Índex:

Introducció.............................................................................................................................2

Història del futbol.................................................................................................................3

Reglament..............................................................................................................................3

Evolució del reglament.........................................................................................................4

Tàctiques................................................................................................................................5

Tècniques...............................................................................................................................5

Tipus d'entrenament.............................................................................................................6

Lesions principals en futbol..................................................................................................6

Futbol 7..................................................................................................................................7

Fifa..........................................................................................................................................7

Conclusions............................................................................................................................8

Bibliografia............................................................................................................................9

Introducció:

Vaig triar aquest tema del futbol perquè es un esport que m'agrada i vaig trobar que així no m'avorriria fent el treball, ni seria un pal fer-lo.

He après sobretot les regles del futbol, i les que ja sabia, he après el perquè son així, i les he entès una mica millor.

També he sabut que era el futbol 7 que no sabia gaire el que era.

El futbol en els seus inicis va ser una simple confrontació entre dos equips amb la mateixa quantitat de participants que intentaven marcar gol. No hi havia regles de joc, només una, que el guanyador era el que marcava més gols.

Els antecedents més remots del futbol es troben en jocs similars, a l'Amèrica precolombina, a la Xina i en competicions de l'edat mitjana a Europa, per exemple el “calcio fiorentino” d'Itàlia; consistia en una lluita agressiva per la possessió de la pilota, sense regles.

L'origen més pròxim del futbol es troba en alguns pobles d'Anglaterra on feien una confrontació pacífica per la possessió d'una pilota que rodava pels carrers, l'anomenaven “joc de turba” o “de multitud” i es practicava a l'edat medieval. Però originava una sèrie d'incidents que van dur el govern de Londres a considerar-ne la prohibició. La pràctica d'aquest esport es va traslladar a les escoles, que va començar a identificar-se amb el futbol actual. Feien partits, sens organització ni tàctiques i cada col·legi amb regles diferents. El desenvolupament del joc consistia en arribar fins a la meta de l'adversari de qualsevol forma. Durant cent anys va anar evolucionant fins arribar a on es ara.

A la taverna londinenca Freemanson's Tavern van quedar unificats, el 23 d'octubre de 1683, tots els reglaments que hi havia sobre el futbol. I el mateix dia es va fundar la Football Association. Aquest reglament ha canviat amb el temps.

Regla I: Les mides reglamentàries del camp de joc són 90 o 120 m de llarg per 60 a 90 metres d'ample. Té dues porteries de fusta que estan centrades als extrems curts del rectangle; Les porteries estan envoltades per dues àrees: la de meta o petita, a 5,50 m dels dos costats de la porteria; l'àrea de penal o gran està marcada a 16,50 m de cadascun dels pals i de la porteria.

Regla II: La pilota ha de ser rodona, amb una circumferència d'entre 68 i 70 cm i ha de pesar entre 410 i 450 grams.

Regla III: Els equips es componen d'un màxim d'11 jugadors cada un o de 7 com a mínim, i només un farà de porter.

Regla IV: Cada equip identificarà els jugadors amb la mateixa roba. L'únic jugador que pot anar vestit diferent es el porter, per poder ser distingit de la resta de jugadors.

Regla V: Estableix els poders que té l'àrbitre que dirigeix el joc.

Regla VI: Disposa les normes que cal que segueixin els jutges de línia o assistents de l'àrbitre.

Regla VII: Cada partit dura 90 minuts, jugats en dues parts iguals de 45 min i amb un descans entremig de 15 minuts com a molt.

Regla VIII: El joc s'inicia des del punt que assenyala el centre del camp. Després d'un gol i al començament de la segona part, el joc es reprèn des d'aquest mateix punt.

Regla IX: Es considera que la pilota no està en joc quan supera els límits del camp i quan l'àrbitre deté el joc.

Regla X: Es marca gol quan la pilota sobre passa completament la línia de meta després d'haver estat llançada amb qualsevol part del cos que estigui considerada en el reglament.

Regla XI: Un jugador està en disposició de fora de joc quan es troba més a prop de la línia de meta contrària a la pilota, excepte si està en camp propi o quan entre aquest i la línia de meta contrària hi ha, com a mínim dos rivals.

Regla XII: Es consideren infraccions: fer la traveta a un contrari, carregar-lo, saltar per sobre seu, escopir-li, subjectar-lo o tocar la pilota intencionadament amb les mans. Depenent de la gravetat de la infracció, l'àrbitre ensenyarà al jugador la targeta groga per amonestar-lo o la targeta vermella per expulsar-lo del partit. El jugador que rep dues targetes grogues en el mateix partit es expulsat (dues grogues = una vermella).

Regla XII: D'acord amb el tipus de falta comesa, es pot penalitzar amb un tir lliure o amb un tir lliure indirecte. Perquè un jugador pugui executar qualsevol d'aquests dos llançaments, l'adversari més pròxim s'ha de col·locar a 9,15 m de la posició de la pilota.

