FRAY BARTOLOMÉ DE LAS CASAS I ELS DRETS DELS INDIS

La terra americana era tranquil·la i afable virginidada, la seva riquesa i la seva pacífica abundància de béns determina la idea del
"bon salvatge”.

Els indis tenien una pacífica organització política i una peculiaritat als territoris.

Tota aquesta gent eren simples, sense maldats, molt obedients i molt fidels als seus senyors naturals i als cristians a qui serveixen; més humils, més pacients i més pacífics i quiets.

Eren terres felices i riques, i gents humils, pacients i fàcils a subjectar-les. Els nadius tenien meravelloses construccions.

De la gran terra ferma és cert que els nostres espanyols per les seves crueltats i nefastes obres han despoblat i assolat, i que estan avui desertes, estant plenes d'homes racionals, més de deu regnes majors que tota Espanya.

La causa per que han mort i destruït tantes i tan infinit nombre d'ànimes els cristians ha estat solament per tenir per la seva fi última l'or i omplir-se de riqueses en molt breus dies i pujar a estats molt alts i sense proporció de les seves persones; convé a saber, per la insaciable cobdícia i ambició que han tingut, que ha estat major que en el món ser va poder, per ser aquelles terres tan felices i tan riques, i les gents tan humils, tan pacients i tan fàcils a subjectar-les; a les quals no han tingut més respecte ni d'elles han fet més compte ni estima, no dic que de bèsties (perquè plogueren a Déu que com a bèsties les haguessin tractat i distingit), però com i menys que fem de les places. I així han guarit de les seves vides i dels seus ànimes, i per això tots els nombres i contes aquests han mort sense fe, sense sagraments. I aquesta és una molt notòria i esbrinada veritat, que tots, encara que siguin els tirans i matadors, la saben i la confessen: que mai els indis de totes les Índies van fer malament algun a cristians, abans els van tenir per vinguts del cel, fins que, primer, moltes vegades van haver rebut ells o els seus veïns molts mals, robatoris, morts, violències i vexacions d'ells mateixos.

Obstaculitzen i els pobles, ni deixaven nens i vells, ni dones prenyades ni parides que feien trossos.

Feien apostes sobre qui d'una ganivetada obria l'home per mitjà, o li tallava el cap d'un piquet o li descobria les entranyes. Prenien les criatures dels pits de les mares, per les cames, i donaven de cap amb elles en les penyes. Uns altres, lligaven o embullaven tot el cos de paga asseca donant-los foc, així els cremaven. Comunament mataven als senyors i nobles amb terribles tortures.

Així recomanava el Bisbe de Chiapas als dominics que arribaven a la seva diòcesi abans de desembarcar en Campeche:

"En cierto sentido este doliente, la república indiana, es herida y maltratada por el demonio con la idolatría de los naturales y la codicia y tiranía de los españoles. Vuestras Paternidades son sus médicos y vienen a curarla: el aceite, la blandura, el amor, la compasión las lágrimas y quebrantamientos de corazón ténganlo para los naturales, para estos miserables indios, escandalizados sujetos y cautivos con injusticia. El rigor, el escocimiento, la entereza y constancia cristiana guárdenla para los españoles para hacerles restituir lo mal llevado, para que cesen en no hacer mal y procuren obrar bien; y de esta suerte serán médicos y prójimos de esta república que se compone de estos dos géneros de gente, procurando por diferentes modos la salvación de los unos y de los otros."

La seva vida.

Fray Bartolomé de Las Casas va néixer a Sevilla en 1484. va Estudiar Dret Canònic a Salamanca. El seu pare va viatjar amb Colón en 1492 i el propi Cristóbal Colón li va obsequiar amb un
jove esclau indi (que més tard seria retornat a la seva terra). No obstant això, aquest fet marcaria al jove Bartolomé.

El 1502 va acompanyar al conquistador Gonzalo Fernández d'Oviedo al Nou Món. En 1510 s'ordena com sacerdot.

El fet que desencadenaria la seva dedicació per a tota la vida a la defensa dels indígenes va ser la matança d'indis en Caonao i la tortura del cacic Hatuey.

El Cardenal Jiménez Cisneros li va donar el títol de «Protector dels indis» i en 1520 el va autoritzar per a fundar una colònia a Santo Domingo, la qual va fracassar.

En 1514 es produeix un canvi en la seva vida després d'una etapa de crisi i és aleshores quan comença la seva labor com defensor dels indis. Promulgava una organització colonial pacífica, sense crueltat. Estava a favor d'emprar mitjans alternatius de colonització i evangelització, sense l'ús de la violència. No obstant això, va cometre un greu error, del que posteriorment es penediria, al recomanar la importació d'esclaus negres africans per a alliberar als indis dels treballs forçosos.

Fray Bartolomé de Las Casas no només va limitar la seva acció humanitària i de defensa a Cuba o L'Espanyola, sinó que va participar en altres llocs com Perú i Guatemala. En 1544 va ser nomenat bisbe de Chiapas i anteriorment havia rebutjat el mateix càrrec en Cuzco.

Va Realitzar diversos viatges oceànics, sempre amb l'objectiu de defensar als indis. El seu retorn definitiu a Espanya es va produir en 1547.

Defensor dels Indis i dels negres la seva pràctica pastoral amb els espanyols i amb els indis va ser veritablement radical, encara que la seva intenció fora en favor tant d'uns com d'uns altres.

Las Casas va morir en el Convent de Atocha a Madrid el 1566.

La seva obra.

