1.Invitació a la sociologia

El que primer ens queda clar amb la lectura és que la sociologia no és un “treball social”. En canvi la sociologia es pot considerar (segons qui) com una ciència en tant que es basa en una observació meticulosa i que segueix unes regles. Així el sociòleg ha de seguir obligatòriament una metodologia, però tenint sempre en compte que no serà aquest el motiu del seu estudi, sinó que ha d´intentar comprendre la societat: això és el que ens queda clar durant les primeres pàgines de la lectura. A partir d´aquí podem especificar que el sociòleg s´iteressa sobretot en els fets dels altres i sobretot té interès per tot allò que és ordinari normal, podríem dir que les seves bases d´estudi són les activitats humanes, però observant-les d´una manera diferent. Posteriorment, s´intenta reflectir la sociologia com una forma de “conciència de la societat” ja que busca entendre-la i intenta trobar descobriments xocants per tal de fer-ho. Té una mena de preocupació intel;lectual.En resum podríem dir que el sociòleg intenta desemmascarar la societat.(PLANTEJA PREGUNTES TÒPIQUES)

Al llibre fa referència a “com adquirir un passat prefabricat”, i el que es vol explicar és l´alternació a la nostra vida, ja que res a la nostra vida és estable, ni tan sols el nostre passat. El nostre passat varia en funció de la nostra forma de pensar, és a dir el que en un moment de la nostra vida ens pot semblar d´una determinada manera més endavant ens pot semblar totalment diferent. Així, s´arriba a la conclussió que nosaltres som qui ens creem que som.

Una vegada explicades la forma en que ens coneixm cadascu, es passa a situar l´esser dins la societat. A la societat hi ha una sèrie de normes que cal obeir, això és evident, però aquí també ens parlar del “control social” en sí des del mateix sistema, al qual tracta, toto s´ha de dir de forma pejorativa. En aquest capítol l´autor fa referència a tot allò que passa a la societat que nosltres veiem “normal” però que si analitzem podem arribar ala conclusió que és tot un àmbit de falsetat. L´individu dins la societat té una sèrie de forces que el coaccionen i controlen. Per exemple la força policíaca, no és més que un d´ aquest controls socials emprat quan tots els demés mètodes fallen. Tambés s´esmenta la ridiculització i murmuració com uns d´aquest factors que fan de controladors socials. Calr que com és evident també es clarifica que totos aquests controls socials tindran determinat efecte a l´individu segons la seva intel;ligència. En quant a les institucions l´autor deixa clar són les que canalitzen els fets, és a dir: el que ha de fer l´individu. A l´acabament d´aquest capítol es pot arribar a la conclusió que la societat és la que predetermina tot el que som, fem i el que ens envolta.(creences, llenguatge,.....), l´individu està dins la societat i per això està condicionada per aquesta

Però quan l´autor analitza la societa dins l´individu dóna la volta al que explicava fins ara. Una vegada dit tot això que la societat ens dicta tot allò que hem de ser i fer es fa la pregunta de si realment és l´ individu qui vol, en el fons, fer el que la societat dicta. Nosaltres “volem” fer el paper que la societat ens assigna. Així doncs l´autor s´endinsa en un debat en trobar la realitat real de l´individu a la societat. Per tal de fer-ho, investiga el que és la perspectiva sociològica: la teoria del rol, la sociologia del coneixement i la teoria del grup de referència. Per començar, la teoria del rol és la teoria que explica l´assimilació del paper de l´individu a la societat.Els rols són els papers que cada persona interpreta a la seva vida. A la lectura veiem que els rols es van aprenent segons es coneix la societat, és a dir que la identitat es confereix, es manté i es transforma en funció de la societat. L´autor fa l´aclaració que evidenment cada individu poseeix unes característiques innates (transmissió genètica), però de fet, l´infant interioritzarà el món social, però hem de tenir en compte que la transformació del propi jo no depèn solament del context social, sinó de la pròpia persona en sí. A més s´explica el que deuria ser la coherència dels diferents rols de cada persona, és a dir , cadascun ha de tenir clar el seu paper a cada ocasió. Es poden tenir rols completament diferents, l´únic que s´ha de “cuidar” és la no contaminació dels diferents rols.

En quant a la sociologia del coneixement podem dir que és l´explicació als perquès dels nostres papers a la societat. Aquí sorgeix el terme d´ideologia. La ideologia és allò que es crea per tal de determinar uns interessos. No cal preguntar-se per qui s´ha creat, això està clar. Sempre hi ha alguna persona interessada per quelcom que pot generar una ideologia que solament faci benefici a ell mateix. Però bé, és algú qui s´ ha de portar aquest benefici. Així queda clar que la funció de la ideologia és justificar l´actuació del grup. Per exemple podem posar la ideologia religiosa, la qual analitzada objectivament, no té més funció que continuitat del sistema. Un dels punts de la sociologia del coneixement tracta sobre l´intent d´explicar a la persona en quins àmbits concrets s´ha d´actuar d´una manera o d´altra. El sociòleg no es centrarà en l´explicació del perquè de l´actuació de la societat, sinó en les diferents visions que es poden fer per l´explicació. Com podem observar la teoria del rol i la sociologia del coneixement són dos dels principals objectius de la sociologia, però no cal dir que són ben diferents.Pel que fa al grup de referència solament dir que proporciona un patró amb el qual ens podem comparar constantment. El grup de referència són tots els grups amb els quals ens podem identificar i d´aquesta manera prenem com a model.Un individu tria un grup determinat perquè és el “món” on vol viure. La funció d´aquest grup de referència és la funció sociopsoclolpògica que ja s´observava a la teoria del rol; la necessitat de l´èsser humà per ser acceptat pels seus semblants.

