Inques

Introducció

Els inques van ser la civilització més complexa que es va desenvolupar a Amèrica del sud. Era una tribu indígena que va construir un gran imperi entre els anys 1438 a.c i 1538 d.c (s XIII a.c i XVI d.c). Van viure a l'actual Perú, Equador, Bolívia, part de Xile i Argentina

Àrea geogràfica

Els inques abarquen la serralada del Andes.

La Vall sagrada tenia grans obres de regadiu i un sistema de terrasses.

Machu Pichu es la ciutat perduda. Construïda sobre les muntanyes, el seu nom vol dir “ Muntanya vella” amb palaus, temples i fortaleses .

Existia una important xarxa de camins, tots els quals confluïen a Cuzco, utilitzats per a les activitats militars i per un sistema de correu anomenat Chasquis .

Clima

El clima és suau i sec, i varia segons l'altitud. L'estiu va de desembre a març, la tardor de març a juny, l'hivern de juny a setembre i la primavera de setembre a desembre.

Les tres regions climàtiques més diferenciades són : Litoral amb clima subtropical i casi sempre sense pluges, la Serra amb clima càlid o fresc segons l'alçada i amb diferencies i termàtiques entre el dia i la nit. Les nits són extremadament fredes els mesos de juny a setembre.

Fauna

Els principals animals que hi havia eren la llama, es un mamífer que té el cos cobert de llana espessa i llarga, suporta molt bé les baixes temperatures. Es un animal de càrrega i domèstic. L'alpaca, s'assembla a la llama però més petita, es molt apreciada per la indústria tèxtil per la seva llana. I els conillets d'índies.

La societat

Tipus d'organització social

El cap de l'imperi Inca era “hijo del sol” que es venerava com un deu. El seu poder no tenia límits. Es casava amb la seva germana i amb altres dones. El successor de l'Inca era triat pel sobirà mateix entre els fills, generalment rea fill de la germana.

Els inques formaven uns grups fets per diverses famílies que tenien un avantpassat i un tòtem comuns, i eren dirigides per un cap i un consell d'ancians .

• L'aristocràcia: eren els nobles, la gent més propera a l'Inca. Eren caps militars y alts funcionaris. No tenien l'obligació ni la necessitat de treballar la terra, Els nobles podien tenir mes d'una esposa.

• Los amautas: eren els savis i els sacerdots, que educaven als nen que es preparaven per ser futurs governants, gerrers o sacerdots.

• Los curacas: eren els caps dels pobles conquistats i els seus descendents eren admesos com a nobles de menor categoria.

• Los ayllus: Eren families extenses en que la gent es casavan entre ells. Hi havia agricultors, pastors i artesans. Els manaven els curacas. Cada ayllu tenia un nom propi i moltes unides formaven una comunitat

Cada regió es dividia en províncies o “humanis” sota l'autoritat de governadors o “tutricuts” nombrats per l'Inca.

Comunitat

A la comunitat Inca, la família no era un nucli independent, si no una part de la comunitat.

Era molt important que tothom s'ajudes i penses en la comunitat i no en ells mateixos. La individualitat no era ven vista, si no el treball en comú per a tothom . La independència entre els veïns era important. Normalment les deu famílies de les quals un home estava encarregat vivien juntes. S'ajudaven amb el menjar i els cultius.

A la societat inca obeir al cap era un valor fonamental, tenien unes normes que qui les desobeïa rea severament castigat. Els càstigs eren la censura, l'exili, la tortura, la pèrdua de funcions i la mort. Els càstigs eren diferents si els tenia que complir els nobles o la resta del poble.

Les normes morals dels inques eren:

No robaràs

No mentiràs

No seràs ociós

Hi havia una divisió del treball entre els homes i les dones. Els homes tenien que fer la feina de moure la terra, perquè les dones pugessin sembrar llavors per als cultius. Els nens espantaven els animals petits que intentaven menjar-se les llavors.

La família

La unitat social bàsica era la família. Normalment vivien tres generacions, els nens, els pares i els avis. Tots treballaven junts per produir menjar, construir cases i fer teixits. Vivien a prop uns dels altres i las terres també estaven juntes per poder-se ajudar més fàcilment. El cap de la casa era l'home casat. Ell era l'encarregat de la producció de menjar, dels cultius, de roba i teixits; i distribuïa el menjar i la roba.

Quan una parella es casava no tenia que pagar impostos durant un any per estalviar i crear la seva pròpia família . Els avis pagaven menys impostos perquè es creia que eren mes dèbils i no podien produir tant com abans i a més ja havien donat molt a la comunitat quan eren joves.

El matrimoni

El “headmam” era un home que seleccionava a les parelles que s'havien de casar. Normalment de la mateixa comunitat i classe social. Quan es casaven els homes solien tenir 25 anys i les dones 18. Eren matrimonis de conveniència, per interès econòmic, no es casaven per amor. El seu deure rea tenir molts fills per poder tenir mes mans per treballar els cultius i els teixits.