Regla XIV: Les faltes que es cometen dins de l'àrea són castigades amb un tir lliure sense barrera (penal) i es xuten des d'un punt situat a 11 m de la porteria, en posició centrada. La resta de jugadors ha d'estar-se fora de l'àrea de penal i a una distància de 9,15 m de la pilota.

Regla XV: Quan la pilota traspassa en la totalitat la línia de banda, es posa en joc un altre cop amb un servei de banda, des del punt on va sortir la pilota, per un jugador de l'equip contrari al qual va tocar la pilota en darrer terme. El jugador executa aquest servei amb els dos peus fora del camp i llançant la pilota per sobre del seu cap.

Regla XVI: Quan la pilota surt del camp per la línia de meta llançada per un adversari, es posa en joc un altre cop amb el servei de meta, que impulsa amb el peu un defensor des de qualsevol punt de l'àrea de meta o petita.

Regla XVII: Quan la pilota surt del camp per la línia de meta impulsada per un jugador del mateix equip al qual pertany aquesta porteria, la pilota es posa en joc amb un tir des de l'àrea de còrner. Es llança des de l'interior del quart del cercle que correspongui a la cantonada del camp més pròxima al lloc per on ha sortit.

Les accions tàctiques poden ser individuals o col·lectives i són les que permeten aconseguir avantatges sobre l'adversari. L'ordre tàctic inicial d'un equip es diu sistema de joc i el seu objectiu principal és la distribució racional i equilibrada dels jugadors en el camp, situant-los en línies més endarrerides o més avançades respecte de la seva pròpia porteria. La distribució pot variar segons la dinàmica del joc. Els jugadors estan sempre en constant moviment.

Ordre tàctic: es busca mantenir les mateixes posicions des del principi fins al final del partit.

La cobertura: El jugador ha d'auxiliar un company superat per l'adversari.

La pressió: Atabalar l'adversari que té la possessió de la pilota perquè no pugui actuar i cometi un error.

La permuta: Es produeix quan un jugador és superat per un contrari i el cobreix un company. Aleshores el jugador que ha rebut l'ajuda ocupa el lloc que ha deixat lliure l'altre.

El marcatge: És l'acció de cobrir un adversari que té la pilota. Un jugador pot vigilar una àrea concreta del camp i marcar el contrari que entra a la zona que se li ha indicat de controlar; també pot perseguir de forma individual per tot el camp un adversari determinat.

El desmarcatge: És quan el jugador eludeix la vigilància de l'adversari.

El replegament: És una retirada ordenada per defensar des de posicions mes endarrerides.

Els espais lliures: El jugador surt de la posició i deixa una zona lliure d'adversaris perquè l'ocupi un altre jugador de l'equip.

Les parets: És quan es torna una passada a un company al primer toc.

Els desdoblaments: El jugador passa a tapar una àrea en defensa que un altre company ha deixat lliure per agafar posicions momentànies d'atac.

Els canvis d'orientació: És quan el jugador envia la pilota d'una banda a una altra del camp, canvia la zona d'atac i busca una densitat menor de jugadors per poder progressar ofensivament.

Els canvis de ritme: És alterar la velocitat del joc portant la pilota o fent passades a més velocitat.

Les possibilitats tècniques per desenvolupar el joc del futbol tenen en compte les accions individuals i les col·lectives. En les individuals cada jugador és l'encarregat d'executar-les. Podem destacar:

La conducció: El jugador porta la pilota per terra o per l'aire.

El control: El jugador rep la pilota i se la fa seva detenint-la, amortint-la o orientant-la amb un xut per iniciar la jugada posterior.

Xut amb el peu: Amb l'empenya (tirs amb potència); amb l'empenya exterior i l'empenya interior (tirs amb efecte); amb l'interior del peu (tir de baixa potència i molta precisió) la puntera, el taló i la punta del peu, només es fan servir quan no es pot fer servir res mes.

El cop de cap: Possibilita accions com ara la rematada a porteria, la desviació, la passada i el rebuig, entre d'altres. El cop s'efectua normalment amb el front, però a vegades també amb els parietals i l'occipital, depenent de la part amb la que es faci, la potència i la direcció de la pilota variaran.

L'entrada: És una acció de defensa que es produeix quan el jugador va a buscar la pilota que està en possessió del contrari.

El regateig “dibling”: És el moviment que fa el jugador que condueix la pilota per superar un rival.

La finta: És quan el jugador fa qualsevol moviment amb una part del cos per confondre l'adversari. Es pot utilitzar abans de fer un regateig i també com a acció defensiva per tal que el rival perdi la pilota.

En la tècnica col·lectiva cal la intervenció de com a mínim dos jugadors per portar-la a terme. Entre aquestes accions hi ha la passada, que permet la relació entre dos companys d'equip. També amb la passada s'encadena el joc i es poden combinar les diferents accions tàctiques i tècniques.