La llibertat és expressada en aquesta lectura com una perspectiva. Un perspectiva , perquè empíricament no és accessible. La llibertat queda sempre exclosa des d´un principi del sistema i la causa és que moltes vegades la llibertat és relacionat amb l´imprevisible, cosa que no és certa, o, simplement que no es deixa demostrar. De totes formes aquesta llibertat és massa difícil d´aconseguir, perquè la societat defineix l´home però parodoxicament, això succeeix mentre l´home defineix la societat, cosa que no deixa entreveure la realitat de la negació de la llibertat. A falta de la llibertat sorgeix el que podríem anomenar com “aïllament social”, que són els individus que intenten escapar-se de la societat. Però com sempre, en aquests casos també actua el principi de referència de grup, ja que aquests aïllaments de la societat normalment són col;lectius:sectes, petits cercles... Així el que es busca és fugir de la tirania de la societat.

Finalment a la conclusió que arribem és que la situació de la societat és realment preocupant. La societat està plena d´etiquetacions als individus(negres, homosexuals, balncs...), i plena de perjudicis i discriminacions, i la sociologia ens fa entendre que no hauria d´èsser així . En definitaiva, la sociologia es preocupa per la conducta humana, i ens fa prendre consiència de què és èsser una persona, i què vol dir ser-ho en una determinada situació. Així hem d´acabar per creure´ns que la sociologia és una disciplina humanística ja que està relacionada directament amb la història i la filosofia, i és darrera d´aquesta concepció humanística on es comença a aprendre que el sociòleg estudia la situació de la societat; ajudant-nos així reflexionar sobre la manca de llibertat i per fer veure la realitat social tal com és.

2.OPINIÓ PERSONAL.

La lectura de “Invitació a la sociologia” ens endinsa en el món de les preocupacions i objectius del sociòleg. Primerament hi ha una explicació objectiva del que és la societat i el que nosaltres signifiquen dins d´aquesta ( teoria del rol). És molt important la visió que l´autor dóna de la societat durant tota la lectura perquè el que vol trobar és la realitat social que ens envolta. . A més es fa entendre al sociòleg com una mena de “salvador” de la societat donant per sobreentès que és el sociòleg qui ha d´estudiar els “ problemes socials” (que és allò que passa a la societat quan quelcom no funciona com està definit pel sistema) .L´autor utilitza uns exemples en la seva explicació que fa entendre perfectament el que explica La conclusió que he tret és que el sociòleg és el responsable d´ entendre com funciona el sistema, és a dir, el sociòleg no s´ha de limiar solament a estudiar un problema en concret, sinó el fet de la societat que ha desencadent aquest problema, perquè és des del mateix sistema des d´on surten els problemes.

Una de les parts que m´agradaria remarcar és el capítol que parla sobre la alternació de l´individu. El més impactant en la meva opinió és la afirmació on l´autor diu que res no és estable a la nostra vida, ni tan sols el passat és estable. És molt important entendre que el nostre passat canvia en tant que canvia la nostra manera de pensar i això ens pot ajudar a comprendre també que la societat canvia en tant que nosaltres canviem.

De les conclusions que l´autor treu durant la lectura s´ ha de destacar la més important: la societat és com una presó. Si ho mirem objectivament aquesta afirmació és del tot certa, però subjectivament, en la meva opinió, potser canvia el concepte. És a dir; és cert que la societat és com una presó , però què passaria si no fos una presó? Si ho mirem des d´aquesta perspectiva la situació és ben diferent, perquè aquesta presó ha sigut creada i difosa per nosaltres, que si més no, som els que formem la societat. Llavors cal dir que es pot parlar de trobar la llibertat a la nostra societat, però que som nosaltres qui no la busquem perquè tampoc ens interessa, és a dir, la nostra llibertat és conviure en massa i seguir les pautes dels nostres semblants, perquè potser si busquem la diferència doncs el que fem és reprimir la nostra llibertat, en el fons. O potser no. Potser hem de buscar el ser diferents en contra de tota la societat. En contra de tota la estratificació i rols socials. Llavors això seria una llibertat continguda, perquè si vas en contra de tot el que està establert fins ara, qui diu que això no és la negació de la teva pròpia llibertat. El que està clar és que la societat és una mena de “secta” en gran, on el sistema és qui dicta el que s´ha de fer, a nosaltres ens sembli bé o malament. Així que el que en la meva opinió és el més favorable és asumir allò que la societat ens dicta, però sent conscient que ens ho dicten. És a dir, es pot perfectament acceptar totes les condicions socials però reflexionant sobre aquestes i tenint domini sobre nosaltres mateixos i saber allò que ens convé i allò que no. Sincerament crec que trobar la llibertat a la societat en la que estem és pràcticament una utopia, ja que hi ha masses persones que en depenen d´aquesta llibertat. A més mentre hi hagi intel;ligència no n´hi haurà de llibertat, i sense intel;ligència tampoc caldrà buscar-la, així que ens trobem en una camí sense sortida .

Finalment solament dir que la lectura d´aquesta llibre pot proporcionar una visió diferent de la societat, i sobretot pot arribar a fer prendre consiència de tots els problemas que planteja la nostra societat si es que encara no s´ha reflexionat sobre això.

Invitació a la sociologia.

3