AUTOBIOGRAFIA

MARIA ANTÒNIA OLIVER

Va néixer a Manacor el 1946. És una escriptora inclosa dins la generació del 70, que s'inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de Mallorca, i molt influïdes pel gènere de les rondalles tradicionals. En aquesta línia ha publicat “Cròniques d'un mig estiu” (1970), que reflecteix les conseqüències del “boom” turístic. “Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà” (1972), que és la història d'un poble imaginari de Mallorca contada per les tres generacions d'una saga familiar, i “El vaixell de iràs i no tornaràs” (1976). Amb “Punt d'arròs” (1979), enceta una nova perspectiva més interessada en l'anàlisi psicològica. Ha fet incursions en la narrativa del gènere, tant policíaca, amb “Estudi en lila” (1986) i “Antípodes” (1988), com èpica i mítica, amb “Cuineres de foc” (1986). Amb “Joana E.” (1992) guanya el premi Prudenci Bertrana 1991. En col·laboració amb Antoni Catany ha publicat el llibre reportatge “Les illes” (1975) i, amb Maria Rius, el conte infantil “Margalida, perla fina” (1984). En el terreny de la narrativa curta, ha escrit “Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades” (1975), que és un recullo de relats centrats en la infantesa de l'autora, que tornà publicar, amb d'altres contes a “Figues d'un altre paner” (1975). Com a membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, ha participat en els llibre “Lovecraft, Lovecraft” (1981), i “Negra i consentida” (1983). Ha treballat per la televisió amb els guions dramàtics “Muller que cerca espill” (1980) i “Vegetal” (1981), ambdós editats el 1982 amb el títol “Vegetal”. Ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain, Herman Melville, entre d'altres. Ha col·laborat en publicacions com “El Correo Catalán”. “Serra d'Or” i “Avui”. Des de 1969, té fixada la seva residència a Barcelona.

SOBRE L'OBRA

“Joana E.”. És quasi la darrera obra de l'autora (1992). S'ha de dir, que va guanyar el premi Prudenci Bertrana 1991. Fent una ullada a l'edició del melodrama (la vuitena), sens dubte podem dir que ha estat una obra amb èxit.

GÈNERE

És un novel·la biogràfica, i gosaria a dir, que més que biogràfica, autobiogràfica. Autobiogràfica perquè dóna la sensació - i així ho volia M.A.O, - que fos Joana E. qui contés la història.

TIPUS DE NARRACIÓ

És una narració psicològica: hi ha un estudi i un anàlisi molt profund, dedicat al comportament dels personatges de la història, sobretot, de la protagonista (Joana E.); apareixen contínues reflexions que són a boca de na Joana, etc.,... .

FORMA D'EXPRESSIÓ

Predomina la forma relatada sobre les descripcions, i sobre els relats, que n'hi han pocs al llarg del llibre.

Relat (pàgina 75).

No podia menjar allò que la tia Carme feia fer a la dida Maciana. La tia Carme havia tret la cuinera i na Francina, massa diners, massa diners, ara en Mateu ja no hi és per guanyar-ne, i no havia tret la dida perquè la dida era com de la família, i a més no tenia on anar perquè no tenia a ningú, havia dit la tia, l'home no havia tornat de l'Argentina, potser també era mort, pobra dida, però no cobrareu res, Maciana, li havia dit, i haureu de fer el menjar i rentar, perquè tampoc no pensava tornar fer venir les rentadores, i la dida havia contestat que li era igual, que faria tot el que calgués. Però la dida no era una bona cuinera, i amb el menjar que li feia fer la tia Carme no s'hi valien ni bones cuineres.

Descripció (pàgina56).

Vaig contemplar Hide Park: gent asseguda a les cadires de lona, homes que es passejaven lentament, dones amb capells inefables, infants que jugaven amb cèrcols i diàbolos, mainaderes d'uniforme amb cotxes endomassats, xerraires enfilats damunt pilons de fusta...

Diàleg (pàgina 105)

• Oh, perdó, me pensava que estaves tot sol! -vaig dir.

