• Llei de contractes de conreu

Aquesta llei no agrada als propietaris que la denuncien. Els drets del arrendataris: arrendaments de sis anys prorrogables, el propietari podia presindir quan volgues del arrendatari en cas de necesitar-la pel seus descendents. El pret d'adquisició de l'arrendatari consistia en comprar la terra al propietari abonant el preu de la terra, el cual tenia l'obligació de vendre-la. Els propietaris no estaven d'acord amb aquesta llei pq el incapacitava de disposar de la seva terra quan volguessin.

LA GUERRA CIVIL

• Causes de la guerra civil

El fracàs econòmic i politic de la revolució liberal a Espanya que deixa pendent la distribució de propietat de terres i la permanencia d'una economia agraria tecnologicament enderrerida. La conseqüència de tot això va ser una polaritzacio económica i social que ni la reforma agraria ni la legislacio social de la republica van poder solucionar. La restauració atura el proces de revolució liberal i genera una desconfiança que debilita el sistema parlamentari i la democracia.

La manca d'infrastuctures educatives i el predomini de l'esglesia expliquen el fort anticlericalisme de la major part del moviment obrer. La revolució soviética va influir en la radicalització d'un sector del moviment obrer.

L'exercit que durant el segle XIX es liberal i intervé per defensar el liberalisme es torna sota la influencia de la restauracio i la dictadura. Una actuació poc brillant en front dels nacionalismes, la reacció davant desl qual serà una de les causes mes importants de l'aixecament.

La crisi internacional, economica i social dels anys 30. a espanya els reformistes van ser atacats tant pels partidaris del feixisme com pels revolucionaris.

La voluntat dels generals, sobretot Mola i Franco, i l'aliança q van establir amb l'oligarquia agràia i financiera va ser el factor detonat de la guerra.

• De la insurreció militar a la guerra civil. Juliol 1936

L'inici de la guerra es un pronunciament militar, que tenia contactes amb la Renovació espanyola i la Falange. L'aixecament es preparava des d'abans de les eleccions, pero es va decidir el dia per aprofitar l'efecte de l'assessinat de Calvo Sotelo.

La rebel”lió va començar al Marroc el dia 17 de juliol de 1936 sota les ordres de Yagüe, Franco s'aixeca a Canaries i marxa cap al Marroc per encapçalar l'exercit. Goded s'aixeca a Mallorca i marxa cap a Barcelona, Mola a Pamplona, Cabanelles a Zaragoza, Queipo de Llano a Sevilla, la idea era un triomf ràpid pero va fracasar.

• La rebel·lió a Catalunya

El govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys d'ERC tenia les forces d'ordre públic, els partits sindicats obrers i la CNT que van oferir una efectiva resistencia als rebels.

• La reacció del govern de la República

Casares Quiroga va plegar la mateixa nit del 18 i va ser anomenat President del Govern José Giral, també d'IR amb el suport de tos els partits del Front Popular, el matí del 19 el govern va donar ordres de repartir armes als sindicats i partits de la coalició tant a Madrid com a les províncies.

• La consolidació del sdos bàndols

La zona republicana el juliol de 1936:

La zona mediterrània des de Catalunya fins a Málaga, també Castella la Nova, la major part d'andalusia, al nord tota la costa Cantábrica des d'Asturies, exepte Oviedo, fins el País Basc, exepte Àlaba. En general zones industrialitzades o d'agricultura d'explotació, les mes modernes.

La major part de la flota, pero sense els caps i una petita part de l'exercit de terra.

La zona rebel al juliol de 1936:

Galicia, Oviedo, Castella la Nova i Lleó, Àlaba i Navarra, Oest d'Aragó amb les principals ciutats, Cáceres i Andalucía sud occidental, les illes balears exepte Menorca, Canaries i els territoris del nord d'Africa. Zones agràries, tant de latifundi com de petite i mitjana propietat.

La major part de l'exercit de terra, la Legió i els soldats marroquíns allistats al exercit espanyol.

• La dispersió de poders: juliol-setembre de 1936

• Operacions militars: la lluita pels enllaços

Fer passar l'exercit del nord d'Àfrica era imprescindible, ho va fer el 6 d'agost amb l'ajut d'Alemanya i Italia. La zona rebel es trovaba així unificada.

• La zona republicana: guerra i revolució

La principal característica era l'absencia de poder fort de l'estat a pobles i cuitats que estaven en mans de comites locals formats per partits i sindicats que s'encarregaven de la defensa militar. Els comites volien dur a terme la revolucior social.

A catalunya es va formar el juliol de 1936 el comité central de milícies Antifeixistes amb una gran influencia de la CNT, constituïa un poder paral·lel a la Generalitat.

El proposit de les forces obreres dominants en aquell moment: socialistes i anarquistes era fer al mateix temps la revolució i la guerra, pretenien la col·lectivitat de les terres.

L'agost de 1936 la generalitat va crear el Consell d'Economia que va elaborar a l'Octubre el Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer d'Industries i Comerç. La llei disposava la col·lectvització de les empreses de mes de 100 treballadors i aquelles que ho volguessin.

