martes, 16 de febrero de 1999

INTRODUCCIÓ A L'ECONOMIA DE L'EMPRESA

TEMA 1. L'ANALISI ECONOMICA DE L'EMPRESA

Introducció: L'empresa i la seva organització.

L'empresa capitalista

Quatre atributs a l'empresa

Teories tradicionals de l'empresa

Perqué serveix l'economia de l'empresa

Pràctic: La divisió del treball

L'empresa capitalista. Hi hàn diverses classes d'empreses, com societats anonimes o limitades, o fundacions. L'empresa es un esforç conscient i deliverat per organitzatiu una activitat economica que consisteix en una serie de contractes que impliquen a mes d'una part. Aquesta definició implica que:

• Ha d'esser una entitat legal, per poder contractar amb clients, proveïdors, treballadors...

• Ha d'esser una entitat productiva, que realitza una activitat econòmica que satisfà necessitats d'altres persones.

• Ha d'esser conscient i deliverada, i té objectius, com obtenir beneficis. Es conscient perque l'activitat que es fà forma part dels objectius. Pot esser que dues empresses es relacionin entre elles (Autobusos, castellers). En aquest cas diem que es relacionen a traves del mercat, i ho fàn de manera inconscient.

• Els contractes neixen de les relacions entre les persones que formen part de l'empresa. Hi hà contractes interns de l'empresa, perque estàn constituïts per persones lligades principalment a l'empresa. Degut a que aquestes relacions son constants, hi hàn molts contractes verbals. Els contractes externs es constitueixen entre persones de dins de l'empresa amb persones alienes a l'empresa. Els contractes externs, quan son importants son molt detallats.

La definició d'empresa no implica:

• Un sol tipus d'estructura organitzativa. Deixa llibertat per organitzar l'empresa.

• Un sol tipus d'objectiu. Una empresa pot tenir diversos objectius.

• Una activitat “industrial”. Una bona part d'empreses es dediquen al sector serveis.

El complementari de l'empresa es el Mercat. Quan una cosa no està dins de l'empresa, sempre està dins del mercat.

Quatre atributs a l'empresa. Sr. Chandles (1.992)

Es una entitat legal amb capacitat de comprometre's.

Es una unitat organitzativa. A dintre de l'empresa hi han especialitzacions (divisió del treball). Aquestes feines s'han de coordinar perque l'empresa funcioni. Les persones han d'estar motivades, es posen condicions perque es duguin a terme els objectius. La feina de monitoritzar implica mesurar els resultats obtinguts i executar els instruments de motivació o sistemes d'incentius.

Es un conjunt de mitjans físics, anomenats actius. Els actius es solen classificar en tangibles (Immobilitzat material, Immaterial, Financer) i no tangibles (no son mitjans físics, com coneixements tecnics i processos, la reputació, es a dir, el que s'espera d'una empresa).

Tenen una preponderancia creixent, tenen responsabilitat en l'economia dels països.

Teories tradionals de l'empresa.

La teoria neoclasica de l'organització de l'empresa. Prové dels primers economistes i es revifada per economistes mes moderns. En aquesta teoria, les empreses es consideren una caixa negra, i no s'estudia el que passa a dins. Les empresses funcionen eficientment, jà que aquesta teoria estudia el mercat. Les persones que intervenen en aquesta economia tenen informació perfecta i coneixen tota la informació rellevant. Per tant els directius i els propietaris de l'empresa tenen fenia fàcil. Supósits Neoclàsics:

• Tracta l'empresa com si fos molt petita i considera que no influeix en l'economia.

• Diu que l'empresa té com a únic objectiu l'obtenció de benefici.

• Unitat de decisió, només una persona prén la decisió

• Resposta passiva a les senyals del mercat

• S'ignora l'organització interna

• No hi hà protagonisme per l'empresari

• S'assumeix absencia de costos de transacció

• Es suposa que hi ha equilibri entre empreses i mercat

• Informació perfecta a l'empresa

• Es suposa racionalitata econòmica

• Es suposa que l'entorn de l'empresa està donat i l'empresa no hi pot intervenir

Teoria de principal i agent. Es relativament recent. L'empresa en aquesta teoria es un conjunt de contractes, unes parts relacionades: el principal, la persona que contracta i decideix, i l'agent, que es el contractat, i ha d'actuar en nom del principal. En aquesta teoria hi hà informació asimetrica, a on les dues parts no tenen la mateixa informació. L'agent en té mes i pot enganyar al principal. Això es dona perqué hi hà interessos diferents entre principal i agent.

jueves, 18 de febrero de 1999

Teoria dels costos de transacció. Anys 80. El focus d'atenció es la transacció, i cadascuna de les operacions simples que impliquen intercanvis durant els processos productius entre les parts d'un contracte. Les transaccions son petites parts del proces, i inclou els costos d'informació, de transport, verificar la transació, liquidar el preu. Aquests costos hi son perqué les persones son racionals, a dir a on els costos siguin mes petits. Això en dirà la grandaria de l'empresa.

Teoria evolutiva de l'empresa. L'empresa és considerada com un ser viu. Les empresses son formades per individus que busquen la seva satisfacció (accionistes, directius, treballadors). Cadascún d'aquests colectius lluita per ell mateix, i dins l'empresa s'ha d'establir una organització que permeti comaginar les diferents aspiracions. Les empreses sobreviuràn si tenen les rutines adequades i l'entorn seleccionarà als millors, els que tinguin les millors rutines.

Perquè serveix l'economia de l'empresa? De que es preocupa? De l'exit de les organitzacions, i per això intenta respondre a:

En quins mercats han de vendre?

Com de diferenciat ha d'esser el producte? A quins preus?

Quins son els nostres competidors? Com respondràn a les nostres estrategies?

Quin mix d'imputs hen d'utilitzar?

martes, 23 de febrero de 1999

Exemple Banca Barings. Va fallar:

• Amb l'ampli poder i responsabilitat que podia tenir un treballador

• Comerciava al mercat de capitals, liquidava les compra-vendes i després comptabilitzava.

• El sistema d'incentius als treballadors, perque no incentivava als caps a supervisar als seus treballadors perque la seva remuneració participava dels guanys de l'empresa, però no de les perdues.

• El sistema de control no era prou bó, que es el sistema que mesura resultats i executa l'incentiu.

L'economia de l'empresa es preocupa de l'exit de les organitzacions i per això intenta respondre també a:

Com s'organitza internament l'empresa?

Quines transaccions fa l'empresa i quines contracta fora.

Aspectes critics de l'organització:

• Com es defineixen els drets de decisió en l'empresa

• Com es recompensarà les persones.

• Com s'avaluarà el resultat dels individus i de les empreses / grups

Pràctic: Divisió del treball.

• Producció. Quantitat o valor de l'output obtingut en un proces productiu.

• Productivitat. Producció obtinguda per unitat de recurs o input utilitat. Sol ser la producció dividit pel número de treballadors o per els actius fixes.

• Corva de possibilitats de producció. Corva que conté la producció màxima assolible amb una certa quantitat d'inputs.

• Eficàcia. Obtenir els resultats volguts i assolir objectius.

• Eficiencia. Obtenir els resultats volguts amb el mínim de recursos possibles.

• Avantatge absoluta. Tenir capacitat per obtenir una producció amb menys recursos que els altres.

• Cost d'oportunitat. La producció d'uns bens a que s'ha de renunciar per produïr un bé (unitats fisiques o pesetes).

	PRODUCCIO MAXIMA POSSIBLE		COSTOS D'OPORTUNITAT
INDIVIDU	FLETXES	PECES	FER FLETXES	CAÇAR
A	21	4,2	4,2P/21F=0,2	21F/4,2P=5
B	21	10,5	10,5P/21F=0,5	21F/10,5P=2

• Avantatge Relativa. En una activitat quan es pot realitzar renunciant a menys que els altres individus, es a dir, si té un cost d'oportunitat menor.

	PRODUCCIO MAXIMA POSSIBLE AUTOSUFICIENCIA		PRODUCCIO MAXIMA POSSIBLE ESPECIALITZACIÓ
INDIVIDU	FLETXES	PECES	FER FLETXES	CAÇAR
A	6	3	21	0
B	10,5	5,25	0	10,5
		8,25	<	10,5

xA+5y = 21

yA = xA/2

• Avantatge de l'especialització.