Tots els matrimonis es celebraven junts. Varies vegades l'any es reunien totes les parelles que s'anaven a casar i feien una celebració plena de rituals. A la parella se li donava una casa i terres per cultivar.

Gairebé tothom es casava menys “ Las Virgenes del sol”

Eren noies que de que neixen o abans de la pubertat estaven escollides per ser virgenes del sol. Normalment eren les noies més maques i amb millors modals.

Abans de la pubertat, se les emportaven a viure a un convent amb monges on els hi ensenyaven a fabricar teixit preciosos. Sempre anaven vestides de blanc, perquè es el color de la puresa i la majoria mantenien la virginitat tota la vida. Algunes es tornaven professores o profetes, però la molt poques es casaven. Desafortunadament el destí de la majoria d'aquestes noies, era de ser sacrificades com a víctimes de cerimònies religioses.

L'educació

Estava reservada als nobles i es feia a les escoles que hi havia a Cuzco. Se els hi ensenyava aritmètica i astronomia. Els amautas eren els encarregats de ensenyar els aspectes religiosos, coneixements polítics històrics i sistemàtica. La resta del poble no tenia accés aquesta educació, però es procurava que tots els habitants de l'imperi apressessin el quechua (l'idioma que es parlava), però mes per interessos polítics que educatius.

Economia

L'economia incaica es basava essencialment en l'agricultura. La terra pertanyia a tota la comunitat i es distribuïa entre ayllus. El Inca atorgava a cada ayllu el dret de fer servir una part de la terra per al seu benefici. Cada any, els curacas repartien entre les diferents famílies parcel·les que els el tamany depenia de la quantitat de membres, assegurant l'alimentació per a tots.

Les terres reservades per als nobles també tenien que ser treballades per la resta de la població, però en aquest cas tenien l'obligació de entregar la collita als funcionaris del imperi, que ho guardaven en magatzems. Amb aquests menjà s'alimentava als nobles i las seus servidors.

Encara que l'agricultura era l'activitat més important, existien treballs especialitzats, com la fabricació de olles de ceràmica, objectes de metall, joies o teixits.

Formar part del tawantinsuyu, i no ser noble implicava pagar tributs, que es pagaven en treball.

L'obligació de treballar per als nobles podia ser periòdica o permanent. Les feines que es realitzaven per torns es deien mitas. La mita tenia una duració variable, i la complien els homes casats majors de 18 anys i menors de 50. Aquestes obligacions eren controlades pels curacas .

Els seus cultius principals eren las papas i el blat de moro. Cultivaven porotos, zapallos, ulluco, calabazas, quinoia, maníes, guayabas i cotó.

La naturalesa muntanyosa els hi va fer copiar sistemes de cultiu de antigues tribus de la regió, que consistien en terrasses fetes amb paradors de pedra als camps de la muntanya. Vistes de lluny sembles escales gegants. Tenien sistemes de regadiu i desaigües perfectes.

La ramaderia, exclusivament de les zones muntanyoses, estava constituïda per Llamas i alpacas, que eren totalment domestiques. De ellas s'obtenia la llet, i a més s'utilitzaven per el transport; guanacos i viñucas eren salvatges i es tenies que caçar. De las viñucas s'aprofitava la llana i desprès d'esquilar-les es deixaven en llibertat, del guanaco es menjava la carn.

La roba

La indumentària incaica era la típica de tots els pobles andins i de la costa. El estat incaic tenia el monopoli de las fibres tèxtils: la llana a les terres altes i el cotó a la costa.

El comerç va possibilitar que les robes confeccionades amb aquells materials es fessin servir a tot el territori.

Els homes portaven un taparabos que es passava entre les cames i s'ajustava amb un cinturó. També portaven poncho, i a vegades capa. Transportaven sempre una bossa que hi havia fulles de coca, efectes personals i amulets.

Les dones vestien una espècie de camisola que els hi arribava fins als genolls i s'ajustava amb un cinturó. Portaven el cabell llarg, amb la ralla al mig i mai se'l tallaven. Els homes i les dones portaven sandàlies confeccionades amb pells de llama sense

Alimentació

A l' ayllu la gent no moria de gana. Menjaven poca carn, com zorros , llamas, monos, algunes parts dels gossos.

Les iguanes eres grans delicadeses.

Menjaven papas i blat de moro, el blat de moro era necessari per a una sèrie de cerimònies i rituals.

A la seva dieta hi havien moltes verdures. També algas marines.

La seva beguda preferida era la asua. Era una beguda alcohòlica a base de blat de moro.

Moneda

La seva moneda era el nou sol

alpacas

Llamas