INTRODUCCIÓ

El terme hinduisme es una paraula que van utilitzar els colons anglesos per designar el món religiós de l'Índia. Els hindús més cultes prefereixen parlar de sanâtanadharma que es pot traduir més o menys com a ordre intern, El dahrma es el deure religiós i moral que ha de ser respectat per tothom; el comportament ètic dels individus que condiciona el seu naixement i es revela en les seves accions es el svadharma. L'hinduisme no dóna preferència la pensament i la llenguatge conceptual i discursiu, sinó que prioritza l'actitud del místic que contempla i admira.

ANÀLISIS DEL VÍDEO

El vídeo es titula “330 Milion Gods”, o sigui, “330 milions de déus”, i va ser produït per la BBC, dintre d'una col·lecció de vídeos referents a les diferents religions. A partir d'aquest vídeo hi ha unes preguntes que ens guien en la recerca per l'hinduisme i son les següents:

Aquest vídeo transcorre al llarg de diverses ciutats a la Índia: Benarès, Allahiabad, Binhar del Nord (a Bidvavampur)

Les figures de fang son símbols o indicadors que senyalen una altra realitat més fonda, més difícil d'explicar. Les figures poden acollir temporalment l'ànima d'un déu. Son com un dit que assenyala alguna cosa, que ens volen indicar el camí cap a Déu.

• Ganesa _____retira els obstacles

• Saraswati_______ Deessa de l'aprenentatge

• Brahma____”El creador”

• Axmi________ Esposa de Vixnú

• Vixnú________ “El conservador”

• Saushiva_____Destructor del món perquè se'n creï un de millor

• Brahman______”El Suprem”

• Kahli____Esposa de Shiva; utilitza el seu aspecte per espantar el mal

• Shiva______”El Destructor”

Què deu voler dir que , per exemple Saraswati sigui la deessa de l'aprenentatge?

Suposo que protegeix, ajuda i guia en la matèria en la qual es considera divinitat. En el cas de Saraswati, per exemple, que sigui la deessa de l'aprenentatge li comporta ajudar, protegir i guiar a tothom que a traves d'oracions o altres mètodes així li demana. El mitja de comunicació amb un Déu es la pregaria. Cada persona adora a un o més déus i aquests intenten complir i ajudar a qui creuen que ho necessita.

Què deu voler dir que a un déu li correspongui una “sakti” o una divinitat femenina que sigui l'expressió del seu poder?

Una “sakti” es la bipolaritat de la realitat. La totalitat en si mateixa comporta sempre la bipolaritat: no hi ha bé sense mal ni mal sense bé; com no hi ha mascle sense femella o femella sense mascle. Així doncs, i per el mateix principi, els deus necessiten una deessa que sigui la seva representació de la realitat . fig. 1

Bipolaritat de la realitat

En l'hinduisme no totes les divinitats tenen el mateix valor. El Brahman es el suprem, el fonament dels múltiples deus del politeisme hindú. Així, els homes que reten culte a un Déu concret, en el fons, s'estan comunicant amb Brahman.

Per sota de Brahman, podem trobar-hi la Trimurti o la Trinitat hindú, composta pel deu creador, Brahma; el deu conservador, Vixnú; i el deu destructor, Shiva. Aquesta última es presenta antropomòrficament amb un trident, dos o quatre braços i un toro com a vehicle. Vixnú, el protector de l'univers, es considerat l'encarnació de la bondat i la misericòrdia. Se l'acostuma a representar amb una maça que representa la intel·ligència, una cargola marina, que simbolitza els 5 elements, la flor de lotus, una espasa per tallar les lligadures de la ignorància i un disc solar o chakra. Les xacres son considerats punts energètics o centres d'energia.

Per sota d'aquests, llavors podem trobar la resta de déus que hi ha en la religió hindú.