• Expandeix les possibilitats de producció perque aprofita els avantatges relatius

• Augmenta la productivitat per treballar degut a l'efecte aprenentatge

• Augmenta la productivitat degut a la millor organització de les tasques

Agreguem 2 individus mes:

xC+4yC = 21

xD+3yD = 27

	PRODUCCIO MAXIMA POSSIBLE		COSTOS D'OPORTUNITAT
INDIVIDU	FLETXES	PECES	FER FLETXES	CAÇAR
C	21	5,25	5,25P/21F=0,25	21F/5,25P=4
D	27	9	9P/27F=0,3	27F/9P=3

	FLETXES	CAÇAR
A	21	0
B	0	10,5
C	18+1	0,5
D	0	9

Si el preu de mercat d'una fletxa es de 10 i el d'una peça de cacera es de 60, analitcen el benestar dels individus i els seus incentius a l'especialització.

jueves, 25 de febrero de 1999

Benestar. Nombre de peces que poden consumir cadascún d'ells

Autosuficiencia Especialització

	Fletxes	Peces	Fletxes	Peces
A	6	3	21	0
B	10,5	5,25	0	10,5
C	7	3,5	18+1	0,5
D	10,8	5,4	0	9

21 x 10 = 210, 210 / 60 = 3,5

10,5 x 60 = 420, 420 / 60 =7

18 x 10 + 0,5 x 60 = 210 / 60 = 3,5

9 x 60 - 18 x 10 = 360 / 60 = 6

Benestar

Mercat, empresa i costos de transacció.

Introducció: Quines preguntes ens farem

Objectius d'un sistema econòmic

Drets de propietat i intervenció en els mercats lliures

El sistema de preus

Els costos de transacció i existencia d'empresa

Bibliografia Brickley, 3 - Serra Ramoneda 1 i 2

Introducció: Quines preguntes ens farem. Triomf del mercat lliure respecte la planificació centralitzada. Les economies de mercat lliure (participen decicions dels altres) les empreses es van fent grans respecte al mercat que realitzen molta part de l'acció de tot el mercat, perquè passen d'incloure dins d'elles mes part de la cadena de producció “integració vertical” dins del mercat les empreses guenyen terreny al mercat (per planificació) Les empreses inclouen mes coses dins d'elles. Això genera preguntes:

Com funcionen els mercats lliures.

Perqué guanyen les economies planificades

Perqué dins els mercats lliures s'observa tanta part de l'activitat econòmica planificada dins les empreses

Objectius d'un sistema econòmic.

Que produïr

Com produïr

Com assignar l'output final.

	Centralitzada	Descentralitzada
Sistemes macroeconómics (Països, regions)	Economies planificació central (comunista)	Mercats lliure (Capitalista)
Sistemes macroeconomics (Empreses)	Organització centralitzada	Organització descentralitzada (Les decis-sions es prenen per moltes persones)

Això es busca el Pareto eficiencia. Que es l'eficiencia de pareto. Una assignació o distribució es pareto eficient si no hi ha cap manera alternativa de distribuïr que doni mes utilitat i algú sense perjudicar ningú altre.

martes, 2 de marzo de 1999

• Pareto eficiencia. Arrivar a una situació facil d'acceptar i beneficios per tothom.

El sistema de planificació centralitzada respòn a aquestes preguntes mitjançant un comité central que planifica per tot un estat.

• Decideix la quantitat de productes a produïr

• Decideix quines empreses produeixen

• Decideix la tecnologia.

• Decideix que li toca al final a cada consumidor.

El sistema de lliure comerç, les empreses decideixen quins inputs compren, quina quantitat fabriquen, la tecnologia, i pot haver-hi un cert control pel govern. Hi ha una competencia pels inputs, i per vendre l'output. Els consumidors també competeixen per adquirir, guanyarà qui tingui mes fàcil accés a l'output. Les decisions es prenen descentralitzadament, a molts llocs, les que agregadament responen que produïr, com produïr i per qui produïr.

Drets de propietat i intercanvi en els mercats lliures.

• Drets de propietat. Dret a decidir la utilització dels bens, atorgat i defensat socialment. Son drets defensats socialment. Dues parts:

• Dret d'ús o usdefruit

• Dret de transmisió o alienació

Poden ser de dos tipus:

• Drets de Propietat Privada, que recauen sobre un individu o un petit grup i que tenen poca restricció per la transmisió del dret.

• Drets de Propietat Pública, la propietat recau sobre grups nombrosos i la transmissió dels drets es restringida.

• Intercanvi. Es la cessió de drets de propietat. Les persones intercanvien per satisfer necessitats i perque tinguin la màxima utilitat possible i arrivar a un estat de pareto eficient.

Exemple.En una economia hi hà dos tipus de bens: D (diners) i T (temps). La meitat dels individus tenen una funció d'utilitat igual a 2D+T. La resta d'individus tenen una funció d'utilitat igual a D+2T. Suposem que cada persona té una dotació de 4 unitats de cadascún dels bens i el preu dels dos bens es 1.

Quina interpretació tenen les funcions d'utilitat

A= 2D+T (Valoren els diners)

B=D+2T (Valoren el temps)

Quina utilitat tenen actualment? (La dotació inicial es pareto eficient)

	INICI			INT.		FINAL
	D	T	UTILITAT	D	T	D	T	UTILITAT
A	4	4	12	+4	-4	8	0	16
B	4	4	12	-4	+4	0	8	16

D'on provenen els guanys d'intercanvi? Les persones tenen preferencies diferetns. Perque s'utilitza l'especialització que el que fà es aprofitar els avantatges relatius.

D'on provenen els guanys de l'intercanvi? No provenen de l'abundancia de bens.

Exemple Intercanvi. Mercat de cotxes de segona mà.

• Demanda. Seat Ibiza 95-96 - 1.000.000,- = Preu de reserva

• Oferta. Seat Ibiza 96 - 800.000,- = Cost del cotxe

Guany comprador= 1.000.000 - 100.000 = 900.000,-

Guany venedor= 800.000,- + 100.000 = 900.000,-

Quan l'intercanvi es voluntari i les persones son racionals s'aconsegueix un guany d'utilitat.

El sistema de preus. Es el sistema que permet funcionar als mercats lliures. Els mercats actuen com a coordinadors de oferta i demanda per determinar els preus. Els preus ajuden a respondre el qué, com i per quí produïr. Ha de fer dues coses:

• Donar informació adequada de qué s'ha de fer.

• Donar incentius, posar les condicions perque es faci realment el que s'ha de fer.

Dues maneres d'assigar recursos:

• Sistema de preus. Proporciona els preus i les seves variacions. El sistema de preus funciona entre empreses independents, els intercanvis que es fan son mutuament avantatjosos, el resultat serà Pareto Eficient. Quan hi ha externalitats els preus poden ser incorrectes i no arrivar a Pareto Eficient. Exemple: Preus Petroli.

Crisi Petroli

Oferta Preus Demanda Petroli Demanda altres productes

• Autoritat. S'aplica dins les empreses. Un directiu informa i dona incentius mitjançant el control (mesurar si s'han acomplert) i el sistema d'incentius (premis o castigs)

dijous, 4 de marzo de 1999

Productivitat (en valor afegit per “val” de contaminació”

Canada		Brasil
10	-1	8	-1
10	-1	8	-1
7		8	-1
7		5	-1
7		5	-1
7		5	-1
	2 Vals		6 Vals

Si solament costos privats => Oferta massa gran => Preu massa petit

S'assignen vals que equivalen a una quantitat permesa per contaminar. Alx països menys desenvolupats li corresponen mes vals. Per arrivar a un pareto-eficient, els països poden intercanviar els vals entre ells.

