GALATEA

1 Batxillerat C

Crítica de l'obra

Galatea és una història de supervivència d'una dona forta a qui la vida no li ha donat gaires coses. Galatea és una domadora de foques que treballa en un circ. Les foques són la seva vida. El circ on treballa Galatea deapareix tras la guerra i llavors decideix anar-se'n amb un pallasso del circ, en Jeremies.

Degut a que no té diners, galatea haurà de vendre les seves foques a Samsó, que és un carnisser que com a conseqüència de la guerra s'aprofita de la ocasió i es fa ric venent els productes que no es troben al mercat a un preu molt més alt del normal.

a parella formada per Galatea, la domadora de foques i Jeremies, el pallasso, vénen d'un món ple d'ilusió un tant irreal, i s'hauran d'enfrontar a tot un món diferent. Viatjaran per una Europa plena de dolor després de passar una guerra on viuran la experiència de relacionar-se amb el món dels negocis on la doble moral i la falta d'escrúpuls seran habituals. Encara que entre els dos no hi ha cap relació sentimental, si que s'estableix una especial relació; Jeremies es converteix una mica en la veu de la conciència de Galatea, fent-li v eure la veritat de les coses.

Un altre personatge principal de la obra és la del carnisser Samsó, que hem citat abans, quan explicavem que li va comprar les foques, aprofitant-se de la situació en que es trobava Galatea. La veritat és que el que volia era humiliar-la, pretenent comprar-li el seu amor. Galatea el rebutja, però Samsó no es conforma facilment i quan pretent fer-li un petó a la força, Jeremies treu un ganivet i li clava al pit i el mata.

Per la vida de Galatea també passa Aquil·les, un aventurer, buscavides, que es fa l'encantador y fa allò que vol. Parla pels descosits i ho aconsegueix tot. Els acompanyarà durant el viatge per Europa.

Galatea va tenir una filla, la Eugènia, que es va casar a mb un home ric i es va convertir en una petita burgesa. Té una relació difícil amb la seva mare. El que fa la Eugènia és una mena de venjança. Galatea sempre la domina. Són dos pols oposats.

En realitat la obra Galatea és un contrast entre dos mons oposats: el dels artistes ingenus, idealistes, plens d'il.lusions i somnis i el desl negocis, els triomfs i el poder que dominen per sobre dels sentiments.

Josep M. de Sagarra

Josep M. de Sagarra va néixer el 5 de març de 1894. Amb els anys, havia de viure precisament la liquidació de tot allò que serví de marc als anys de la seva infantesa i que, en créixer, li permeté d'imaginar, amb un suport material fet de personatges més o menys estrafolaris, més o menys històrics, i de les parets que, durant tres-cents anys, s'havien anat afegint al casalot del carrer de Mercaders, un passat mític integrat per episodis de la vida quotidiana d'una família de senyors rurals traslladats a Barcelona. Un cop acabat el batxillerat, que va fer amb els Jesuïtes, Sagarra inicià la carrera de dret amb el propòsit vague d'exercir la diplomàcia i tenir temps per escriure, I fou a la facultat que va començar a formar part d'un cerle que l'havia d'aproximar a les grans figures del moment cultural i literari que es vivia a conmençaments dels anys deu: amic de Carles Ribaa, Lluís Valeri, Eduald Duran Reynals i de gent més gran (lópez-Picó, Carner... ), Sagarra començà a encarrilar una vocació literària que s'havia manifestat ja a l'adolescència. L'any 1913 aconseguí el primer èxit als Jocs Florals de Barcelona (l'Englantina) i el 1931 el mestratge en Gai Suver. El seu Primer llibre de poemes aparegué el 1914, al qual han succeït altres onze entre reculls i poemes importants com El mal caçador (1916), El comte Arnau (1928), el Poema de Nadal ( 1931), i El Poema de Montserrat (1956). Ignasi Iglésies encoratjà Sagarra a escriure per al teatre; l'any 1918 assenyala ,la seva primera estrena, Rondalla d'esparvers, i d'ençà d'aquella data es pot dir que el nom de Sagarra ha figurat en els cartells de totes les temporades de teatre català. Algunes de les seves obres meresqueren l'honor de la traducció i atorgaren el seu autor una franca popularitat. Sagarra morí a Barcelona el 27 de setembre de 1961. La fortuna de Sílvia i Galatea són dues obres en prosa de la darrera etapa de Sagarra, i es consideren de les més reeixides de tota la seva producció.

Simbologia dels personatges Principals

Galatea- Nereida llegendària de Sicília. Estimada per Poliferm, no li correspongué perqueè estava enamorada del bell Acís.

Aquil·les- Fill de Nereida i de Peleu, rei de Ftiòtida, a la regió de Tessàlia. És el més bell, fort i valent dels guerrers que lluiten a Troia. El seu caràcter és violent i molt impulsiu, però amb un alt sentit de l'honor. Quan els seus enemics el veuen, queden aterrits. Tanmateix, és un jove sensible i noble, que estima els seus amics i companys.

Jeremies- (segle VIII a C) Profeta major. D'una família sacerdotal resident prop de Jerusalem, encara jove se sentií cridat al ministeri profètic, l'any 13 del regnat de Josies (627 a C), la seva activitat profètica durà fins després de la destrucció de Jerusalem (586 a C). Sovint malvist, perseguit i amenaçat de mort, fou obligat finalment a emigrar a Egipte, on degué morir.

Samsó- Darrer dels set jutges d'Israel, heroi nacional de la lluita contra els filisteus. Consagrat naxireu, la seva fama va lligada als nombrosos episodis de la seva guerrilla personal i de la seva força. Després d'haver confiat el secret de la seva força a Dalila, fou empresonat i durant una festa enderrocà el temple de Dagon, on perdé la vida juntament amb la de milers dels seus enemics. Molts exegetes veuen en aquests cicle d'episodis una rèplica del mite d'Hercules o de Gilgames o, si més no, una amplificació popular d'algunes proeses extraordinàries.

Diògenes- Filòsof grec. Fou deixeble d'Antístenes, i hom el pot considerar com a màxim exponent de l'escola cínica. En són conegudes anècdotes molt diverses que posen en relleu el seu anticonvencionalisme social i àdhuc la seva extravagància.

Ganimedes- Jove heroi troià, fill del rei Troos d'Ílion, que per la seva bellesa fou elegit pels déus com a coper de Zeus, el qual donà a canvi al seu pare dos cavalls i una vinya daurada i li assegurà que el seu fill havia obtingut la inmortalitat. Algunes versions indiquen que enamorat Zeus del minyó, l'aconseguí disfressat d'àguila, tema que ha estat motiu de moltes representacions artístiques.

Bibliografia

• Enciclopèdia Catalana

• Mitologia Grega , John Pinsent -Edicions la Magrana

• Déus i Herois de la mitologia grecoromana, Anna Pérez i Mir/ Pere Ignasi Rojas. Enciclopèdia catalana.

• Mitos Griegos, Lucilla Burn- ediciones Akal.