Fig.2 Esquema que significa les diferents “classes” de divinitats

El Ganges es cregut com una deessa que renova la persona i li dóna energia. Es cregut que el reu té propietats curatives i purificadores. Al riu se l'adora com si fos un Déu: s'hi fan cants i concentracions. Una persona que cregui en la religió hindú com a mínim ha d'anar al Ganges una vegada en la seva vida perquè es tradició. Al migdia la gent s'hi va a banyar i a resar.

Cal destacar una frase que relaciona el riu amb la tradició hindú:

“Milions de persones i un sol Ganges sagrat; milions de Déus i un sol Déu Suprem”

Les castes son cadascun des estaments, generalment hereditaris, que formen la divisió jeràrquica de la societat índia. Dit d'una altra manera son la institucionalització de la divisió del treball. Hi son per convertir en fix el treball de la gent, aquest es el seu únic valor, no tenen valor, sols serveixen per dominar la societat.

Segons la tradició brahmànica hi ha quatre castes i son les següents.

Les castes no tenen valor religiós, tenen valor social, però s'utilitzen com a mètode d'exclusió, com si fossin una valència religiosa per fixar una realitat social que es injusta.

Segons la tradició Brahmànica, la vida d'un home de casta alta consta de quatre etapes. Son les següents.

Una cosa comuna en tots els hindús son els rituals religiosos que fan per tal d'acostar-se al Suprem: Brahman. Van al temple, tenen una capella.... Però el Saniasi el l'excepció de tota aquesta vida social: no va al temple, no té capella... se separa de al vida social per apropar-se a Brahman. Renuncia a tot el què té, la seva casa, la seva família, el seu nom i la seva casta, entre altres coses sols per convertir-se en Saniasi. Els monjos sols tenen una muda, una gerra d'aigua, un llit i llibres. Els monjos hindús volen recordar als altres que també es pot viure al nivell de les divinitats, en una altra realitat. La paraula “Saniasi” vol dir “el que renuncia”, i “Mahatma” vol significar “gran ànima” noms que en conjunt signifiquen els rituals que realitza un monjo, renuncia a tot per aconseguir tenir una gran ànima plena de pau per acostar-se a Brahman. Per resumi-ho en una frase, els monjos volen apropar-se a Déu apartant-se de la societat.

Crec que tots els personatges que han intervingut en el vídeo tenien en comú que tots tenien molt assumit el concepte de la seva religió i com s'han de comportar per seguir la seva religió d'una manera digna. Tots han intentat explicar la seva religió des d'un punt de vista interior i seguint les normes d'aquesta. A més no només parlaven sobre la seva religió sinó que també la vivien quotidianament i això fa que la puguin transmetre més clarament que si no la visquessin.

M'ha sobtat molt la jerarquització dels Déus: fan com diferents estaments/classes socials/castes de Déus. Crec que amb això reflecteixen en els déus la seva societat.

COMENTARI DELS TEXTOS DEL BHAGAVAD GÎTA

El Bahagavad Gîta és un dels textos sagrats de l'espiritualitat hinduista i de l'espiritualitat en general. Segons una gran majoria d'estudiosos, el Bahagavad Gîta va ser escrit més o menys cap a l'any 500 a.C.

Per poder estudiar aquests textos amb més profunditat, hem redactat uns textos a partir de l'explicació del Bhagavad Gîta sobre els següents temes:

1. A) Temps, matèria, Irreal

B) Etern, eternitat, esperit real

2. Reencarnació

3. A) Pluralitat, dispersió, “contrari”, plaer-dolor

B) Unitat, l'”u”, harmonia, pau

4. Ioga, veritat, camí ---------experiència

5. Meditació, concentració, silenci.

-----------------------------------------------------------------------------------

1. A) Temps, matèria, Irreal

B) Etern, eternitat, esperit real

“L'esperit no ha nascut i mai no morirà, es per sempre, més enllà del temps passat o del futur. No morirà quan mori el cos, sinó que quan això passi, l'esperit volarà cap a un nou cos. Tots nosaltres existim i morim però l'esperit, l'essència de nosaltres romandrà per sempre perquè ningú pot posar fi a l'esperit que es etern, Els cossos tenen una fi temporal, però l'esperit es immesurable i immortal. Per altra banda l'irreal mai no es perquè l'irreal es il·lusori i en canvi el real mai deixa de ser perquè el real es existent. Així doncs, l'etern d'un home es el seu esperit.