Assignació : Brasil 6 vals i Canada 2 vals

Resultats : Contaminació = 6+2 = 8

	Prod.	Bci.
Canadà	41	23
Brasil	24	42

Teorema de Coase: Quan existeixen externalitats com de contaminació la assignació final dels recursos (quantitat de contaminació i producció) serà eficient independentment de quina sigui l'assignació inicial (el repartiment de vals de Kioto) dels drets de propietat, sempre i quan els costos de transacció siguin baixos i els drets de decissió estiguin clarament definits. El que no serà igual es el benestar o riquesa final dels països que si que depén de com es reparteixin els drets de propietat. Un exemple mes propier a l'empresa es dona entre cultivadors d'arbres fruiters i apicultors.

Coneixement General i especific: Volem dir informació util que serveix per prendre decisions. El coneixement general es aquell que es facil de transmetre, i el cost de transmisió es baix. El coneixement especific es aquell en que els costos de transmetre son alts i fins i tot poden arrivar malmesos.

Que influeix en el cost de transferir informació? En primer lloc les caracteristiques de l'emisor i el receptor. Com mes semblants siguin, mes facilment serà la transmisió de informació. La tecnologia amb que es transmet ha convertit el que abans era coneixement específic en mes general, doncs ha rebaixat molt els costos. Caracteristiques del tipus de l'informaicó o coneixement que fan mes costosa la informació, o una informació acumulada d'algun tipus. Perque un sistema econòmic sigui eficient, ha de permetre la utilització del coneixement específic.

martes, 09 de marzo de 1999

Que influeix en el cost de transferir informació? Perque un sistema econòmic sigui eficient, ha de permetre la utilització del coneixement especific.

Per qué son millors els mercats lliures que la planificació centralitzada?

• Si el coneixement específic està repartit entre la població com que té cost de transmissió s'utlitzarà mes eficientment quant mes a prop s'estigui de qui el produeix.

• En una economia planificada no es permesa la iniciativa empresarial, sino que s'hauria de transmetre el coneixement a l'organisme planificador.

• El sistema capitalista permet que el coneixement especific s'aprofiti mes facilment.

• En els mercats lliures s'accepta la propietat privada, mentre que en els mercats planificats no. La propietat privada dona el dret a quedar-te els Beneficis que dona el coneixement especific.

• A les economies centralitzades no hi ha incentius degut a que no poden aprofitar el Benefici.

• Els mercats lliures no restringeixen l'intercanvi. En canvi la Planificació centralitzada intenta controlar l'intercanvi, i l'intercanvi serveix per fer efectius els guanys del coneixement especific.

Costos de transacció i l'existencia d'empresa. El mercat funciona si:

• Hi hà informació perfecta, si les parts que contracten tenen tota la informació rellevant de la transacció. Si hi hà informació perfecta les transaccions es poden fer amb seguretat, sense dubtes de la relació qualitat-preu, i sobre la reputació, etc. També implica que ni oferents i demandats poden influir en el preu i no hi hà costos de negociació. Però la informació pot en inperfecta i pot haver-hi incertesa i complexitat. Quan la informació en imperfecta, els contractants es es troben en una situació d'incertesa, i no estàn segurs de les dades rellevants del producte, llavors el mercat no funcionarà bé. Segons quines transaccions fem, la complexitat es tan gran que ens impedeix tenir informació perfecta.

• Hi hà competencia, pot haver-hi manca de competencia, si hi han pocs oferents, i els que hi hàn tenen influencia sobre els preus. Llavors entrem en una dinàmica de negociar preus, i això costa temps i diners. Quan hi hàn inversions especifiques, es a dir, inversions amb un valor molt mes gran en una utilització (l'ús actual) que en utilitzacions alternatives. Exemple. Lloguem un local per fer-lo servir com a gimnàs. L'hem d'acondicionar per que es pugui dur a terme l'activitat. Aquestes inversions valen uns diners. Als 5 anys pleguem del negoci, el propietari el torna a llogar a una altra persona que el vol com a magatzem. El valor que nosaltres hem fet d'inversió, per aquesta persona té un valor molt baix. Les inversions especifiques es poden fer quan es degut a immobilitat física (Exemple. Piscina, instalacions electriques, construccions, formació academica). Un cop s'ha fet la inversió especifica, la situació inicial de competencia es transforma en una situació de falta de competencia, sovint de monopoli unilateral o bilateral.

Costos de recerca i d'informació. Costos de pagar proveïdors o informació sobre preus o reputació. Costos de cercar proveïdors i oferents i que serveixen per disminuïr la incertesa i encertar millor la decisió.

Costos de negociació i decisió. Costos de negociació del contracte, analitzar dades per arrivar al cntracte definitiu. Es fà per reduïr la incertesa i el comportament oportunista d'alguna part, es el que intenta maximitzar el benefici individual en detriment de l'objectiu del contracte. Les decisions son les que s'han de prendre per arrivar a negociar el contracte en les millors condicions. Després de fer el contracte:

Costos de seguiment i de compliment. Els costos de seguiment impliquen la mesura de si s'estàn compliment les condicions. Els costos de compliment serien aquells destinats a forçar el compliment del contracte.

Sistemes de disminuïr els costos de transacció per fer funcions el mercat.

• La moneda, doncs hi hà una certesa sobre el valor que té

• Els mercats fisics, posem tota la oferta disponible al mateix lloc

• Els contractes de treball, son estandaritzacions de les relacions de treball i disminueix el cos de negociar.

• Les lleis i els tribunals serveixen per forçar el compliemnt i evitar el comportament oportunista.

• La reputació de les empreses o les persones.

La manera oportuna d'organitzar una activitat es la que minimitza els costos de transacció.

En general, quins tipus de costos estalvien les empreses respecte al mercat?

• Disminució del nombre de transaccions, i menys costos afeits al preu

• Especialització informativa des del punt de vista dels clients espoden dedicar nomes en la reputació, la qualitat de l'empresa, en lloc de buscar la informació sobre tots els components que formen el producte que fa l'empresa.

Dins de l'empresa hi han uns costos que no es troven al mercat, que afegeixen costos al producte. Els anomenem costos d'internalització.

• Perdua d'incentius

• Costos de coordinació i supervisió

• Costos d'agencia, quan el proces de internalitzar processos implica que els directius han de delegar funcions als seus subordinats.

jueves, 11 de marzo de 1999

LA PRODUCCIO DE SERIES TELEVISIVES es pot realitzar de 2 maneres:

Les propies cadenes de televisió ho fan amb personal propi.

Empreses independents de les televisions les produeixen i despres les venen

Quin sistema té avantatges respecte a l'altre?

Producció Propia: Avantatges.

• Tenen informació perfecta, doncs la cadena coneix els gustos dels seus espectadors.

• Seràn personatges coneguts pel public, i es pot decidir la mena de serie en que encaixaria.

Producció Aliena: Avantatges.

• Tenen mes recursos degut a que es la seva activitat principal i tenen mes incentius.

Trets distintius entre mercat i empresa:

	MERCAT	EMPRESA
TIPUS DE CONTRACTES	Complets. Especifiquen els detalls de l'operació perquè estàn fets entre persones independents Impersonals. Perque sovint son estandaritzats (compra-venda, lloguer)	Incomplets. No consten totes les condicions de la feina Personalitzats. Son a la mida de cada treballador.
FREQUENCIA DE RELACIONS	Puntuals. No hi hà frequencia. Autonomes. Es fan relacions voluntaries.	Permanents. Hi ha un horari estricte. Restringides. El contracte obliga a complir unes condicions.

martes, 16 de marzo de 1999

COORDINACIONS (Mitjançant els preus)	Inconscient. Buscant cadascún els seus objectius però sense voler, colaboren en els objectius de les altres i en el funcionament del sistema econòmic. Implicita. Se suposa.	Conscient. Les empreses colaboren coneixent els objectius de l'empresa, perque es fà constar per escrit el paper de cada persona o departament de l'empresa. Explicita. Es fa constar.
JERARQUIA (Estructura formal d'una organitzacio que situa les persones en diferents nivells que els donen diferents po-ders i els permet donar instruccions als que estàn per sota d'ells)	No existeix. No hi hà autoritat, sino poder de negociació.	Es un instrument de coordinació i supervisió. El poder de negociació es tradueix en autoritat.

Formes híbrides entre empresa i mercat.

Com modificar les fronteres de l'empresa

Contractes a ll/t

Franquicies

Aliances i iniciatives conjuntes

Xarxes de producció.

Com modificar les fronteres de l'empresa.

