HISTORIA D'EUROPA: TEMA 1

L'època contemporània comença amb els incidents que van enderrocar el sistema feudal establert durant els segles anteriors. Així doncs, l'època contemporània comença a Anglaterra al segle 19 i a França al 1789 amb la revolució francesa, i després es va estendre a tota Europa.

El sistema socio-económic q predominà a Europa des de el segle 10 fins el segle 18 va ser el feudalisme, les característiques son les següents:

Tot açò produïa crisis de subsistència, per això la societat no podia créixer desmesuradament.

Poca productivitat Crisi subsistència No creix la població

Senyor ! Súbdit

(Amo) (sumis)

Exemple:

• el camperol (pagès) vol un cultiu, però sense el permís del senyor feudal no ho pot fer

• el camperol te un bou, però sense el permís del senyor no el pot vendre.

Tots els artesans s'agrupaven en gremis, així s'impedia la competència, posaven límits a la producció i impedien els canvis o innovacions, també decidien quan costaria, quan s'havia de produir i quan fer-ho.

Es produeix un desenvolupament del comerç.

Augmenten els comerciants, es ven més, per tant es necessita més matèria prima, que està a disposició del gremis. Els comerciants per obtenir més beneficis, es van del es ciutats, fora dels controls gremials i traslladen la producció al camp on posen a treballar als agricultors que es troben dispersos; això s'anomena proindustria.

- Diners per construir el taller (al domicili)

Comerciant

dona

- Matèria prima.

Agricultor - Al treballar al domicili = mes treball extra

• produeix manufactura (sobre tot productes tèxtils)

• El comerciant paga segons la producció

• Mà d'obra mes barata que els artesans

L'agricultor treballa a la terra, i a banda te un treball extra. Quan hi haja poca producció agrícola es dedicarà a produir manufactura; i, quan hi haja bon temps es dedicarà a l'agricultura. Açò implica una millora i estabilitat econòmica.

Durant els segles 16 i 17 es crea l'industria.

L'Antic Regim els revolucionaris francesos nomenaven així al feudalisme.

es denomina a la última època del feudalisme anterior a la revolució francesa.

Els impulsors de la revolució francesa volien acabar amb les característiques del feudalisme:

1 Monarquies absolutes: poders concentrats Nobles

2 Societats estamentals: Divisió per naixement privilegiats (2 %) Església

No privilegiats (98 %)

Camperols (3 estat)

3 Economies feudals: La llei no era igual per a tothom, per exemple, els privilegiats no pagaven impostos.

Les revolucions lliberals o burgeses volien acabar amb aquestes característiques.

1 Volen acabar amb les monarquies absolutes i volen implantar la separació de poders.

Executiu

Legislatiu lleis que fa el parlament (sistema representatiu)

Judicial

Abans d'això la monarquia era absoluta i d'ella depenien tots els poders.

El parlament representa a tothom, a la nació.

2 Els diners marquen l'estat social lluita de classes (societat de classes). Igualtat davant la llei = fi dels privilegis de la noblesa.

3 Sistema econòmic capitalista Es suprimeixen els gremis = plena llibertat econòmica y plena llibertat de propietat. (propietat privada plena).

Capitalisme Economia de lliure mercat, propietat privada plena dels mitjans de producció.

¿Pq esclata la Revolució Francesa?

1 Malestar social i crisi econòmica

2 Canvi cultural, ideològic la il·lustració, fenomen que es produí a Europa al segle 18. Reclamava que la societat començara a pensar racionalment. Pensament individual, sense dependre de les jerarquies tradicionals.

Pàgina 7 del tema 1.

Moviment Obrer:

Finals del segle 18 amb l'aparició de les 1 fabriques.

• Etapa

Fins 1 848

Moviments a Gran Bretanya

1 Ludisme

Destrucció de la màquina pq la màquina era el símbol de la fabrica i a més amb menys treballadors es fa mes producte = PARO

2 Cartisme

Miren cap al camp de la política per defendre els obrers hi ha que fer-se notar al govern amb la tàctica de deixar de votar, ja que volen:

• sufragi universal (homes)

• Reorganitzar districtes electorals pq els districtes de les ciutats tenien menys diputats y les pobles mes. Això afavoria als terratinents y perjudicava als urbans.

• Qualsevol persona pot ser diputat, la qual cosa fins ara tenia que ser ric

• Diputats amb immunitat no poden ser jutjats, ja que així son lliures de dir el que desitgen.

Varen recollir firmes per fer la carta. Però al 1 848 decadeix pq el Govern Britànic va reprimir el moviment, ja que a ell l'interessava les fabriques (pàg. 7 )

Des de 1 848 - 49

• Etapa

Fins 1 876

El moviment obrer se internacionalitza.