2. Reencarnació

Així com el cos es mortal, l'ànima roman per sempre. Així, quan el cos mor, l'ànima l'abandona i marxa a un nou cos. L'ànima es plena de desitjos egoistes i el cel en si també es un desig egoista. Els homes tenen pregàries per als plaers i els poders i sols esperen el reconeixement terrenal. Només aquell qui aconsegueixi desentendre's del reconeixement terrenal serà capaç d'obtenir una reencarnació a un nivell més alt.

3. A) Pluralitat, dispersió, “contrari”, plaer-dolor

B) Unitat, l'”u”, harmonia, pau

Tingues la teva ànima en pau. Tingues pau en el teu interior en el plaer i en el dolor, quan guanyis i quan perdis. En aquesta pau pura no hi ha pecat. Qui segueix el camí de la pau, té un sol pensament i aquest pensament és la fi de la seva determinació. Son infinits però els pensaments que allunyen a l'home d'aquest camí i per tant a l'home li falta determinació. Només els qui estimen el plaer i el poden sentir segueixen aquestes paraules: no tenir mai la determinació de ser l'U amb l'u.

4. Ioga, veritat, camí ---------experiència

Fes el camí cap a la determinació en la pau del Ioga, i allibera't de desitjos egoistes. El ioga es l'equanimitat de la ment, una pau que sempre es igual.. Son molts els camins que fan els homes per arribar a Déu, però tots ells arriben finalment a Ell: N'hi ha que utilitzen el seu silenci com a acció; els que utilitzen la saviesa, i que no tenen esperances inútils; aquell qui veu en Déu totes les accions que fa... Hi ha ioguis (gent que practica el Ioga) que ofereixen sacrificis als déus: N'hi ha que renuncien a la foscor; altres que sacrifiquen la seva vida; altres que s'ofereixen ells mateixos com a penitència; altres que practiquen l'abstinència; altres que practiquen el Pranayama, o ioga de la respiració... De moltes maneres fan ofrenes a Brahman i totes son correctes si es practiquen correctament i per pròpia voluntat i creença.

PREGUNTES - CONCEPTES

Finalment, en el coneixement de la tradició hindú, desprès d'haver treballat el vídeo i els textos del Bhagavad Gîta ja podem respondre les preguntes de conceptes. Son les següents:

La religió hindú es una religió politeista. En aquesta religió existeixen molts déus però dins de tot aquest grup de déus se'n destaquen per la seva importància.

BRAHMAN

TRIMURTI: BRAHMA, XIVA I VIXNÚ

330 MILIONS DE DÉUS ------ ENERGIES

Masculí Femení

Bipolaritat

Dins de la tradició brahmànica, podem distingir diferents nivells de déus: el Déu Suprem anomenat Brahman, es el Déu principal de l'hinduisme i al qui tothom vol arribar. Per sota de Brahman, hi trobem el Trimurti, que son Brahma, el Creador; Xiva, el Destructor; i Vixnú, el Conservador. Aquest Trimurti es troba inferior a Brahman però es superior a la resta dels Déus. Per sota hi trobem tots els 330 milions de Déus que adoren els hindús i que en el fons son el reflex de Brahman que es el principal Déu. Tots els déus son reflexos de Brahman.

Cada Déu té el seu equivalent en femení perquè junts, el femení i el masculí formen el tot d'un déu perquè tot té una bipolaritat. Aquesta bipolaritat de la realitat comporta que hi hagi un mascle i una femella, en aquest cas un déu i una deessa que junts son la representació de la bipolaritat i junts poden representar la realitat.