Ampliar les fronteres de l'empresa:

• Creixement intern, es produeix per l'augment d'inversions finançat amb beneficis de les empreses, amb nou capital propi o amb diners aliens. Aquest sol esser un creixement lent i controlat.

• Abosrció, (Adquisició), l'empresa compra una altra empresa en funcionament, i permet creixer mes ràpid.

• Fusió, unió de grans empreses, normalment força semblants. Es poden distingir:

• Verticals. Es dona quan es fusionen empreses que estàn en etapes contigües de la cadena de producció. En el fons es fusionen empreses que podríen fer de proveïdors.

• Horitzontals. Es dona quan es fusionen empreses que estàn a la mateixa cadena de producció i a la mateixa fase de la cadena.

• Conglomerades, fusions entre empreses que pertenyen a diferents cadenes de producció i a diferents etapes. Aquest tipus de fisió es veu com a una ameça, doncs significa una diversificació, es a dir, repartir les inversions en camps diferents per disminuir el risc (mercats o productes diferents). La diversificació pot anar.

• Relacionada, quan les empreses busquen mercats o productes semblants als que jà té.

• No relacionada, es dona quan l'empresa entre en mercats de productes diferents dels que té.

Una Multinacional es dona quan l'ampliació de fronteres de l'empresa porti a tenir establiments que poden ser productius o de distribució, en molts països, estarà formant-se una empresa de tipus multinacional.

Reduïr les fronteres de l'empresa:

• Venda de departaments o filials. Management by Out, quan els directius compren les empreses.

• Reducció del nivell d'operacions.

Contractes a llarg termini (lectura) Donat aquest termini tan llarg, els contractes seràn incomplets. Com es completen? A través de petites modificacions a mesura que es vagi presentant el problema. Sol haver-hi transferència d'informació de coneixement especific de les empreses, o “habilitats de les empreses”. L'objectiu d'aquests contractes es obtenir guanys a llarg termini per les dues perts, que s'aconsegueix a base de compartir coneixements.

Exemple Mark Spencer.

Avantatges pel proveïdor:

• Els disminueix la incertesa i permet mes bé fer números i es pot controlar mes bé si es guanya o es perd.

• Facilita l'adaptació als nivells de qualitat.

Avantatges pel client:

• Pot controlar la qualitat dels productes i s'estalvia costos.

• Disminueix costos de recerca de proveïdors.

• Els contractes a llarg termini redueixen les tentacions de comportament oportunista per part del proveïdor.

Desavantatges pel proveïdor.

• No hi hà un contracte escrit i fà inversions especifiques per Mark & Spencer.

Desavantatges pel client.

• Control de la qualitat i els procesos que fà el proveïdor.

Exemple Mark Spencer. Estudia proveïdors, i si compleixen una serie de compliements els certifica. El proveïdor guanya perque reb mes comandes, i Apple guanya perque s'estalvia controls de qualitat.

Exemple Concesionari de cotxes. Es dona entre fabitcants de cotxes i venedors. El fabricant atorga un territori exclusiu de venda, estàn incentivats a vendre i s'en pot oblidar de la venda al detall, i tenir mes vendes mínimes garantitzades.

• Quan son adequats els contractes a llarg termini?

• Quan no hi hà competencia

• Quan hi hà inversions específiques

• Quan la qualitat del producte sigui important i no es pugui deixar en funció de les vendes del mercat.

• Problemes dels contractes a llarg termini.

• Necesita inversions específiques.

• La informació es asimetrica.

Franquicies. En aquest contracte s'especifica com s'ha de fer l'empresa.

• Tipus de franquicies

• Productes de venda al detall, menjar ràpid, venda de roba, etc...

• Serveis, empresa inmobiliaria.

• Els contractes tendeixen a esser mes complets, doncs la qualitat es molt important.

jueves, 18 de marzo de 1999

• Perqué el franquiciador, que té un negoci que funciona, no s'encarrega ell mateix de fer la distribució final dels bens o serveis?

• Suposa tenir una organització mes petita, això disminueix costos d'internalització (incentius, coordinació, agencia)

• Franquiciar vol dir que d'altre inverteixin, per tant, no augmenta el risc i no necissites finançament.

• La franquicia serveix per entrar en mercats desconeguts.

• Economies d'escala. Es un procés de producció en el que en augmentar la producció disminueix el cost unitari del producte. Es solen donar perque hi han costos que son fixos, independents del nivell de producció.

• Interessa Franquiciar perque la venda del producte ha d'esser descentralitzada perque no hi hà economies d'escala en la venda o distribució.

• Aquestes tres fases (Marketing, producció i distribució) requereixen habilitats molt diferents, sobretot la de distribució, per tant resulta eficient que ho facin empreses diferents.

• Perqué hi hà tants franquiciats?

• Perqué les franquicices generen beneficis.

• Els franquiciats han de recorrer al finançament bancari i això es un motiu mes a ser eficient.

• Al franquiciador li interessa que hi hagi molts franquiciats perque així els franquicidors tenen menys poder en el franquiciats.

Alianes i iniciatiatives conjuntes.

• Aliança. Es un acord entre empreses per fer unes actuacions conjuntes que aprofitin els punts forts de cada empresa. Les empreses tendeixen a ser complementaries, de vegades competidores, però sense ànim de que una vulgui comprar l'altra. La diferencia entre contracte a llarg termini es que es dona entre client i proveïdors. Exemple: General Electric i Motoren und Turbinen Union (MTU)

• Iniciativa conjunta. Es necessita aixecar una nova empresa, un centre productiu. Tres caracteristiques:

• Tenen un objectiu comú.

• Estàn basades en la confiança.

• Tenen la reputació com a element disciplinador, manté a ratlla el comportament de les empreses.

jueves, 08 de abril de 1999

En quines situacions es millor una aliança, o iniciativa conjunta que el mercat?

• Quan les tasques que s'han de fer son de recerca i desenvolupament que impliquin fer productes que no facin competencia al que jà tenen.

• En situacions on es molt dificil fer un contracte, doncs torna a haver-hi recerca. Quan s'hagi de fer investigació, per millorar productes.

• Es un gran mitjà per repartir els riscos.

• Quan una empresa sola no ho pot fer.

• En el cas d'una Aliança:

• Quan hi hà transferència de tecnologia.

• Per accedir a un nou mercat.

• En el cas d'una Iniciativa Conjunta:

• Quan hi hà d'haver noves instalacions productives, o edificis nous que produeixin.

• En situacions que es puguin aprofitar economies d'escala en la producció o per aprofitar la dimensió del mercat.

• Per superar legislacions restrictives a l'entrada d'empreses extrangeres. Ex.Si a la Xina hi hà una oportunitat de vendre chupa-chups, una forma d'entrar es formar una iniciativa conjunta amb una empresa d'allà.

• Valoració.

• Punts possitius:

• Eviten els costos de transacció de contractar a traves del mercat

• Existeixen costos de internalització però menors que si ho fes tot una sola empresa.

• Disminuïr la racionalitat limitada de les empreses, es a dir, dotem a les empreses de la capacitat de pensar.

• Punt negatiu:

• Aquest tipus de relacions poden implicar comportaments oportunistes, es a dir, que una empresa s'aprofiti de l'altre per que sab els defectes d'aquesta.

Xarxes de producció.

• Definició. Sistema d'aliances entre moltes empreses a on totes elles realitzen producció i existeixen fortes relacions de client-proveïdor. En alguns casos, algunes empreses competeixen entre elles per vendre al mateix client.

• Que s'aconsegueix?

• Organitzacions mes petites, mes flexibilitat, va bé per les puges i baixes de demanda, reaccionarà de millor forma a les crisis.

• Relacions mes semblants a les de mercat, i per tant mes incentius a la viabilitat, eficiencia, innovació.

• Degut a que les decisions estàn descentralitzades, es pot aprofitar millor el coneixement especific.

• Repartim els riscos.

• Es una manera d'aconseguir poder de mercat.

• Valoració.

• Punts possitius:

• Funciona bé perque les empreses intercanvien informació comptable entre elles i comparteixen costos.

• Es reparteix bé la responsabilitat sobre el producte final, es a dir, sobre la qualitat.

