Conseqüències de la guerra

3 anys de guerra Civil va provocà un descens brusc de la població espanyola, com a morts directes de la guerra, es calcula mig milió de persones. Cal afegir-hi q la majoria de la gent era jove i això repercutirà negativament en la població posterior,doncs, disminuirà la natalitat. A + va dificultar la recuperació econòmica. Tb cal tenir en compte que les persones exiliades eren 300.000 persones, la majoria passaran a França.

Quan la Segona Guerra Mundial esclata i els alemanys ocupen França aquests exiliats adopten 4 postures diferents. Uns marxaràn de França cap a Amèrica, sobretot Mèxic, d'altres s'allistaran a l'exèrcit francès. Un tercer grup es quedarà aquests camps però de manera diferent, donat q, dins França s'estableix una zona dirigida per Petain q tenia el govern a Vichy. Queda un quart grup q va formar escàmots, grups armats per intervenir dins Espanya, són els maquis.

En el febrer del 39, hi ha una llei anomenada de responsabilitats polítiques, l'aplicació d'aquesta llei portarà a l'any 39 a l'empresonament de 270.000 persones amb molts casos degut a delacions i a l'any 50 encara quedaran 30.000 presoners polítics. Fins l'any 48 es declara l'estat de guerra i això comportava el manteniment dels tribunals militars, durant tota l'etapa hi haurà entre 25-30.000 afusellaments.

Econòmiques:

A Espanya el començar la GC ja estava en crisi, però la guerra acaba d'enfonsar-ho tot. A nivell de vies de comunicació hi ha una destrossa general. En l'agricultura havia quedat abandonada, i es retorna el sistema anterior. A nivell industrial, la guerra ha considerat objectius les indústries, però a + Espanya queda endeutada, degut a l'ajuda d'Alemanya i Itàlia té un preu, Espanya no té reserves per fer front aquests deutes. 2 motius fan dificil la recuperació: la manca de població jove i la situació internacional estar amb la guerra mundial.

A Catalunya globalment la situació és igual, però cal afegir-hi algunes dades específiques. El 38, el govern de Burgos anul·la l'Estatut i un cop ocupada es mantindrà com a zona ocupada fins el 46. La desaparició de la Generalitat anirà acompanyada de la restricció cultural. Tb la repressió afecta, i es considera q a Catalunya, unes 4000 persones afusellades. A nivell d'institució els membres de la Generalitat havien passat a França però Companys serà entregat a les autoritats espanyoles pels alemanys i morirà l'octubre del 40 afusellat. Fora del país els exiliats nomenaran un nou president, serà Josep Irla q es mantindrà fins el 54, aquest dimiteix i aleshores alguns diputats del Parlament reunits a Mèxic, escolliran a Josep Tarradellas, aquest es mantindrà fins el 1970 quan ja ha mort Franco, es produirà la restauració de la Generalitat.

El sistema franquista

Franco barreja dictadura militar i feixisme. L'exaltació es veurà tan a nivell militar com a nivell polític concentrant amb la seva persona tan els càrrecs de cap de govern com de cap d'estat. Estableix idea de partit únic, buscarà una bona relació amb l'església i establirà un control sobre les institucions del país: mitjans de comunicació, control del paper de la dona, control de l'educació.

Franco comptarà amb l'ajuda de l'exèrcit sempre, en la primera etapa l'exèrcit l'utilitza com a força d'ordre públic. L'Església mantindrà bona relació fins els 60 . Franco aconseguirà algun dret com el dret de presentació, inclús va tenir el dret d'entrar a i sortir de l'esglèsia sota pal·li. L'Església aconsegueix recuperar la seva presència en el tema educatiu i fins i tot presència política. Posteriorment, entrara amb l'oposició el règim, sobretot a partir del Concili Vaticà II el 3r grup seria el partit.

El 37 es forma la FE y de las JONS. Es mantindrà durant un parell de décades però progressivament encara q es mantindrà el partit, Franco confiara en d'altres. Dins el partit existira una certa tensió entre els falangistes i els Nouvinguts. El quart grup serien els monàrquics.

La postura antirepublicana de Franco fa q els monàrquics q tenen Joan de Borbó el pretendent a la Corona d'Espanya es confien. A partir del 43, 44 Franco vol perpetuar-se el poder, comença haver-hi una oposició. A l'any 1945 Joan de Borbó fa el Manifest de Lausana. Aquest manifest trenca la relació monàrquics -Franco, com a reacció es publica la Llei de Successió. En aquesta llei es declara Espanya com a monarquia i s'atribueix el dret d'anomenar el successor a títol de rei.

Aspecte legislatiu

La pujada de Franco suposa l'anul·lació de tot el sistema polític il·legal de l'etapa anterior. El 38 es publica el Fuero del Trabajo, còpia de la carta de treball italiana, s'assenyala tot el nou sistema de relacions laborals. En el 42 quan la situació canvia, publica la llei Constitutiva de les Corts, s'estableix q els diputats tinguin un proces de dessignació diferent, un grup seria els rectors, alts càrrecs militars, alcaldes, un segon grup i un tercer grup seria procès electiu, aquests elegits alguns serien a través del sindicat, un altre seria familiar i un tercer provindria dels representants municipals. El 45 Franco publica el fuero de los españoles. Poc després publicarà la Llei del referèndum en el q s'establia la possibilitat de consulta popular per determinar temes oportús. El 46 es publica una llei electoral, s'estableix q els alcaldes eren de dessignació governamental.El 47 la Llei de Successió i el 58 publicació el resum dels principis ideòlogics del període, llei dels principis del Moviment Nacional

El règim durant la guerra

Del 1938 al 1942, Espanya adoptarà una postura de no beligerància respecte la guerra. L'actitud augmenta quan França és envaïda. L'actitud es reforçada pel Ministre Serrano Suñer. Aquest prepararà una entrevista entre Hitler i Franco l'octubre del 1948 a la ciutat d'Hendaia. L'entrevista que es celebra no arriba a cap compromís formal. Aleshores dins Espanya s'organitza un contingent anomenat División Azul. Aquesta anava amb el compromís de lluitar en el front rus. Però el canvi en el 42, del signe de la lluita, provoca un canvi dins Espanya, serà substituit Serrano Suñer, i es busca un distanciament amb Alemanya. Quan acaba la guerra situació espanyola internacionalment és difícil, la seva amistat amb els vençuts, crearà una oposició internacional respecte Franco. L'ONU imposarà dures sancions econòmiques. Argentina trenca aquest blocatge. L'ONU aconsella la retirada d'ambaixadors, aïllament polític. Això durarà fins entrat els anys 50 quan EUA tingui interès amb pactar a Espanya per aconseguir bases militars a territori espanyol. Els primers pactes es fan en el 53, més tard el president Eisenhower vindrà a Espanya per reforçar el pacte. En el 1955, Espanya entrarà a l'ONU.

Evolució econòmica

Al final de la primera guerra mundial, EUA, es tanca sobre si mateixa. Aquest aïllament provoca la crisi mundial, a l'any 1920. Només superada l'any 1925. Quan acaba la 2on Guerra mundial estar a punt de repetir-se el mateix però intel·lectuals es proposen q EUA, ajudi a Europa. Un dels grans conferencians va ser Marshall. Aquest proposa un seguit d'ajudes a l'Europa de la postguerra. Rússia es fa el seu propi sistema. Espanya queda fora d'aquest pla, pateix les sancions de l'ONU.Dins s'estableix un dur racionament d'aliments. La necessitat de controlar aliments fa q neixin organismes. Es crea el Servei Nacional de Blat per controlar aquest producte de primera necessitat. Es crea l'Institut Nacional de Colonitzacions, encarregat de fomentar la terra cultivada. Un dels camps que es treballa es el regadiu, el llevant espanyol. A nivell industrial, el problema és la manca d'inversió estrangera i xtant es crea l'INI (Institut Nacional Industria), es dona sortida a un conjunt eses necessàries pel país.ex renfe, Iberia, Endesa (energia elèctrica) i Ensidesa (sector siderúrgic). Però el 53, la guerra freda ajuda a Espanya. EUA vol aprofitar la situació geogràfica espanyola, i amb la firma d'uns tractats té la possibilitat d'unes bases militars. Espanya reberà ajuda nord-americana.

Evolució política

Acabada la guerra Franco compta amb dos suports polítics: falangistes i monàrquics, aquestes dos entraràn en discussió el 42. Els monàrquics creuen necessari un canvi cap a la democràcia q permeti un retorn a la monarquia. En el 45, les discussions es fan més intenses. El Manifest de lausana, fa caure els monarquics en desgràcia, la Llei de Successió deixa clara la caiguda dels monàrquics. En el 48, entrevista sorpresa, entre Franco i Joan de Borbó, en el iot Azur. En aquesta, es diu que els fills de joan de Borbó poden venir a Espanya per seguir els estudis. Això desconcerta als monarquics i a l'oposició. A partir del 53 sobretot comencen arribar ambaixadors, el lloc deixat pels monarquics es ocupat per l'església, el 53 es firma un concordat. L'església aconsegueix ocupar fins i tot algun lloc polític. Franco aconsegueix tb un privilegi. El 55 entra a l'ONU en el 56 es posa amb acord amb França per donar per acabat el protectorat sobre el Marroc. Assoleix l'independència en la persona de Mohammed V. A nivell intern, el desig de controlar totes les institucions farà q s'organitzi un sindicat d'estudiants vinculat el partit q serviria pel control de la Universitat. Com a dada important tenim l'aparició política de l'almirall Carrero Blanco, Ministre de la presidència.

Guerra civil 36/39

1936:Territoris en el bàndol nacional els territoris que ocupaven eren: Marroc, Canàries, Balears excepte Menorca, Zona de Navarra (Mola),Algun nucli d' Andalusia. La resta del país era republicà A Madrid sublevació de Fanjul, que morirà afusellat. Pel que fa a Catalunya, fracàs de la revolta a la capital per l'intervenció dels Guardies d'Assalt i la Guardia Civil. Godet viatja de Balears per aconseguir éxit, serà capturat i executat.