• No, no, vine, vine! És en Miquel, en Miquel Torelló, un misser que m'ajudarà/

• Que passa res de nou? -vaig demanar indiferent.

• De nou no. El de sempre: ses pretensions de sa teva família, que/

• Ah, això No m'ho expliquis, tanmateix no ho entenc. Molt de gust -vaig dir al nouvingut sense mirar-lo; i al meu marit - : Bé, només te venia a dir que ens n'anem a Can Barberà a banyar-nos/

• No serà massa prest, encara? Fa fresca i/

• Fresca, dius? Som dia vint-i-vuit de juliol i fa més d'una setmana que hi anem! Com que tu eres a Madrid, no te n'has adonat. Ai, doctor Lligorra, no passis pena, home, que no ens passarà res.

Li vaig fer una moixonia a la galta i ell es va estarrufar tot: li agradaven aquests gestos davant la gent, eren senyal d'un matrimoni com els altres.

• No m'esperis per dinar, que tornarem tard!

• I qui sou, que hi aneu? -va demanar el meu marit sense deixar-me marxar.

TO DEL RELAT

El to del relat és tràgic i realista alhora. “Joana E.” ens transmet la seva realitat, la seva història, la seva experiència a la vida d'una forma dramàtica, quasi sempre conduïda per una fatalitat que, a la fi, no acabaria funestament.

Tot això ho fa amb les seves paraules, amb el seu anàlisi, amb les seves contradiccions, amb el seu llenguatge, amb les seves tristeses, amb les seves alegries (que varen ser poques). En definitiva, al llibre estan impresos els sentiments més profunds de na Joana E.

PUNT DE VISTA NARRATIU

L'obra està escrita en primera persona, gràcies a la forma que escollí l'autora per escriure l'obra. La dona qui narra la història ho sap tot des del principi.

M'ha cridat l'atenció el tractament del temps, o sigui, hi han anades i tornades com si res. Per exemple, sobtadament té està dient com era la seva situació als quaranta vuit anys, i sobtosament torna als vint-i-cinc anys. Entenc, que aquest avançament serveix per tenir al lector més intrigat, ja que, són com petites dosis d'informació, les quals donen un mica més d'acció.

També m'ha cridat l'atenció (d'això que vaig a dir, ja n'avisa l'autora) - , les contínues rectificacions i contradiccions que fa na Joana, quan vol explicar qualsevol pensament o idea.

(per exemple, a la pàgina 29) .

BREU RESUM

Joana, afillada d'una família benestant - sense germans -, viu una infància plena d'alegries, les quals no li duraran molt. En morir els seus pares, començarà a tenir problemes; per ser afillada sobretot. Membres de la seva família, sobretot la tia Carme farà el que calgui per aconseguir una gran part de l'herència, que els pares varen deixar a na Joana. La convivència amb la tia Carme es va fer insuportable, i per lliurar-se d'ella va haver de casar-se malauradament amb el doctor Lligorra (encara que aquest tenia altres intencions, gaudir de l'herència i no fer vida matrimonial). D'aquest no va rebre amor, i com no sabia si aconseguiria la separació, va haver de cercar-se un home de veritat que la fes sentir-se una dona. Aquest afecte el va trobar en la passió d'en Miquel, advocat que s'encarregava de l'herència de na Joana. Varen tenir un fill d'amagat; eren molt feliços. El doctor va adonar-se'n, només de que estaven junts, i just després en Miquel va morir. En principi havia de quedar-se sola amb el doctor, però aquest també va morir. Ara només li quedava el seu fill, i l'ajuda incondicional de na Maciana (una dida de confiança). Però això no era suficient, obrí un taller de brodats amb na Marta (una dona que va conèixer als darrers anys). La feina li donava una llibertat i una seguretat que mai havia experimentat, encara que d'aquesta llibertat ja n'hi havia sentida parlar a la seva mare - la qual li va donar molts consells, però no va saber criar-la, va ser egoista amb ella, de qualque manera no la va deixar que visqués al món real, amb el que tot allò dur, moments bons i dolents - i a qualque conferència feminista. El seu fill acabà la carrera universitària, i tot pareixia anar bé. Però la tia Carme, va tornar a intentar una altre vegada enfonsar a na Joana i a la seva petita família; li va fer arribar un missatge que deia que Joan, el seu fill, era homosexual. Ell va confirmar-li'n allò. En principi na Joana va reaccionar de forma negativa: no acceptà la situació. Després va raonar, i va decidir que havia d'admetre els sentiments del seu fill. Es varen reconciliar.