• Les relacions funcionen a traves de la confiança i la reputació.

• Punts negatius.

• Comportaments oportunistes per les dues parts.

• Els contractes d'aliança han de ser a mes llarg termini si es per fabricar una peça en exclusiva.

• Es redueix el comportament oportunista doncs hi han menys costos.

TEMA 2. LA PRESA DE DECISIONS A L'EMPRESA.

Els objectius de l'empresa.

De la teoria Neoclàssica a la realitat. Indica en quin escenari es determinen els objectius. L'anomenem “entorn” o “mercat”. Els Neoclàssics deien:

• “Els mercats son perfectes”

• “Els mercats son transparents”

• “La informació es perfecta”

• “L'entorn que conté el mercat també conté altres mercats”

• “El mercat es estatic i inalterable per part de l'empresa”

En canvi, en la realitat ens trovem que molts mercats son imperfectes, es a dir, li falten competencia. En alguns perque hi hàn duopolis. Normalment en alguns mercats hi hàn oligopolis o competencia monopolistica, es a dir hi ha`n moltes empreses però cadascuna té un cert poder de mercat, perque tenen productes un mica diferents.

Els preus no son transparents perque la informació no es perfecta i la qualitat no es facil de comprovar. No podem preveure quines seràn les vendes en el futur.

L'entorn no es estàtic, sino que va canviant i de vegades es alterable per l'empresa. L'empresa interacciona amb altres empreses, industries, institucions, etc.

• Com prenen decisions els empresaris? La teoria neoclassica diria que les empreses actuen com a resposta a la situació de l'entorn, que actuen com un sol individu. Que el proces de presa de decisions es senzill perque la informació es perfecta. La organització interna de l'empresa no es important, que no afecta les decissions. Qui controla l'empresa es l'empresari, que es el propietari i que els objectius de l'empresa seràn els del propietari. En la realitat les empreses poden actuar anticipant-se a l'entorn, modificant-lo. Poden provocar l'augment de la competencia, i poden fer-ho sense necessitat de modificar el preu. Les empreses de vegades no es comporten com un sol individu perque tenen una organització interna gràn a on múltiples persones prenen decissions que s'observen des de l'exterior. Exemple, no només trovem al director executiu que actua, sinò un director de marketing, etc... Algunes empreses son controlades pels directius. Cada vegada mes, les empreses grans seràn controlades pels directius, jà que es qui té mes informació. L'empresa perseguirà els objectius dels directius.

Altres visions de l'empresa

• Teoria de Principal i agent.

• Cada vegada es mes clara la separació entre propietat i direcció de l'empresa.

• Propietaris i directius tenen objectius diferents perque estàn en posicións diferents. Els propietaris obtenen beneficis que venen després d'haver-ho pagat tot (Renda Residual). Els directius obtenen sou, que pot ser fix o variable. Els interessos de tots dos son oposats. Apart del sou, els directius poden tenir d'altres tipus de retribucions.

• Existeix informació assimetrica. Els directius. Tenen mes informació que els propietaris sobre les decissions que realment s'han pres, l'estat del mercat i sobre l'esforç real dels directius.

La solució es el control sobre els Directius. Es farà de dues maneres:

• Intern, realitzat per persones de dins de l'empresa sobre els directius. Normalment son els accionistes, però també poden ser els treballadors ???. Pot consistir en:

• Dissenyar els contractes que incentivi al directiu.

• Auditories, es a dir, vigilar el que fan els directius, revisar els comptes, etc.

• Extern, realitzat per persones no lligades a l'empresa i servirà per incentivar als directius a buscar els objectius que busquen els propietaris.

• Mercat de capital, son les Borses. Actuen molts inversors. Per les empreses que cotitzen al mercat de capital.

• Valora les accions dels directius.

• Si la valoració no es bona, poden fer fora al directiu. Permet que es puguin realitzar OPA's, i que mes persones comprin una part molt important de l'empresa.

Si els directius no ho fan bé, el valor de les accions pot ser baix i poden fer una OPA. Aquest mecanisme de control es debil perque costa molt de fer.

• Mercat de directius, es a on es contracten els directius. Si el mercat funciona bé dona incentius a actuar correctament. Els directius també tenen incentius a incrementar beneficis a traves d'aconseguir ser competitius en els productes que venen. Si la seva empresa ven productes en mercats amb força competencia els directius hauràn d'esser eficients per amotllar-se en el preu de mercat.

Conclusió: Com mes bé funcionin els controls els directius estaràn mes incentivats a perseguir els objectius dels accionistes.

• Teoria de l'organització. Diu que les empreses son coalicions d'individus (accionistes, directius, treballadors, creditors, proveïdors, clients). Cada coalició té objectius diferents. Els objectius de l'empresa son el resultat de la negociació de les coalicions. Guanyarà qui tingui mes poder, qui contribueixi mes a que l'empresa faci guanys de forma mes imprescincible.

Conclusió: En aquesta teoria els directius son els qui mes guanyen en la negociació i determinen els objectius de l'empresa que tendeixen a buscar els objectius dels accionistes.

Objectius de l'empresa

• Maximitzar el Benefici. Els accionistes reben beneficis, dividends o augments de valor. Els dividends son funció dels Beneficis, per tant l'accionista voldrà obtenir beneficis. Ens farem 3 preguntes.

Quin benefici? Per l'accionista importa el benefici en percentatge, per calcular la rendabilitat de l'empresa, i els beneficis futurs.

Que vol dir maximitzar el benefici? Vol dir prendre les decisions que portin al benefici mes alt, però quan l'empresa decideix nomes disposa d'algunes alternatives. L'empresa no passa molt de temps buscant diferents alternatives, sinò nomes mira unes quantes que li satisfaguin.

Com considera el risc? Les empreses decideixen una alternativa que té un benefici amb una variació, decideix un benefici però amb un risc. Serà la possibilitat de ternir variacions en el Benefici.

• Creació de valor. Vol dir augmentar el valor de l'empresa. L'augment de valor serveix per tenir guanys quan es venguin les accions. Es crea valor fent inversions que generin Beneficis per al futur.

jueves, 15 de abril de 1999

Les dades per a la presa de decisions.

Dades sobre demanda: Preus i quantitats. Que hem de tenir en compte per decidir el preu o la quantitat que podem vendre.

• La funció de demanda del nostre producte. L'elasticitat de la demanda ens diu quant varia la quantat en funció del que varia el preu. També ens diu quant variaràn els ingressos si varia el preu.

• Els productes de necessitat bàsica tenen elasticitat baixa, així com els productes que no tenen sustitut, quan siguin productes que representin una part petita de la renda de les persones.

• Haurem de tenir en compte en la funció de demanda si hi hàn productes sustitutius o complementaris.

• Elasticitats creuades, ens diuen la variació de demanda d'un producte en funció de la variació de demanda d'un producte en funció de la variació de preu d'un altre producte.

• La renda de les persones, les empreses han de pensar com varia la renda dels seus clients potencials.

• Elasticitat renda, mesura la variació de quantitat demandada en funció de la variació de la renda de les persones.

• L'empresa no s'enfronta a una demanda agregada del producte sino a una demanda particular de l'empresa que vé determinada per la zona geogràfica a on pot vendre, per les caracteristiques del seu producte, per la quantitat de competidors que té, per la reputació...

• El cicle de vida del producte. Hi hà productes que tenen una durada limitada (els relacionats amb la moda, estetica, tecnologia) Hi hà diferents fases en la introducció d'un producte, que influeixen en les decissions de producció de l'empresa.

• Metodes d'estimació de la demanda:

• Metode d'enquesta: Consisteix en passar enquestes a les persones o en fer reunions de consumidors per treure'n informació (de quantitat i de preus)

• Metode de prova en el mercat: Consisteix en fer experiments reals, en zones limitades per observar la reacció de la demanda a canvi de preus o caracteristiques.

• Métodes estadistics: Consisteix en utilitzar dades reals de quantitats i preus per pronosticar teoricament les reaccions del mercat.

Dades sobre oferta: costos. Quines dades han de tenir en compte les empreses.

• Les economies d'escala.

• Els rendiments a un factor, es refereix a que la producció varii si augmenta un sol factor i els altres quedin igual.