El general Sanjurjo, havia de posar-se davant les tropes, accident d'aviació mort. Això crea un desconcert. Es crea una Junta Militar q intenti coordinà les accions dels revoltats. A nivell internacional preocupa la Guerra Civil, es vol evitar la intervenció de la nació europea, per això es crea un Comité de no intervenció, Londres. Però malgrat el comité, Espanya té ajudes: ajuda d'Itàlia i Alemanya pel bàndol nacional i ajuda de Mèxic i Rússia pel bàndol republicà. França i Anglaterra són neutrals. Quant esclata la revolta, president Cassares Quiroga, manca de previsió, és substituit per Martínez Barrio, intenta contactar amb els revoltats i buscar una solució. A nivell de república posa un govern dirigit per Giral, defensa la capital. Al cap d'uns mesos es veu necessari un govern més plural, es tret Giral i nomenen Largo Caballero. Es trasllada el govern a València. A Catalunya la revolta fracassa pq intervenen Guardies Assalt i Guardia Civil. Godet es desplaça a Barcelona, el mes agost mort executat. La ciutat té doble poder: un en mans dels milicians i el poder de la Generalitat. Hi ha un intent de control d'aquestes milicies. Mola, comença a baixar cap a Madrid, Franco des de el Marroc trasllada les tropes Andalusia i a través d'Extremadura es llença cap a Madrid. Enfrontament Alcazar Toledo, defensat Moscardó. Madrid no capitula. La campanya fracassa.

1937:A la zona de Navarra, Mola dirigeix l'operació cap al País Basc,cal destacar dos fets: un el de Gernika, i la mort del general Mola. Malgrat això continua l'ocupació del nord. S'anul·la el front del Nord.

Franco intenta llençar el conflicte sobre Madrid però hi ha una actuació republicana,que fa que les operacions s'orientin cap a Aragó. A Catalunya, es produeixen enfrontament entre 2 poders, la Generalitat i el POUM i anarquistes,l'intent de control es fa evident el maig del 37, la Generalitat ordena el control de Telefònica. Aquest intent es converteix en una batalla campal. Són necessaris reforços desde Madrid a la Generalitat, finalment control de la situació. Tindrà 2 repercussions: a nivell de república Largo Caballero els ha de fer fora s'hi nega i caura pujara Negrin. A nivell Catalunya, disminueix la capacitat de decisió.

Any 1938:Franco vol orientar la guerra cap a Madrdi, els republicans ho volen evitar. La Campanya de Terol és significativa, en un primer dominen el territori però la reacció és ràpida i controlaran Terol i comencen l'ocupació a Catalunya (ocupació Lleida). El govern fa un decret anul·lant l'autonomia catalana. Seguint el curs del riu les tropes nacionals arriben el mar través d'Amposta i Vinarós. Espanya queda dividida en dos. El govern de Negrin és a Barcelona. Franco decideix anar cap a València però hi ha un últim intent per part dels republicans per trencar el blocatge, aquest intent es la Batalla de l'Ebre. Molts mesos lluitant, el mes de novembre l'exèrcit republicà ja es retirarà de forma definitiva. Les brigades internacionals són obligades a retirar-se.

Any 1939:Serà de constant avanç nacional. Catalunya va sent ocupada. El mes de gener és ocupada Tarragona i Barcelona i el començament de Febrer des de Girona fins a Figueres. Figueres últim consell en el que es planteja condicions per l'acabament de guerra, Franco s'hi nega. Els governs de la Generalitat i la República passen la frontera. França i Anglaterra reconeixen el govern legítim de Franco. A Madrid es produeix un cop d'estat fet pel general Casado i algun comunista, es demana a Franco condicions per l'ocupació de Madrid, Franco s'hi torna negar. Casado marxa del país, la capital és agafada. L'1 d'abril es firma l'últim part de guerra.

Evolució política de l'Espanya republicana

Un dels problemes de la República durant la guerra civil, serà la desaunió que en molts casos arribarà a l'enfrontament. L'esclat de la guerra agafa com a president Cassares Quiroga, immediatament després la presidència és per Martínez Barrio. Immediatament desprès puja Giral q formarà un govern només de republicans, però el setembre serà canviat per Largo Caballero q formarà un govern de coalició. Aquest trasllada el govern a València, sofrirà els fets de maig del 37 i serà substituït per Negrín. Aquest govern durara fins el final.

El govern de Largo Caballero tenia pluralitat. En la línia militar, s'ha de crear un nou exèrcit de la República. S'admeten assessors militars russos, hi ha nivell d'armament Rússia seria el principal balador. A nivell agrari, expropiació de les terres de tots simpatitzants dels nacionals. Una de les zones q les col·lectivitzacions es va fer va ser Aragó. El problema va venir en els fets de maig. L'antagonisme entre comunistes i anarquistes i el POUM venia de feia temps. El mes de maig esclatara a Catalunya i repercutirà en el govern de Largo Caballero. Azaña exigeix a Largo Caballero q tregui els ministres anarquistes, aquest s'hi nega, perdrà el càrrec. Puja Negrin.

Negrin:l'etapa del govern de Negrin es viu en doble procès militar, primer la defensa de la campanya d'Aragó i l'altre a la Batalla de l'Ebre. A partir del 38 Negrin és conscient q la guerra ha donat un tomb important i decisiu. No és estrany que a Figueres es busqui una solució pactada. La negativa de Franco porta a Negrin la postura d'allargar la guerra, L'ocupació de Catalunya portarà a l'exili Negrin, però tornarà a Alacant i manté una postura continuïsta de la guerra, aquesta postura no es compartida per d'altres grups i així a Madrid el coronel Casado fa un cop d'estat contra Negrin. L'intent de pacte fracassa. La majoria de polítics abandonen Madrid. El fracàs d'aquesta situació farà q Casado abandoni el país i l'ocupació nacional total.

Catalunya: en l'etapa inicial el descontrol es degut el producte del repartiment d'armes a travès de sindicats, el carrer queda dominat per les mílicies donat tb q l'estructura militar quedava desorganitzada. Durant uns mesos les milicies actuaran pel seu compte, a molts llocs es creen Comités, tampoc tenen accessiu control general.

Es formara milicies antifeixistes i es produiran les ocupacions d'eses i tb la desaparició de contractes de conreu. La generalitat anirà canalitzant aquests moviments, es crea el Comité Nacional de Milicies antifeixistes, serà l'encarregat d'enviar milicians cap a Aragó i el front de Madrid. Es creen Tribunals especials pels delictes d'espionatge i traïció.

A nivell econòmic, s'intenta organitzar el procès de col·lectivització i gestió d'eses. Els fets de maig del 37, inflacció en el procès. El xoc entre Generalitat i POUM es fa inevitable, amb l'ajuda del govern València, la situació es normalitza, el POUM serà reprimit durament, Nín Andreu,el seu líder, serà empresonat i morirà a Madrid. La coexistència entre el govern de Negrin i el govern Companys dificulta el paper de la Generalitat. L'abril del 38, amb l'ocupació de Lleida, el front es Catalunya. La Batalla de l'Ebre significarà el començament del final, així el 39, els membres de la Generalitat passaran França i comença l'exili.

Evolució política de l'Espanya nacional

Els nacionals preveuen una concentració de poder. La primera opció és Sanjurjo, però no es pot produir degut a la mort d'aquest. La volunta de mantenir l'unitat fa que es crei una Junta presidida per Cabanellas. La necessitat de concentrar esforços sobre Madrid provocarà que la Junta hagi d'anomenar un cap únic, aquest serà Franco, assumirà tot el poder militar i polític creant una capital provisional a Burgos. Franco mirarà de crea un partit de suport el règim que neixia. A través d'un decret, l'any 37,m s'unifiquen diferents grups i partits q participaràn a la guerra, al costat de Franco. Grups: Falange Española, JONS i els grups dels tradicionalistes, aquesta unificació no agrada a tothom. Franco tallarà aquesta oposició condemnant a mort el líder de la Falange, Hedilla, pena commutada. Franco a partir del 37 voldrà donar el govern de Burgos un aire + plural, introdueix personalitats civils, cal destacar en Serrano Suñer, ocuparia la carrera d'Exteriors, proper a Hitler i Mussolini defensa el màxim apropament entre nacions.

Reformes:

Aspecte autonòmic: Franco en el seu manifest, assenyala la postura anti autonòmica, quan arribi a les zones amb estatut el treurà, així el 1937 País Vasc i a l'abril del 38, quan les tropes arriben a Lleida, un decret tb suspèn l'autonomia catalana.

Aspecte religiós: La confrontació esglèsia-estat durant la República q havia tingut la manifestació + clara amb la Llei de Congregacions Religioses i l'expulsió dels jesuïtes trobarà en el bàndol nacional la postura contrària, Franco dóna suport a l'Esglèsia. El 1937, el Vaticà reconeix el régim de Franco i poc després declarava la Guerra Civil com una creuada en contra del comunisme.

Aspecte econòmic: tant a nivell agrari com a nivell industrial es retornen les propietats els seus propietaris, per organitzar aquest retorn es crea el Servei Nacional de Reforma Econòmica Social.

Aspecte cultural: a + d'anul·lar la llei de Congregacions Religioses s'estableix un rígid control sobre el sistema educatiu tan pel q fa a mètodes com pel q fa a llibres.

A Catalunya a + hi haurà una repercussió negativa per la pròpia identitat catalana,doncs, llengua, tradicions van ser postergats.

1833/40

Regència MªCristina

En morir Ferran VII, Maria Cristina ocupa la regència de la seva filla. Carles fa un manifest assenyalant els seus drets a la corona i planteja la necessitat d'una revolta armada. Esclatarà una guerra civil. Per una banda isabelins i l'altre carlins.

Els carlins tenen incidència en les zones agràries i grans ciutats seràn pels liberals.Les fases són 3: es busca l'ocupació d'una ciutat important, setge de Bilbao. En la segona fase es busca l'ampliació territorial amb expedicions més amples, es fa l'expedició reial. 3era fase, liberals i carlins busquen el pacte, a Bergada es reuneixen Espartero i Marotto, pacten la fi del conflicte.

A l'any 1834, la regent publica l'Estatut reial, era una carta atorgada, només apoiada pels moderats.

La guerra carlina estava en els moments culminants, i l'estat necessitava cèntims per la guerra, per aconseguir-ho s'aplica una desamortització, ministre Mendizabal.

L'esglèsia queda en l'oposició, a les capitals es provoquen revoltes en contra d'ella, Bullangues, sequeig d'esglesies i monestirs.

