ECONOMIA

LA BORSA

La BORSA és un dels instruments financers bàsics de l'activitat dels sistema econòmic capitalista. La seva funció es doble: per un costat, és camp d'operacions de capitalistes i especuladors que busquen lucre, i, per un altre costat, focus d'estalvi per a l'inversionista i de finançament per a la empresa. Aquest centre, en que de mans de corredors o d'agents que reben una comissió pel seu treball es realitza la compra i venda de valors (públics o privats) o de productes, és un mercat organitzat, ja que es regeix per una reglamentació, i abstracte, perquè les operacions que allà es duen a terme no van acompanyades de la presencia material o física de les mercaderies.

Segons l'objecte de les seves transaccions, pot ser borsa de mercaderies (llotja) o borsa de valors. A la primera s'intercanvien productes agrícoles, minerals o matèries primeres de gran consum, i a la segona, valors de renda variable (accions), fixa (obligacions) o valors públics (entre ells el deute públic) i els drets de subscripció d'esmentat valors. El sistema de reglamentació jurídica de les borses pot incloure o no la intervenció governamental. En la majoria dels països d'Europa continental, el Govern té el dret d'instituir i regular les borses, estant els agents de canvi de nombre reduït i actuant com a fedataris públics de les operacions, mentre que el sistema anglosaxó o privat, les borses són institucions privades que es regeixen per acords presos per les respectives col·laboracions. A la Borsa de Londres es Govern solament està present mitjançant un agent oficial. També existeix el sistema mixt, en la que coexisteixen la borsa oficial i la borsa privada, amb una reglamentació específica.

La cotització de borsa és el tant per cent de variació del valor sobre el preu original. Una cotització de 500 significa que el valor te un preu 5 cops superior a l'inicial.

L'antecedent més remot d'un mercat de borsa el trobem a Roma amb els collegia mercatorum. Ara bé, cm institució no es va constituir fins el desenvolupament del comerç marítim, cap a finals del segle XV, amb la creació de centres de contractació en els ports de les ciutats del Mediterrani Occidental. Amb les llotges, surten els “corredors d'orella” , que introdueixen l'especulació de valors i títols de deute. Allà comença el costum de lligar-se les operacions amb mostres de mercaderia. La coexistència d'ambdós tipus de transaccions —mercaderies i títols de valors mobiliaris— va perdurar fins el segle XIX.

El nom de borsa té el seu origen en Brujas, la família Van de Bursen (en el seu escut figuraven tres bosses). La primera bossa es va constituir a Amberes en 1487, posteriorment aparegueren a Londres (1570), Lyon (1595), Berlín (1685), i Nova York (1792), ubicada al famós Wall Street, 68, fins que al segle XIX totes les ciutats importants de països industrialitzats disposen de la seva borsa.

Entre d'altres funcions, la borsa té la de ser termòmetre o índex de la situació política, social i econòmica d'un país.