ESTRUCTURA

Dividiria l'obra en quatre parts:

1ª - La seva infància, fins la mort els seus pares adoptius.

2ª - Des de que es casa amb el doctor Lligorra i es lliura de la tia Carme, fins que coneix a en Miquel Torelló.

3ª - Tota l'aventura que té amb en Miquel, el naixement del seu fill, la mort del seu amat, fins a la mort del seu marit.

4ª - A partir de la nova vida que adopta per a ella i pel seu fill. L'aparent problema que té el seu fill, fins la reconciliació.

TEMA

El tema principal de l'obra és l'amor. Crec que na Joana reivindica durant tota l'obra, la manca d'amor, de la qual ha estat subjecte, i que la va marcar al llarg de la seva vida.

LLOC DE L'ACCIÓ

Els fets transcorren pels següents llocs:

• A Mallorca: a Son Galiana (una finca o possessió), al Terreny (una zona a la part forana de Palma de Mallorca), al “Círculo” (una festa on es feien balls), a Ciutat (Palma de Mallorca): té el taller on posteriorment posarà una tenda (Plaça Santa Catalina Tomàs), a la Seu (allà es casa na Joana)

• A Barcelona.

• Palma-Barcelona-Bilbao-Portsmouth-Londres, va ser el trajecte d'un viatge que varen dur a terme na Maria Gili (la mare de na Joana) i na Joana E. (abans Joana Batllori) amb tren i avió.

• A París, França (el viatge que va fer Joana amb la dida Maciana. Allà va estar amb en Miquel).

• A Itàlia: per Roma, Venècia, Florència i Milà (uns dels viatges que va fer amb el seu fill, i on na Joana va tenir una aventura amb un mallorquí (Andreu), que vivia allà per culpa de la guerra).

• Costa de Sant Domingo

MEDI SOCIAL

Els pares de na Joana pertanyen a una classe social benestant i acomodada (vivien a un possessió amb amitgers, tenien finques arrendades, pisos, i segurament una gran quantitat de diners). Mateu Batllori, el pare de na Joana, era metge d'una clínica al Terreny, de la qual era el major accionista. Ell i la seva dona feien tertúlies a ca seva, a aquestes tertúlies venia gent adinerada, o bé distingida pel seu nivell cultural (metges, notaris, polítics, escriptors i qualque capellà).

I malauradament, gran part de les desgràcies de la nostra protagonista, han estat per les riqueses de les quals eren posseïdors els seus pares, i de les quals moltes persones en volien gaudir.

Època

Na Joana va néixer al 1910. A aquesta època va sorgir la Guerra Civil (es va iniciar al juliol de1 1938, i na Joana tenia vint-i-vuit anys), va ser un conflicte bèl·lic que va marcar molt a na Joana, la va fer madurar. Va tenir que fer front a una part del problema, tenint en compte que el doctor Lligorra, el seu marit, era feixista - estava relacionat amb la “Falange Espanyola”, partit polític espanyol (1933-1939), que defensava un nacionalisme totalitari -.

Al 1958 es va casar, i ja era una època millor per a ella i per a la societat.

PERSONATGES

Joana E. - No podem parlar d'una dona que hagi mantingut una personalitat regular a la seva vida. Les seves desgràcies, més que les seves alegries han provocat continus canvis a la seva persona. De petita era una nina normal, amb les inquietuds i els pensaments, com qualsevol altre nin o nina de la seva edat, encara que aquesta tingués més diners. Li agradava conversar amb la mare, i demanar-li coses (li agradava saber moltes coses, i era molt observadora). Més endavant, els seus pares li varen donar de tot, massa potser, cotxe, vestits, inclús li varen permetre que deixés d'estudiar, però no li varen donar altres sortides o opcions de profit (no tenia masses responsabilitats). Tot això, creà una al·lota consentida i indefensa per lluitar a la vida, que la hi donaria moltes vegades l'esquena.. Va tenir un amor platònic amb Mr Rochester (professor d'anglès d'ella), també va tenir un petit romanç amb Bernadet (amic i fill dels amitgers a Son Galiana). L'odi, la ràbia i la venjança es varen apoderar d'ella quan convivia amb la tia Carme. D'aquesta època no tenim massa dades referent al seu físic, tenia els ulls blaus, i segur que era bonica (tots els homes la miraven quan va anar al últim ball del “Círculo”). La convivència amb el doctor Lligorra va ser espantosa per a ella; ja no es refiava de cap home; hi en tenia de motius. Tenia amigues, encara que aquestes no eren el més important per a ella. Cercava ser feliç, i va trobar la felicitat amb en Miquel, aquesta va ser una bona època a la seva vida, potser la més intensa i agradable (passejaven, anaven al cinema, anaven als balls, anaven a tertúlies i feian l'amor, tot això, amb l'home que més estimava). No podem dir que na Joana hagi estat infidel, pel fet d'anar-se'n amb en Miquel (les coses entre ella i el doctor Honorat Lligorra varen quedar molt clares des del principi: ella tindria llibertat per fer el que volgués, inclús tenir un amant). Per tant, no va fer res dolent. Més tard, quan en Miquel ja era mort i el seu fill fou a la universitat, va cercar un tipus de vida més relaxada, la va prendre d'una forma més filosòfica, amb una independència que mai havia tastat. Se sentia una dona totalment lliure, encara que vivia amb el record de Miquel Torelló. Als quaranta vuit anys sabem que era una dona grassa, bonica i molt vital.

HONORAT LLIGORRA

Va ser el primer marit de na Joana. Era feixista. Quan es va casar amb na Joana, ell tenia cinquanta anys i ella vint. Era doctor, i això va ser una de les causes per les quals s'aprofità de la innocència de na Joana, i per tant, gaudir de la clínica, que era del seu pare, en Mateu Batllori . Tenia un bigoti tofut i barba, era baix i gras. Li agradava ser obeït, aparentment pareixia bona persona -tenia molta presència -, però estava obsessionat pels diners. El més possible és, que a la cama no fos un bon element, o sigui, que tingués qualque problema sexual -no volia fer l'amor amb na Joana i amb cap dona més, que es sabés -. Quan va saber de l'amor que havia entre Miquel i Joana es va sentir traït i humiliat; va jurar venjança. Al final morí.

MIQUEL TORELLÓ

Al començament, va ser l'advocat que s'encarregava de l'herència de na Joana E. . Després es convertí en l'amor apassionat de na Joana. Era atractiu, fornit, amb ulls negres, amb bigoti i molt més jove que na Joana. El seu amor va correspondre amb el de la protagonista. Va deixar embarassada a na Joana als vint-i-cinc anys, i intentà tot el possible, per aconseguir la separació de la seva promesa amb el doctor; va ser un lluitador a la vida. Morí també, d'un atac de cor.

JOAN

Fill de Joana i Miquel. Els sis primers mesos de la seva vida varen ser foscos (el tenien amagat, i quasi mai veia la llum del dia). Sabem que es va treure una carrera universitària. També sabem que és homosexual, que quan va acabar els estudis tenia acompanyant. Ell gosà d'una llibertat que no va tenir la seva mare, encara que sigui homosexual. Quan podien, ell i la mare, feien viatges per Europa.

MATEU BATLLORI

Pare de na Joana Batllori. Doctor i accionista majoritari de la clínica on feia feina. Estava molt enamorat de la seva dona. Volia que la seva filla estudiés a la universitat de Barcelona. Era fill únic, la seva mare va morir quan ell era petit, el seu pare s'havia tornat a casar i se n'havia anat a França, deixant a ell amb una dida.