El 1836, s'aconsegueix que es revoltin les tropes del palau de la Granja i aquesta es veura donada a firmà una constitució. Reforma de la constitució del 12. La regent intenta a través de la Llei d'Ajuntaments q les capitals tinguin un alcalde de dessignació reial. El 1840, visita Barcelona amb Espartero, el poble es manifesta, Espartero dóna suport. Deixa la regència i Espartero serà el nou regent.

1840/43-44

Regència Espartero

Espartero acapara l'èxit de la guerra carlina. Assumeix el títol de duc de la victòria.

Introdueix unes reformes

La primera es reforça l'autonomia local. Els alcaldes són escollits per vot popular. Es crea la milicia nacional, reforça la divisió de poders. L'actitud de millora xoca amb l'aptitud de concentració de poder. Dins l'exèrcit generals se senten deixats de banda. A 1842, pacte Anglaterra es trenca, es baixen els aranzels duaners i Catalunya sent recent.

Manifestacions a Barcelona per culpa del pacte. Espartero se li acudeix bombardejar Barcelona. Provoca la caiguda d'Espartero. Breu període de poca definició política, es proclama Isabel com a major d'edat

1844/1854

Decada moderada

Durant aquest període el protagonista serà el general Narvaez. El seu ascens provoca la restricció de les lleis posades per Espartero. Anul·la la constitució del 37, i en forma una el 1845, es treu la milicia nacional i es crea la Guardia Civil. La relació amb l'església s'havia deteriorat. Els moderats miren de solucionar-ho a través d'un concordat, en el qual s'assenyala que es parin les desamortitzacions, es dóna compensanció a l'Església també es reforça el paper de l'Església en l'aspecte cultural,educació. Aquestes reformes xoquen amb les aspiracions del poble.

A França s'estableix el sufragi universal, es proclama la República. Per això es creen revoltes. Els demòcrates defensen el sufragi universal, hi ha petites manifestacions de caràcter republicà, tenen poca trascendència. L'altre problema és el carli, s'intenta unir les 2 branques borbòniques: Isabel II contraure matrimoni amb el seu cosí, Isabel no accepta, això provoca un aixecament carli. Això és la revolta dels Matiners. El 1854, es produeix una revolta dirigida per O'Domell. Es produeix a Vicalvano i triomfa, la reina haurà de demanar formació de govern a O'Domell.

1854/56

Bienni progressista

O'Domell busca potencià el seu poder cridant al seu costat a Espartero. Es busca esborrar les reformes fetes pels moderats. Es torna a l'elecció d'alcaldes. Tornen a reapareixer les desamortitzacions, efecten a béns comunals i algunes eclesiàstiques urbanes. La finalitat d'aquesta expropiació era la construcció del ferrocarril. La desamortització no va aconseguir els objectius. Les terres van ser comprades pels terratinents i afavoreix al latifundisme. Es creen greus problemes socials. El ferrocarril s'establirà en forma radial. A més es va patir un error, l'ample de la via espanyola no coincidia amb l'ample de la via europea, provoca una separació.

La major part de les companyies eren estrangeres, els beneficis se'ls emporten. La indústria catalana s'està modernitzant, s'introdueix la màquina selfactina. Fan més ràpid el treball amb menys treballadors, això provoca un augment de l'atur. Aquest fenòmen passa també el País Vasc.

Espartero torna actuar violentament, a Catalunya tornen a repetir-se els enfrontaments. Això el fa caure del poder, queda O'Domell.

1856/1863

Unió Liberal

O'Domell crea un nou partit, serà l'Unió Liberal. Es situa el centre de les dues grans forces. O'Domell es troba amb bonança econòmica. Disminueix l'atur. A nivell d'indústria, la tèxtil té una etapa expansiva. Un altre sector important és el vinícola. Com aspecte interior cal destacar la Llei d'Educació. Aquesta llei estableix la necessitat de que els ajuntaments creïn escoles municipals. També en aquest moment, intent de revifar la causa carlina, es produeix un desembarcament, fracassa. O'Domell porta una política exterior molt intensa. Les actuacions aniran lligades a la política francesa. Espanya intervé en la península d'Indoxina, a Mèxic, on comença a figurà el general Prim. En solitari, intervindrà en el Marroc.

A 1863 situació internacional s'estabilitza i EUA es produeix la Guerra Nord-Sud. La guerra enfonsa l'exportació de cotó, provoca una crisi en el tèxtil. La construcció del ferrocarril queda parada. Això provoca malestar, la reina treurà O'Domell i confiarà amb els moderats.

1863/1868

Decadença

El poder està en mans de Narvaez i els moderats. En el país succeixen manifestacions i revoltes, cal destacà a Madrid té lloc la nit de St Daniel. Els estudiants es solidaritzen amb el rector de la universitat. L'acabament tràgic de la diada treu suport a Isabel. Dins l'exèrcit, Prim s'intenta sublevà, caserna de St Gil, però malgrat la revolta comença serà anul·lada ràpidament. Hi haurà revoltes republicanes que també serà anul·lada.

El 1866, la situació es complica. El ferrocarril, les empreses fan fallida i línies molt deficitòries. L'indústria catalana té una forta devallada degut a la guerra Nord-Sud. En el sector agrari, excepte el vi els altres sectors forta devallada.

El 1867-68 desapareixen dues personalitats importants. Mort O'Domell, és substituït per Serrano. La més greu és la mort de Narvaez. El règim no aguanta.

Els exiliats conspiren, primera reunió a Ostende, en aquí no hi ha unitat de criteri, volen treure a Isabel. Prim aconsegueix que Serrano passi a la conspiració, Brussel·les es produeix la reunió definitiva. En el 1868, inici de la revolta, revolta bàsicament militar, es proposa fer caure a Isabel i proclamà el sufragi universal. El setembre del 68, Isabel està a St Sebastià es fa un manifest, es produeix la revolta i comença Cadis. La reina intenta oposar resistència, l'actuació serà feble, marxarà cap a França

La Gloriosa,revolta del 1868, l'home fort serà Prim, Serrano serà president del govern provisional.

1868/71

Govern provisional

El setembre del 1868, es produeix la revolta preparada a Ostende i Brussel·les.L'èxit porta el poder en mans d'un govern provisional. La seva feina era preparà unes eleccions per una Assamblea Constituent.

L'activitat de Prim aconsegueix el reforçament del govern provisional. Es convoquen eleccions per sufragi universal i el 1869 la Constitució serà monàrquica, manté el sufragi. Queden una sèrie de temes que duren molt de temps.

El primer és Cuba. Aprofitant el desgavell, es revolta, és protagonitzada per intel·lectuals i poble baix.

El segon problema és els republicans, fins a la Constitució intervenen acitvament a l'Assemblea. A Catalunya hi ha defensors del republicarisme, Almirall, organitza una reunió defensant-lo.

L'altre gran personatge és Pi i Margall. Moltes revoltes quan el rei sigui Amadeu I.

El tercer problema són els carlins. La caiguda d'Isabel els anima. Defensen la constitució monàrquica i esperen a Prim pq es fixi en la seva candidatura. Prim escollirà Amadeu I, els carlins s'enfaden i es subleven.

Busca en les corones europees, hi ha dos dinasties en creixement: Savoia i Hohenzollen.

Les primeres temptatives fracassen, però acabarà convencent a Amadeu de Savoia pq vingui en el país.

Amadeu ve i Prim mort assassinat.

1871/73

Regnat Amadeu I

Amadeu es troba desemperat, els republicans no el volen, els carlins es revolten, l'any 72 comença la guerra. Cabrera dirigeix les operacions.

El problema de Cuba continua i s'hi afegeix l'obrerisme. A Europa es crea la 1era Internacional.

Divisió dins la classe política. Progressistes hi ha el grup de mantenir la monarquia i d'altres progressistes es passen a republicans. Tot això serà agreujat per uns atemptats contra el rei. El 73 abdica.

Es proclama la República.

73-74//74-des.74

La primera República

La gran diferència està en el concepte d'estat, uns unitaristes, el poder central ha de ser fort i els altres defensen la república federal, cada país té gran capacitat de decisió.

Això enfonsa la República. 11 mesos de canvi. El primer president és Estanislau Figueras. En diferents zones es produeixen revoltes intentan una política de fets consumats.

A Catalunya fracassen les revoltes però arrosseguen Figueras. Puja Pi i Margall.

Aquest intenta creà una constitució, preveu una república federal, el país queda en 17 estats amb poder propi. Tb establia per part del president de la república un cert moderador en els conflictes poder-estats. Es produeix el cantonalisme. El més important és el de Cartagena.

La revolta provoca reacció, Pi i Margall perd suport a la Cambra. Pi i Margall ha de dimitir. Puja Salmerón.

Aquest unitarista, envia tropes a les zones sublevades. El cantonalisme va desapareixent. La caiguda de Salmerón es deguda a negar-se a signà unes condemnes a mort i dimiteix, puja Castelar.

Castelar: unitarista, viu el període on tensions entre unitaristes i federalistes tornen a rebrollar. Els federalistes presenten moció de censura en contra Castelar i es veia que guanyaria el federalisme, entra Pavía el Parlament i dissoldrà el Parlament. Ofereix la possibilitat de tornar a ser president però Castelar s'hi nega. Desapareix el període republicà, comença la república formal, serà Serrano.

Cánovas fa la feina de proselitisme,o fa a favor d'Alfons XII. Alfons està estudiant a Sandhurst i el 74 es fa que Alfons escrigui un manifest presentant la disposició a ser rei d'Espanya.

Però el general Martínez Campo s'avança i a Sajunto fa un pronunciament a favor d'Alfons XII.

Per evitar la sensació militarista, Cánovas es fa donar el títol de regent, el 75 ve Alfons XII, començant l'etapa de la Restauració. Serrano marxa.

1875/85

Alfons XII, Restauració

Internacionalment és una etapa expansiva. S'han produït dues unificacions (Alemana i Itàlia). Alemanya es converteix en primera potència, sota Bismarck. Un segon aspecte és la Revolució Industrial, la forma d'energia serà electricitat o petroli. Alguns països la renovació serà molt accelerada d'altres no tant.

Anglaterra perd protagonisme. La Revolució Industrial afavoreix a l'obrerisme. El 1889 es crea la 2ona Internacional.

A Espanya Cánovas del Castillo, s'inspira en el bipartidisme (condicions mínimes sobre estructura de l'Estat), s'inspira en Anglaterra. Així neix el Partit Liberal i el Parti Conservador.

Sagasta i Cánovas pacten per una constitució (1876).

Serà monàrquica. Estableix un régim representatiu i censatari establert per: la cambra de diputats i la cambra alta +35 anys. S'estableix la divisió de poders, llibertat de premsa,controlada,religió catòlica com a oficial, llibertat de culte. El sistema electoral es converteix en universal, el 1891. La volutantat dels líders d'aconseguir un torn pacífic de govern adulterà el sistema electoral. Una peça clau és el cacic. El caciquisme necessita d'un gran vot agrari. En crèixer l'urbanització s'anirà enfonsant.

Alfons XII, el pacificador, aconsegueix acabar els conflictes

Cuba, hi enviarà tropes dirigides per Martínez Campos i després d'una campanya militar aconsegueix una pau, és la de Zanjón, es dóna una certa autonomia a l'illa

Un altre tema era el republicà. Molts grups accepten entra el joc, menys Pi i Margall

A l'any 1880 Espanya viu una eufòria econòmica, es trenca quan arribi la fil·loxera.

El novembre de 1885, mort Alfons XII, comença la regència de MªCristina.

1885/02

Regència MªCristina

El fet que hi ha una minoria llarga fa que els grans partits facin un pacte, és el Pacte del Pardo, s'estableix el torn de partits i el sufragi universal. L'economia comença a fer fallida, el sector de la vinya rep la fil·loxera. La gent va cap a les ciutats. El caciquisme només té influència en el camp.

Àfrica és el punt de vista de les nacions, Espanya. Comença l'expansió pel Sahara i la Guinea Ecuatorial. El problema és Cuba. Esclata una revolta dirigida per Maceo, Martí i Gomez. S'hi envia Marínez Campos. La realitat és veu sacsejada quan hi ha la mort de Cánovas del Castillo. La situació es complica, quan EUA, té la vista posada en Cuba, demana un pacte amb Espanya per comprar l'illa. El 1868, el Marne (vaixell), té una explosió, es culpa a Espanya del fet, la premsa intensifica la campanya. Espanya haurà de demanar la pau, es signa a París i perdrà Cuba, Filipines i Puero Rico. Els afectes en el 98, són desastrosos.

Per l'economia Cuba era una font d'ingressos pel monocultiu de sucre.

Catalunya té interessos, sobretot amb el sector tèxtil. L'intent de recuperació xoca Mb la desaparició de Cánovas (mort assassinart), i la mort de Sagasta.

Catalanisme polític

Federalisme

En produir-se la Gloriosa i preparar-se la Constitució, van neixent alguns partits. El més important serà el Partit República Demòcrata Federal, el seu líder Pi i Margall, intenta aplicar les seves idees. A Catalunya diferents moviments favorables a aquesta postura. Intel·lectuals busquen formar moviments a favor del republicarisme. El + important Valentí Almirall. El 1869, es reuneix a Tortosa, planteja de subscriure un text on es recullin unes aspiracions. Planteig de recuperà administrativament l'antiga corona d'Aragó. Almirall va organitzant trobades. Convoca el Congrés Catalanista, defensa el dret català. Es crea un centre català, missió de defensà la llengua, economia. Almirall entrega el Memorial de Greuges, explicant els perjudicis que creuen que hi ha per la visió centralista del govern.

Catalanisme conservador

Es crea el Centre Escolar, forma la Lliga de Catalunya, té uns objectius semblants a Almirall, des de una òptica monàrquica. El 1891, s'organitza la Unió Catalanista, amb participació d'institucions, església, la Lliga organitza una trobada amb la finalitat d'escriure un projecte d'Estatut, Bases de Manresa. Per tirar endavant el projecte falta canvia la constitució. El 98, crisi de Cuba, la burgesia resulta perjudicada durament. La burgesia dóna suport a la creació d'un partit català. Neix la Lliga Regionalista (1901), fusió Lliga Catalunya i Unió Regionalista.

Evolució econòmica

Al començar l'any 60, es veu la necessitat de planificar el procès econòmic, s'estableix la CPD, encarregada d'establir uns objectius per períodes de 4 anys aplicables obligatori a les eses privades. A davant s'hi posa Lopez Rodó. A nivell agrari es busca la modernització del camp, es fonamenta la mecanització, el regadiu, l'adob de les terres, i la concentració parcel·laria. A la part de llevant, producció de cítrics per l'exportació. A nivell industrial les eses estrangeres no només troben mà d'obra sinò facilitats fiscals, no hi ha sindicats lliures. La situació d'Espanya facilita l'introducció en el mercat europeu. L'estat fomenta les obres públiques, carreteres i embassaments. Un dels sectors més importants serà l'automovil,la Seat.

Els electrodomestics, destaca la televisió, sector quimic, la farmaceutica, el sector petroquimic, sector de la construcció, sector siderúrgic. Espanya té dos punts febles: la primera la dependència energètica i la segona era la deficiència tecnològica. En el sector terciari, el comerç, les exportacions creixen i les importacions també. El dèficit que hi ha intenta ser superat de dues maneres: la primera l'enviamemt de divises per part dels immigrants i l'altre seria el turisme. Fraga impulsarà tot el creixement turistic. En el 61 eren 7 milions, i a final d'etapa 24 milions. La conseqüència serà construcció desorganitzada d'hotels i vivendes, repercussions socials, es posa en contacte la forma de vida estrangera amb l'espanyola.

Demografia. Espanya creix, 30 milions a 34 milions, és degut a dues causes, el primer l'augment de la natalitat.La segona és la disminució de la mortalitat. En el creixement ressalta un canvi en l'estructura social, classe mitja augmenta en quantitat i amb posssibilitats econòmiques. El sector primari de l'economia perd força, el sector indústria i el terciari creixen. El fenòmen migratori, es manté la línia camp-ciutat, centre-perifèria, i migració externa.

A Catalunya, es faciliten aquests canvis, a nivell ramader, la ramaderia es fa intensiva. A nivell d'agricultura destaca el sector fruiters (Lleida). A nivell d'industria destaca la concentració a l'entorn de Barcelona. En el sector terciari, el turisme,les poblacions costaneres es produeixi un “monocultiu”. A nivell demogràfic creixement, però cal tenir present l'immigració a Catalunya. Aquesta immigració serà absorbida pel sector indústria, serveis i construcció.

Evolució política

En la dècada 62-73, l'apropament a Europa per qüestions econòmiques no es veu acompanyat per uns canvis polítics. Això té repercussions polítiques. Tenim dos grups: els reformistes (Fraga) i els immobilistes, el més important és Carrero Blanco.

L'església s'anirà distanciant i adoptarà una postura crítica, el món sindical entra en moviment, rebrulleran les organitzacions internacionals i en neixen de noves. Algunes estan en relació amb organitzacions catòliques.Les organitzacions entren en fase de col·laboració. Les actuacions contràries el régim passen per un Tribunal especial (Tribunal Ordre Públic), en el qual si jutgen delictes polítics, gran ressó del judici de Grimau i anarquistes. Però a part de tot això el gran problema del moment és el tema ETA, nascuda el 1959, les seves actuacions amb víctimes no són fins el 60, en moltes ocasions en el Pais Vasc. A l'any 70 celebre serà el judici de Burgos. Les manifectacions van influir en la commutació de penes de mort. Com a fet transcedent, hi ha en el 73, l'assassinat de Carrero Blanco, q era el president de govern.

Aspecte legislatiu: a l'any 1961, destaca la llei de premsa, aquesta llei anul·la la censura previa. A l'any següent es publica la Llei de llibertats religioses. En la mateixa etapa es publica la Llei Orgànica de l'Estat, es planteja dividir cap d'estat amb cap de govern. Una altre llei, seria Movimiento Nacional,es reforcen els papers de Franco. L'any 1970, llei d'educació, l'educació s'estableix obligatoria fins 14 anys (s'establia EGB, BUP i COU). L'última llei és sindical, obria la porta a dins les eses i que els obrers puguessin organitzar-se.

Aspecte exterior: el 1969, Espanya descolonitza Guinea Ecuatorial, inicialment governada per Macías i haurà una sublevació militar i pujarà O'biang.

Aspecte polític: El 1969, es produeix la Llei de Successió, Franco nomena Joan Carles l'hereu a títol de rei, i col·loca a Carrero Blanco, com a vicepresident de govern. La diferència entre reformistes i immobilistes es fa evident, un afer econòmic posarà en evidència aquests enfrontaments, cas MATESA. D'aquí en surt un perdedor, són els reformistes i Franco reforça el paper Carrero Blanco, treurà els reformistes i col·loca tecnòcrates. Neixen les següents formes: la coordinadora de forces polítiques, a Catalunya l'any 71, neix l'Assamblea de Catalunya, mobilitzacions amb el lema: Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.

Franco aplica el 73 llei Orgànica de l'estat. Franco cap d'estat i Carrero Blanco cap de govern. Dura poc perquè el 73 mort Carrero Blanco. Això fa canviar les previsions,nomenen president Arias Navarro.

Moviment Obrer

Durant tot el període, la sindicació única a través de la CNS, col·loca fora de la llei sindicats, UGT, varen ser durament perseguits. En començar l'any 1960 neix una altre forma d'organització sindical, a partir d'una llei sindical, possibilitat la formació d'enllaços sindicals a l'esa. A partir del 64, d'una manera continuada es formen les anomenades Comissions Obreres (CC.OO), el líder serà Marcelino Camacho, aquesta organització barreja actuacions legals amb activitats clandestines, a finals dels 60 queda il·legalitzati els liders empresonats i jutjats.

L'església col·labora amb organitzacions pròpies q col·laboraran amb les mobilitzacions, JOC, HOAC, jesuïtes crearàn Vanguardia Obrera Social.

Oposició el règim

PCE: manté el lideratge de Santiago Carrillo, les circumstàncies internacionals provoquen divisions. El comunisme mundial viu una divisió, la línea pro-soviètica i l'altre la pro-xinesa, el 68, es produeix la intervenció del pacte de Varsovia, i això fa q en el comunisme espanyol hi hagi una doble postura. Una crítica serà els euro-comunistes i els que són a favor, els pro-soviètics. El PCE manté la voluntat de participar en organitzacions anti-franquistes però no són admesos en la majoria d'elles. A Catalunya l'equivalent és el PSUC, si serà admés en les organitzacions.

PSOE: té la voluntat d'ajuntar esforços, forma Unió de Forces Democràtiques, de la qual queda exclós el PC, en aquí enfrontaments exteriors i interios cada cop més evidents, el 70 un grup, dirigit per Felipe González, aconseguirà fer-se amb la direcció del PSOE. La UGT viu una renovació, puja Nicolás Redondo.

Munich 62: a 1962, grups espanyols es reuneixen a Munich, publicant un escrit a l'ONU, que pressionessin per una democratització del país, la conseqüència va ser nul·la i polítics represaliats.

Església:Vatià II,adopta una postura crítica, sobretot des de la pujada a la presidència episcopal del cardenal Tarancón, es demana la revisió del concordat, la separació església-estat, fent especial atenció en la eliminació del dret de presentació.

Estudiants: mantenen actuacions aïllades en contra del Sindicat d'Estudiants, però en el 1966 neix SDEUB a Barcelona, i ràpidament aquesta actitud troba aplicació a les altres universitats.

Catalunya

Generalitat: la Generalitat a l'exili tindrà amb Josep Tarradellas la seva representació. La localització a França fa que hi hagi constant relacióp amb polítics de l'oposició catalana.

CC: té com a líder Jordi Pujol. Hi ha dos esdeveniments: el cas Galinsoga, era el director de la Vanguardia i públicament fa manifestacions molt dures contra la identitat catalana.

El CC, incita a la gent a no comprar el diari. L'efecte és immediat, el propietari del diari pressiona pq facin fora el director, finalment el consell treu a Galinsoga. El segon fet és el del Palau. El 60, Franco visita Barcelona i aprofitant-ho es fa un homenatge amb la participació d'Orfeó Català, inicialment era previst el cant de la senyera. El gobernador civil ho prohibeix. Jordi Pujol, anima el públic a que cantés. Jordi Pujol va ser jutjat i empresonat, 7 anys.

Església: es manifesta en l'oposició. L'exemple, abat Escarré fa unes declaracions q eren una crítica de la pervivència del sistema franquista. El régim contesta amb l'expulsió. El tema de dret de presentació s'hi afegeix el tema de que els bisbes de les diocesis catalanes fossin catalans.

Estudiants: Barcelona serà la capdavantera en les mobilitzacions de la Universitat.

Les forces polítiques catalanes miren de coordinà esforços, el 69 neix la coordinadora de forces polítiques. A l'any 1971 neix l'Assamblea de Catalunya, impulsa grans mobilitzacions en aquesta etapa. El lema: Llibertat,amnistia i Estatut d'autonomia. El 73, els seus líders són empresonats.

Cal assenyalar a dins Catalunya la importància d'elements culturals com la cançó o els llibres.

Regnat d'Alfons XII

1902-23

Espanya al començament del segle XX

Aspectes externs

Encara que Espanya no participi internacionalment, la situació europea influirà en la marxa del país.

Els nacionalismes es converteixen en agressius. És forta entre França i Alemanya. Els interessos d'Àustria- Hongria i Rússia xoquen els Balcans. Europa queda dividida en dos: Alemanya, Àustria-Hongria, i l'altre Anglaterra, França i Rússia.

El gran imperialisme arriba a la màxima expressió. La voluntat d'imperis continus a Àfrica provoquen enfrontaments sobretot el Sudan i Rudesia.

En aquest període esclata la 1era Guerra Mundial. La guerra comença al 1914, degut a la mort de l'arxiduc Francesc Ferran, immediatament les aliances funcionen. S'hi afegeixen Bulgària, Turquia, Espanya es manté neutral. El conflicte dura fins el 1918.

A 1917 a Rússia es produeixen canvis polítics, Lenin assumeix el poder, es va separant de la guerra i en començarà una el 1920. La 2on Revolució Industrial, l'electricitat i el petroli ajuden a les potències extraeuropees. EUA es converteix en 1era potència i Japó 1era asiàtica.

Aspectes interns

El 1898, s'havia perdut Filipines, Puerto Rico i Cuba, hi ha una repercussió en el país. Sensació de desconcert. El fet del 98, crea inseguretat i pessimisme és l'esperit del 98. Un grup de persones intenten canviar la realitat del país, és el regenaracionisme,són intel·lectuals i polítics però el caciquisme i el poder s'encarreguen d'edità canvis. Tb hi ha crisi en els partits, ha mort Cánovas i Sagasta. El caciquisme es mantindrà fins el 1910. Dins els partits hi ha conflictes, neixent forces polítiques externes el partit.

L'obrerisme, amb la 2on internacional, el moviment obrer es veu reforçat i en alguns casos la unitat d'acció crearà problemes a les institucions. Cal afegir el naixement de la CNT, 1911, accions com la vaga de 1917, el triennni bolxevic i clima d'enfrontaments com el pistolerisme.

1901 neix la Lliga Regionalista.Durant aquesta etapa la Lliga intentarà aprofitar la feblesa dels partits per aconseguir avenços en l'aspiració de projecte d'Estatut.El 1914 aconsegueix la mancomunitat i els 18-19 esta a punt d'aconseguir el projecte el pistolerisme i el cop d'Estat de PrD enfonsa l'aspiració.

Alfons XIII, aprofitarà els poders de la Constitució per intervenir en política provocant una crisi de govern. L'intervenció el porta donar suport al cop d'Estat de PdR i provoca que la monarquia quedi lligada amb la futur dictadura.

Primers governs d'Alfons XIII

El 1902, és coronat rei. Es troba un país destrossat moralment i econòmicament. En el partit liberal el nou lider serà Moret mentre que en el conservador serà Sivela, Maura. Continuen amb l'alternança de poder reforçada pel caciquisme. El 1904, rei visita Barcelona, dins el catalanisme hi ha una primera divisió, la Lliga mostra la postura favorable a la benvinguda. Mentre que algun grup de la Lliga es separara i s'organitzen d'altres partits catalanistes. El problema és el Marroc, hi ha una tensió entre Alemanya i França. Per solucionar-ho es fa una conferència Algeciras, es deixa al Marroc amb doble protectorat, el nord espanyol i la resta francès. L'opinió pública era contrària a tornà una experiència colonial. A Catalunya serà significatiu l'escrit de la Veu de Catalunya en contra i acudits carregant-se l'exèrcit. Alguns militars assalten publicacions. Això provoca un problema. Els diputats exigeixen responsabilitats. Es proclama la Llei de Jurisdiccions en la es limita la premsa. Els diputats en desacord abandonen el Parlament i a Barcelona Cambó organitza un rebement. S'organitza una coalició electoral, rep el nom de Solidaritat Catalana. El nou govern de Maura, pacte amb Cambó, reformes, la Llei de Règim Local hagués possibilitat una autonomia en les estructures locals. El 1909 té lloc la Setmana Tràgica i el govern caurà i el projecte queda en suspens. Tb s'introdueixen reformes laborals.

Setmana Tràgica (1909)

El naixement de la Solidaritat Catalana té en contrapartida el 1917 la Solidaritat Obrera,influència anarquista. Aquesta formarà la CNT. Dins Barcelona hi havia un ambient conflictiu, a + de l'aparició de partits com el radical de Lerroux, porta una actitud anticatalanista,antiburgès i anticlerical.

Marroc es produeix una revolta, té lloc a la zona del Rif. Els soldats espanyols són atacats, desfeta de Barranco del Lobo. El govern i envia reservistes, eren de Barcelona, l'embarcament és conflictiu. Barcelona hi ha una revolta, sequeig d'esglèsies i cremen convents. Barcelona queda incontrolable. La revolta s'escampa fins el Maresme, el govern envia tropes, la repressió serà dura. La culpa queda aplicada a Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna. Serà jutjat i condemnat a mort, malgrat l'oposició es fa. Maura veu complicada la seva postura i cau del poder.

Governs previs a la gran crisi (1909-1917)

A 1909 Maura es retira de la politica . Els guanyadors seràn els liberals. Canalejas intenta reformà l'estat. A nivell religiós, la Llei del Candado, es limita l'entrada de noves institucions religioses. El seu principal paper serà l'intent de reforma del règim local. Cambó participa activament. Quan es posen d'acord Canalejas mort, el nou president serà Dato. A 1913 la reforma administrava q possiblitava l'aparició d'estructures supraprovincials. A 1914 es crea la Mancomunitat, organisme que la seva feina era la millora de comunicacions,ensenyament, i la sanitat.

El 1r president és Prat de la Riba. El naixement és un mal moment, hi ha la guerra mundial. L'efecte està en els bcis economics per una minoria. Les exportacions tenen la conseqüència de q es pugen els preus i afecta a les classes baixes. Això afavoreix a la crisi de 1917.

Crisi de 1917

A 1917, la situació era crítica, molts països preveien un conflicte curt, i eren 3 anys de guerra.

La primera actitud va ser militar, a l'exèrcit sensació de tracte diferenciat, pugna entre peninsulars i colonials. Tb en les armes hi havia diferències. Tb hi ha ddes econòmiques, la pujada de preus els afectava. Es creen Juntes Militars de Defensa amb la seva missió de pressionar el govern.

La segona, és Dato manté clausurat el Parlament, els diputats veuen q ha de canviar el país. La lliga convoca als diputats per discutir sobre les propostes de canvi. Es demana la convocatòria d'Assamblea Constituent, caciquisme fora. Necessitat d'un govern de concentració. El govern declara il·legal la reunió. A l'agost es fa una vaga. Les organitzacions obreres plantegen mobilitzacions degut a la pujada de preus. Després d'enfrontaments la vaga queda anul·lada. Neixerà un govern de concentració, col·laboració de Cambó.

Descomposició del règim

En el 21 mort Dato. En 1r lloc a nivell obrer, es produeixen revoltes. En el camp, revoltes dels temporers sense terra. Es produeix el trienni bolxevic. Grans propietaris exigiràn l'expulsió treballadors. A nivell urbà Barcelona, el problema ve d'una vaga feta per la Canadenca. Dura 5 setmanes. Es crea un Sindicat lliure. Gran quantitat d'atemptats. Apareix el fenomen del pistolerisme.

Catalunya té la Mancomunitat, mort Prat de la Riba i puja Puig i Cadafalch. Prepara unes bases per un projecte d'Estatut. Serà frenat pel pistolerisme. Apareix Acció Catalana, q formarà una coordinació amb el partit vasc i gallec, formant Galeusca.