• La zona rebel: guerra i contrarevolució

El 24 de juliol es va formar a Burgos una Junta de Defensa Nacional presidida pel general Cabanelles. L'exercit mitjançant la Junta es va convertir en la institució fonamental de la zona rebel.

A partir de 28 de juliol, la junta va decretar l'estat de guerra. Llei marcial: era una llei judicial militar.

L'esgèsia va cooperar de bona gana amb els rebels. La inspiració ideológica, l'època imperial d'espanya i oblida el liberalisme. Hi havia una obsessió per la “españolización”.

• Els reforçaments del poders institucional: tardor de 1936- primavera de 1937

Els rebels van tenir el suport d'Alemanya i Italia (tb Portugal) les potencies feixistes. Els republicans van tenir el suport de les Brigades Internacionals per lluitar contra el feixisme.

• Operacions militars: la Batalla de Madrid i el front del nord.

La possessió de Madrid era molt important pels rebels, la cual a finals d'Octubre van encarcelar Madrid per tres costats i al novembre el govern republicà va ser traslladat a Valencia i va deixar Madrid en mans d'una Junta de Defensa. Batalla de Jarama sense exit (febrer de 1937) i l'atac del nord, la Batalla de Guadalajara (març 1937). Pels rebels també rea molt important la conquesta del País Basc pq era una zona Católica q recolzava la republica.

• La difícil unitat de la zona republicana.

Setembre de 1936 es va donar entrada a la republica a totes les forces antifeixistes presidides pre Largo Caballero. També es va refer el govern de la generalitat amb consellers de tots els partits de Front Popular.

A Euskadi es va crear el govern de concentració, amb predomini del PNB, l'estatut d'autonomia va ser aprovat la P. Basc l'Ocutbre de 1936.

• Els fets de Maig de 1937

L'enfrontament entre els diferents grups q l'integraven (zona republica), basicament comunistes, socialistes, anarquistes I republicans burgesos.

A Bcn es van enfrontar la CNT i el POUM contra el PSUC i la generalitat i el govern de la republica. El POUM va ser acusat de estar dirigit per agents de Franco i va ser dissolt i els seus dirigents empresonats i jutjats.

Tots aquests fets van debilitar el govern de Largo Caballero que va plegar, i va ser substituit per Negrín del PSOE q estava recolzat per republicans burgesos, PSOE i PEC, pero va excloure la CNT. Va canviar el govern de la generalitat que va excloure els representant del POUM. Les forces politiques s'enfrontaven entre elles i degut a aixó es patien mancances d'armes i equipaments necesaris pero guanyar la guerra.

• La unificació política i militar a la zona rebel

Per evitar lluites internes es posa un unic comandament que va recaure en Franco el setembre de 1936. es va crear el tribunal de Jusiticia Militar.

Unificar les forces politiquees: Renovació espanyloa, Falange, Tradicionalistes i JONS en un unic partit, la CEDA o Renovació Espanyola es van dissoldre facil i el nou partit es va dir Falange espanyloa, Tradicionalista y de JONS.

• Els esforços per guanyar la guerra: primavera de 1937- primavera de 1938

• Les operacions militars

Els 31 de maig de 1937 havia començat l'ofensiva rebel contra la zona de nord, País Basc i Asturies, Bilbao va caure el juny, seguit dell Pais Basc.

Els republicans van intentar la Batalla de Brunete a prop de Madrid i la de Belchite, sobre el front d'Aragó el setembre. A l'agost Santander i a fi de setembre Asturies. La batalla d'Arago suposa un gran esforç republicà. L'abril de 1938 quan catalunya i valencia resten separades pel Delta de l'ebre, pels franquistes.

• La consolidació de l'estat a la zona republicana

Negrín tenia clar que guanyar la guerra tenia prioritat sobre fer la revolució social, que no seria posible si es perdès la guerra.

Abandó exterior de la republica: es van produir canvis de govern a Europa que va desfavorir a la republica.

Franco a la fi va formar el seu govern a causa de la mort del general Mola en accident aeri.

• L'any definitiu: març de 1938- marçde 1939.

El 21 de setembre Negrín havia decidit q es retiressin les Brigades internacional per tal de que també es retiressin les forces estrangeres que recolzaven els rebels, pero els Italians i Alemanys hi van seguir col·laborant.

La Batalla de l'Ebre va ser de desgast i el bàndol franquista va tenir al seu favor la superioritat en artilleria i aviació i la quantitat de soldats. El govern va abandonar Bcn i es va traslladar a Valencia i l'exercit franquista entrava en Bcn el 26 de gener de 1936. El 10 de febrer els granquistes ocupaven tota catalunya. A la republica sols li restava Valencia i la zona central.

El 28 de març l'exercit franquista entrava a Madrid i l'1 d'Abril ja havia ocupat tota Valencia.

La guerra va finalitzar l'1 d'Abril de 1939, la II Guerra Mundial va comença el setembre del mateix any i durant l'any següent França va ser ocupada pels Alemanys i Anglaterra bombardejada per l'aviació alemanya que havia provat les seves armes i tàctiques a Espanya