1 Carbó:

1.1 CLASSES I PROPIETATS pàg 3

1.2 ZONES ON S'EXPLOTA pàg 3

2 Les mines de carbó al Berguedà

2.1 INICIS DE L'EXPLOTACIÓ pàg 4

2.2 PERÍODE 1851-1895 pàg 4

2.3 PERÍODE 1895-1930 pàg 5

2.4 EL TREBALL A LA MINA pàg 6

3 Les colònies mineres

3.1 LA COLÒNIA DE ST. CORNELI pàg 6

3.2 LES CASES pàg 7

4 Les colònies tèxtils

4.1 LA COLÒNIA VIDAL pàg 8

4.2 COMPARACIÓ AMB ST. CORNELI pàg 9

5 Gràfiques

5.1 EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ pàg 10

DE CARBÓ AL BERGUEDÀ

5.2 NOMBRE DE MINERS

AL BERGUEDÀ pàg 10

5.3 COMSUM D'ENERGIES

A CATALUNYA pàg 10

6 Conclusions pàg 11

1.EL CARBÓ

1.1 Classes i propietats del carbó

El carbó és un mineral de tipus orgànic que es compon de quantitats variables de carboni, oxigen, nitrogen, hidrogen i de impureses.

Hi ha quatre tipus de carbó, els classificarem de menys bo a més.

• Torba: és una substància esponjosa i de poc contingut calorífic.

• Lignit: és una varietat de la Torba però, amb menys aigua. Té entre dos mil i cinc mil calories per gram la qual cosa es pot fer servir per usos industrials. És la mena de carbó que hi ha al Berguedà.

• Hulla: també és semblant a la Torba però, amb més concentració de carboni i menor contingut d'oxigen. Té entre sis mil cinc-centes i set mil calories per gram.

• Antracita: és el carbó més pur i amb més poder calorífic. Té entre set mil cinc-centes i set mil sis-centes calories per gram.

1.2 Zones on s'explota

A Catalunya s'explota el Lignit a la conca de Berga-Tuixent, Tremp, La Pobla de Segur, Ebre-Segre i a Calaf. La Hulla i l'Antracita s'exploten a la conca de Pont de Suert, Prats-Alp i a Sant Joan de les Abadesses.

2. LES MINES DE CARBÓ AL BERGUEDÀ

2.1 Inicis de l'explotació

Als inicis de les explotacions mineres els jaciments eren curts, d'uns cinc-cents metres de llargada, i més superficials perquè no tenien sistemes per introduir l'aire a les galeries. Les galeries més petites solament feien cinc metres de llargada per, més o menys, entre seixanta centímetres i un metre cinquanta centímetres.

Els miners treien el carbó solament amb l'ajuda d'un pic i d'una puntona. Duien els minerals amb grans cabassos, entre dues persones els portaven fins una vagoneta primer empesa pel mateix miner i més tard per mules. Quan el carbó era fora de la mina els nens i les persones ja grans separaven, manualment, el carbó dels altres materials extrets i finalment classificant-los per mides.

Les condicions de treball dels miners eren nefastes, pel perill que corrien dins les mines, sobretot per un gas que desprèn el carbó, apart de que cobraven molt poc i les jornades eren molt llargues.

2.2 Període 1851-1895

En aquest període hi havia un mercat molt reduït donat als escassos medis de transport del carbó, ja que fins al 1904 no va arribar el ferrocarril a l'Alt Berguedà

Els miners no tenien molta llum dins les mines així que fins l'any 1930 no va haver-hi electricitat, tenien que dur una làmpada d'oli.

Per mètode de protecció contra el grisú els miners duien una gàbia amb un ocellet dins, així quan l'ocellet es moria volia dir que havia grisú en aquella galeria i els donava temps de marxar corrents.

Els fustadors eren els que s'encarregaven d'apuntalar el front i els garbins amb puntals o piques de fusta. Això va provocar la destrucció de molts boscos dels voltants de les mines. Talaven set-cents arbres diaris.

2.3 Període 1895-1930

En José Enrique de Olano Loyzana (Liverpool 1847- Barcelona 1934) era un enginyer basc, després, però també va ser anomenat comte de Fígols.

A finals del segle XIX va implantar el sistema de colònia al Berguedà aprofitant la gent que vivia de pagès i de gent ja amb experiència d'Astúries, Cantàbria, Navarra, etc. Els va oferir un lloc de treball als homes com a miner, a les dones solteres o viudes treballar a la indústria tèxtil i ales casades els oferia una feina de rentar la roba al jovent i a tothom els oferia una casa.

Tot i que el treball d'arrencada del carbó era també manual, es van fer moltes millores al pas del temps:

• La llum d'oli va ser substituïda pel llum de carbur.

• Es millorà molt els sistemes de transport: Els ferrocarrils d'atracció animal portaven el carbó a l'exterior de la mina. Un cop fora, mitjançant una gran xarxa de plans inclinats i telefèrics, el carbó arribava a un rentador mecànic on es netejava i es classificava per mides.

