HISTORIA D'EUROPA: Tema 2: Segona meitat del segle 19

La indústria comença a expandir-se (Gran Bretanya, Bèlgica, França).

Apareixen noves potències industrials, sobre tot es Alemanya a finals del segle 19 coincident amb la 2ona revolució industrial.

Gran Bretanya no pot competir contra alemanya, y els països desenvolupats confegeixen la superioritat econòmica - militar europea Tot açò propicia el procés de colonització d'altres continents = Expansió colonial (1.880).

Tots es països lluiten per aquesta expansió, i les potències es reuneixen a Berlín en 1.885 p repartir-se el mon (el principal continent es Àfrica).

En pocs anys (20 mes o menys), els països europeus havien conquistat tota Àfrica i Oceania .

25 anys mes tard, es tornen a repartir el mon i ixen guanyant França y Gran Bretanya (la millor parada ja q t el domini marítim, la Índia i un gran imperi).

Xina tenia un govern independent però a la practica Gran Bretanya pressionava a Xina p aconseguir els seus interessos.

L'imperi Espanyol i Portuguès entren en decadència. (mirar pàgina 1 y 2)

EUROPA ERA POTÈNCIA

Expansió Colonial

1 Causes econòmiques 1.915 Lennin escriu un llibre q deia:

“El capitalisme crea grans empreses. Cada vegada son mes productives, p tant necessiten mes mercats exteriors (a demés d'interiors); per tant tenen q conquerir mes territoris p poder vendre mes dels seus productes”

La tesi de Lennin es bona, però a la practica falla ja q tots els països no tenen capacitat de consum. Algunes conquistes no es poden explicar per causes econòmiques.

Els efectes econòmics dels imperis varen ser menors dels esperats; per tant LA ECONOMIA NO HO EXPLICA TOT (però va fer el seu paper).

Els gastos (militars, administratius,...) les pagarà la població a traves del impostos i els beneficiaris eren per a una minoria (grups polítics a favor i econòmics molt concrets)

Govern Britànic la població paga i els beneficiaris son p als exportadors de matèries primes, el govern,...

2 factors polítics:

Un govern decideix conquistar Àfrica per desviar la atenció dels problemes interns. Augmenta el seu prestigi colonitzant altres països i p molestar altres països quanta mes rivalitat amb els altres països = mes prestigi.

3 Causes militars:

Per protegir les seves colònies, buscaven conquistar els territoris dels voltants.

4 factors ideològics :

Europa es considera superior a la resta, i p això deu ensenyar el seu camí; p això conquista. Això du un comportament racista raça europea superior a la negra.

En cada país cada causa o factor va exercir d'una manera, amb un grau diferent.

El colonialisme no era precís p al desenvolupament econòmic.

Va fer més en els països colonitzats q en els colonitzadors.

Imposarà normes artificials.

Desenvolupen el país de cara al exterior per afavorir la exportació, no al interior p afavorir la importació.

Un altre cas es el de EUA.

Aquest no colonitza Àsia y Àfrica, sinó Amèrica.

Els seus països son independents però a la practica els EUA es controla política i econòmicament.

EUA els dona la independència a cavi de territoris.

1.890 - 1.900 - 1.910 Època de prosperitat

Època de prosperitat econòmica, augmenta el comerç internacional. En Europa es l'Època de la llum. Tot augmenta, fins la demografia, creix la població i hi han mes urbes.

Està canviant tot a Europa està convertint-se en una Societat de Masses.

Tot està pensat per a tota la societat, canvia constums y diversions (com per exemple el cinema i els esports com el futbol); cada vegada la política es de mes masses els polítics es dirigeixen al poble. Canvis en la musica, moviments artístics (modernisme),...

Europa = Centre del Mon

1.900 - 1.914 La Belle Époque, q passa al mateix temps q la colonització.

Tot açò porta disputes entre països.

1914 = Primer Guerra Mundial ( 1914 - 1918)

Ací acaba la Belle Époque.

Duplice Aliança (Alemanya, Imperi Austoungarés)

1ª Guerra Mundial dos blocs

Triple Entesa (França, G. Bretanya y Rússia)

Pàgina 3

Havia agut una crisi en 1905 relacionada amb els Balcans.

1914 Nova crisi relacionada amb els Balcans.

Causes de la Guerra.

1º Rivalitat entre les principals potencies Europees derivada de les ambicions dels països (per conèixer i conquistar).

Tot açò crea en els països diplomàtiques els països es rearmen y estàn mes preparats per a la Guerra.

2º Nacionalismes sobre tot Alemany i Francès.

