- Autor:

Oriol Vergés.

- Títol de l'obra:

La ciutat sense muralles.

- Nombre de pagines:

118 pàgines

- Any de la primera edició:

Abril del 1978

- Nombre i any de l'edició actual:

Dinovena edició- Març del 2005

En Pere es un noi que té unes terres, i el senyor magí se les vol treure. Llavors ell fuig des de Mataró fins a Barcelona per fugir d'aquest senyor.

Allà, ell i els seus germans son acollits en un hostal i han de buscar feina per poder-se guanyar la vida. En aquell temps es molt difícil trobar-ne per culpa de l'arribada de les fàbriques i de les màquines i molts pagesos i obrers es queden sense feina. A Mataró, en Pere s'enamora de la Ramona i es fan promesos.

A finals de 1854, va ser una època difícil a causa de que cada cop més treballadors i obrers es quedaven sense feina. Finalment això s'arregla, però arriba a Barcelona el còlera asiàtic que s'estén i molta gent mor. En Bernat i en Manelic, són un dels que moren a causa d'aquest virus que van portar uns mariners de l'índia. Finalment, quan acaba aquest virus, les muralles són enderrocades i en Joan aconsegueix l'informe de comptes d'en Gipeta i poden tornar a Mataró i a posseir les seves terres. Tot acaba bé excepte que la Maria es mor quan defensava el seu germà d'en Gipeta.

PERSONATGES PRINCIPALS:

PERSONATGES SECUNDARIS:

Temps extern: la història passa a Mataró i a Barcelona l'any 1854.

Temps intern: La novel·la transcorre entre l'hivern de 1854 fins l'estiu del mateix any; és a dir passen uns 9 mesos.

Espai:

• Al principi, quan estan a Mataró, passen pel carrer del mig quan tornava de parlar amb el senyor Magí.

• Després, quan se'n van cap a Barcelona, s'allotgen al Hostal del Bon Temps que es troba al carrer Calders, en el cual els tres germans compartien una cambra.

• De vegades, en Pere i els seus germans van a passejar per diversos llocs de Barcelona com pel Passeig nou o de Sant Joan, pels jardins del General, pel carrer de la Princesa, i anaven fins a la plaça de Sant Agustí Vell, pel carrer Carders entre altres.

• Quan en Pere i els seus germans van a buscar feina per la seva germana Maria, van a la casa dels senyors Turulloles, que es trobava a la meitat del carrer ample, poc abans de l'església de la Mercè (una botiga).

• Més tard, en Pere va a buscar treball a una fàbrica que es troba al barri del Raval, més lluny que la rambla. Després també va a buscar feina a la Barceloneta i a la Barcelonesa del carrer de Sant Pau.

• Van anar al Pla de la Boqueria per parlar amb un amic d'en Manelic perquè contractés a en Pere de camàlic.

• També, uns altres dies anaven a passejar per la Muralla de Mar i arribaven al Jardí del General. I altres diumenges, anaven a prendre el sol al passeig de Gràcia. Passaven pel portal de l'Àngel i van anar als Camps Elisis.

• El germà petit d'en Pere, va a l'escola “del Maestro, Don Amadeo Farrerons” que es troba prop de la plaça del Pi.

• Quan van decidir vigilar a en Gipeta, en Joan el va seguir i va passar pel barri de Ribera per davant de Santa Maria del Mar i va agafar el ferrocarril fins a Montgat.

• Un dia li diuen a en Pere que ha d'anar a la Fabrica de Pedro Arnau i Cia que es troba al Raval.

• Quan en Pere coneix a la Ramona li acompanya a casa seva que es troba al carrer de Giriti.

• En Pere i la Ramona, de vegades anaven a la muntanya, a la font del Gat, a mitja muntanya de Montjuïc i a vegades anaven a Collserola.

• Al final de la història tornen cap a Mataró, a les seves terres.

Té a veure en que en la portada hi ha dibuixades fàbriques i el llibre tracta de quan comencen a aparèixer les primeres fàbriques i les màquines i molts treballadors es queden sense treball.

