Confuci

(? ~551 - 479 aC)

Nom llatinitzat de Kong Fuzi (`mestre Kong'), filòsof i reformador de costums xinès, considerat el fundador del confucianisme. Per motius desconeguts hagué de sortir de la seva terra al principi del s V aC i visqué errant tretze anys. Finalment obtingué autorització per a romandre al seu país: obrí una escola i treballà en la recomposició d'antics escrits que permeten de conèixer actualment costums i tradicions de la Xina. Els Annals de primavera i tardor són la font biogràfica més antiga, el material de la qual fou ordenat cronològicament en les Analectes; ambdues obres formen part del cànon confucià. El pensament de Confuci respon a una voluntat d'establir unes noves pautes de conducta social.

Pautes de conducte:

Obediència, Veracitat, Amor a la família, Rectitud, Fidelitat, Honor, Amistat, Humanitat

Respecte a la jerarquia:

Els monarques han de ser justos, han de tenir habilitats i virtuts.

Jerarquia:

Emperador

Shogun: cap de l'exèrcit.

Daimyo: Samurais: guerrers i senyors.

Des de l'antiguitat fins al 1639

1543 Arriben els primers Europeus, més concretament els Portuguesos. I hi ha una lluita per al poder entre el Shogun i els senyors Feudals.

1549 Arriben els Jesuïtes, les quals seran grans comerciants, però també evangelitzaran. Són homes molt cultes que porten al Japó tota la cultura occidental. Esdevenen 300.000 japonesos catòlics.

1580 El Daimyo de Nagasaki cedeix el control del port als Jesuïtes, principalment el comerç de la seda i de l'argent.

1588 Els Shogun anul·la el decret. Comença un conflicte per al poder i contra els invasors.

1596 Arriben els franciscans espanyols en veure que s'hi podia comerciar.

També arriba un vaixell holandès pilotat per un anglès: Will Adams, i resulta que aquest acaba essent molt amic de Shogun. Els holandesos comencen a tenir certa activitat comercial.

1606-1638 Durant aquest temps Japó entra en un període de guerres ja que el Shogun te por d'una possible invasió. Es prohibeix el catolicisme.

1638 Incident de Shimabara: Ataquen amb el vaixell dels holandesos a una ciutat plena de catòlics.

1639 El Shogun decideix aïllar Japó dels estrangers.

Des del 1639 al 1853

Període d'aïllament.

1641 Només els holandesos poden comerciar amb el Japó. Aquest país passa a ser una monarquia absolutista. Es crearà el sistema d'hostatges: els feudals havien de viure un mínim de quatre mesos a l'any a la cort de Shogun i quan marxaven havien de deixar la seva família a la cort. Es va crear també tot un sistema policial que controlava tot el país.

1853 Comencen a arribar Russos i americans, els quals pressionen.

1859 Japó torna a ser un territori obert al comerç internacional.

Període Meiji (1868 -1912)

El Japó es modernitza en quant a organització del país.

L'emperador recupera el seu poder. Shintoisme: religió d'estat.

Culte als avantpassats i a l'emperador encara més que abans, el qual tindrà ministres que faran efectives les seves decisions.

Mesures:

Abolició del feudalisme i abolició dels quatre estaments (Feudals, Samurais, Comerciants i resta). Administració centralitzada. Va ser necessari indemnitzar els senyors Feudals.

Reforma del calendari i del vestit (serà més occidental).

Adopció del sistema mètric decimal.

Promoció i subvenció de la indústria (carbó acer i ferro).

Comerç exterior i finances.

Assessors occidentals estudiants a l'estranger.

1889 Japó passa de ser una Monarquia Absolutista a ser una Monarquia Parlamentària

Parits polítics.

Dos centres : Parlament i Senat.

Sufragi censatari: Pot votar i ser escollit que té diners.

