Filosofía y Ciencia


La cultura com a estil de vida; Ashley Montagu


La cultura com a estil de vida, Ashley montagu

1.Títul:

El meu títul proposat és el següent: “La cultura, dirigint la nostra

vida”.

2.Resum:

Tots els homes adquireixen desde petits unes pautes de comportament que venen imposades per la nostra societat a la qual pertanyem. Les idees que va adquirint l'home, així com l'idioma, els sentits, els sentiments... formen part de la seva cultura i és aquesta cultura que l'ajuda a interpretar la vida i alhora el fa viure segons unes normes. Nosaltres vivim la pròpia cultura com a única i vàlida però en realitat la cultura es caracteritza per ser inventada, transmesa de generació en generació i perpetuada.

La cultura serveix a l'home per adaptar-se al medi total i completament.

3.Comentari:

  • Biografia: Ashley Montagu va néixer a Londres l'any 1905 antropòleg nacionalitztat als Estats Units. Va estudiar a la universitat de Londres. A l'any 1967 va marxar als Estats Units a la universitat de Columbia a estudiar. Del 1931 al 1938 va fer de professor a la Universitat de New York i a la universitat de Rutjer 1949-1955. En els seus llibres hi podem destacar: “La superioridad de las mujeres” 1953, “El concepto de lo primitivo”1967 y “El origen y la evolución del hombre” 1973.

  • Tema: L'home, com a ésser social només pot interpretar el món i les relacions amb els altres a través de la cultura que ha après.

  • Branca de la filosofia: Aquest text forma part de la branca d'antropologia perquè explica com la cultura intervé i estructura la vida humana i això influeix en el seu comportament.

  • Tesi: Només podem interpretar el nostre entorn gràcies a la cultura que ens han transmès els nostres pares i que s'ha perpetuat any rera any. Per això identifiquem la cultura amb la pròpia vida.

  • Relacionar el text amb el que pensa l'autor: La relació que podem trobar entre el text i el que pensa l'autor és que el text explica com s'aconsegueix ser etnocentrista. Desde el punt de vista que adopta l'autor en el text és que tots som etnocentristes perquè vivim intensament la pròpia cultura. Per això puc dir que el lligam que té l'autor amb el text és que a través d'aquest ha pogut transmetre una de les seves tantes idees: l'etnocentrisme. Per tant, puc dir que aquest és l'estret lligam que manten l'autor i el text.

  • Relacionar el text amb el què es diu en el llibre a la pg.45 “la cultura i la civilització”: La cultura és un terme bastant general tot i que civilització encara ho és més; per dir-ho d'alguna manera diem que la cultura té un sentit més parcial i civilització un de més global. En el text diu que un pertany a la cultura apresa i per tant pertany a una civilització determinada. Això ens du a pensar que la gent de diverses cultures poden compartir la mateixa civilització o sub-civilització. Les civilitzacions al igual que les cultures evolucionen, progressen i poden acabar decaient i oblidant-se.

  • Opinió personal: Hi estic força d'acord perquè nosaltres interpretem el món segons els punts de vista que ens han donat els pares, la societat, etc. (tot i que nosaltres com a persones hi afegirem els nostres matissos personals). Tots partim de idees que ens han ensenyat per les quals no tindrem més remei que admetre-les. Per exemple: nosaltres no menjarem mai gat tot i que els xinesos si que ho fan, d'igual manera els estadounidencs no menjarant mai conill tot i que nosaltres ens sembla prou bo i nutritiu. He dit que hi estava força d'acord però no del tot: “s'ha de perpetuar ja en forma primitiva, ja modificada” amb aquesta frase no hi estic d'acord perquè per exmeple: abans els homosexuals estaven molt mal vistos i fins hi tot els mataven només per ser-ho, ara en els homosexuals se'ls hi faciliten papers per a viure i fins i tot per a adoptar nens. Per tant la idea de la homosexualitat en aquests últims anys ha estat modificada respecte abans. M'agradaria acabar afegint que la cultura està en constant evolució i canvi el qual no podem aturar ja que és completament inevitable.

  • 4.Creus que l'home sense cultura ni civilització és més bo i feliç que l'home culte i civilitzat? Això depèn. En un principi un home que ha nescut i viu en una cultura incivilitzada i en un estat salvatge és molt més feliç que no pas un home de ciutat amb les seves preocupacions. Un home salvatge no té res més al cap que sobreviure i està bé podríem comparar-ho amb cualsevol ésser salvatge qui és més feliç que un gat vora la llar de foc dormint plàcidament? Amb això no vull dir que un home sigui com un gat vull dir que les aspiracions d'un home en estat salvatge no van més enllà d'està comode i menjar bé. En canvi si aquest hipotètic home salvatge anés d'alguna manera a una societat actual o civilitzada seria completament infeliç, s'anadonaria de tot allò que hauria pogut fer i que fins aleshores no li han sigut necessàries i imprescindibles com ens passa a nosaltres. A més en aquest home se li despertarien moltes aspiracions idees i problemes que abans no tenia. És precisament això el que el diferencia de cualsevol altre animal salvatge aquesta ànsia de saber de poder més que abans o que els demàs i és auqesta mateixa capacitat d'autosuperar-se i de racionar que els altres animals no tenen. En canvi un ésser social actual té sempre o gairevé en el 100% dels casos alguna o altre preocupació en el cap la qual no el permet sé feliç o ser-ho constantment.




    Descargar
    Enviado por:Teenbcn
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar