Orígens de Catalunya com a estat

1.1 CONQUESTA ISLÀMICA DEL TERRITORI CATALÀ

Els exèrcits islàmics , que el 711 havien fet caure el regne dels visigots, entre el 720 i el 725 van conquerir l'actual territori català.

Una bona part de la població pagava tributs als musulmans.però hi va haver gent, especialment els nobles , que es van refugiar al veí regne franc o a les altes valls dels Pirineus.

1.2 LA CATALUNYA CAROLÍNGIA

A causa de la necessitat de protegir la frontera, els reis francs van crear una franja protectora ben frtificada al llarg dels Pirineus.Va rebre el nom de Marca Hispànica.

1.3 ELS COMTATS CATALANS ES FAN HEREDITÀRIS

Al final del segle IX els comtes Catalans , van anra fent els seus càrrecs hereditàris.El primer pas el va fer Guifré el pelós,comte de Barcelona , Girona,Urgell,Cerdanya.

Guifré va conservar sempre aquests territorisi els va transmetre en herència .Per primer cop els comtes catalans no erne nomenats pel rei franc.Així es va iniciar la dinastiaque va governar el comtat de Barcelona.

1.4 LA INDEPENDÈNCIA DE FET DELS COMTATS CATALANS

El pas definitiu el concedí Borrel II.Quan l'any 985, Al-Mansurva ocupar, saquejar i destruir la ciutat de Barcelona, Borrel II va demanar ajuda pero el rei francés li negà perque no disposava dels medis.

Borrel II va decidir no renovar més el jurament de fidelitat i s'en considerà independent(987)

Des de llavors van actuar com a sobirans únics dels seus territoris.

1.5 UNA SOCIETAT DE PASTORS I PAGESOS

Al segle X els comtes, per repoblarles seves terres concediren als pagesos alous.

Aquests pagesos formaren petites comunitats amb el nom de viles.

Es reunien en un consell que decidia els afers d'interés col·lectiu.

2.1 LA REVOLTA FEUDAL

A Catalunya a la meitat del segle XI, es va esdevenir la revolea feudal.

Els governadors, nomenats pels comptes; que sol cobraven impostor i impartien justícia , es van convertir els seus càrrecs en hereditaris i es van posar el nom de barons.

Aquests barons amb un grup de cavallers, que juraven fidelitat a canvi d'un castell amb terres.

Molts pagesos i que fins llavors eren lliures i propietaris,van pasar a ser-ho dels nobles amb l'obligació de pagar impostor.

2.2 L'HEGEMONIA DEL CASAL DE BARCELONA

Llavors Ramon Berenguer ¡(el vell), nomenat comte de Barcelona es va trobar amb aquesta situació, va iniciar pactes amb els barons. Els nobles es reconeixien vasalls del compte; i aquest aceptaba el títol de baró com a hereditari.

Negociant amb altres comptes catalans(Roselló,Empúries,Girona,Cerdanya,Urgell i Pallars) com a vasalls seus.La casa comtal de Barcelona va esdevenir cap al sistema feudal català.

2.3 EL SISTEMA DE PARIES

A partir de l'any 1035 amb la desmembració del califat de Córdova, els comtes catalans tenien a ponent el regne de Lleida i, al sud, de Tortosa.

Les relcions entre aquests dirigit pels comtes de Barcelona i d'Urgell, que es van afanyar a exigir-les pagament de tributs ( paries ), que van servir per reforçar el seu poder militar, edificar Castells i millorar el seu armament financiant l'expansió cap a Occitània.

2.4 LES CONQUESTES CATALANES DEL SEGLE XI

Ramon Berenguer I va passar a l'ofensiva aconseguint amb l'ajuda dels comptes de Barcelona conquerir Tàrrega (1056), Agramunt (1078) Balaguer(1105) i Tarragona(1117).

3.1 UN MATRIMONI ORIGINAL

L'any 1134 al regne d'Aragó va morir el rei de Navarra i Aragó:Alfonso, sense descendència

Ramir II nomenat rei d'Aragó, que va tenir l'any 1136 una filla la princesa Pîronella a la que va concertar matrimoni amb Ramon Berenguer II l'any 1137, ocupantse aquest últim d'aragó al retirar-se Ramir II al monastir.

3.2 ACABA LA RECONQUESTA DEL TERRITORI CATALÀ

Después de l'aliança matrimonial Ramon Berenguer III disposant de forces militars importants, va poder dur a terme la conquista dels regnes islàmics de Tortosa i Lleida conquerida Tortosa l'any 1148: Lleida l'any seguent.

L'any 1153 va capitular Ciurana, els nous territoris conquerits amb una població islàmica important, van ser autoritzats per Ramon Bernguer IV a conservar els costums islàmics i la religió.

3.3 LA CONFEDERACIÓ CATALANOARAGONESA

AlfonsII, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella va ser el primer comte alhora de Barcelona i rei d'Aragó, conegut a Catalunya com a AlgonsIel Cast.A partir de llavors Catalunya i Aragó van tenir el mateix rei.

4.1 LA REPOBLACIÓ DE LA CATALUNYA NOVA

Es va fer durant el segle XIII. Les terres van ser donades als ordes militars i als nobles.

Per atreure pobladors, els comtes otorgaren cartes de poblament, que van convertir aquests pagesos en lliuresde determinades servituds.sorgien noves ciutats.

4.2 UNA SOCIETAT PAGESA

A partir del segle XI va millorar la producció agrícola amb els processos tècnics i ampliació de les terres de conreu(artigatges).Els més abundants, els cereals, la vinya i els arbres fruiters.Alguns manastirs eren propietaris de grans ramats d'ovelles(Sant cugat) poblet i Sants Creus).

Al pirineu van proliferar la creació de ferreries fabricant or i mes eines.

4.3 EL DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ

Catalunya lloc de pas entre al-àndalus i l'imperi Carolingi, convertint-se en un lloc estratègicpel comerç.Pels pirineus sortia l'or musulmà, a canvi d'esclaus, pells i armes procedents d'europa.L'or provinent de les paries , va començar a circular per Barcelona on només hi havia moneda de plata escasament.

Les millores van afavorir el comerç interior i la creació de mercats rurals i fires.L'activitat comercial que tenia lloc al centre de Barcelona va afavorir les relacions econòmiques amb altres parts de la Mediterrània, creixent la població.

5.1 EXPANSIÓ CAP A OCCITÀNIA

Aquesta expansió es va iniciar amb la compra de Ramon BerenguerI, dels comtats de Rasès i Carcassana (1069), continuant elsanys següents amb l'adquisició de drets sobre altres territoris a Occitània(Albi, Nimes)amb l'annexió d'alguns comtats per motius d'herència i amb el matrimoni de Ramon Berenguer III amb la Dolça de Provença (1112)

5.2 LA FI DE LES RELACIONS AMB OCCITÀNIA

A principis del segleIII el rei de França, volia recuperar el domini i va patrocinar una expedició militar contra els comptes d'Occitània.Els comtes que protegien els albigesos , un grup religiós , declarat caontrari a la Esglèsia Catòlica van ser el pretext.

PereI rei d'Aragóva ajudar als comtes, però va ser derrotat i mort pels francesos a la Batalla de Munet(1213)

JaumeI als pirineus només mantingué al Roselló, Montpeller(on va nèixer) i Cardalís.

Occitània llavors va quedar sota el control del rei de França , significant la fi de l'expansió del territori francès.Continuant cap al sud i la Mediterrània.