( 1867 Japó tenia una població de 26 milions d'habitants. )

1918 Japó arriba a tenir 53 milions d'habitants.

Comencen a aparèixer ambicions nacionalistes i imperialistes: comencen a conquerir alguns arxipèlags propers, per exemple Ryukyu, l'illa de Formosa, la de pescadors, etc… També envaeix Corea (1910) i Manxúria (1905).

Des del 1912 al 1945

Primera Guerra Mundial (1914 -1918)

Els japonesos estan en contra dels alemanys.

Política massa imperialista, comencen a haver revoltes, i s'aniran armant. Però tanta és la pressió que l'any 1920 s'aboleixen els partits polítics i comencen les competències comercials.

1932 Invasió Xinesa. Crea un estat satèl·lit a Manxukuo. Japó és expulsat de la ONU.

1940 Japó s'alia amb Itàlia i Alemanya i fan la Segona Guerra Mundial. Ataquen la base naval de Pearlharbour on els americans tenien concentrades totes les forces, i el 6 d'agost de 1945 reben dues bombes atòmiques: Hiroshima i Nagasaki, les quals acaben amb la guerra.

Des de 1945 a l'actualitat

Estat:

Ha perdut la 2a G.M.

Tenen molt poca població.

El país ha quedat destruït.

Esta econòmicament derrotat.

El tractat de pau es va signar en un vaixell americà al port de Tokio. Clàusules:

Japó havia de ser un país desarmat

Ocupació del país per els EUA (1945 - 1952) per Mac Arthur.

L'emperador deixa de ser un ésser diví.

Totes aquestes coses tenien un doble significat d'humiliació i volien controlar el país.

1945 - 1952

Es treu la constitució japonesa i se'n posa una calcada a la americana.

Fa una reforma agrària. Cosa necessària ja que el 50% de la gent era pagesa, i el 90% d'aquests treballaven en terres que no eren seves. Pagaven als terratinents i les venien barates als pagesos.

Reforma en tots els sectors de la societat: educació, sanitat, judicial, etc… Cosa que farà que 200.000 japonesos siguin jutjats.

1952 Finalitza l'ocupació americana del Japó. Es fan eleccions i a partir d'aquesta data començaran a procrear.

És important remarcar que durant aquest període la guerra freda està molt activa. I els EUA invertiran molts diners en el Japó perquè aquests estiguin al seu favor.

Els Jocs Olímpics de 1972 fan molta propaganda del Japó per arreu del món.

1973 Crisi del petroli. Primera crisi important que pateix, i al mateix temps els altres països el pressionen perquè s'acabi d'obrir.

Estats Units

Situat a l'hemisferi nord, continent Americà. Latituds: zona temperada del planeta (30º 60º latitud nord). Territori molt extens. Delimitada al nord per Canadà, a l'est l'oceà Atlàntic, al sud Mèxic i a l'oest l'oceà Pacífic. És més de divuit vegades més gran que Espanya, amb 9.372.614 km2. La població és de 249.633.700 habitants. La Densitat de 26 habitants per km2 ( a espanya és de 90 h/ km2 aprox. ); això és a causa que la població està distribuïda en tres grans zones: 1- la costa atlàntica. 2- la zona dels grans llacs i 3- casta pacífica sud; i a la resta del territori hi ha molt poca gent, sobretot a la zona central, la gran plana del Mississipí.

Indis: primers pobladors, diverses tribus, nòmades, economia depredadora

Arribada dels europeus a Amèrica:

Holandesos

Suecs Est. 1550-1630 Emigrava tota la família

Anglesos (1620)

Espanyols

Oest. Emigraven sols homes.

Francesos

Hi va haver motius econòmics i religiosos, però també polítics.

Anglesos: Costa est: nord: gent molt religiosa, petits propietaris, comunitats petites. Sud: concessions del rei a nobles. Grans propietaris, es fan treballar.

També hi porten esclaus negres d'Àfrica ja que els indis originaris no es deixaven sotmetre.

1776 Acte d'Independència. Escullen el primer president: George Washington. Aleshores eren tant sols 13 colònies. Els estats tenen molt de poder.