La situació en el Marroc era conflictiva. L'exèrcit serà derrotat en el combat d'Annual. Es dóna tota la responsabilitat a Berenguer, inclús es culpa el rei de l'ascens de Silvestre. El 13 de setembre pron PdR.Directori militar

La primera etapa rep el nom de directori militar pq el consell es format de militars. La constitució queda anul·lada, es treuen autoritats locals i provincials. Formació de la Unión Patriòtica. El control de l'Ordre Públic es severissim. Es crea un cos civil armat, Somatent, es converteix en organització protectora de la burgesia, s'anul·la la llei q possibilitava la Mancomunitat. El 18 de setembre es limita l'ús del català a nivell privat. Queda prohibida la senyera,l'església catalana havia de fer homilies en castellà. Puig i Cadafalch es substituit per Sala i Argemí. En el 25 es anul·lada. L'oposicio és evident en un acte al camp del barça, homenatge a poetes i escriptors, la reacció immediata i el camp serà clausurat.

Marroc situació conflictiva. Espanya i França es posen d'acord, desembarcament a Alhucenas, Abd-el-Krim comença a perdre i s'entrega als francesos, l'envien a una illa colonial i el tema de Marroc queda tancat. PdR inaugura una nova etapa el Directori Civil.

Directori civil

PdR vol perpetuar-se. El 26 convoca un plesbicit. Immediatament es convoca una Assemblea Nacional integrada per personalitats de l'Unió Patriòtica. La missió preparà una Constitució. Dura fins el 29. A nivell econòmic es viu una etapa expansiva. EUA inverteix a fora del país. La recuperació es nota amb la construcció d'obres públiques. Es baixa l'atur. A nivell laboral, s'intenta copiar a Itàlia, organismes controlats per l'estat. Espanya és formen Comités Mixtes. A nivell general comença haver-hi canvis en l'oposició. Els estudiants formen un sindicat. El govern tracta un projecte de llei d'Homologacions. Els estudiants es manifesten. PdR cessa alguns professors.

L'arma d'artilleria continua marginada, es forma una assemblea de caps d'artilleria. PdR declara il·legal l'Assemblea.

A Catalunya hi ha un reforçament del catalanisme. L'estat Català de Macià intenta una revolta armada. És descobert a Prats de Molló, Macia és jutjat.

Es crea l'Aliança republicana. Preparen una revolta en la q s'implica algun militar, la revolta fracassa.

Tots els problemes queden tapats per la bonança econòmica. El 29 es produeix el crack a la borsa New York comença la crisi. A Espanya la sotrega impressionant. El prestigi entre en crisi. A PdR ningú li dóna suport, i xtant està aïllat, presenta la dimissió, intenta recuperà l'imatge Berenguer, formació d'un govern transitori.Període del 73 al 75

Mort Carrero Blanco, hi ha un desconcert. El febrer serà nou cap de govern Arias Navarro. Planteja reformes, canvis polítics,l'esperit de 12 de febrer, es parla de la futura elecció d'alcaldes pels veïns, es parla d'aparició d'una llei Associacions polítiques i tb es parla de nova llei sindical. Això xoxa amb una realitat dura, Giron fa un escrit el diari “Arriba” en el q deixa clara l'oposició a reformes. Tenim dues mesures repressives,ex: pena de mort a Antich.

A nivell judicial, el judici 1001 (contra CC.OO), condemnes q superen els 20 anys. Quan mori Franco s'aplica un indult. La situació es complica amb l'atemptat a Madrid, el carrer Correo, en què moren 11 persones, provoca la confecció de la llei antiterrorista, provoca estats d'excepció el Pais Basc. Cal indicar en les detencions, el judici de 1975, on es marquen 11 penes de mort. Les pressions aconsegueixen reduir-les a 5. A més d'ETA, hi ha altres grups, FRAP, GRAPO. A nivell d'estudiants, la situació continua complicada. El professorat s'adhereix a les demandes dels estudiants. Aparició d'una organització clandestina UMD, dirigida per Otero. A nivell polític es busca unitat d'acció. El PC forma la Junta Democràtica i el PSOE forma la Plataforma de Convergència Democràtica. No es posen d'acord fins després de la mort de Franco. En el 76 es forma la Platajunta. A Catalunya, el 73, havia estat empresonada la plana Major de l'Assemblea de Catalunya. Els partis es mantenen (PSUC i ERC) i en neixen de nous, algun socialista. Es forma la Convergència Democràtica de Catalunya.

A l'estiu del 74, Franco té una recaiguda, la intervenció fa q Joan Carles ocupi el lloc d'estat. Però es recupera ràpid i torna a ocupar-lo. En el 75, l'octubre la situació és terminal i el 20 de novembre mort, aplicant-se la Llei de Successió, es passa a Joan Carles I.

El novembre del 75, Marroc, reivindica sobre el Sahara. Un grup independentista crea la marxa verda, manifestació per dur a terme l'ocupació. La decisió final és anomenat el Tractat de Madrid. Espanya es retira. Marroc continua l'ocupació. Marroc afavorira a l'immigració cap al Sahara, l'ONU va marcar la necessitat d'un referendum

Periode 75/juliol 76

El morir Franco, proclamar Joan Carles rei, se li plantegen uns canvis polítics. Una de les institucions, l'església marcava aquesta necessitat de superar l'etapa anterior. Poc després, es donarà l'indult i el gener torna Arias Navarro, l'acció crea un desconcert. Alguns reformistes s'integren dins el propi govern: Fraga, Adolfo Suárez. El març del 76, a l'oposició neix la Platajunta i tb s'integren grups catalans q intenten introduir el concepte d'autonomia i estatut. Neix la ruptura pactada. Dins el govern figuren una barreja de ministres, amb actitud reformista, Fraga Iribarne i tb i figuren ministres de tendència immobilista. Els enfrontaments són sagnants. Hi ha dos esdeveniments: Vitòria, una manifestació obrera q va acabar en 5 morts i Montejurra, enfrontament entre 2 grups carlins, 2morts. Té repercussions polítiques per Fraga com a Ministre de Ordre Públic. La situació s'agreuja, Arias Navarro presenta la dimissió, el rei nomena president Adolfo Suárez.

Primer govern d'Adolfo Suárez

Govern per dessignació. Adolfo Suárez presenta el seu programa de govern. Les promeses són: eleccions lliures abans d'un any, legalitzar partits polítics, establir el principi de sobirania nacional, revisar el codi penal, progressiva separació església -estat. Dins l'exèrcit hi ha postures contràries, fins i tot algun del govern dimiteix. Adolfo Suárez col·loca Gutierrez Mellado. El procès es fa de forma lenta. A nivell polític, prepara una reforma política. Entre els q redacten cal destacar: Fernández Miranda i Herreros Rodríguez de Miñón. Els principis són presentats a les Corts, accepten el canvi, la llei és aprovada al desembre del 76. El govern i l'oposició estableixen contactes. S'estableix la dissolució del Tribunal Ordre Públic, s'estableix la legalització de tots els partits, però es xona amb la legalització del PC, es produeix al 77. A partir d'aquest en neixent molts més partits. Els q perduraran seràn Alianza Popular i UCD, creat en l'entorn d'Adolfo Suárez. Joan de Borbó renuncia els seus drets dinàstics al seu fill. La tensió en el carrer serà sagnant, les organitzacions terroristes actuen en violència, atemptat d'Atocha, despatx d'advocats que estava vinculat a PCE. El juny del 77, es fan les eleccions, les guanya, UCD i pertant Suárez forma un govern democràtic, es planteja la planificació d'una constitució. A nivell de Catalunya, els diputats electes catalans es reuneixen en l'àntic Parlament, proclamant-se l'Assamblea de Parlamentaris i demanar el retorn de Tarradellas.

Govern Suárez

Té dos linies: la prioritat exterior, apropament a Europa i l'altre és interna fa falta preparà una constitució. A nivell de Catalunya un dels aspectes importants era el de l'estructura d'estat. Suárez pensa en un procès descentralitzador creant un Consell General, sense massa poder.Tarradellas pressiona per arribar a una estructura autonòmica. El mateix juny entrevista Tarradellas-Suárez, es pacte el retorn i una Generalitat provisional. Els mesos següents torna i es reestableix la Generalitat.

Tarradellas forma un govern amb representants de diferents forces polítiques. El 78 es reuneixen a Sau representants de partits, per preparar un Estatut. Es presenta a referendum oct. 79i el març del 80 es fan eleccions autonòmiques guanyades per Pujol.

Hi ha d'altres països que busquen estatut propi

A nivell autonòmic, la crisi 73, no era punt de preocupació. Suárez convoca a la Moncloa, a líders polítics per pactar unes normes. S'estableixen sistemes d'ajuda a l'atur, sistemes de pensions, ajudes a eses. Dins el Parlament es crea una Comissió per preparar la Constitució. Personalitats com: Fraga, Roca, Jordi Soler, aquests presenten el treball al Parlament i el des. 78 s'aprova per referendum. Pq l'Assamblea era Constituent, les corts es dissolen, noves eleccions el 79. A nivell polític, el procès a la democràcia s'estava afermant. El fenòmen terrorista, ETA i altres va ser molt intens. Neix, Batallón Vasco-Español en contra de les actuacions ETA. El problema serà l'Operació Galaxia, implicació d'alguns militars i grups d'extrema dreta, de portar-se a la pràctica es tornava a la situació anterior.

Carles IV
Pel que fa als aspectes interns d'aquest moment tenim que la situació era greu degut a les anyades agràries, això provoca una pujada de preus en el pa. Mentrestant, el rei mantenia un ritme de vida en el qual els ingressos eren més petits que les despeses. Es busca una nova forma d'impostos. El ministre Godoy proposa l'impost sobre la propietat de la terra. La noblesa s'hi negarà i es crea una oposició. La noblesa s'acosta a l'hereu i comença a conspirà contra el rei, preparant un cop d'estat. Mentrestant, a França esclata la Revolució Francesa. Hi ha cercles polítics que es simpatitzen. L'any 93, els desastres de França provocaran un intent de rebuig a dins Espanya.

Els aspectes externs: a Europa es forma una coalició. A Espanya en el nord de Lleida va ser ocupada pels francesos. Es firmarà la pau de St. Ildefons. Napoleó vol envair Anglaterra i pacte amb Espanya, una ajuda mútua naval. Anglaterra ho preveu i ataca la flota a Trafalgar.

Napoleó s'inventa un blocatge continental, pacte amb Rússia perquè Europa no comerciï amb Anglaterra. Hi ha dos territoris que s'hi neguen: Estats pontificis i Portugal. Pel que fa a un solució poca, en canvi per Portugal, Napoleó demana a Godoy permís per passar les tropes, es signa el Tractat de Fontainebleau. Portugal queda dividida.