En aquests anys la majoria de carbó extret es va usar com a combustible fàbriques i ferrocarrils.

2.4 El treball a les mines

Els miners treballaven amb males condicions, no tenien molta llum, encara que el sistema d'il·luminació va anar millorant passant del llum d'oli a el llum de carbur, però encara no tenien electricitat i molt del treball que ara es fa amb màquines en aquells temps s'havien de fer manualment. Molts miners, per no dir tots, tenien problemes pulmonars, a causa de la polseguera que havia dins les mines. A més, hi ha un gas anomenat grisú (gas metà natural) és mortal i si s'acumula es molt perillós per només que hi hagi una flama de mil dos-cents graus pot originar una explosió molt gran.

3. LES COLONIES MINERES.

3.1 La colònia de Sant Corneli

La colònia minera de Sant Corneli és situada al terme municipal de Cercs a l'Alt Berguedà, es va fundar a finals del segle XIX seguint el model de les colònies tèxtils que s'havien instal·lat a la vora dels rius Llobregat i Ter.

A la colònia hi havia una sèrie de serveis, tots de l'amo de la colònia, perquè els treballadors no tinguessin que anar fora d'ella per comprar, anar al metge....

Els serveis de la colònia eren principalment:

• L'economat: era com si fos un supermercat d'ara.

• El convent de monges. Després de que marxessin les monges aquell edifici va ser anomenat “El Hogar del Minero” on els homes hi passaven més hores.

• L'escola: els nens i les nenes estaven separats. Els nens anaven amb els capellans i els ensenyaven a llegir, escriure, sumar i restar. Les nenes anaven amb les monges i les ensenyaven a llegir, escriure, sumar, restar, cosir i sobretot a resar molt.

• El dispensari: era com un ambulatori d'ara, però sol havia un metge i un practicant per a tres mil persones. Els miners li deien “El Hopitalillo”.

Després hi havia llocs on rentar la roba, un camp de futbol, l'església i un espai per si volies cultivar un petit hort.

3.2 Les cases

Les cases eren molt petites, d'uns trenta o quaranta metres quadrats, on hi vivien cinc o sis famílies. Les parts de la casa eren:

• La cuina-menjador: una taula, un forn de carbó, una aigüera i poques coses més.

• El rebost: era un petit armari on hi posaven menjar.

• La comuna: lloc on anaven a fer les necessitats anava a parar a un pou mort.

• Habitació de costura: lloc on cosien i tenien els estris de costura.

• Dues habitacions amb un llit de matrimoni i un bressol: anaven fent rotacions i normalment dormien cinc dins el llit o més.

4 LES COLÒNIES TÈXTILS

4.1 La colònia Vidal

La colònia Vidal es va fundar a finals del segle XIX a la vora del riu Llobregat, entre Navàs i Puig-Reig. Aquesta colònia és un exemple molt clar de les colònies tèxtils de l'època, destacant la separació dels edificis segons les seves funcions.

Els edificis de la colònia Vidal eren:

Edificis industrials:

• La fàbrica

• Els magatzems

• La reclosa

• La canal

Zona residencial:

- Torres de l'amo

• Torres del director

• La colònia obrera

Dins la colònia obrera es troben diversos edificis que ara anomenarem:

• L'església parroquial

• Els serveis: dutxes comunitàries, l'economat, l'escola, la barberia, la carnisseria, la fonda, la primera sucursal de la Caixa d'Estalvis de Manresa, el telèfon públic, la peixateria, el forn de pa, els safareigs (dels vius i dels morts) i la botiga.

• Els edificis i espais de lleure i esbarjo: el cinema i el teatre nou, el teatre vell, les pistes de bàsquet i de frontó, el cafè vell i el camp de futbol.

• Els edificis culturals: la primera escola de la colònia, el Casal de la Dona i l'edifici de la “Fundació Vidal” ara és el seu museu.

4.2 Comparació amb Sant Corneli

La colònia Vidal i la colònia minera de Sant Corneli tenen bastants diferències però, segueixen el mateix estil.

La colònia Vidal té més serveis i edificis com el Casal de la Dona que no té la de Sant Corneli. Suposo que devia haver aquest casal perquè a la fàbrica de Cal Vidal treballaven principalment dones en canvi a la mina més homes que dones. La colònia de Sant Corneli està en un lloc muntanyós i la de Cal Vidal a la vora del riu per aprofitar l'energia hidràulica.

6. CONCLUSIONS

La vida a la colònia minera de Sant Corneli era dura, no només pel perill suposava treballar a dins la mina sinó perquè el treball que feien no era compensat degudament, la dimensió dels habitatges per cinc o sis famílies era excessivament petita, els establiments de la colònia eren tots de l'amo i pagaven el menjar i demés coses amb uns tiquets que valien un preu però, solament podies comprar a la colònia.

La visita a la colònia Vidal la vaig trobar curta i en el dossier no està molt explicada així que no és pugui treure una conclusió molt decent però, sé que gràcies a les colònies tèxtils hem avançat molt.