Entre 100 i 150 anys els anglesos van conquerint més cap a l'oest fins arribar a la costa oest. Espanya i França en comptes de lluitar venen els seus territoris.

1661-1665: guerra de secessió: una guerra en que van lluitar el nord contra el sud. Els primers volien abolir els esclaus i els altres no (la mitjana de vida d'un esclau era de 7 anys). Al final van acabar guanyant els del nord, aleshores als esclaus se'ls havia de pagar.

1869-1883 Comença el ferrocarril

Població:

1850 - 20 milions d'habitants.

1900 - 66 milions d'habitants.

1950 - 105 milions d'habitants.

1970 - 203 milions d'habitants.

1999 - 250 milions d'habitants.

Percentatge de races al 1990:

12% Negres

9% hispans

2,9% asiàtics

0,8% amerindis

74% europeus

Com que hi havia diferent religions, races i llengües, comportava diferents maneres de viure, però tots els homes són iguals.

Com a religions diferents hi ha la cristiana (i altres versions de la bíblia) i la jueva.

La població a Amèrica augmenta un 1% anual a acusa del saldo migratori.

Tenen gran riquesa en matèries primeres i minerals, i en agricultura, que és majoritàriament extensiva.

El poder està dividit en tres parts:

• Poder legislatiu.

• Poder executiu.

• Poder judicial.

Poder legislatiu

Cambra de representants. 435 membres elegits cada dos anys. També hi ha un senat: cambra federal. 2 representants per estat. Cada sis anys es renoven 2/3 parts dels representants, de manera que es vagin renovant contínuament.

Poder Executiu

Aquest poder és qui porta, qui s'encarrega que es compleixin les lleis.

Hi ha un president que es elegit cada quatre anys i sols pot ser reelegit una vegada. És escollit per sufragi universal i indirectament. El partit demòcrata és el que es fica més en qüestions de la societat, mentre que el republicà és més votat per les classes socials benestant i adinerades.

Poder Judicial

Controlen els problemes entre la societat. El 90% dels casos es resolen en tribunals locals o estatals.

Unió Europea

Made in Europa: És important una xarxa de comunicacions que uneixin els diferents països. S'han eliminat les fronteres dins la unió europea. El que encara no s'ha solucionat és el frau en el camp de l'agricultura.

1948 Benelux: els tres primers països.

1951 Ceca: la unió de l'acer.

1957 CEE: la comunitat econòmica europea.

1973 Tres països més: Dinamarca, Irlanda i Gran Bretanya.

1981 S'hi afegeix Grècia.

1986 Entren Espanya i Portugal

1995 S'acaba de formar la unió dels 15 amb Finlàndia, Suècia i Àustria.

Per poder entrar a la UE és necessari que en el país en qüestió hi hagi una democràcia. En canvia, hi ha altres països con Suïssa que no hi volen entrar perquè no els interessa. El que va haver de fer Espanya per entrar a la UE va ser reduir el deute públic.

La finalitat que té l'euro és la de crear una moneda molt estable, sense comptar les facilitats per poder anar per diferents zones de la UE.

Parlament europeu: 626 membres l'any 1995

Comissió: 20 comissaris, segons el nombre d'habitants, 1 o 2 per país. Són escollits pels diputats del parlament europeu. En certa manera han d'oblidar la nacionalitat i pensar en el conjunt Europeu. Proposen lleis, tractats, acords, les quals es porten al consell de Ministres.

Consell de Ministres: Es reuneixen tots els ministres europeus. Es debaten les propostes i les retornen als comissaris fins que els semblen acceptables.

Tribunal de Justícia: Està a Luxemburg. Es compon de tretze jutges i sis advocats generals designats per un període de sis anys.

Països Subdesenvolupats

2/3 parts de la població viu en països subdesenvolupats i en aquests països, la meitat de la gent viu en la misèria més absoluta.

