LA CAPSA DE MÚSICA

ÍNDEX

Introducció

El dilema ètic que planteja aquesta pel·lícula és el d'escollir entre el fet de no posar a la llum proves irrefutables de culpabilitat degut a l'estima que es té cap a una persona i a les conseqüències que s'esdevindran cap a les persones properes al culpable (en el cas de la pel·lícula el gran trauma que agafarà el net d'en Miska i que aquest serà condemnat a mort a Hongria), i al de fer el que és just i dir la veritat destruint d'aquesta manera la vida del ser que ha estat sempre estimat i dels qui l'envolten.

Generalitzant, el dilema ètic, seria la pregunta de què posar per davant, la veritat, o l'estimació cap a algú?

Aquest dilema ètic, sense una estimació cap al client però, és el que es troben molts advocats criminalistes que defensen als qui ells ja saben que son culpables, però posen per davant la seva feina a la veritat, podent provocar d'aquesta manera que, per exemple, un assassí pugui quedar absolt i torni a matar.

A més, el film en qüestió planteja altres dubtes que se'ls hi dona major o menor importància. Són els següents:

• Coneixem realment a aquells que ens pensem que coneixem a la totalitat?

• Com pot ser que hi hagi gent que gaudeixi matant i torturant?

• És possible que assassins de masses es puguin reciclar en agradables pares de família?

• Pot viure un gran pecador en el passat sense el més mínim remordiment en el present?

• Perquè les traves legals són més importants que els testimonis en els judicis? És a dir que com pot ser que els advocats defensors molts cops es basin més en desacreditar als testimonis que a donar la veritat?

• L'estimació cap a un ser molt volgut variarà si es dona a conèixer que va cometre actes terribles en un passat llunyà?

• Pot ser que una única frase ens pugui fer canviar la vida totalment?

Argument

L'Ann talbot és una advocada criminalista d'Estats Units, que va fent com tots la seva vida, divorciada i amb un fill pre-adolescent. Ella s'estima molt al seu pare, en Mike Laszlow, qui aparentment és un bon home que ha pujat a la seva filla i al seu fill sense l'ajut de la seva dona, que va morir quan eren petits. En Mike Laszlow va aconseguir emigrar, fent-se passar per llaurador, d'Hongria cap als E.E.U.U. al final de la II Guerra Mundial aparentment per a evitar la misèria de la postguerra i considera que els seus fills són plenament estadounidencs.

El problema arriba quan el departament d'immigració dels Estats Units acusa al pare de l'Ann de ser en Miska, un terrible assassí de masses, membre de l'equivalent húngar a les SS alemanes. La protagonista mira de fer entendre que és un error, que el seu pare, “aquella bona persona”, és totalment impossible que sigui aquell Miska; però al veure que s'arribarà al judici, ella decideix defensar-lo tal com volia el seu pare.

L'Ann, fent d'advocada, recull informacions que li puguin ajudar en el judici. Totes li semblen normals, excepte una en que es veu que donava grans quantitats de diners a un home. L'Ann li ho va preguntar i en Mike va respondre que era un deute que li va fer a un amic, però que va morir i no l'hi va poder tornar. A l'Ann allò li va semblar estrany, però continuava pensant fermament que era impossible que el seu pare fos l'home que deien que era i que el govern comunista húngar volia perjudicar-lo perquè en Mike va boicotejar una actuació del ballet nacional húngar en protesta contra el comunisme d'aquell país.

Al final el judici va començar i anaven descrivint les terribles atrocitats que va cometre en Miska i asseguraven que en Mike Laszlow l'era. Però a la vegada que sortien més testimonis declarant contra en Laszlow, l'Ann els anava desacreditant i invalidant les proves per desesperació del fiscal. El fiscal va demanar utilitzar a un últim testimoni en estat terminal i per a fer-ho, s'havien de desplaçar a Húngria. Allà l'Ann també el va desacreditar i al tornar als Estats Units, el jurat va declarar innocent a l'acusat.

Abans de tornar als Estats Units, però, l'Ann va anar a visitar a la germana de l'home a qui el seu pare va donar aquella suma de diners. I allà va descobrir, veient les fotografies, que el germà d'aquesta dona, en Tibor, era el gendarme amb una cicatriu a la cara que els testimonis havien descrit i que era company d'en Miska durant les atrocitats. A més, aquesta dona li va donar un paperet d'engatjament per a recollir als E.E.U.U.