• La productivitat de diferents factors (Combustibles, fustes, tipus de mà d'obra)

• Per triar quin factor han de ternir en compte productivitat i preu.

• Hi hàn costos fixos i costos variables.

• Hi hàn costos fixos evitables i hi hàn que no es poden evitar.

• Economies d'abast, existeixen economies positives d'abast si el cost de produïr uns productes conjuntament es menor que produïr-los per separat. Es poden donar perque hi han costos fixos que es poden compartir en en fer diferents productes.

• Les economies d'aprenentatge, a mesura que s'acumula experiencia es disminueix el cost. Els costos disminueixen fins a un límit.

Quan tenim costos, l'empresa vol maximitzar Beneficis i ha d'escollir tecnologies que minimitzin costos.

Estructura de mercat. Destaquen les caracteristiques de la competencia del mercat a on competeix l'empresa.

• Competencia perfecta, en aquests l'elasticitat de la demanda pot ser ifinita, que vol dir que el preu està fixat i l'empresa no el pot canviar, i ha de tenir costos compatibles amb el preu de mercat.

• Monopoli, l'empresa defineix la quantitat i preu que maximitza el seu Benefici, per tant pot influir molt en les dades de la demanda.

• Oligopoli, tenim diverses empreses i depen d'elles mateixes que actuin com competencia perfecta o com monopoli.

• Competencia monopolistica, moltes empreses però amb un producte una mica diferenciat i poden influïr en el preu de mercat.

martes, 20 de abril de 1999

Marcs i Models de presa de decisions.

• Certesa. Un decisor es trova en situació de certesa si té informació completa sobre les alternatives possibles i sobre el resultat d'aquestes. Una situació de certesa pot ser el calcul del llindar de rendabilitat quan els costos i la demanda son perfectament coneguts. La certesa es un estat de la persona. La que mes podem trovar es la subjectiuva, quan pot estar basada en molts estudis o recerca de informació. Exemple: Escollir la perspectiva mes beneficiosa de varies alternatives. Per escollir tindriem certesa subjectiva.

• Incertesa. Un subjecte decisor es trova en situació de incertesa quan té informació incompleta sobre les alternatives possibles, els diferents resultats possibles o el grau de possibilitat de cada tipus de posibilitat. La incertesa mes freqüent es que no sapiquem quin estat de la natura es produïrà, es a dir, aquelles variables externes no controlables per l'empresa que afecten als resultats. Exemple. La demanda.

jueves, 22 de abril de 1999

Davant d'unes dades com ho fariem per escollir la millor alternativa?

ALTERNATIVES		DEMANDA ALTA	DEMANDA ESTABLE	DEMANDA BAIXA
Introducció d'un nou producte	A1	500	380	310
Seguir com fins ara	A2	450	420	350
Concentrar-se en un producte	A3	410	400	380
Reduïr producció i mercats	A4	380	350	320

CRITERIS

Pessimista. Criteri Wald o Maximin. Agafar el Màxim dels minims. Fixar-se en el mínim resultat de cada alternativa. Escollir l'alternativa que té el mínim mes gràn.

Optimista. Criteri Maximax. Es fixa en el màxim de cada alternativa i escull l'alternativa de Benefici mes gràn.

Savage. Criteri de Cost condicional d'oportunitat. Per cada estat de la natura, calcular la pérdua tinguda per haver escollit una certa alternativa, i llavors escollirà l'alternativa on la perdua o el penediment màxim sigui mes petit.

	DEMANDA ALTA	DEMANDA ESTABLE	DEMANDA BAIXA	COST OPORTUNITAT
A1	0	40	70	70
A2	50	0	30	50
A3	90	20	0	90
A4	120	70	60	120

Hurwitz. Criteri de coeficient d'optimisme. Necesitem un coeficient d'optimisme, es a dir, la provabilitat d'obtenir el millor resultat. La part fins a arrivar a 1 es el coeficient de pesimisme, es a dir, la provabilitat d'obtenir el pitjor resultat.

P = Coeficient d'optimisme = 0,4

1-P = Coeficient de pesimisme = 0,6

A1	500x0,4 + 310x0,6	386
A2	450x0,4 + 350x0,6	390
A3	410x0,4 + 380x0,6	392
A4	380x0,4 + 320x0,6	344

Laplace. Raó suficient. Si no tenim informació sobre el grau de possibilitat de cada estat de la natura, el mes raonable es considerar que tots son igualment possibles i resumim cada alternativa amb la mitjana dels resultats.

A1	500+380+310 / 3	397
A2	450+420+350 / 3	407
A3	410+400+380 / 3	397
A4	380+350+320 / 3	350

En conclusió: Segons cada criter, les millors alternatives son:

Pessimista: A3

Optimista: A1

Savage: A2

Hurwitz: A3

Laplace: A2

Situacions que justifiquen l'aplicació d'aquests criteris.

• Pessimista: Quan les coses van bé i l'empresa pot triar tranquilament. Es un criteri de seguretat.

• Optimista: Quan pot asumir molt risc o quan estàs desesperat

• Savage: Es com comprar loteria, perque si compro i no toca no pasa res, però si no compro i toca...

• Hurwitz i Laplace: Totes les alternatives son mes o menys provables i les escullo seguint un criteri matemàtic.

• Risc. Una decisió es realitza en un context de risc quan es coneix la provabilitat de cada estat de la natura:

• Objectiva. La dels successos aleatoris.

• Subjectives. Les que provenen de les estadistiques, de previsions o estudis que es facin basades mes en la intuició. Basant-se en això, l'empresa ha de tenir la provabilitat mes alta possible. Valor esperat, utilitza les provabilitats.

Tenim les següents provabilitats:

DEMANDA ALTA	DEMANDA ESTABLE	DEMANDA BAIXA
0,3	0,2	0,5

Les apliquem a les dades:

A1	500x0,3+380x0,2+310x0,5	381
A2	450x0,3+420x0,2+350x0,5	394
A3	410x0,3+400x0,2+380x0,5	393
A4	380x0,3+350x0,2+320x0,5	344

A partir de aqui están los problemas del 1 al 6 (pg. 33 en adelante) y no me apetece pasarlos a limpio, que pasa.

jueves, 29 de abril de 1999

En una situació de risc les alternatives i els resultats son perfectament coneguts i tenim provabilitats per cadascuna. Les provabilitats que solem tenir en l'empresa solen ser subjectives (no estàn determinades per fets)

En una situació de intercertesa trovem de vegades situacions de conflicte. El decisor no s'enfronta a la natura (demanda alta, mitjana o baixa) sino a un contrincant, es a dir, a una empresa competidora. El que fà cadascún depén del que fà l'altre. Dos models de decisió:

• Jocs de suma zero: Conflicte pur. El duopoli es una situació de conflicte pur, es aquell en que el resultat del decisor es una perdua pel contrincant. Hem de tenir definits:

• Els jugadors.

• Les accions possibles de cada jugador.

• Els resultats de cada acció en funció de les accions dels altres.

Tota aquesta informació es coneguda pels jugadors

• Jocs de suma no zero: Conflicte mixte o cooperatiu.

Exemple: Campanya de Cocacola contra Pepsi:

	P 1		P 2		P 3
A1	22	-22	28	-28	20	-20
A2	-8	8	16	-16	-12	12
A3	25	-25	-6	6	7	-7

• Els Jugadors son racionals i maximitzan Benefici.

• Els Jugadors actuen simultaniament.

• Tota la informació rellevant està continguda en el Joc.

Com ho resoldrem?

Per eliminació d'estrategies dominades.

Buscant equilibris de Nash. Plà d'actuació en funció del que fà el contrincant. Per buscar l'equilibri de Nash es la millor resposta a l'estrategia del contrincant. Es una situació fàcil d'arrivar i fàcil de repetir perque quedes satisfet amb ella. Preguntem a cada casella si es es equilibri de Nash:

Només per llocs de suma zero. Aplicant el criteri pesimista o de Wald.

Decisions Seqüencials. Model: Arbres de decisió. Una sola empresa (no tindrem competencia o conflicte) Ens trovarem en aquesta situació quan s'hagin de prendre decisions en diferents moments del temps i les decisions anteriors condicionin les decisions posteriors.