Índia:

750 milions d'habitants. País en el qual tot el que té relació amb religió, cultura i tradicions tenen un paper molt important en el funcionament del país a nivell econòmic i cultural, i la dona està en pitjors condicions que l'home. El 80% de la gent són hiduistes, i 316 milions són pobres. Religió politeista: és més o menys una política de vida. El Ganges és el seu riu sagrat en el que fan banys. Benarés és la Meca hindú. La seva creença és que es van reencarnant fins arribar a l'alliberació absoluta. Són molt importants les relacions entre castes. Les vaques són sagrades.

1947 l'Índia aconsegueix la independència d'Anglaterra.

1972 els Marahás perden els drets i el poder.

550 Marahás controlaven 2/5 parts del territori i 1/3 de la població.

Són molt importants les castes. Són estaments socials. Té l'origen en els diferents oficis: Sacerdots, Exèrcit, Mercaders i serfs. També hi ha els descastats o intocables.

Està calculat que cap a l'any 2050 hi haurà el de la població, ja que és dels països líders en l'índex de creixement. Armamentísticament no està pas mal equipada: té bombes atòmiques, etc…

Xina

Més de 1.000.000.000 d'habitants. Revolució xinesa per Mao. S'imposa un règim comunista que marcarà bastant al país. Més endavant, l'economia serà cada vegada més capitalista mentre que la política continuarà essent més o menys comunista, així s'asseguren que tothom tingui els mínims necessaris per viure.

Vídeo: els joves sobretot, emigren de les zones rurals a les ciutats, preferiblement costaneres. Però no hi ha llibertat de residència. El sou és a vegades de 7.000 pessetes al més.

Segons el govern, hi ha 1.200.000.000 de xinesos ben alimentats. Les condicions de treball són molt dures: 10 dies de vacances, 10 dies de no treball per baixa, molts contractes temporals, no hi ha controls ambientals… Les feines més tradicionals com l'agricultura s'estan eliminant, principalment per fer habitacles.

Un dels últim problemes que s'han proclamat a Xina és la construcció d'una presa, la presa de les tres Gorges, una presa que aportaria molta energia elèctrica a Xina, però inundaria moltes zones important en diversos camps (agricultura, etc…).

Causes del subdesenvolupament

Des de 1492 fins a finals del segle XVIII, hi ha una època de descobriments i colonització de la resta del món per part dels europeus.

El 1942 és descobreix Amèrica. Se n'extreu or i plata, i coses que es poden utilitzar directament.

Entre els segles XVII-XVIII tots els països europeus lluiten per a tenir un imperi colonialista més gran.

Entre el segle XIX i la Segona Guerra Mundial: amb la revolució industrial, les metròpolis europees busquen altres llocs del planeta d'on extreure'n totes les matèries primeres possibles, llocs on vendre després els seus productes. D'aquesta manera, per als països colonitzats era impossible un desenvolupament.

França: Sàhara, Madagascar…

Anglaterra: El Cap…

Itàlia: Líbia…

Alemanya: Namíbia…

Bèlgica: Congo belga…

Espanya: Marroc…

Colonitzacions que van quedar segellades en la conferència de Berlín de l'any 1870.

La descolonització

Aquest període comença a partir de la Segona Guerra Mundial. Consisteix en què les colònies ajudaven a les metròpolis a lluitar contra l'enemic a canvia de la posterior independència, però lògicament, després no els hi era concedida. Per tant, s'havia de fer una altra guerra. El món es divideix en dos parts durant aquesta època: la URSS i companya contra els EEUU i aliats, que dona lloc a la guerra freda. Un exemple molt clar n'és el Vietnam, on es va lluitar durant més de quinze anys per aconseguir la independència, i es va aconseguir dividir el país en dos, una part va ser ajudada per americans i la altra per russos. Després de lluitar molt i en tots els àmbits (guerra biològica, etc…) els americans van perdre. Aleshores el país va quedar molt destrossat tan biològicament com geogràfica i física. Com es pot comprendre, d'aquesta manera és impossible que els països evolucionin, i a més deuen molt diners al banc internacional.