de dia i freds i humits de nit, també hi ha diferents argiles i cuarz que faciliten la unió de les cadenes d'àcids nucleics.

Gràcies a que algunes molècules tenen la qualitat de ser hidròfobes es a dir que rebutgen l'aigua tendeixen a agrupar-se de manera que en el seu interior s'acumulen altres matèries, la Aparicio d'aquest fet es fonamental per a la creació de les cèl·lules i per tant de la vida, aquestes partícules que albergaven altres matèries al seu interior comencen una sèrie d'esdeveniments químics que fan que s'adaptin a l'entorn. Poc desprès es pot començar a parlar d'aquestes partícules com partícules vives, que contenen ARN que permet que es puguin autoreproduir, i assegurar d'aquesta manera la supervivència de l'espècie.

Les cèl·lules es van perfeccionant, el ADN sorgeix i es sobreposa per sobre de l'ARN ja que es mes estable, aquest ADN forma part de l'evolució de l'univers. La vida es manté en un estat l'atent un període de temps indeterminat fins que es ramifica en dues direccions: la flora i la fauna, que son dos móns que estan separats però es mantenen en una relació simbiòtica es a dir depenen l'una de l'altra. La fotosíntesis de la flora i la alliberació d'oxigen provoquen la creació de la capa d'ozó.

• Escena tercera: l'explosió de les espècies:

Les cèl·lules vivien en els oceans però es veuen obligades a evolucionar, agrupant-se unes amb les altres en societat per poder gaudir de mes avantatges, així es formen els primers organismes vius, i l'evolució s'accelera. Les cèl·lules poc a poc s'especialitzen en una tasca diferent, i trasmiteixen les propietats adquirides a la seva descendència .

La vida es distribueix en tres sectors diferents: els éssers pluricel·lulars simples, animals simples i animals complexes.

I desprès el sexe intervindria en tot això que neix del canibalisme d'unes cèl·lules sobre les altres, que integren els seus gens.

La mort es una part indispensable però contraria a la vida, es tan important com la sexualitat, per que torna a posar en marxa tots els element de que es componien els éssers.

El mode de vida dels vegetals es molt mes senzill, no necessiten funcions de molta complexitat i estan millor adaptats, per això no han desenvolupat cap organisme que sigui comparable amb el cervell dels animals, tot hi això les plantes poden tenir una certa comunicació entre elles, encara que no es pot compara la seva comunicació amb la comunicació animal.

La evolució de la vida a esdevingut una acceleració constant, però també crisis, com la extinció dels dinosaures, que estaven adaptats al seu entorn, i no van poder resistir el canvi climàtic produït per la caiguda d'un meteorit, i es van extingir,

La selecció i la organització condueixen a una evolució cada cop mes intel·ligent. El cervell humà es fruit d'aquesta evolució i es caracteritza per la capacitat que te en preguntar-se a ell mateix. El nostre cervell i els nostres gens conserven la memòria de l'evolució i les nostres cèl·lules petits fragments de l'oceà primitiu, per tant podem dir que el nostre cos es el que ens pot explicar els nostres orígens.

Acte III: l'home:

• Primera escena: el bressol africà:

L'home descendeix d'una espècie comú de dos rames: la dels primats superiors de l'Africà i la dels prehumans. L'home mitjançant l'evolució va poder superar la condició de primat.

Gràcies als avenços científics i les restes trobades d'aquests animals en podem deduir la seva forma. Els primers primats apareixen al mateix temps que les plantes amb fruit, i poden alimentar-se d'aquestes, i es produeix en aquest canvi alimentari uns canvis també anatòmics. El primat mes antic conegut per l'home es conegut amb el nom de purgatorius que es mes o menys del tamany d'una rata, mes tard degut a condicions ambientals es produirà una selecció natural que produirà l'adaptació de noves espècies com el aegiptopiteco que es mes gran aproximadament del tamanys d'un gat i amb un comportament mes social, el seu descendent es el procónsul que donarà lloc a un llarg entramat d'espècies.

Aquests no son antepasats humans ja que la ciència en realitat el que busca es l'eslavo perdut en l'escala evolutiva que donaria lloc als chimpances. Desprès de tota aquesta teoria evolutiva es pot casi provar amb certesa que els éssers humans provenim del continent Àfrica.

Es difícil poder deduir quina de les espècies descobertes es el nostre avantpassat comú amb els simis, però el keniapiteco es el mes probable, era un gran simi adaptat a les condicions ambientals i de vida amb un cervell mes gran sense cua i vivia en societat.