Dins Espanya la conspiració continua, reunió a l'Escorial, en què es demostra la conspiració de Ferran. El 1808, revolta en la qual accedeix Ferran VII.

Napoleó crida a Ferran i Carles a Baiona i allà fa que cedeixin els seus drets a Napoleó.

Josep I, és col·locat com a rei d'Espanya. El dos i tres de maig constants revoltes.

Guerra independència

1808/1814

Pel que fa a aspecte militar, les tropes franceses s'escampen i un grup té un enfrontament a Bailén, en la qual recularan. Napoleó ho veu i envia més tropes. El país queda ocupat excepte la zona de Cadis i Lisboa. L'ocupació serà urbana,ocupant les capitals i es deixara el camp, en el qual s'hi formen guerrilles.

Anglaterra ajudarà a Espanya, enviant tropes i assessors militars, com: Lord Wellington. Rússia trenca el pacte amb Napoleó i aquest enviarà un exèrcit cap allà, en el qual la revolta fracassa. Tornant Napoleó serà vençut per Wellington en un combat a Waterloo. A Espanya els francesos són derrotats. Es firma el Tractat de Valençay amb Napoleó, s'acaba la guerra. Ferran VII tornarà el 1814.

Catalunya les capitals seràn ocupades, la primera serà Barcelona i un any després les altres tres capitals. Catalunya serà un departament de França. Apareixen dos grups: els patriòtics i els afrancesats. En aquest període es fan les Juntes Locals unides a una Junta Regional i finalment a una Junta Central ( Bailén). Josep I, intenta una constitució de Baiona. En resposta es convocarà a Cadis una reunió de per preparar una constitució. A Cadis es reuneixen diferents grups: els diputats conservadors, els il·lustrats i els liberals. Els liberals són els que dicten la Constitució. Serà aprovada el 19 de març de 1812, només falta la firma reial. Constitució: igualtat davant la llei, en la llibertat i l'impost, anul·lació de mayorazgos, sufragi censatari.

1814/1820 Retorn a l'absolutisme

A 1813 es firma el Tractat de Valençay. Diferents grups liberals volen que Ferran VII torni perquè signès la Constitució. Europa s'està refent de l'etapa napoleònica. En el Congrès de Viena és basen el l'idea de Restauració, retorn a la legitimitat, l'àntic règim. Ferran VII vindrà amb l'idea de tornar a l'absolutisme. Els privilegiats envien un manifest, que serà el Manifest dels Perses, en el qual es diu que no accepti la constitució. Ferran VII veu que no té suport militar però en trobarà a València, Elió i Eguia. El rei fa un decret anul·lant totes les disposicions fetes en la seva absència. Els liberals són perseguits. Ferran VII, té problemes agrícoles i en les vies de comunicació. Al 1808, Amèrica es formen Juntes. Ferran VII, envia un cos expedicionari dirigit per Morillo. Ferran VII prepararà un nou exèrcit però té el problema dels vaixells. Les tropes de Cabezas de San Juan dirigides per Riego es sublevaran en el 1820 provocant un canvi polític. A Espanya hi ha revoltes constants dels liberals, les reprimirà durament. El rei manté les exigències econòmiques.

Trienni Liberal

1820/1823

Riego defensa l'establiment d'una constitució , vol una monarquia constitucional i no té èxit, però altres generals l'apoien i Ferran VII es veu obligat a signar la constitució. Les normes constitucionals són: l'igualtat davant la llei, llibertat de treball, anul·lació de mayorazgos, establiment de desamortitzacions, tot això topa amb problemes o revoltes dels absolutistes. El gran problema és el perquè ha signat la Constitució però ell vol tornar a l'absolutisme, demanarà ajuda a Europa, un cos expedicionari francès vindrà amb la missió de tornar a l'absolutisme i fer fora els liberals. L'expedició es diu els Cent Mil fills de St Lluís, torna tot com estava abans amb una modificació: la Inquisició.

Dècada Ominosa

1823/1833

L'èxit dels Cent Mil Fills de St. Lluís fara que es torni a l'absolutisme. Es tornen a restaura les estructures de l'Àntic Règim. Riego serà ajusticiat públicament i els liberals han de fugir. A dins el país es forma el despotisme il·lustrat. Els liberals seràn durament reprimits i la principal revolta és Torrijos, 1831, els components són afusellats. Els ultrarealistes que estaven descontents amb Ferran tb es revolten. A Catalunya aquesta revolta s'anomena la dels Malcontents, q provocarà greus enfrontaments. Molts privilegiats estan descontents i busquen a Carles Maria Isidre. Ferran VII té una filla Isabel, pel qual no fa canviar la situació pq hi ha la llei Sàlica. Això no interessa i pertant Maria Cristina aconsegueix que Ferran VII publiqui la Pragmàtica Sanció, en la qual l'herència passava a Isabel. Maria Cristina no troba ajuda. El 1832 el rei es posa malalt i Carles aprofita per fer el canvi i tornà a la Llei Sàlica. Quan el rei es recuperi i la reina aconsegueix el reestabliment de la Pragmàtica Sanció. Això fa que Carles sigui desterrat. El 1833, mort Ferran, la situació era de preguerra. Isabel i liberals i l'altre Carles Maria Isidre i absolutistes.

Adveniment de la II República

El 14 d'abril es proclama la República i es forma un govern provisional. El president serà Alcalà Zamora i Azaña i Largo Caballero,s'ocuparà del Ministeri de Relacions Laborals.

La realitat espanyola era enfonsada. Pel que fa a l'aspecte cultural, l'analfabetisme superava de molt la mitjana occidental. També hi ha un greu problema agrari. Es reforma la propietat privada. També el problema militar, que anava des de la macroencefàlia i tensions entre militars afectes a la República i sospitosos de postures antirepublicanes. També cal afegir la revisió de la relació església-estat.

El govern manté unes eleccions legislatives pel juny, però mentre no es celebrin es necessari una Llei q permeti mantenir el curs del país, per això el 15 d'abril es proclama l'Estatut Jurídic. Es plantegen les principals línies de govern. Es busca una Assamblea Constituent, i que aquesta deixi la porta oberta a una distribució econòmica. En aquest punt el govern troba un problema, a Catalunya Macià i Companys proclamen la República Catalana. Immediatament el govern envia 3 ministres per pactar un canvi en aquest plantejament, és quan neix la Generalitat Provisional en què Macià serà el president i Companys gobernador civil.

En l'aspecte religiós es manté la separació església-estat. A Madrid esclaten actes anticlericals, atacs a convents i esglésies. El cardenal és expulsat i tot això no és frenat per les forces d'Ordre Públic.

A nivell d'exèrcit, la reforma Azaña en què vol republicanitzar l'exèrcit. Es busca reduir el nombre de comandaments. Desapareix l'Acadèmia Militar a Saragossa.

A nivell laboral es produeixen grans reformes, es produeix la Llei de Termes Municipals en el qual s'estableix quin ha de ser el contracte dels treballadors del mateix terme abans que buscar a fora.

Per defensar les mesures es crea un cos, els Guardies d'Assalt, depenents del Ministre d'Interior. El juny del 31, eleccions legislatives, es dóna la majoria als republicans d'esquerres. El president de la República Alcalà Zamora i president de govern Azaña. El desembre la constitució és efectiva.

Bienni reformista

31/33

Azaña vol portar una política reformista. El problema greu serà la propietat agrària. S'estableix la llei d'expropiacions de les terres improductives. Aquestes expropiacions haurà de ser supervisades per un organisme IRA. Els grans propietaris posaràn recursos en contra de la llei. La reforma serà lenta.

Sanjurjo, director de la Guàrdia Civil intetarà formar una revolta. La repressió serà molt dura. Provocarà la caiguda de Sanjurjo.A nivell religiós, la Constitució marcarà la separació església-estat, accentuada amb les lleis fetes pel govern, com la del divorci però el gran problema és l'expulsió dels jesuïtes i la llei de Congregacions Religioses. A nivell autonòmic, la feina principal de la Generalitat provisional serà l'Estatut. El juny a Núria, es reuneixen diferents representants de cada partit per preparar l'Estatut. Serà acabat el mes d'agost i el referèndum serà favorable. L'Estatut es presenta a Madrid, degut a discussions es retrasa però el cop d'estat de Sanjurjo fa accelerà el procès i el setembre del 32 serà aprovat. Es convoquen eleccions al Parlament i en surt favorit un nou partit ERC. Macià passa a ser el president de la Generalitat.

També en el País Basc es prepara però li falta el suport d'alguns ajuntaments. Posteriorment el 36 es torna a fer però durarà fins el 1937. A Galícia, s'intenta però s'estronca amb la Guerra Civil, pq queda dins la zona nacionalista. Andalusia és l'únic amb inici de procès autonòmic.

A nivell d'educació, la legisla establint la obligatorietat i la gratuïtat. A nivell laboral, Largo Caballero continua amb mesures favorables als treballadors, llei del conveni col·lectiu, assegurances, llei de Jurats Mixtes. A nivell d'exèrcit, la reforma Azaña no ajuda, Sanjurjo tornarà a plantejar un cop d'estat que fracassa i serà condemnat a mort però el commutaran. En el 33 la situació era molt greu, la Llei de Congregacions Religioses crea suficient problema pq Azaña presenti la dimissió. Alcalà dissolt el Parlament i es convoquen eleccions.

Bienni de dretes

33-35

El mes de gener Hitler és nomenat president de govern a Alemana. Dur a terme unes eleccions molt dures. Es comença un procès d'anul·lació de partits. A finals del 33, la descomposició i la desaunió dels partits d'esquerres facilitat l'aparició de nous partits de dretes. Molts formen coalició: CEDA.

D'altres partis q neixen: Falange Española.

Les eleccions del 33, es veu clar el favoritisme cap a les dretes destant el Partit Republicà Radical: Lerroux i la CEDA, formen un govern monocolor.

Es plantegen canvis respecte l'anterior etapa: amnistia als revoltats, s'anul·la la llei de Congregacions Religioses i es para l'expropiació.

El desembre del 33, mort Macià, Companys passa a ser president. L'èxit de les dretes provoca un deteriorament de la relació amb Madrid.

L'octubre del 34 entren en crisi de govern els partits radicals.