La revolució industrial és el conjunt de canvis econòmics i socials que es va produir a Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII i que es va estendre a la resta de països europeus al segle XIX. Aquesta revolució va originar l'aparició de les fàbriques.

En aquell temps l'economia basada en el treball manual va ser reemplaçada per altra dominada per la indústria i manufactura de maquinària. La revolució va començar amb la mecanització de les indústries tèxtils i el desenvolupament dels processos del ferro. L'expansió del comerç era fomentada pel millorament de les rutes i, posteriorment, pel ferrocarril. La introducció de la màquina a vapor i una poderosa maquinària van afavorir els dràstics increments en la capacitat de producció. El desenvolupament de maquinària en les dues primeres dècades del segle XIX va facilitar la manufactura per a una major producció d'artefactes utilitzats en altres indústries.

- Causes:

Les principals causes va ser que va créixer la població i va augmentar la demanda d'aliments i productes manufacturats i augmenta de producció de les indústries.

Una altra causa va ser l'aparició de noves tecnologies (l´energia, el sector tèxtil i el siderúrgic, màquines de vapor...).

També va aparèixer la burgesia que invertien en la indústria.

- Conseqüències:

El desenvolupament del maquinisme, que substituïa la força humana i animal, va originar l´aparició de les fàbriques. Una altra conseqüència va ser que el desenvolupament dels transports va ajudar a incrementar el comerç interior/exterior i la producció fabril. També la migració del camp a la ciutat va provocar un creixement de les ciutats. I finalment va aparèixer un nou model econòmic i de societat: el capitalisme i la societat de classes.

Perquè estaven molt enfadats ja que les màquines i les noves tecnologies deixaven sense treball als obrers perquè ja no feien falta per treballar, sinó que el seu treball ho feien les màquines i per la mateixa raó cremaven les fàbriques, perquè si hi ha fàbriques i màquines, ja no fa falta tants treballadors i es queden sense treball.

Apareixen alguns personatges històrics com:

• La reina Isabel II que es recolzava massa en els polítics moderats que tancaven l'aixeta de les llibertats, ja que tenien por del poble i només els importava el seu propi benestar.

• Josep BarcelóCrida i reclama els drets dels obrers.

• El general Esparterocap dels lliberals progressistes durant dos anys.

• Pascual Madoz nou governador civil de l'any 1854, que era d'idees avançades i era volgut pels barcelonins.

• Idelfons Cerdà

• El mossèn Josep Morgades Era el rector del seminari i més tard va ser bisbe de la ciutat. Es desvivia pels malalts.

• El nou capità general, Domingo Dulce nou capità general de 1854 que comunicava a l'Ajuntament que ja es podien enderrocar les muralles medievals.

• Duran i Bas Home de lleis i que no volia violències.

Idelfons Cerdà, va ser un enginyer que va néixer l'any 1815 en una masia d'Osona. Va morir arruïnat i oblidat l'any 1876. La seva obra, es manté encara vigent a la xarxa de Barcelona. El Pla Cerdà per a Barcelona és d'una increïble anticipació de futur. Idelfons Cerdà va projectar una ciutat humana. D'altra banda, també és d'ell el primer tractat sobre urbanisme, Teoria general sobre la urbanització, fet que reforça la seva faceta d'anticipador.

Pla Cerdà.

vista actual de l'eixample.

El llibre no acaba del tot malament perquè en Pere Vidal aconsegueix de nou les seves terres i es torna amb la seva xicota, la Ramona i el seu germà petit, en Joan. El que passa es que no acaba tampoc del tot bé perquè en una disputa pels informes de les terres que inculpaven a en Gipeta, la Maria es mor quan anava a defensar el seu germà petit, i això es un moment trist, però generalment, crec que apart de la mort tot acaba més o menys bé, perquè el còlera s'acaba i en Pere té una promesa i poden tornar a les seves terres.

1