EL JUDAISME

1.INTRODUCCIÓ

La cultura religiosa dels jueus, coneguda també com el pobre d'Israel, és una de les denominacions religioses existens més antigues del món.

Els terme judaisme i religió no existia en el hebreu premodern. Els jueus parlavan del Torà: lleis que Déu va revelar a Israel, i en les que va oferir una visió del món i una manera de viure (la Halaká), el camí que es tenia que seguir pel món: les lleis, constums i pràctiques jueves. Totes les formes històriques del judaisme premodern constituian, i encara avui el judaisme tradicional el constitueix, un sistema de cultura integral, que abarca la totalitat de la existència individual i comunitaria de les persones. És un sistema de santificació en la que tot està sotmès a la voluntat que expresa de Déu, d'acord amb els models divins revelats sobre l'orden còsmic i la legalitat.

Judaisme, cristianisme e islamisme, les tres grans religions monoteistes tenen molt en comú. El cristianisme va surgir a Palestina dins de la comunitat jueva durant el segle I d.C ; en un principi, el islam va extreure part de la seva ideologia del judaisme. Tenin en compte que desde el segle VII en endavant la major part dels jueus van viscut en un ambit cultural molt aprop del cristianisme i de l'islam, aquestes dos religions exerceixen una font d'influència en la història del judaisme.

2. ORIGEN

El judaisme va tenir el seu origen en el Orient Pròxim. Però casi des del seus inicis les comunitats jueves, en moltes ocasions com resultat de migracions voluntaries i de exilis o expulsions forzades han viscut en casi tots els llocs del món. A mitjans de 1993 la població total dels jueus en el món ascendia a 18 millons, dels quals 6.8 millons vivien a EE.UU, més de 3.6 millons a Israel i més de 1.9 en la antigua Unió Soviètica; aquestes son els tres llocs importants del món jueu.

Aproximadament 1.5 millons de jueus vivien repartits per Europa, la majoria d'ells a França i Gran Bretanya. Més o menys 300.000 vivien repartit pel restre de Norteamèrica i 600.000 pel restre d'Asia. A prop de 1.1 millons de jueus viuen en l'Amèrica Central i del Sur, i 350.000 a Àfrica.

La literatura bíblica i la investigació arqueòlogica ofereixen la primera informació respecte a la històra del judaisme. En un principi, Israel no era monoteista, sinò més bé, henoteista, a pesar de que ells adoraven a un sol Déu, no negaven la existència d'altres déus en el cas d'altres nacions.

El poble d'Israel, abans de l'exili, fou primer una confederació de tribus, i més tard un regne. Celebraren, com una de les seves primeres experiències històriques, el final de la esclavitut a la que havien sotmès els egipcis i molt especialment , la conquista i asentement en les terras de Canaán(la terra d'Israel). La seva màxima deïtat era Yahvé, el Déu dels patriarcas que havien tres els israelites d'Egipte, guiant-los fins la Ter ra Promesa. La religió israelita estava íntimament relacionada i enfocada cap a la seva dependència agrícola. Es creia que Yahvé era el propietari de la pluja que podia garantitzar una collita fructifera, sequia i pestilència si la comunitat es mostrava poc creient i osbtinada. A pesar de tot, el poble d'Israel en la seva vida normal, es veia a si mateix com depenent de Déu i s'obligava a respondre'l com sacrificis o ofrenes propiciatories. A mesura que el temps pasava, el culte es centrà en el santuari real de Jerusalèm, que més tard rivalitza com els santuaris de Betel i Dan en el nord. La oposició el culte sincretista que es practicava, tant els santuaris del nort com en els del surd, i a les injusticies socials que existien durant el periode de la monarquiam que fou proclamada pels profetes, homes carismàtics de Déu. No rebutjaven els sacrificis del culte en si mateixos. Rebutjaven nomes aquells que veien que eren exclusivament un preu personal i que per tant ignorava egoistament la dimensió moral de la societat israelí. Aquestes advertencies foren justificables com, primer el reine del nort i depsres el del sud, i foren destruides per conquistadors extranjers.

En el judaisme acutal podem distinguir quatre grans corrents:

• Reformistes: l'adaptació del judaisme en el món en què viuen.

• Ortodoxos: propugnen el compliment escrupolós de la Llei.

• Conservadors: insisteixen en la importància de la tradició jueva i del compliment de la llei.

• Hassidim: son els ortodoxos radicals, complidors estrictes de la llei i de la tradició.

3.CREENCES

El judaisme es fonamenta en que no té un credo definit per tanmateix es fonamenta en dos creences molt importants. La que conviccio que Jahvé, el seu únic déu, l'ha escollit com a poble per a donar-se a conèixer a tota la humitat; i la fidelitat a la Aliança que Déu establex amb el seu poble a la muntanya del Sinaí. Per aquesta aliança, Déu el protegeix i l'ajuda, per exigeix al poble que compleixi la Llei que lliura a Moisès.

En el judaisme hi ha un Déu unic i absolut, que és el creador de totes les coses i que es dóna a conèixer a Abraham i a Moisès com el Déu que estima i salva.

Hi ha diferents lleis que creen un estil de vida que Déu proposa i que acepten com a resposta de l'amor de Déu. Aquestes són obeir la voluntat de Déu, estudiar-la amb diligència i esforçar-se en el seu estricte compliment.

4. LLIBRES SAGRATS

Els jueus tenen com a llibre sabgrat la Bíblia Hebrea que compon la llei o Torà, que està continguda en els cinc primers llibres de la Bíblia: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. També té com a llibres sagrats el llibre dels Profetes com Isaïes, Jeremies, Ezequiel… i els escrits sapencials com Salms, Proverbis,Job…