Les tècniques que executa el porter són singulars, perquè és l'únic jugador que pot fer servir les mans, dins de la seva pròpia àrea, sense que se'l penalitzi. Les que mes fa servir un porter es blocatge (agafar la pilota amb les mans) i el rebuig de les pilotes amb els punys o les mans.

El rendiment d'un jugador sobre el terreny de joc respon a una sèrie de factors, d'entre els quals mantenir l'estat físic. Per aconseguir-ho, necessita un bon entrenament bàsic de la resistència aeròbica. Ha de suportar de 8 a 10 km aprox. Que correrà en un partit. El ritme del partit, obliga a distribuir l'esforç entre les corregudes d'alta densitat i les de baixa intensitat o els esprints curts que obliguen al jugador a fer un esforç explosiu. A tot això, cal afegir-hi les recuperacions quan s'interromp el partit o es redueix el ritme de joc. Per tant, l'entrenament físic ha de ser integral.

El fet d'entrenar la força facilita el contacte físic que plantegen el joc, els xuts, les rematades de cap, els salts i la resta d'accions tècniques que requereixen força. Una altra capacitat que s'ha de treballar és la flexibilitat, ja que la major part de les accions que duen a terme els jugadors són molt actives, i a vegades requereixen un gran moviment articular. Així mateix, cal treballar la velocitat per als desplaçaments, a més de la velocitat gestual i de reacció, per poder sorprendre els adversaris i assolir més rapidesa en els moviments tàctics i tècnics.

L'entrenament físic també pot anar interrelacionat amb la preparació tàctica i tècnica. Es treballa en progressió amb cadascun dels moviments tècnics del joc (dels més simples als més complicats i lentament al principi, per repetir-los amb velocitat). Es reiteren fins a mecanitzar-los. Per part seva, l'entrenament tàctic també s'ha de dur a terme en progressió i reiteradament, a fi de poder descobrir eles secrets de l'acció en el camp i la connexió amb els altres jugadors de l'equip en diferents accions de joc.

Els canvis de direcció, el contacte físic, les accions tècniques mal realitzades, i fins i tot les males condicions del terreny de joc. Són les causes d'una sèrie de lesions molt freqüents i típiques del futbol que afecten els membres del cos: esquinç de turmell, trencaments fibril·lars, fractura de tíbia, trencament o lesions de menisc, tendinitis, sobrecàrregues musculars, osteopatia de pubis, luxacions d'espatlla, fractures per estrès i esquinç i/o trencament del lligament extern o del creuat anterior del genoll.

La gran extensió dels terrenys de futbol fa que l'ensenyament de l'esport resulti una experiència frustrant per als nens de fins a dotze anys aproximadament. Encara no tenen desenvolupades les capacitats per cobrir aquests espais.

És aconsellable l'aprenentatge en un camp reduït, amb només set jugadors en comptes d'onze i amb una pilota mes petita. Així guanyen confiança. En els desplaçaments reben més suport dels companys, i també les accions tècniques tenen més relació amb la velocitat i la força de què disposen per executar aquestes accions.

Organisme fundat a París el 1904 en el qual s'integren totes les federacions nacionals de futbol, i que té com a finalitat la difusió i la reglamentació d'aquest esport. La primera seu de l'organització fou a Amsterdam, però a partir del 1932 és a Zuric. En el seu si hi ha les sis associacions continentals que controlen més directament el futbol de les respectives àrees: confederació Sud-americana de Futbol (CONMEBOL) fundada el 1916 i que té 10 països afiliats, Unió Europea de Futbol Associació (UEFA) fundada el 1954 amb 34 afiliats, Confederació Asiàtica de Futbol (CAF) fundada el 1956 amb 37 afiliats, Confederació Africana de Futbol (AF) fundada el 1956 amb 37 afiliats. Confederació Nord-Centre-americana i del Carib de Futbol (CONCACAF) fundada el 1961 amb 22 països afiliats, i la Confederació de Futbol d'Oceania (CFO) fundada el 1968 i amb 6 estats afiliats. En total controlen uns 305 000 clubs, 700 000 equips i uns 25 milions de jugadors. Organitza directament la copa del món des del 1930, el campionat del món juvenil des del 1977, cursos d'entrenadors, administradors, àrbitres, dirigents i jugadors. La major part de la seva tasca es fa a través de comissions, sota el control del comitè executiu que en coordina la tasca.

Conclusions:

Les conclusions que he tret de fer aquest treball és que has de tenir sabudes les normes per jugar a futbol, i que per jugar-hi bé has d'entrenar bastant per poder suportar el partit.

També que hi ha moltes tàctiques i tècniques i per jugar bé s'han de dominar si mes no algunes.

Les lesions que pot causar practicar l'esport, com va començar el futbol, els jocs que es feien abans semblants al futbol, i que és la Fifa.

Bibliografia:

Nova enciclopèdia de l'estudiant; volum 10: el cos humà i la salud; ed Carrogio.

Enciclopèdia Catalana.