Ja un altre cop als Estats Units, l'Ann va anar a recollir l'objecte engatjat i hi es va trobar amb una capsa de musica on a dins, hi havia tot de fotografies on sortia en Miska cometent els assessinats. Ella va intentar tallar el contacte amb el seu pare, però el dia de la festa de celebració de la victòria del judici, l'Ann li va dir al seu pare que sabia la veritat i que no volia que s'acostes més a la seva família, al que ell va contestar amb un estàs boja.

Desprès de reflexionar durament, entre si delatar al seu pare o a mantenir la felicitat del seu pare i del seu fill ja que s'estimaven molt entre avi i net, l'Ann decideix fer públiques les fotografies amb el que en Miska serà declarat culpable.

Estudi de les qüestions ètiques

• Què posar per davant, la veritat, o l'estimació cap a algú i les conseqüències de destapar la veritat?

Aquest és el principal problema ètic que planteja la pel·lícula, i la resposta que hi surt, és el de posar la veritat per davant ja que l'Ann acaba per donar a conèixer les fotografies que declararan culpable al seu pare i escriure una carta al jutge per fer-li saber les noves evidències que faran que els seu pare sigui condemnat a mort. És d'aquesta manera que l'Ann acaba escollint allò que únicament és decent i correcte moralment puix que en cas contrari, estaria encobrint un criminal i permetent que un terrible assassí no complís la seva deguda condemna, quedant així lliure com si ell no hagués fet res.

• Coneixem realment a aquells que ens pensem que coneixem a la totalitat?

És molt probable que no ja que la gent, encara que no ho sembli, sempre té molts secrets perquè en la societat en la que vivim, en que molts cops són més importants les aparences que la sinceritat, si s'és sincer la gent canviarà la opinió (sovint cap a pitjor) sobre la persona.

En la pel·lícula es pot observar clarament com l'Ann Talbot es pensa que coneix perfectament al seu pare i s'acaba adonant que no en sap res de la seva vida i de la seva persona.

• Com pot ser que hi hagi gent que gaudeixi matant i/o torturant?

La pel·lícula no dona resposta a aquesta pregunta, sinó que és una pregunta plantejable degut al tema del film.

• És possible que assassins de masses es puguin reciclar en agradables pares de família?

Segons la pel·lícula sí, i a més convertir-se en suposadament bones persones que estimen a qui els envolta.

• Pot viure un gran pecador en el passat sense el més mínim remordiment en el present?

Sí, els records els deixen enrere i, o bé deuen tenir uns trastorns tan grans que s'arriben a pensar que ells allò mai ho han fet, com en el cas de la pel·lícula en la que al final en Mike Laszlow continua dient-li a la seva filla que ell no ho havia fet mai; o bé ho tornarien a fer ja que troben una explicació lògica de l'acte (com seria en el cas dels judicis de Nuremberg on per als nazis era lògic cometre aquelles atrocitats, ja que eren ordre directa dels seus superiors).

• Perquè les traves legals són més importants que els testimonis en els judicis? És a dir que com pot ser que els advocats defensors molts cops es basin més en desacreditar als testimonis que a donar la veritat?

El film no dona resposta a aquesta pregunta, però creiem que les lleis han de ser molt clares per a no deixar lloc a l'ambigüitat, i és per això que a la mínima pertorbació, les proves són anul·lades.

• La estimació cap a un ser molt volgut variarà si es dona a conèixer que va cometre actes terribles en un passat llunya tot i que ara és una bona persona?

Sí, en la pel·lícula i amb qualsevol persona si per exemple, se li diu a algú que el seu pare va ser un assassí de masses, està clar que variarà la opinió sobre el seu pare.

• Pot ser que una única frase ens pugui fer canviar la vida totalment?

Sí, que la nostra vida doni un canvi complet és més fàcil del que ens imaginem.