L'alemany volia dominar el centre d'Europa.

Francés es revanchista ja q en 1871 va pedre uns països (Alçacia i Lorena) que va agafar Alemanya. França volia recuperar-les.

3º Dificultats interiors d L'imperi AustroUngarés.

Dins l'imperi hi ha molts pobles i molt diferents i casi tots volien ser autònoms.

4º La política russa als Balcans Son pobles eslaus i son pobles amb eixida marítima al mediterrani.

Rússia te interessos als Balcans.

Austriaungria també te interessos als Balcans i aquestes dos fan tensió.

5º Amenaces de països a uns altres a partir de 1914 es llancen entre països ultimàtums i es precipiten militarment p atacar als altres.

¿Que va passar?

Les demandes d'autonomia s'han d'aplacar a l'Imperi Austroungarés.

La petita Servia dona suport al nacionalisme iugoslau i croats de l'Imperi Austroungarés pq Servia molestava a L'Imperi i este intenta acabar amb servia ja q esta xafava els interessos generals de l'Imperi.

Finals de juny 1914 en Saragevo assassinen a l'hereu de l'Imperi Austroungarés (arxiduc Francesc Ferran), asesinat p un estudiant L'imperi dona la culpa a Servia sense tindre cap prova. (no es va saber qui era l'assassí fins acabada la guerra). Y així acaba l'Imperi amb Servia.

Al Juliol de 1914 Àustria dona un ultimàtum a Servia. Servia no acepta l'ultimàtum i AustriaUngria declara la guerra a Servia.

Rússia no pot deixar q perga Servia y s'alia amb Servia (com a protectora dels eslaus). 29 juliol 1914 Rússia declara la guerra a AustriaUngria.

Alemanya i l'Imperi AustroUngarés son aliats Si Alemanya deixa penjat a l'Imperi es quedava aïllada (p estratègia militar) i rodejada p Rússia en el cas de q guanyara.

França aliada de Rússia. Primer dona suport a Rússia p no quedar aïllada.

França es planteja d'entrar a la guerra o no entrar y Alemanya ataca a França.

¿Pq Alemanya ataca a França?

Pq Alemanya està territorialment al mig i te dos fronts q la poden atacar, entonces, abans de q a França li done temps de pensar si entra o no, Alemanya l'ataca i intenta desfer-se d'ella, així s'allibera d'un front i desprès ajuda a Rússia.

La estratègia d'Alemanya la tenia preparada ella des de feia anys. Es deia el “Pla Shlieffen” creat en 1906.

Alemanya ataca a Bèlgica y passa a atacar França.

Gran Bretanya alega per entrar a la guerra q Alemanya havia trencat la neutralitat Belga.

A demés, no volia q Europa quedara en mans d'una gran potència en el cas de q Alemanya guanyara , i p això ajuda a Rússia.

Finals d'Agost de 1914 GUERRA i moviments populars.

Moviments populars tots estan dacord amb la guerra. Tots pensen que hi han qüestions vitals i es llancen tots a la guerra que serà curta i guanyaran ells (pensen cada persona).

Però la guerra va durar mes de 4 anys. I com forme van passant els anys, als dos blocs inicials es van agregant mes països:

Duplice Aliança Turquia

(Alemanya e Imperi Bulgària

austroungares)

Triple entesa Japó

(França, G. Bretanya, Servia

Rússia) Itàlia

Romania

Portugal

Grècia

EUA

España es va mantindre neutral.

Comença la guerra i el Pla Shlieffen fracassa. França te una resistència inesperada pels alemanys i el Front queda estabilitzat.

Es en la 1ª G.M on s'utilitzen armes químiques de forma massiva.

Pàgina 5 Mapa dels fronts

Fracassat el Pla, la guerra queda estabilitzada y Alemanya canvia de estratègia.

Els països que estàn al mig (Àustria Ungria i Alemanya)no tenen suport marítim (mentre q França si) i p tant Alemanya fa la Guerra Submarina per tal de tallar el subministrament a França y Gran Bretanya de armament. Els alemanys pensen que duraran uns 6 mesos i seran vençuts els dos pisos.

El perill era que EUA podria prendre-ho tot a mal, ja que els vaixells q Alemanya atacaria podrien ser de EU. I el q no tolerarien ni Wilson ni els nord-americans seria q s'atacara als països neutrals.

Abril de 1917 EUA entra en la guerra.

Els càlculs d'Alemanya tornen a fallar i França i Gran Bretanya resisteixen l'atac submarí d'Alemanya.