• i 3- Com es manifesta aquesta divinitat? Quina mena de relació manté amb l'home/dona i la història?

La divinitat des de sempre ha revelat el seu camí a traves del Ioga. Però els homes al llarg del temps han anat perdent aquest camí. La divinitat ha nascut moltes vegades i ha mort moltes vegades però ha tornat a néixer. A canvi d'altres ella recorda les seves v8des passades. Tot i que es etern, utilitza el seu poder sobrenatural per néixer.

Ell es relaciona amb els homes i dones, i baixa a la terra quan la virtut es dèbil i defalleix, o quan hi ha molta injustícia i ningú no ho evita.

A més, totes les divinitats es manifesten a partir de les imatges de fang i pedra. Per exemple en el cas de Saraswati, un estudiant l'invita a prendre possessió per un temps de la imatge. Doncs les estàtues també serveixen per a la manifestació des deus, perquè les estàtues son indicadors del comportament diví, son com joguines en una escola, que ensenyen el camí de la veritat divina i es donen pistes de com trobar el camí cap a Déu.

4- Quin es el camí de la persona per acostar-se a la divinitat?

Segons la tradició de l'hinduisme, el camí de la persona per a unir-se a la divinitat coincideixen amb les quatre etapes de la vida que marca la mateixa tradició:

1- 1a Etapa o Nascut de nou: Va des dels 7 fins més o menys els 13 anys. En aquesta etapa comença la iniciació al segon naixement. En nen comença a estar preparat per tenir responsabilitats i per tant s'ha de comportar de manera correcte. El nen ha de superar uns 2 mesos de preparació en el que li ensenyes les tasques que ha de complir com a bon hindú. Aquesta etapa té fi en el dia en que es celebra el seu naixement, que coincideix amb una època, un dia i una hora astral idònia, amb una gran festa.

2- El matrimoni. Com el seu nom indica aquesta etapa comença amb el matrimoni. Es deixa la casa i la família per casar-se. El noi es converteix en el nou cap de la seva família i com ha tal, s'ha de fer responsable d'aquesta, de que hi hagi prou menjar, de les granges i les terres, dels treballadors de les terres ... Els matrimonis son concertats, i per tant no es poden casar amb qui volen, sinó amb qui el pares creuen que en conjunt en poden treure més profit.

3- Etapa del retir. En aquesta etapa es passa gradualment a un segon pla. La persona es dedica més a qüestions religioses i espirituals i va deixant de banda les tasques més familiars i de responsabilitat.

4- 4a Edat. No tothom arriba a aquesta etapa de la vida. En ella es renuncia a tot: casa, terres, nom, família, casta... per fer-se Saniasi, o monjo, per tal d'aconseguir una pau mental més gran i per tant acostar-se més al Suprem: Brahman.

5- Senyala alguns elements comunitaris d'aquesta tradició religiosa

En la religió hindú, hi ha diversos elements comunitaris en tots els creients i practicants. Però dins d'aquests hi ha com a excepció els Saniasi, que deixen estar a part totes les tradicions socials de la cultura hindú per viure la religió a la seva manera.

Qualsevol persona que cregui en la religió hindú va al temple a prestar oracions al seu déu o deessa, a més tenen una capella familiar, creuen en les castes, el nom de la família... En canvi els Saniasi, no va al temple, ni té una capella... El Saniasi s'allunya de la vida típica de la societat hindú per acostar-se més a Déu, al Suprem, a Brahman.

Quan una persona decideix fer-se Saniasi perd el nom de la família, la casta, la classe social, la casa, en general perd tots els privilegis de la vida de la societat hindú i passa a viure d'una manera humil i en meditació per trobar-se en una altra realitat mes a prop de la realitat divina.

ð

L'Índia

L'Índia

L'Índia

L'Índia