Orígen de la gimnàstica artística

L'origen de la gimnàstica artística se situa a la civilització grega. Un dels ideals grecs era aconseguir la perfecció i la bellesa del cos. Per això la gimnàstica estava basada en objectius físics, espirituals i morals que eren la base per a una educació encaminada, exclusivament, a la formació de la persona perfecta.

Amb el pas del temps, la gimnàstica va patir un gran menyspreu perquè la practicaven essencialment els esclaus, fins al punt que les persones que empraven el seu cos per realitzar acrobàcies eren acusades d'estar endimoniades.

Amb els romans i, posteriorment, a l'edat mitjana, aquests ideals de bellesa van canviar i l'exercici físic es destinà exclusivament a l'entrenament per la guerra.

Segles més tard, concretament al segle XIX, la gimnàstica va resorgir a Europa gràcies als esforços de l'alemany F. L. Jahn i el suec P. H. Ling.

Avui en dia la gimnàstica artística és una de les modalitats olímpiques més atractives. S'hi interrelacionen constantment el risc, l'equilibri i la bellesa estètica dels seus moviments; els exercicis són molt tècnics, molt difícils de realitzar i exigeixen al gimnasta una gran perfecció.

Modalitats

La gimnàstica artística és una especialitat esportiva que té diferents modalitats.

La categoria masculina inclou 6 proves i la femenina 4 proves.

Gimnàstica artística masculina

Les diferents proves són:

• Paral·leles: són dues barres de fusta cilíndriques de 3,5 m. de llarg, separades entre elles 42 cm. i situades habitualment a 1,6 m. del sòl. Malgrat la seva duresa, són molt flexibles. El gimnasta treballa per sobre i per sota de les barres, i també pot treballar solament en una. Amb aquest aparell es poden realitzar equilibris, vols, girs, tisores, etc. Un exercici de paral·leles consta de tres parts: l'entrada, els exercicis a l'aparell i la sortida.

• Barra fixa: és una barra que mesura 2,40 m. de llarg, és a 2,5 m. d'alçada i recolza sobre dos pals verticals i que està fixada amb quatre tensors. És d'acer però molt elàstica i flexible. Els moviments més importants que el gimnasta pot realitzar-hi són: els balanceigs, els molins amb una o dues mans, deixar-se anar d'una mà, etc. Abans d'iniciar l'exercici, per agafar-se a la barra, el gimnasta necessita l'ajut del seu entrenador.

• Terra o mans lliures: es realitzen dins d'una àrea assenyalada de 12 m. de banda, d'on els participants no poden sortir durant l'exercici i han d'utilitzar tota la superfície en diferents direccions. La durada de la'exercici oscil·la entre 50 i 70 segons. És una tarima folrada, per amortir les caigudes dels diferents exercicis.

• Caball amb arcs: medeix 1,63 m. de llarg, 35 cm. D'ample i és a 1,10 m. del sòl. De la part central del seu llom sobresurten dos arcs de fusta, separats entre elles de 41 a 44 cm. Tota la superfície del cavall és folrada de cuiro o d'un material similar. Durant l'exercici no es pot tocar l'aparell amb cap part del cos, excepte les mans, ni es pot realitzar cap aturada. S'hi realitzen moviments pendulars (passades laterals i tisores) i circulars (molins).

• Anelles: són dos cèrcols rígids de 18 cm. De diàmetre, separats entre elles 50 cm. I situats a 2,5 m. del terra. S'aguanten amb unes bandes de cuiro que alhora estan subjectes a uns cables que es fixen, al seu torn, a una estructura metàl·lica anomenada pòrtic. Per agafar-s'hi, el gimnasta necessita que l'ajudin. Quan es realitzen els diferents moviments les anelles no es poden moure; per tant, el gimnasta ha de tenir molta força i ha d'aguantar equilibris tan difícils com el famós "crist".

• Poltre: és de la mateixa llargada i característiques que el cavall amb arcs, però sense arcs; és a 1,35 m. sobre el sòl. Està encoixinat, folrat de cuiro i el suporten quatre potes. Per impulsar el salt, es col·loca al davant un trampolí (Un trampolí és una post flexible fixada per cada cap o només per un cap i emprada per a augmentar la impulsió del qui salta botant-hi al damunt. En gimnàstica, hom pot empra el trampolí rígid, d'una longitud d'1 m., una amplada de 60 cm. i una alçada de 10 cm. per la part anterior, o bé el trampolí elàstic, de 2 m. de longitud i amb una tolerancia de 5 cm., 60 cm. d'amplada i una alçada de 45 cm. per la part anterior). El salt es realitza sobre l'eix longitudinal de l'aparell. Les fases del salt són: correguda d'aproximació a l'aparell, impuls sobre el trampolí, vol fins a posar les mans sobre l'aparell, un segon vol, i la caiguda a terra amb els peus junts.