MARIA GILI

Era la dona d'en Mateu Batllori i mare adoptiva de la nostra protagonista. Aquesta, la seva mare, va ser una persona que va influir molt a al vida de na Joana. Els seus pensaments pareixien que estaven prou clars, encara que es contradeien amb el seu actuar -per una banda es movia per cercles feministes, estava d'acord amb les idees feministes, però en canvi, no va voler, per egoisme, mostrar a na Joana els principis i la llibertat que calien -.

MACIANA

Era la dida de confiança, serventa ben considerada, de la família Batllori. Quan varen morir els pares de na Joana continuà al servei d'ella. Totes les seves preocupacions, es basaven en el benestar de na Joana, la relació entre na Joana i ella es convertí en amistat. Quan na Joana es casà amb el doctor Lligorra, ella en tenia quasi noranta anys; havia arrossegat malalties, però encara es trobava bé.

BERNADET

Va ser l'únic amic de la infància de na Joana. Va ser una relació d'amistat, encara que estaven enamoradets. Era fill dels amitgers de Son Galiana. Era prim i esblanqueït, no gosava d'una salut molt forta. La diferència social que havia entre la seva família i la de na Joana, l'actitud passiva d'en Bernadet davant Joana, i els pensaments de la Bel (mare d'en Bernadet), varen fer que no estiguessin junts per massa temps. També aquest va ser fidel davant la figura de na Joana.

BEL

La madona Bel també estava a Son Galiana. Era la mare d'en Bernadet. Va saber mantenir les diferències entre el seu fill i Joana. Na Joana no se'n refiava d'ella, i na Bel també mantenia distancia amb Joana.

TIA CARME

Aquesta va ser un dels punts negres a la vida de na Joana. Era germana de la seva mare. Havia una relació regular entre la tia Carme i la família Batllori, encara que no fos sincera. Sentia odi i ràbia per la família Batllori, més encara amb Joana, ja que era afillada. No podia entendre, que una afillada pogués recollir l'herència que els seus pares li varen deixar. Ho va intentar tot, per fruir de l'herència. Pregonava que era beata i que lluitava per les bones causes, però no ho demostrava. Quan la seva germana morí, passà a ser la tutora de Joana - la tenia com si estigués a una presó- .

PERSONATGES SECUNDARIS

Mr. ROCHESTER

Va ser el segon amor de Joana, també el seu professor d'anglès. Era prim i esquiu -no li agradava estar amb molta gent; sí li agradava la música. Era una persona assossegada, tranquil·la, encantadora i educativa, i parlava un mallorquí amb accent anglès. Havia traduït uns quants llibres.

ANDREU

Un mallorquí que vivia a Roma per causes de la guerra. Estava ficat amb negocis de construcció. Tenia uns ulls grisos clars i quaranta cinc anys. Va ser l'amor, per Joana, més semblant al d'en Miquel. Na Joana provocà la gelosia de Joan, el seu fill, amb n'Andreu. Tot això passà a un viatge que varen fer a Itàlia na Joana i en Joan..

ANTONI MARIA ALCOVER

Capellà, amic de la família de na Joana, que anà a una tertúlia a ca Mateu Batllori.

GAIETÀ

Pastor de la zona de Son Galiana, i que era conegut per les seves rondalles. Era sincer i tolerant

PERE

Xofer de la família Batllori.

ARNAU

Company d'en Joan.

JOAN FRANCÈS

Un misser que ajudava a Miquel, pels tràmits del divorci.

LOLA

Serventa a Son Galiana

DON JAUME INGLÈS, MIQUEL DALMAU I ELS SENYORS DE SON PONT

Gent que va donar el condol a na Joana, quan moriren els seus pares.

N'ÀNGELS, LES ALOMAR I NA MARGALIDA CANYELLES

Amigues de Joana a l'època de la seva etapa amb el doctor Lligorra.

• El personatge que més m'ha cridat l'atenció ha estat la tia Carme, pel seu grau d'odi i d'avarícia. No podia creure que una persona pogués fer tant perjudici a un altre.

