PRIMERA GENERACIÓ:

Els ordinadors de la primera generació són els construïts aproximadament entre el 1945 i el 1955. El component que va caracteritzar aquests ordinadors va ser la vàlvula de buit.

El 1943, Jhon Mauchly i Jhon Presper Eckert van iniciar els treballs de construcció de l´ENIAC (Electronic Numerical INTEGRATOR and CALCULATOR), el primer ordinador electrònic de la història. El 15 de febrer del 1946 es va celebrar a la Moore School of Electrical Engineering de la Universitat de Pennsilvània la cerimònia d`inaguració, a càrrec del general Gladeon M. Barnes, cap de l`Oficina d`Investigació i Desenvolupament del commandament d`Artilleria dels Estats Units. L`ENIAC era un prototipus amb finalitats científiques, militars i estratègiques. El 9 de novembre del 1946 el laboratori d`Aberdeen de l`exercit dels Estats Units es va fer càrrec de l`ENIAC i va haver de construí un edifíci per instalar-lo.

Pesava 30 tones, tenia una longitud de 30 metres, una altura de tres metres i una profunditat d`un metre. Utilitzava 18.000 vàlvules de buit (més eficaces que els relès que s`havien fet servir fins aquell moment) connectades a un circuit compost per 6.000 interruptors i 10.000 condensadors. Un cop es posava en funcionament consumia 140 kw. El seu cost aproximat va ser de 10 milions de dólars. Avui dia una calculadora petita de butxaca és més potent que l`ENIAC. Va funcionar fins a les 23.45hores del dia 2 d`octubre del 1955. A partir d`aquest moment es va procedir a desmontar-lo. Una part d`aquesta màquina es conserva actualment en un dels museus cientìfics més importants del món, la Simthsonian Institution, a Washington.

La programació a l`ENIAC no era una feina fàcil, ja que exixia fer una gran nombre de conexions i manipular molts interruptors. Aquestes dificultats de connexió van portar als creadors de l´ENIAC, un cop es va acabar de construir aquest (1946), a dissenyar l`EDVAC, un ordinador que funcionava seguint els principis del científic Johannes von Neumann (1903-1957), que el 1845 va concebre la idea d`un computador amb programes memoritzat, en el cual l`entrada i sortida de dades es fa amb unes fitxes perforades i el programa s`emmagatzema a la memòria juntament amb les dades.

D`aquesta manera s`estalvien el temps i els esforços necesaris per connectar les clavilles externes. Tots els ordinadors, a partir d`aquell moment, han funcionat d`acord amb els principis de Von Neumann.

Els autors de l`ENIAC van crear l´empresa que el 1951 va iniciar la producció en sèrie del primer ordinador amb un plantejament comercial i destinat a grans institucions, l`UNIVAC.

Al cap de 10 anys del naixement de l`ENIAC, les investigacions que es van fer en el camp de l`electrònica van promoure l`aparició del transistor (Premi Nobel de Física el 1956).

SEGONA GENERACIÓ:

El transistor, un dispositiu electrónic que pot actuar com a interruptor, substitueix la vàlvula de buit i és el component que marca la segona generació d`ordinadors (1955-1965). Els primers ordinadors construits amb transistors són de l`any 1958. El transistor és un bloc de silici (material semiconductor, molt abundant a la naturalesa) fàcil de construir, petit, que consumeix menys energia que la vàlvula de buit i es que és menys fràgil. Aquestes característiques permeten construir un nombre més alt d`ordinadors en sèrie, més potents, més petits i conseqüentment, més econòmics, que es comercialitzen a les grans institucions, empreses i universitats.

TERCERA GENERACIÓ:

Les investigacions en el camp de l`electrónica continuaren abançant: l´aparició del circuit integrat marcarà el pas de la segona a la tercera generació d`ordinadors (1965-1970). El circuit integrat permet col.locar sobre una pastilla de silici tots els components i les conexions necessàries per fer un circuit, en lloc de fabricar transistors aïllats i després conectar-los, així s`augmenta la velocitat de procés ja que unes mides més petites impliquen una reduccio del temps necessari per obrir i tancar els circuits i també es redueixen els costos i s`inicia la fabricació de miniordinadors que emmagatzemaran la informació en discos magnètics que substituïran les cintes magnètiques que es feien servir a la segona generació per emmagatzemar les dades.

QUARTA GENERACIÓ:

El 1971 Intel, una societat Americana de microelectrònica, va donar a conèixer un microcircuit que podia ser programat com un ordinador: el microprocessador, component que caracteritza tots el ordinadors de la quarta generació i responsable de la revolució i especialització que han tingut lloc a partir del 1975 al camp de la informàtica. Apareix l`ordinador personal o micro ordinador, destinat a l`ús individual.

Fer previcions sobre els ordinadors del futur comporta un cert grau de dificultat i risc. El pas d`una generació d´ordinadors a una altra s`ha carecteritzat històricament per l`augment de la velocitat, la potència i les prestacions, al mateix temps que per l`anunci de repetides disminucions dels perus i les mides i per un progressiu acostament a l`usuari menys experimentat. S`està investigant amb prototipus d`ordinadors intel.ligents, capaços de establir una comunicació amb l`usuari en un llenguatge natural, amb la qual cosa se simplificaria la relació home-màquina. Cada vegada seran més petits els esforços que s`hauran de fer per entendre les “màquines”, ja que seran elles les que faran aquest esforç.