Se coordinen diverses associacions obreres de tal manera q ja no lluiten sols si no tenen el suport d'altres com ells.

En 1 864 es crea la A I T Associació Interna de Treballadors. L'encapçalen França y Gran Bretanya.

Moviments que se consoliden durant aquestos anys.

Marxisme

Fundat p Marx y Engels.

Existeixen unes lleis q expliquen les societats. Volen descobrir les lleis que regulen la societat.

El motor de la societat es la lluita de classes. per acabar el problema social cal fer una revolució del proletariat (obrers) els treballadors tenen que pendre el control de l'Estat; es a dir, expulsar als propietaris del poder i una vegada dalt del poder construir una societat sense classes.

Anarquisme

Fundat per Proudhon i Bakunin

Estratègia apolítica rebutja la lluita política.

Objectiu fer revolució per la força des de baix. No vol conquistar l'Estat en els Marxistes, sinó destruir-lo NO HI HA Q CONQUERIR, HI HA Q DESTRUIR.

El resultat seria el de q les persones s'organitzarien lliurement.

Els dos varen estar presents a la 1 Internacional:

Causa disputes entre marxistes i anarquistes

CRISI DE LA 1 INTERNACIONAL guerra entre França i Alemanya (1.870 - 1.871)

França entra en guerra amb Alemanya, y cada un dels països du els seus soldats a lluitar. Molts dels soldats (majoritàriament obrers) formaven part de la A I T, i ara estaven lluitant uns contra els altres.

França perd en 1.871, i es deriva una Revolució Popular: “LA COMUNA”

Propugnada per sindicalistes i els dirigents francesos que comencen a perseguir al dirigents de la A I T (a més de França també passa a altres llocs d'Europa)

Tot açò fa acabar en 1.876 amb la 1 internacional, tant com p problemes interns (Marxistes i Anarquistes) com per externs (Guerra i repressió de La Comuna)

Moviment obrer 3era Etapa (1.876 fins finals del segle 19)

Es segueix desenvolupant el moviment obrer.

En aquest període es creen i consoliden mes partits polítics obrers i molts d'aquestos consigueixen entrar a formar part de molts congressos europeus.

D'ací naix la 2ona INTERNACIONAL (1.889)

Les disputes entre marxistes i anarquistes arriben al seu fi, ja que els marxistes consigueixen el que volien (pujar al poder i des de ai canviar-ho tot). Els marxistes volien influir en la política i els anarquistes no.

La base d'aquesta 2ona Internacional son els partits.

Pàgina 9 quadre

TIPUS DE MODEL DE CREIXEMENT DESDE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Un dels principals canvis de revolució a revolució es el de l'energia dominant, es a dir, a la primera internacional l'energia dominant es el carbó, mentre que a la segona son el petroli, la química y la electricitat i a la tercera son la nuclear, biomasses, solar, ...

Tot comença quan l'home comença a consumir fonts d'energia no renovables. El model de creixement, per tant, es el de gastar fonts d'energia que no es renoven.

La demanda augmenta respecte al petroli ja que cada vegada mes països que es desenvolupen econòmicament agafen el model de vida nostre (gastar fonts d'energia no renovables). Cas també es el del acer.

Avui en dia estem arribant al llimi, i no es casual que molts països estiguin en disputes per les energies.

Pàgina 10 gràfica

Un altre canvi es la demografia.

Va emparellada amb un progrés econòmic:

A Antic Regim demogràfic =

Alta mortalitat i alta natalitat

B Regim demogràfic modern =

Baixa mortalitat i baixa natalitat

El pas de un regim a un altre es el que s'anomena la “transició demogràfica” que pot durar entre 100 i 200 anys.

A Europa començà a meitat del segle 18 y acaba a meitat del segle 19.

La transició d'un país comença quan aquest comença a créixer econòmicament:

Els països subdesenvolupats vol dir que estan en la transició i al haver molta natalitat el país no pot absorbir aquesta població i per tant els joves venen a España a buscar-se la vida. A més, en cap altre lloc del mon es dona la curta distancia de km de canvi dràstic de econòmic:

Marroc España 15 km

¿quan baixa la natalitat?

Quan augmenta la societat de benestar social.

Paradoxa

Països pobres = + xiquets deurien empobrir, però aquestos els necessiten p aportar dines, a mes eixos xiquets son barats de mantenir (no mengen casi, no hi ha educació,...). A mes aquestos seran els q quiden als pares; p tant, invertir en fills es rentable.

A mes, per que el país es desenvolupi també cal distribuir la riquesa, augmentar el regim demogràfic.

Mentre no es millori el nivell de vida seguirà havent immigració