El desenvolupament dels prehumans va ser degut a una sèquia que els va forçar a enfrontar-se i adaptar-se a unes noves condicions de vida, es va desenvolupar el seu cervell, van tenir que posar-se de peu es van convertir en omnibors i van començar a utilitzar eines de treball. El fet de que els simis prehumans tinguessin que posar-se de peu va ser decisiu ja que d'aquesta manera la pelvis va créixer van aconseguir una millor visibilitat, millor capacitat per atacar i també per defensar-se i millor capacitat per transportar coses...., aquest fet donarà lloc a la diversitat de noves espècies.

• Escena segona: els nostres avantpassats s'organitzen:

El australopitecus caminava de peus i es mantenia dret, tota la seva morfologuia avia canviat i es manifestava de forma bípede es a dir que caminava només sobre les seves dues extremitats posteriors, no mes tenim un esquelet d'aquesta raça trobat, però ens a ensenyat molt sobre l'evolució humana, no medeix mes d'un metre d'alçada, caminava sobre les dos extremitats posteriors però també pujava als arbres, era vegetariana, vivia en societat i va morir aproximadament als vint anys. Però el nostre descendent mes possible es el anamesis ja que posseeix una morfologia molt mes moderna y una esperança de vida mes llarga, a més a més van ser els primers en utilitzar les mans per poder fabricar i utilitzar eines.

La nova posició recta del simi permet que el cervell adapti unes noves condicions i pugui desenvolupar-se i formar noves aptituds, els austroloputecos es comunicaven amb mímica i sons, però encara no podien parlar. Quan el llenguatge es va generalitzar fa aproximadament uns tres milions d'anys amb la aparició d'un nou individu mes gran i amb millors eines.

L'home menjava de tot, s'organitzava socialment per compartir l'aliment, novament la sèquia va formar un paper important en la historia de l'evolució ja que va permetre uns canvis fisiològics que podrien havers esdevingut les causes del llenguatge articulat,

• Escena tercera: la conquesta humana:

L'home era ja un ésser social que vivia en grups de vint o trenta individus per raons de supervivència, la naturalesa curiosa de l'home donarà lloc a que les noves generacions d'aquestes societats s'estableixin en d'altres llocs fins que acabin colonitzen tot el planeta,

Fa uns cent mil milions d'anys es va donar lloc a un gir, els canvis culturals van mes ràpid que les transformacions del cos, la organització social també canvia, llavors desapareix el homoerectus per donar pas a l'homosapiens, ho fa en tot el mon menys a Europa que estava aïllada degut a la situació geogràfica i els Alps, llavors a Europa es desenvolupa un altre tipus el neardental, aquest dos tipus d'homes eren molt propers, però el neandentar la acabar desapareixent.

I el cromanyon provenint d'Àsia i Àfrica acaba colonitzant la resta del planeta, i sorgeix l'art amb els primers dibuixos fets per aquest homes a les parets.

Mes tard arriba l'home amb el bronze, el ferro, l'escriptura y les guerres. La cultura s'expandeix però l'evolució del cos es mes lenta,.

No te sentit emparentar la bíblia amb la ciència encara que les versions que explica les dues poden arribar a ser fins a cert punt compatibles.

El ésser humà esta caracteritzat per la capacitat de tenir i sentir emocions i sobretot per que som conscients de la nostra mort. Cadascú es únic però tots tenim el mateix origen africà, i animal. Per tot això avui en dia posseïm una llibertat fràgil fruit del desenvolupament de la vida i de l'univers.

Comentari personal:

M'ha soptat que un llibre de filosofia tingui contingut cientific, esperava que aquest llibre fos una reflexió de mode filosofic sobre l'existencia humana, la societat i l'univers i el fet que aquesta reflexió estigui basada totalment en la visió cientifica ma creat en principi confució.

El vocabulari d'aquest llibre, es cientific aixo podria dificultarne la lectura i que es fes pessada pero la forma en que esta escrita en forma de dialeg fa que sigui una mica mes entretingut.

Es un llibre que sorgeix d'un plantejament cientific, pero teoric, que no esta totalment provat, la primera part que parla de la teoria del big ban, es una mica pesada, i potser la idea d'un univers, que encara no es univers on tot es un poti poti de materia inertes sense forma on no hi ha ni llum ni aigua ni fred ni calor on tot esta unit en una mescla si s'en pot dir aixi, ja que no ocupa ni un espai ni un tems ja que aquets en un principi son inexistens es potser el que hem costa mes de compendre ja que tampoc tinc o potser millor dir tenim una idea formada del que es l'univers de com es i com funciona.

La idea principal que extrec d'aquest llibre, mes que la creació, l'evolució i l'home i tot el vocabulari cinetific , seria el concepte de que tots tenim el mateix passat i que tot hi que som diferent els uns dels altres ja sigui culturalment, racialment... tots tenim un passat comú i aixo ens a d'unir en la recerca dels nostres origents i ens a de fer veure que tots som iguals i diferent a l'hora.