VOCABULARI

- bagassa: prostituta. Pàg. 11

- acalar: abaitar. Inclinar. Dirigir cap avall. Pàg. 11

- deler: passió que hom posa en una acció. Pàg. 12

- s'esmunyia - esmunyir: fer passar lliscant per una estretor. Pàg. 13

- fressa: soroll, brogit. Pàg. 15

- menar: conduir. Pàg. 17

- estesa: conjunt de coses estesas. Pàg. 17

- traüll: tràfec, agetreo. Pàg. 15

- farbalà: banda de roba cosida per la part superior i deixada penjar, amb que s'adorna una faldilla, una cortina, etc., Pàg. 17

- adesiara: de tant en tant. Pàg. 18

- veremar: collir els raïms d'una vinya. Pàg. 20

- flaire: olor. Pàg. 23

- lassitud: cansament, fatiga. Pàg. 23

- batalada: En algunes contrades, cop donat a les anques. Pàg.24

- empolainar: revestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig. Pàg. 31

- trunyelles - trunyella: Trena prima d'espart. Pàg. 33

- cornucòpia: mirall de marc ornamentat i daurat, basat en el tema del corn de l'abundància, sovint amb un o més braços per a posar-hi bugies. Pàg. 33

- fel: bilis. Pàg. 34

- fruició: acció de fruir: sentir un viu plaer, per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada, gaudir. Pàg. 42

COMPRENSIÓ

La veu de Joana E., la seva vida, en definitiva, la obra és seva, és clar, gràcies a na M.A.O, que ha volgut llevar-s'hi el protagonisme, de qualque forma, per rendir un homenatge a na Joana E. Així justifico el títol del llibre.

Si hagués de posar un altre títol, posaria aquest: Joana E., Memòries. ; o aquest altre: Memòries de na Joana E.

REFLEXIONS DE L'AUTOR I DE NA JOANA

• A la pàgina 29. Na Joana es rebel·la contra les dificultats que la vida li posava pel fet de ser dona.

• A la pàgina 34. La mare tornar a mostrar que no té res de beneita. Dirigint-se al seu marit, Mateu Batllori, i davant la presència de na Joana, li va dir: “És curiós que sempre que ets homes voleu dejectar una cosa, l'heu de compara amb un altre cosa relacionada amb ses dones ...“ . Aquesta reflexió és una veritat quotidiana, per dir-ho de qualque forma, encara que cada vegada, afortunadament, es dóna menys.

• A la pàgina 35. La dida Maciana, amb tota confiança, li diu a na Maria Gili, que haurien d'anar més en compte amb el que li regalen a na Joana. Tenir tantes coses, i més, assolides d'aquesta forma, sense moure un dit, no pot ser mai bo. És una forma de celar-li la realitat. Ja que, a la realitat no tot són alegries.

• A la pàgina 41. Na Joana se n'adona de les contradiccions de la mare. Millor dir, no se n'adona, si no, les hi recorda.

• A la pàgina 42. La mare li diu a na Joana: - “No es sa gent, que hi ha de trobar coses a dir, Joana. Si a tu t'agrada, te'l quedes....” . Això és una mostra més, de que la mare tenia una visió correcta del que realment importava - un hom ha de fer allò que li agrada a ell, no el que li agradi a l'altre.

• Referint-se a quan se va casar per primer cop, diu, que la seguretat se la va donar la raó i la venjança. És una conclusió molt forta; no deixa de ser objectiva, actitud gaire complicada per a una dona que està en la seva situació.

• A la pàgina 54. Joana E. parla de la combinació dels pressentiments (com a cosa estranya), les simpaties i els senyals. Exposa la combinació, com un misteri del qual la humanitat no ha trobat encara la clau. Amb aquesta visió, jo també estic d'acord.

• A la pàgina 60. Aquí també parla de la manca d'independència que tenia la mare, i que tampoc li havia donada a ella.

• A la pàgina 220. Aquesta reflexió, que na Joana (o l'autora) aplica al fet de l'homosexualitat, es pot aplicar perfectament a qualsevol altre situació. Diu: “Quan les coses ens són lluny les pensem diferent que quan ens són a prop, per què? “. Una altra veritat amb la que jo n'estic d'acord.