Al apollar EUA a França i G.Bretaña (sent EUA potencia mundial) es desequilibra la guerra.

Gener 1918 Wilson Declaracions de pau programa de 14 punts en els quals diu com a de ser Europa desprès la guerra. Els mes significatius son:

• Reducció d'armament de cada país

• Bèlgica recupera la seva independència

• Pobles de l'Imperi Austroungares tindran dret a la independència (s'elimina així el imperi)

• Estat de Colones

• Es creen una Societat de Nacions, en q estaràn representats tots els països amb pau.

Aquest fou el precedent (fallat) del q desprès serà la ONU.

Pàgina 7

Conceptes claus de 1917

EUA entra en la guerra

Rússia acaba amb el Sharp i triomfa la revolució bochevica (comunista), dirigida per Lenin i Trotsky.

Rússia vol disar la guerra i negocien la pau. Rússia te que pagar un preu p la pau amb Alemanya.

Rússia perd territoris com Finlàndia, Polònia y Països Bàltics.

Alemanya s'alliberà del front q ocupava Rússia. Així i tot, la guerra va mal per Alemanya per culpa dels EUA.

Surten entonces els Nacionalismes. Quan la gent veu que AustriaUngria va perdent la guerra, els pobles es declaren independents.

Novembre de 1918 Austriaungria es rendeix i l'imperi es desfà.

Alemanya augmenten les bagues, els moviments comunistes (espartaqistes), i es comparen tots amb Rússia i segueixen els passos de Rússia. L'emperador abdica i el govern provisional te q fer callar els problemes de la gent i fer la pau.

Novembre 1918 França es rendeix

Juny de 1919 Tractat de Versalles L'error d'aquest tractat fou q els vencedors s'aprofitaren dels vençuts i a mes els umillaren.

Alemanya va pedre territoris, població, se li culpà de la guerra i queda suprimida la marina i l'exercit (no superior a 100.000 militars).

Imperi Austroungarés es divideix

Les reparacions

S'obliga a pagar a Alemanya les reparacions pq “ella havia fet la guerra”.

Tot açò prepara a Alemanya per al feixisme i també p a aconseguir (en un futur) tot el q havia perdut.

Conclusions de la 1ª Guerra Mundial

• Es on mes gent ha mort

• En conjunt la guerra va matar a mes de 8.000.000 de persones i crearen moltísims invàlids.

• Es va aplicar el progrés industrial per a matar (tanques, submarins, armes químiques, i mes subtilment l'avio)

• Es posa en crisi la idea de “Europa Superior”

A partir d'ací tots es posen en contra de Règims Lliberals, ja q son ells els que “nan fet” la guerra i naix el feixisme.

Comença la crisi econòmica , política i social.

1.917 En Rússia es fa una revolució y se implanta la Revolució Comunista. Naixement de la URRS.

Es divideix:

Bloc 1 = comunisme (Rússia)

Bloc 2 = capitalisme (EUA)

Comunisme a Rússia

Comunisme: economia on se intenta suprimir la propietat privada i per tant que la societat es gorverne per ella mateixa, no amb una autoritat personal (monarquia). Per tant, vol acabar amb les classes socials.

Es la primera manifestació que triomfa.

Rússia a principis del segle 20 era una gran potencia, però la societat era endarrerida, atrassada.

En quant a la política manava el tsar (Nicolau II).

Cada vegada, mes població es dona compte de que estàn atrassats i en 1.905 es fa un intent de revolució. No triomfa, encara q demanaven un petit canvi.

Amb aquest descontentament s'afegís la G.M, que ho va empitjorar tot.

A mes, amb les derrotes de la Guerra i la gent es planteja q la culpa sigui del Tsar, es per això que en 1.917 Rússia vuiga disar la G.M.

Febrer 1.917 Baga General en San Petesburg demanant per a menjar. El tsar vol reprimir la baga i com els soldats no el fan cas(i com a conseqüència la baga es fa mes forta) i tota la revolta triomfa a tota Rússia.

Nicolau 2 abdica.

Es crea un govern provisional

Aquest vol transformar Rússia i canviar el regim polític i convertir Rússia en un estat lliberal.

Al mateix temps apareixen unes assemblees amb el nom de “soviets” formats per obrers, pagesos i soldats. Englobaven tots el grups revolucionaris i tenien caràcter local. Bona part de les ciutats russes tenien els seus “soviets”.

Aquests volien coses mes radicals com repartir la riquesa o repartir les terres de l'església entre el poble.

Ens trobem, llavors, amb dos poders:

Govern provisional soviets