A Catalunya la preocupació és en la República i l'autonomia. Companys i el seu conseller proclama l'Estat Català, la decisió no és apoiada pels sindicats, seràn empresonats tots dos.

A Astúries, revoltes sagnants, quan es proclama la República de camperols i obrers, 15 dies d'enfrontaments.

Es posa en pràctica una contrareforma.

A nivell agrari es retornen les terres expropiades i s'indemnitza el propietari.

A nivell militar es torna a col·locar a militars poc fidels a la República.

A nivell laboral són despedits els treballadors que havien estat admesos obligatoriament.

A nivell religiós, s'anul·la la Llei de Congregacions Religioses. A finals del 35 es proclama un escàndol en el que són involucrats alguns ministres radicals. Aquests han de plegar i la CEDA vol aprofitar per tenir el govern.

Alcalà Zamora desconfia de la CEDA i prefereix dissoldre el Parlament i convocar unes eleccions noves, el 36 febrer.

Front Popular

36

La pujada dels partits feixistes va provocar que Stalin proposés una Aliança de totes les forces contràries al feixisme. Aquesta Aliança rep el nom de Front Popular. En el cas de Catalunya el Front d'Esquerres.

El febrer del 36 es produeixen les eleccions, resulten molt igualables però amb avantatge del Front Popular, els resultats no varen ser ben rebuts pels grups de dretes q inclús es planteja la declaració d'una guerra. Malgrat aquestes actituds es formarà un govern el qual Azaña sigui el president de govern, aquest vol introduir les reformes de l'etapa reformista. La situació es radicalitza. Es dóna amnistia. A Catalunya, alliberament de Companys i el seu conseller. S'enceta a la resta del país el procès d'autonomia. Es tornan a reempendre les expropiacions però de manera més radical. El tema militar, alguns militars sospitosos són dispersats. Mola és enviat a Navarra, Franco a Canàries i Godet a les Balears. Malgrat això el procès de preparació de la revolta està començant amb Sanjurjo a Portugal.

A nivell religió, s'imposa la Llei de Congregacions Religioses. Els grups més radiclas tenen enfrontaments periòdics. El fet més important és l'assassinat del tinent Castillo, Guardia d'Assalt i com a resposta hi ha l'assassinat del diputat Calvo Sotelo. Això va accelerar la revolta. El 17 de juliol es produirà la revolta a la zona del Marroc.

Economia en el regnat d'Alfons XII

Indústria: aquest ¼ de segle l'indústria està oscil·lant doncs fins la guerra hi haurà un creixement sostingut. A partir del 18 fins el 25 rep les repercussions del final de guerra. En el 25 hi ha un creixement producte de les inversions. A Espanya l'indústria continua concentrada. Es produeix una diversificació sectorial. Hi hauràn indústries elèctriques, indústries metal·lúrgiques, automovilistica i naviliera i el començament de l'indústria química.

Agrari: es produeix autosuficiència de blat. Hi ha un augment dels regadius a la zona de Llevant i l'introducció de noves plantes, el cotó i la remolatxa sucrera. Malgrat les millores la major part pateix el fenòmen del latifundisme i encara que es predica una reforma a la pràctica no es fa res.

Comunicacions: es millora el traçat ferroviari i es comença el desenvolupament del transport per carretera.

Política: es produeix un intervencionisme estatal, s'estableixen proteccionismes, s'estableixen millores de caràcter fiscal pel desenvolupament industrial. També s'estableixen formes de monopoli, ex: carburants, neixeria, Campsa i comunicacions la Telefónica.

Econòmic: el sistema financer i bancari tindrà una gran empenta el nord d'Espanya ( País Basc, Cantabria). Aquest tema serà el punt feble a Catalunya.

Població i grups socials

El primer terç del segle XIX la població continua creixent. Espanya passaria de 19 milions a quasi 24 milions. A Catalunya es passa de 2 milions a uns 2.800.000. Barcelona adquirirà importància demogràfica i arribarà el 40% de la població catalana. Es mantenen les migracions, el camp perd població i l'urbanització creix. L'altre migració tb es manté, centre-perifèria, Madrid cada vegada és més important. La migració a Amèrica queda tallada exceptuant la zona de Galícia.

Grups socials: la distància entre classe alta i baixa a Espanya és molt més gran que en d'altres països.

La classe mitjana serà minotària. Pertant feble políticament.

A nivell classe alta: cal distingir entre l'urbana i l'agrària. A nivell d'urbana existeixen els grans terratinents abscentistes, alts càrrecs polítics i a nivell de camp existia la noblesa d'espardenya: Capellans, boticari, mestre.

A nivell de classe baixa queda concentrada en el proletariat, i un sector q adquirirà importància seràn els criats i criades.

Obrerisme: Tenim dues grans branques: marxisme i l'anarquisme. S'està vivint la 2ona Internacional.

Marxisme: Els marxistes amb l'experiència del PSOE anirà fent-se viable. D'un diputat passa al final a 7 diputats. La seva actuació important és el 1917. Els impulsors de la vaga de 1917 seràn els marxistes. Posteriorment pateixen una devallada, amb motiu de la 3era internacional, q serà comunista. El 1922 neix el Partit Comunista d'Espanya.

Anarquisme: comença a unificar-se ja a 1907 quant a Catalunya neix la Solidaritat Obrera. A 1911 neix la CNT i a partir d'ara hi ha un cert procès de col·laboració de la UGT. Una de les zones a Espanya en què l'anarquisme té més influència és en la zona agrària, no és estrany q en el període 18-21 l'anarquisme impulsi el trienni bolxevic. La repressió serà duríssima i quan arribi el cop d'estat part de l'anarquisme és desarticulat.

Evolució del catalanisme polític

El 1901 neix la lliga Regionalista, la seva gran pujada serà al 1906 amb motiu de la Llei de Jurisdiccions. Aconsegueix crear la Solidaritat Catalana, però la Setmana Tràgica l'enfonsarà. Recuperarà el prestigi el 1914 quan neix la Mancomunitat. La beligerància de la Lliga es manisfesta el 1917, a l'Assamblea de Parlamentaris. En el 1918 quan la Lliga planteja a travès de la Mancomunitat la necessitat d'Estatut, el projecte no s'aconsegueix. En el cop d'Estat la Lliga està a l'expectativa inclús té esperances de què la situació canviï, l'esperança queda tallada quan el 18 de setembre mitjançant un decret anul·la la major part d'entitats catalanes.

Algunes actuacions provoquen separacions i que es formin grups. A 1906 com a resposta de l'actitud de benvinguda a Alfons XII es crea el Centre Catalanista Republicà. Posteriorment es formarà un altre grup el CADCI, d'aquí neixiria el 1910 com a resposta la Setmana Tràgica, l'Unió Federal Republicana. En el període del 20/21, donat q la Lliga torna a frenar les ddes autonomistes, neix l'Acció Catalana, aquest és el que estableix un amb PNB i el Partit Galleguista, anomenat Galeusca.

El Partit Republicà Radical, era d'àmbit estatal,liderat per Lerroux. Aquest partit és anbticatalanista. L'any 23 neix la Unió Socialista Catalanista i es formen grups independentistes. El primer la Federació Demòcrata Nacionalista nascuda degut a la forma de govern de concentració i a l'any 1922 neix l'Estat Català, liderat per Macià.

L'institució catalana del període sera la Mancomunitat. S'aconsegueix el 1914. A 1907, entesa Maura-Cambó, en la qual es forma la Llei d'Administració Local. La setmana tràgica ho enfonsa. Canalejas tb pacte per portà a la pràctica una llei, però l'assassinat a 1912 fa frenar l'idea. A 1913 ja surt la llei. Catalunya neix el 1914 la Mancomunitat i el president serà Prat de la Riba. Mort a 1917, el nou president serà Puig i Cadafalch, aquest arriba fins el cop d'estat. Serà nomenat Sala i Argení. Aquest limita l'activitat de la Mancomunitat, i a 1925 la Mancomunitat deixa d'existir.

Actuacions: en l'ensenyament: creació d'escoles. En el pla educatiu, s'introdueixen reformes. Tb s'introdueix el català a l'ensenyament. A nivell de sanitat, amplien les xarxes d'hospitals. Es creen centres d'assistència. A nivell de comunicacions, desenvolupament de carreteres i preocupació pel telèfon. Desenvolupament agrari fomentant la formació de cooperatives. A nivell cultural, creació de biblioteques.

Altres nacionalismes: En el País Basc, el 1895 neix el PNB, tindrà un creixement en la dècada present. Liderat per Sabino. Galícia a 1907 es forma la Solidaritat Gallega. El 1916 el Partit Galleguista, posteriorment es formen grups dirigits per Cassares Quiroga. Tb a Mallorca i València es formen organitzacions semblants a les catalanes.

Final del regnat

El rei intenta recuperà el prestigi. Nomena el general Berenguer. La feina era desmontar la Dictadura. Es donarà amnistia general. Tornen Unamuno i Macià. Es reestableixen els càrrecs públics. Queda anul·lada la Unió Patriòtica. Es donen petites reformes en l'aspecte laboral i sindical. L'Aliança Republicana intenta cohesionar voluntats, i convoca una reunió a St Sebastià, és el Pacte de St Sebastià. En aquest pacte i participen desde Alcalà Zamora fins a Lerroux i fins i tot algun membre del PSOE. En el pacte es planteja la formació d'una Assamblea Constituent, un procès cap a una Espanya d'autonomies. A Catalunya es preveu la preparació de l'Estatut. Es fan actes i es va preparà una revolta en què i van ser implicats militars, pocs dies abans militars de Jaca fan un pronunciament, intenten anar cap a Saragossa, la revolta fracassa, els dos militars són condemnats a mort.La situació és de gravetat, i el rei canviarà a Berenguer per posar-hi Aznar, amb la missió de preparar unes eleccions municipals i després legislatives. Malgrat les eleccions la situació és conflictiva. La FUE convoca grans manifestacions. El 12 d'abril tenen lloc les eleccions municipals. A la major part de les capitals triomf republicà. Al conèixer els resultats es demana la proclamació de la República. El rei ho consulta i ni els ministres ni el director de la Guardia Civil, l'aconsellen. El rei abandona el país, es proclama la República, sent president Alcalà Zamora. A Catalunya Companys i Macià proclamen la República Catalana, la postura trenca el pacte de St Sebastià i això porta mal de cap a la República Espanyola.