TEMA 3. L'ORGANITZACIÓ INTERNA DE L'EMPRESA.

El comportament dins de l'organització.

Un exemple. L'estat de Texas va presentar càrrec contra l'empresa SEARS, jà que els seus treballadors convencien als seus clients perque fessin reparacions quan en realitat no els hi feia falta. SEARS va admetre que pasava això, però els seus directius no se n'adonaven, i que estava en mans dels treballadors. Va pagar indemnitzacions per valor de 20 milions de dolars, el valor de les seves accions va baixar un 6%, i va perdre un nombre important de clients. Quin era el seu problema? Tres possibles problemes:

• Els seus treballadors tenien mala llet

• Potser l'empresa havia posat un sistema d'incentius als treballadors que feia que cobresin mes als clients.

• Potser els treballadors estaven descontents i ho pagaven amb els clients.

L'empresa havia de reaccionar de manera diferents segons quin fos el problema:

• Treballadors dolents: Acomiadar-los

• Mal sistema d'incentius: Canviar el sistema d'incentius

• Treballadors insatisfets: Millorar la satisfacció

La visió econòmica del comportament. Les persones tenen dessitjos i necessitats que poden ser egoistes o altruistes, per satisfer això tenim recursos limitats. El temps i els diners i els aliments son limitats. El problema serà administrar els recursos limitats entre aquestes necessitats que poden ser infinites. Per una sola persona, la solució del que pot consumir o les necessitats que pot cobrir depen de les preferencies que tingui i de les limitacions en que es trobin, com la renda de que disposa.

Decicions d'Acció Economica

• Preferencies: Ordre, gustos (Persones diferents) => Internes

• Restriccions: Mes independents de la persona (Diners, temps) => Externes

Les persones trien una cistella de consum que maximitzi la seva satisfacció, o la seva utilitat. Aquest punt de vista implica pensar que les persones coneixen les seves preferencies, que son racionals i poden ser conseqüents amb les conseqüencies, que les persones necesiten informació per poder fere les seves preferencies i per decidir si poden o no escollir una cosa. Aquesta visió no implica:

• Racionalitat ilimitada.

• Que la informació sigui sempre perfecta. Sovint les persones que decideixen no saben preus o altres factors i obtenir informació es dificil. Les persones s'hauràn de conformar amb una quantitat d'informació que no es la que volien i estaràn en una situació d'incertesa o risc.

CONCEPTES O INSTRUMENTS ECONOMICS

Cost d'oportunitat. Quan elegim una cosa, estem renunciant a una altra.

Analisi marginal. Ingres Marginal > Cost Marginal.

Capacitat creativa de les persones. Les persones prenen decisions en funció de condicions externes, però de vegades intenen canviar els seus gustos per tenir mes satisfacció.

miércoles, 11 de mayo de 1999

Altres visions

• L'escola de relacions Humanes. El rendiment dels treballadors depén del grau de felicitat, satisfacció amb l'empresa, del grau en que se senten considerats per l'empresa. Si els treballadors estàn contents tindràn un alt rendiment, i si estàn descontents, un baix rendiment. Segons aquesta visió, el problema de SEARS l'hauriem d'atribuïr a que estaven descontents, però si fos aquest càs no treballarien mes, llavors no es pot aplicar. No es del tot raonable. Segons aquesta visió a un treballador al qual se li ofereix un treball per tota la vida, en un entorn agradable, un bon sou, etc., s'esperaria que el treballador se sentis bé i tingués un alt rendiment. En canvi, com que es una feina per tota la vida, esperariem que el treballador es relaxaria una mica i no donaria el seu màxim rendiment.

• Model del bón ciutadà. Aquesta visió diu que les persones son treballadores, que els hi agrada la feina ben feta, que els agrada fer la pilota a la feina. Llavors no farien falta incentius. Els treballadors posen en primer terme els objectius de l'empresa. Llavors la direcció de l'empresa ha de fer tres coses:

• Comunicar clarament els objectius als treballadors.

• Ensenyar als treballadors com aconseguir els objectius.

• Comunicar als treballadors els resultats obtinguts

Segons aquesta visió, el problema de SEARS està en la direcció de l'empresa que no va fer bé les tres feines d'abans

• Model de “Producte de l'ambient”. Les persones poden ser bones o dolentes, no tothom es un bon ciutadà , i no tots els nostres treballadors han d'esser exemplars, perque la seva formació i les circunstancies de la seva vida el poden haver fet mes honest o menys, mes o menys preparat, l'entorn en que han viscut les persones influeix en quins son els seus valors. SEARS podria tenir diferents treballadors, i potser tenia massa pocs d'integres, llavors la feina de SEARS hauria estat triar millor als treballadors. Com s'ho faria? Hi hà un perill de discriminació.

Conclusions. Com valorem el que tenim:

• Model de “Producte de l'ambient”. Considerem que no funciona gaire bé perque per decidir ha d'intentar saber les circunstàncies de la persona i l'efecte que ha tingut sobre la persona, i el mes fàcil de veure son les circunstàncies, perque l'efecte sobre la persona es dificil de veure, i l'aplicació d'aquesta cosa es discriminatoria.

• Model del bón ciutadà. Es pot admetre que es vàlid per algunes persones, però no per tothom.

• Escola de Relacions Humanes. Entenem que funciona parcialment, però que no es pot deslligar del sistema de retribucions, promocions, control de resultats.

• Visió económica. Funciona amb moltes coses, en els consumidors, pels treballadors, quan prenen decisions, en el crim.

La nostra base es la Visió Económica, es la més exacta i pot anar acompanyada de les altres visións.

Conflicte d'interessos i contractes. Dins l'empresa hi hàn unes situacions que no permeten assolir els objectius.

Conflicte d'interessos.

• Conflictes a les empresses. Com es pot traduir aquest conflicte d'interesos.

• Els directius poden elegir un esforç inadeqüat. Un nivell d'esforç baix que un d'alt.

• La definició de les retribucions en especie. Quan es contractea als directius, s'els diu que se li pagarà una part en especie. Mentre treballen poden utilitzar uns bens de l'empresa, i els directius tenen la possibilitat de consumir mes del que se'ls hi havia utilitzat, el que s'en diu “consum en el treball”

• La elecció inadequada del risc que assumeix l'empresa que es forma a traves de les inversions que realitza, i pot haver problema si els directius volen assumir mes risc del que vol l'empresa, o al reves) Els propietaris aporten diners a l'empresa, i es facilment visible)

• Els directius poden tenir un horitzó temporal mes curt que el dels propietaris, potser perque sap que se li acaba el contracte i que no li renovaràn, o perque el juvilaràn.

• Fons alliverats o recursos liquids generats per l'empresa per invertir en coses. Els directius decideixen com s'han d'utilitzar aquests diners i no té en compte que els accionistes tenen altres projectes, potser millors que els dels directius.

• Conflicte entre empresa i proveïdors. Els proveïdors no pertanyen a l'empresa. Si els proveïdors son a prop de nosaltre hi hauràn pocs conflictes, però si son totalment independent de l'empresa podem tenir interesos gairebé oposats.

• Conflicte d'interessos entre propietaris. Si els propietaris son directius o treballadors de l'empresa o si els propietaris nomes fàn de controladors, pot provocar que uns s'esforcin mes que els altres, si es reparteixen els beneficis a parts iguals. En les cooperatives els costa molt de funcionar, llavors es transformen. Es una temptació perque t'aprofites de l'esfotç dels altres. Quan els propietaris fan de supervisors i accionistes, la seva feina es aportar capital i supervisar als directius. Ha d'anar a les Juntes d'accionistes, reunions, etc. Pot tenir la temptació de no anar, i espera que els altres votin per tu. Pot haver “comportament de polizón”.

martes, 18 de mayo de 1999

• Altres conflictes.

• Entre directius i treballadors. Hi hà una relació entre els Directius que contracten treballadors, hi hà una situació semblant a la que hi hà entre propietaris i directius, excepte que els treballadors no tenen gairebé mai capacitat de decisió, i han de fer el que diuen els directius. No hi hà tant de conflicte. Els directius no poden observar sempre als treballadors, i no poden saber si rendeixen al màxim.