Anàlisi de la conversa

La conversa que té l'Ann Talbot amb el seu exsogre està dividida en dues parts:

• En la primera, tenen una conversa en la qual ella qüestiona a ell per haver col·laborat amb els espies nazis per a treure informació dels comunistes. Ell es justifica argumentant que el que feien no era tant dolent ja que la finalitat era bona, amb l'excusa que els nazis eren els millors espies de l'època i eren infranquejables doncs anaven a parlar amb els presoners de guerra per tal que els passessin informció dels comunistes per a poder salvar el pais del comunisme.

L'Ann es refereix aquest nazis com “esos monstruos” ja que tot el que havien dut a terme en els temps passats li semblava una verdadera barbaritat. En Harry li contesta dient que no son cap monstre, sinó que són bona gent com el seu pare. Aquesta frase se la diu per aprofitar la situació del judici del pare de la Ann i poderla d'aquesta manera encegarla una mica ja que asociaría als nazis amb els que havia mantingut conversa anteriorment en Harry amb el seu pare. Just també en l'inici d'aquesta conversa l'exsogre, en Harry, li proposa a ella que el nen, el fill de la Ann es presenti en el judici ja que podria conmoure el jurat. Per tant, podriem dir que els mètodes d'en Harry són molt qüestionables ja que no importa els passos i camins que segueixi, si el fi ho justifica. Al final l'Ann acaba portant al seu fill al judici tot i que en principi no li havia semblat gaire bona idea.

• La segona part de la conversa comença quan enmig de la conversa ella rep una trucada de telèfon on li comuniquen que el carnet que es va enviar a analitzar per veure si el seu pare formava part de l'escamot encarregat d'assassinar als jueus i als gitanos de la gendarmeria húngara era autèntic. Ella li comunica a en Harry i aquest li respon dient: “Aún tengo amigos en Washington con mi sistema anticuado de valores” i amb això li fa entendre que desde aquest laboratori on han analitzat l'autenticitat del document independentment que el document fos fals o vertader donarien els resultats que mes els hi convinguessin, per tant el carnet podria ser tant fals com vertader. És a dir, que pot ser totalment possible que els resultats de Washington es manipulin segons els interessos de l'estat.

Títols de pel·lícules que tracten un tema semblant

• Antes y Después (Before and After, 1.996, director: Barbet Schroeder) En aquest drama es narra la història d'un adolescent que havia matat a una noia i en que els seus pares es troben dividits entre les exigències de la moral i de la estimació paterna.

• Al filo de la sospecha (Jagged Edge, 1985, director: Richard Marquand) Jeff Bridges encarna a un important publicista de San Francisco, la dona del qual és brutalment assassinada en la seva casa de la costa. Tot sembla apuntar cap a ell com principal sospitós, ja que seria l'únic que rebria l'herència de la seva dona. Glenn Close interpreta la seva advocada, qui a pesar de la seva inicial resistència, accedeix a defensar-lo. Poc després, inicien una relació sentimental. La història, que es centra en el personatge de l'advocada, planteja la complicada qüestió moral a la que ella fa front: saber si està defensant a l'home al que estima o si es tracta d'un sanguinari assassí.

• El sendero de la traición (Betrayed) Katie phillips, un agent de la FBI, està investigant, sota la aparença d'una camperola, a un veí de la zona rural de Nebraska, anomenat Gary Simmons. En les seves primeres trobades Gary se li apareix com un home entranyable, familiar i maco, del que acaba enamorant-se. Arriba a dubtar de les sospites que requeien sobre ell, però amb el pas del temps es donarà compte que són certes.

Conclusions

En conclusió els valors que més es queda del film es que prima més la justícia i castigar al malfactor que beneficiar a un ésser estimat i a aquells qui l'envolten.

A part d'això també se'ns són plantejades moltes preguntes sense resposta que ens poden fer pensar una bona estona i ens acosten més al coneixement de la moral

Bibliografia consultada

• http://freespace.virgin.net/d.gardiner/MusicBox.html#top

• http://www.washingtonpost.com/wp-srv/style/longterm/movies/videos/musicboxpg13kempley_a09ff0.htm

• http://www.todocine.com/mov/00110830.htm

• http://www.racodepedralbes.com/art/ver.php?art=3469

• http://members.tripod.com/~karmiccop/MUSICBOX.htm

• http://www.filmeducation.org/secondary/s_archive/HolocaustFilm/ docs/musicbox.pdf

ðð ððððð ðð ðððððð Treball d'ètica

12