Gimnàstica artística femenina

Les diferents proves són:

• Paral·leles asimétriques: són dues barres de fusta cilíndriques de 3,5 cm. De diàmetre, separades entre elles 43 cm., i situen habitualment a diferets alçades del sòl (la inferior a 1,5 m. i la superior a 2,3 m.). Malgrat la seva gran duresa, són molt flexibles. Les gimnastes poden realitzar-hi voltes, girs, balanceigs, canvis de barra, etc.

• Barra d'equilibris: és una barra rígida de fusta, que té 5 m. de llarg i 10 cm. d'ample. És a 1,2 m. d'alçada i recolza sobre dos pals verticals que hi ha als extrems. La gimnasta ha de realitzar salts, girs, equilibris, etc., damunt la barra sense caure'n. Tot plegat exigeix una gran concentració i equilibri.

• Terra o mans lliures: es realitzen en les mateixes condicions que a la categoria masculina. Les diferències respecte a la modalitat masculina són: la durada de l'exercici, que eés entre un minut i minut i mig, i que els exercicis formen una composició coreogràfica amb música.

• Poltre: s'efectua sobre un aparell de característiques i mides iguals que l'emprat en gimnàstica masculina, únicament l'alçada és diferent (1,2 m.), i el fet que el salt es realitza sobre el seu eix transversal.

Elements acrobàtics.

La tombarella.És un gir del cos de 360º sobre el seu eix transversal. Es pot realitzar endavant o enrere, i sempre rodant sobre l'esquena.

La vertical. És un equilibri del cos en porició invertida; és a dir, amb les cames enlaire. Es pot realitzar sostenint-se sobre el cap i les mans o només sobre les mans.

La vertical-tombarella. És la suma dels dos elements anteriors. El gimnasta fa una vertical, s'aguanta en equilibri i, des d'aquesta posició, realitza una tombarella endavant (acotant el cap i rodant sobre l'esquena).

La vertical-pont. El gimnasta fa una vertical i deixa caure les cames en arc fins a tocar amb els peus a terra. En aquest moment té les mans i els peus a terra i el seu cos forma un pont.

Si des d'aquesta posició vol tornar a l'anterior, traslada el pes dels peus a les mans, i remunta la posició.

La roda lateral. És un gir de 360º al voltant de l'eix àntero-posterior del cos; es tracta de rodar lateralment recolzant les mans i després un peu seguit de l'altre.

El capgirell. És un gir de 360º al voltant de l'eix transversal del cos, amb un lleuger recolzament de mans i amb fase de vol.

La rodada. El gimnasta realitza una roda lateral, però en passar per la vertical ajunta les cames, fa un gir de 90º i acaba amb les cames juntes en una posició oposada a la inicial.

El flic-flac. Consisteix a fer un salt enrere, passar per un recolzament invertit i prendre impuls per acabar en la posició dempeus.

El mortal. Es tracta d'executar una tombarella a l'aire, és a dir, amb fase de vol i sense recolzar les mans a terra.

Normes bàsiques.

En una competició esportiva tots els jutges segueixen unes normes dissenyades per la Federació Internacional de Gimnàstica, que componen el codi de puntuació.

El jutge àrbitre i sis jutges auxiliars puntuen els exercicis en cada aparell; la puntuació major i la menor s'eliminen, i amb les altres quatre es fa una mitjana d'on surt la puntuació final.

A cada competició els gimnastes han de realitzar exercicis lliures i exercicis obligatoris.

Els exercicis es classifiquen segon el grau de dificultat. N'hi ha quatre grups:A) per a elements fàcils, B) per a elements de dificultat mitjana, C) per a elements d'alta dificultat, i D) per als elements de dificultat superior o màxima.

A lhora de puntuar també es tenen en compte altres aspectes, com l'originalitat, les combinacions o coreografies, la vistositat, etc.

Es penalitzen les errades respecte a la col·locació del cos i les errades en la tècnica. També baixa la puntuació si els gimnastes cauen dels aparells, però els és permès tornar-hi a pujar i continuar l'exercici.