• Entre empresa i clients. Igual que entre empresa i proveïdors. Volen que els clients tinguin poc marge en el preu i poder vendre a un preu alt, i els clients volen comprar a un preu mes baix. Hi hà conflicte d'interesos. Una forma de solucionar-ho es a traves de contractes.

Contractes com a forma de solució. Una empresa es un esforç en comú per fer una activitat econòmica. Es un punt d'unió de moltes persones fet a traves de contractes. Tipus de contractes:

• Segons la situació informativa.

• Complet, es realitzen en un marc de certesa, en el contracte s'estableix tot el que passarà i es sab perfectament el resultat.

• Deterministes, preveuen un sol estat de la natura.

• Contingents, preveuen que els estats de la natura poden ser múltiples i fixen prestacions i contraprestacions en funció dels diferents estats de la natura.

• Incomplets, no es detallen tots els termes de la transacció perque no es pot o perque es perillós fer-ho. La complexitat de la transacció o la durada, la inestabilitat dels factors externs com la demanda fàn que no es puguin detallar les coses. Aquests contractes es concreten a mesura que es van executant a traves de noves modificacions o a traves de que una part o un arbitre decideixi quins son els nous termes (IBM i Dell)

• Segons el lligam amb l'empresa.

• Interns. Per persones fortament lligades amb l'empresa. Es poden fer incomplets, perque es mes fàcil de modificar.

• Externs. Per persones que no estàn igualment lligades amb l'empresa, clients, proveïdors, administració. S'han d'intentar fer el mes complets possibles.

• Segons el grau de formalitat del contracte.

• Explicits, s'escriuen, i les condicions son clares, poden ser conegudes per tothom.

• Implicits, les condicions son conegudes per les parts que negocien o es poden sobreentendre però no son observables per persones externes.

• Problema d'informació. Manca d'observabilitat en els extres, consum en el treball. Hi hà informació asimetrica. El mateix contracte pot limitar la capacitat d'acció del directiu.

• Problema de costos de transacció. Fer un contracte no es gratis. Hi hà costos per negociar, per redactar el contracte i administrar-ho.

Problemes d'informació: postcontractuals o precontractuals.

• Postcontractuals. Després de signar el contracte. Hi hà risc moral. Es la temptació d'actuar en contra dels interessos definits en el contracte per obtenir-ne mes utilitat. Quan hi hà problemes en l'observació o la comprovació de l'actuació del contractat hi hà risc moral. Exemple: Les assagurances de cotxes. Per solucionar els problemes s'entra en una serie de costos:

• Costos de vigilancia, els que hi dedica el principal a vigilar la gent que ha contractat.

• Costos de limitació o autocontrol, els que té la gent per demostrar al principal que es portarà bé.

• Perdua residual, la diferencia entre el resultat teoricament possible i el resultat real que té la gent.

• Precontractuals.

• Errors de negociació i selecció adversa. Quan, abans de signar un contracte hi hà informació assimetrica per les dues bandes que signen el contracte, ens podem trovar que la negociació s'iniciï malament i no es signi el contracte malgrat que hi haurien danys per les dues bandes. Si hi hà un error en la negociació hi hà una perdua de prosibilitat de benefici mutuu. Es dona selecció adversa quan es dona informació assimetrica abans de signar el contracte, en que nomes una part no té la informació, però l'altra si. La persona contractada sap quina mena de persona es i accepta el contracte si això li representa un guany. La persona que contracta. No sap quin tipus de persona es la contractada.

Exemple: Assegurança de Salut.

	Valor esperat de la despesa
Persona A	10.000
Persona B	50.000
Persona C	90.000
Persona D	50.000
	200.000

Aquest tipus de contractes atrauen a mals clients. Les empreses d'assegurances fan estadistiques pels diferents tipus de persones.

Exemple: Problemes precontractuals. Cotxes de 2ª mà.

Però en la pràctica...

GUANYS D'ESPECIALITZACIÓ

Cost Transmisió Baix

Cost Transmisió Elevat

Quantitat

Coneixement General (Preus, Quant.)

Coneixement especific (Estudi de Mercat)

P. minim + P. màxim

Preu =

2

INCORRECTE

Costos Privats

+

Efectes Exteriors => Taxes

Costos socials Correcte

Preu intercanvi = 900.000,-

Economies d'escala

Economies d'escala

No economies d'escala

Marketing (pensar, dissenyar)

Producció

Distribució

No es franquicia, només es fà a la central

Es fà a la central i varis llocs mes

Existeixen Franquicies

Elasticitat baixa Puja el preu i Pugen els Ingressos

Elasticitat Alta Puja el preu i Baixen els Ingressos

DEMANDA ALTA	DEMANDA ESTABLE	DEMANDA BAIXA
500-500
500-450	420-380	380-310
500-410	420-480	380-350
500-380	420-350	380-320

Si m'equivoco, serà en el que menys m'equivocaré

COCA-COLA

PEPSI

Continua en los apuntes originales, pg. 37.

Analisi gràfic.Posar gràficament dos tipus d'informacions importants. Es representen per corves d'indiferencia. Representen preferencies o gustos de les persones, i les restriccions que tenen les persones per aconseguir els seus gustos, com el sou.

SEARS - REPARACIÓ DE COTXES

Sou Maxim

Sou Minim

Corva d'utilitat

- Sou

+ Integritat

Recta original

Recta despres de presa de decisions

• El sou depen del grau d'integri-tat que tinguis:

+ Integritat => - Sou

- Integritat => + Sou

• L'empresa determina el sou màxim, el mínim i el sistema de sous.

• Corva d'indiferencia. Valora integritat i diners

• Per arreglar el problema, l'empresa hauria de posar una recta mes plana, es a dir, un sistema de sous mes fixe.

• El culpable del mal comportament es l'empresa, pel seu sistema de retribucions.

Maxim que els propietaris estàn disposats a pagar

Punt de satisfacció de directius i els propietaris

Preu minim asseguradora = 200.000 / 4 = 50.000

Preu que posa l'asseguradora = 55.000

Extres (Consum en el treball)

Corva d'utilitat del directiu

e*1

s*1

Sou

• Conflictes

• Conflicte entre propietaris i directius. Un tema que preocupa als propietaris es que els directius son els que porten el dia a dia de l'empresa, i també tenen dret a consumir en el treball. Els directius reben salaris i consum en el treball (extres), que son mes dificil de quantificar. El màxim que els propietaris estàn disposats a pagar als directius es el que ells creuen que valen (W)

W = S+ e

S = W- e

Directius tipus 1: Escull e*1 i S*1 => e*1 + S*1 = W

Contracte entre propietari i directius tipus 1 => Maxim W

Distribuirà e*1 i S*1

Directius tipus 2: Valoren mes els salaris en especie o extres

W = S+ e

S = W- e

Sou

Maxim que els propietaris estàn disposats a pagar

Punt de satisfacció de directius i els propietaris

Extres (Consum en el treball)

Corva d'utilitat del directiu

e*1

s*1

Solució Pareto Eficient

Solució Pareto Eficient

En aquest preu, nomes la contractaràn els que gasten mes de 55.000

Cotxes de 2ª mà

Bons

Dolents

Comprador

Venedor

Informació assimetrica

Preus de reserva

Venedor

Comprador

Cotxe Bó = 700.000,- Mínim

Cotxe Dolent = 100.000,- Mínim

Cotxe Bó = 1.00.000,- Mínim

Cotxe Dolent = 200.000,- Mínim

• Si el cotxe es bó, s'hauria de fer la compra-venda. Benefici 1.000.000 - 700.000 = 300.000,-

• Si el cotxe es dolent, es prodria fer la compra-venda. Benefici 200.000 - 100.000 = 100.000,-

Si el comprador no pot observar si el cotxe es bó o dolent, estima que les provabilitat de que sigui bó son del 50% i de que sigui dolent de l'altre 50%

Valor esperat = 1.000.000 x 0,5 + 200.000 x 0,5 = 600.000,-

En aquest cas, el venedor li vendrà un cotxe donet (SELECCIÓ ADVERSA)

Solució a la falta d'informació: Garanties

Revisions “externes”