JOAQUÍN RODRIGO VIDRE

Joaquín Rodrigo Vidre

Va ser el compositor de musica espanyol mes famós en el període franquista.

Va néixer el 22 de novembre del 1901, a Sagunto, València, va ser el menor de deu germans, fi d'un terratinent comerciant de Almenara, Vicente Rodrigo Peirats, y la seva segona muller, Juana Riebelles.

Als tres anys va tornar cec a causa de una epidèmia de diftèria, ell mes tard, ca comentar, sense amargura, que aquesta desgracia probablement el conduís cap a la musica. La seva família es va traslladar a València cuan Joaquín tenia quatre anys. Allà, va ingressar a una escola per fillets cecs a fi de començar la seva formació. Molt prest, va mostrar especial interès per la literatura y la música. A València la família Rodrigo anava molt al Teatre Apolo, i Joaquín es va sentir particularment atret per la música que acompanyava les representacions.

Va iniciar els seus estudis musicals als vuit anys al Conservatori de València, estudiava violi, solfeig i piano. Sens dubte la seva obra més popular es CONCIERTO de ARANJUEZ.

A principis dels anys 20, Joaquín Rodrigo ja era un excel·lent pianista y un estudiant de composició familiaritzat amb les corrents vanguardistes mes importants del món de l'art. Les seves primeres composicions van ser escrites en formes musicals petites, encara que la seva primera obra per la gran orquestra, data de l'any 1924.

Al 1929, Joaquín Rodrigo, estudiava ja per aquesta fecha amb el seu mestre francès Paul Dukas, en la École Normale de Musique, a Paris.

Va decidir traslladar-se a França el 1927, perque la capital francesa era desde principis de segle un important nucli cultural per escriptors, pintors y músics espanyols.

Les obres de joventut de Joaquín Rodrigo es caracteritzen per un delicat lirisme personal, colors orquestrals avegades molt atrevits y un vocabulari harmònic. Aquestes característiques y altres, es confirmarien y desarrolarían al llarg dels anys d'estudi amb Paul Dukas.

Amb la seva arribada a Paris, Rodrigo y Rafel Ibáñez, el seu amic i secretari, s'allotjaren a casa del pintor valencià Francisco Povo, qui els presenta a numerosos artistes, músics i editors. En la classe de Paul Dukas, en la qual Joaquín va estudiar durant cinc anys, també s'hi trobava el compositor mexicà Manuel Ponce, y el director de orquestra basc Jesús Arambarri, qui mes tard seria un gran intèrpret de les obres de Rodrigo. Paul Dukas va qualificar a Joaquín Rodrigo com Talvegada el mes dotat de tots els compositors espanyols que ell havia vist arribar a París. Un fet de transcendental importància, va tenir lloc en aquella època, es va trobar amb Manuel de Falla, que suposaria l'inici de una llarga amistat duradora entre ells dos. Falla, que anava a ingressar com a membre de la Legió d'Honneur francesa, va insistir per que el concert que seguia a la cerimònia no només s'escoltara musica seva, sinó que també obres de joves colegas espanyols com Hàlffter, Rodrigo y Turina. Rodrigo sempre li va agrair la oportunitat que li va donar Falla en aquella ocasió de interpretar la seva pròpia musica davant un públic distingit i informat.

Va ser també durant aquest anys, cuan va tenir lloc el fet mes important per Joaquín Rodrigo; es va trobar amb la pianista turca Victoria Kamhi, amb la que es va casar el 1933. Victoria Kamhi va ser una de les influencies mes decisives en la carrera de Joaquín.

Quan es va casar, va decidir abandonar la carrera professional per dedicarse exclusivament a el seu marit. El domini de varis idiomes junt amb un ample coneixement de les diferents cultures europees, van fer de Victoria, la companya ideal per Joaquín. Molts anys mes tard, Victoria va publicar una extensa biografia de la seva joventut, de com va conèixer a Joaquín y de la historia de les seves vides.

Després de obtenir la pròrroga de la beca Conde de Cartagena, Joaquín Rodrigo y la seva muller, van decidir, a principis de juny del 1936, anar-se'n un temps a Alemanya. Però el 18 de juliol va estallar la guerra civil espanyola. Els tres anys següents van ser Talvegada els mes difícils de la vida de Joaquín y Victoria, aquesta vegada la beca no els hi va ser renovada. Van decidir donar classes de espanyol y musica en la seva habitació del asilo per cecs de Friburgo, a la selva negra, on van ser acollits com a refugiats espanyols. El compositor va realitzar allà un estudi del cantar dels ocells, ademes de compondre unes quantes cançons.

Durant els anys 40, va ingressar a la ONCE, va fer campanyes publicitàries, i va anar component cançons y rebent premis.

El 21 de juliol del 1997 va morir la seva muller. Dos anys mes tard va morir Joaquín Rodrigo el 6 de juliol del 1999, a la seva casa de Madrid, rodejat de la seva família.

- 1909 el dia de la seva primera comunió

Joaquín Rodrigo i la seva cunyada

1963

Joaquín y Victoria, 1987

1991, rodejat de la seva família

I