En els seus escrits usa un difícil llatí ( llengua europea culta del moment) i el castellà. No obstant això s'orienta cap al coneixement de les llengües indígenes (literatura) a les quals creu "molt convenients per a la evangelització i per al seu ús en les tasques de culte". També de Las Casas aborda temes com la medicina, fent-se eco dels remeis utilitzats pels indígenes; descriu les noves plantes, arrels i pócimes usades per a guarir es malalties més comunes. S'escandalitza per les morts massives i de les desgràcies dels nadius al contagiar-se de malalties dels “blancs”. El seu respecte a les tradicions i als costums dels indígenes li duu a introduir, per a la evangelització i missions que emprèn, harmonies pròpies dels habitants dels llogarets, recolzant-se en les llengües i instruments aborígens

L'obra de Fray Bartolomé de Las Casas està encaminada a la defensa dels indis. Intentava demostrar la seva vàlua i la qualitat de la seva cultura. Las Casas creia fermament en la possibilitat d'una cristianització pacífica dels indígenes. La seva obra més famosa és la «Brevísima relación de la destrucción de les Indias» (1552), basada en informació personal i documental.

«Apologètica Història Sumaria» es tracta d'un informe per a il·lustrar al jove príncep Felip. Descriu la vida i costums dels indis i promulga la igualtat indígena i el seu dret a una evangelització pacífica.

La «Història General de les Índies» és una gran síntesi històrica.

Al voltant de 1557 va redactar l'obra titulada «De unico vocationis manera...» en la qual condemnava la guerra com mitjà de conversió a la fe.

Altres obres de l'autor són la «Brevísima relació de la destrucció de Àfrica», la transcripció del diari de Cristóbal Colón, «Confessionari» i diversos tractats.

El 1514 Bartolomé de les Cases va començar la seva reacció dialèctica contra els abusos que els conquistadors exercien sobre la població indígena del Nou Continent. Cap al 1542, es desprèn de la seva obra un breu text que finalment s'ha convertit en la major apologia contra les injustícies comeses durant la conquesta.

Indubtablement, el propòsit de Bartolomé de les Cases al acabar de redactar la Brevísima relación de la destrucción de les Indias, era canviar el transfons d'una realitat que en menys d'un segle havia degenerat de manera incontrolada per part de les màximes autoritats situades en la Metròpoli.

Unes lleis justes, observades per tots, dignifiquen i optimitzen una societat; trencades per esperit de cos o de classe, per capritx o per egoisme, la corrompen.

En els 12 esdeveniments de Tortura i Altres Tractes Cruels Inhumans i/o Degradants, documentats per aquest Centre, a més dels 3 Operatius Policíacs, l'estat de Chiapas, va violar la següent Normativa Local, Nacional, Regional i Universal aplicable.

Quant al Dret a la Seguretat i Integritat Personal.

Local

· Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Chiapas.

Regional

· Declaració Americana dels Drets i Deures de l'Home.

· Convenció Americana sobre Drets Humans. “Pacte de San José”.

Universal

· Declaració Universal dels Drets Humans.

· Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

· Convenció Internacional Sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Racial.

Quant al Dret a No ser Sotmès a Tortures.

Local

· Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Chiapas.

· Codi Penal per a l'Estat Lliure i Sobirà de Chiapas.

· Codi de Procediments Penals per a l'Estat de Chiapas.

· Llei Estatal per a Prevenir i Sancionar la Tortura.

· Llei de Normes Mínimes sobre Readaptació Social de Sentenciats.

Nacional

· Constitució Política dels Estats Units Mexicans.

· Codi Penal per al Districte Federal en Matèria de Fur Comú, i per a tota la República en Matèria de Fur Federal.

· Llei Federal per a Prevenir i Sancionar la Tortura.

Regional

· Convenció Americana sobre Drets Humans. “Pacte de San José”.

· Convenció Americana per a Prevenir i Sancionar la Tortura.

· Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona. “Convenció de Belém Du Pará”

Universal

· Declaració Universal dels Drets Humans.

· Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

· Declaració Sobre la Protecció de Totes les Persones Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

· Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

· Convenció Internacional dels Drets del Nen.

Quant al Dret a No ser Sotmès a Penes o Tractes Cruels, Inhumans o Degradants.

Local

· Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Chiapas.

· Llei Estatal per a Prevenir i Sancionar la Tortura.

· Llei de Normes Mínimes sobre Readaptació Social de Sentenciats.

Nacional

· Llei per al Tractament de Menors Infractors per al Districte Federal en Matèria Comuna i Per a Tota la República en Matèria Federal.

Regional

· Convenció Americana sobre Drets Humans. “Pacte de San José”.

Universal

· Declaració Universal dels Drets Humans.

· Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

· Declaració Sobre la Protecció de Totes les Persones Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

· Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

· Convenció Internacional dels Drets del Nen.

· Regles Mínimes per al Tractament de Reclusos.

No obstant això, també es van violar altres Drets Fonamentals (Dret a la Vida, A la Llibertat Personal, a Garanties Judicials, a Igualtat davant la Llei i a Protecció Judicial), de tota persona humana, on l'estat de Chiapas, no va aplicar i/o va violar la següent normativa, a part de l'anterior ja citada.

Local

· Llei Orgànica de la Procuraduría General de Justícia de l'Estat de Chiapas.

· Reglament Interior de la Procuraduría General de Justícia de l'Estat de Chiapas.

· Llei Orgànica de la Policia de l'Estat de Chiapas.

· Reglament de Policia i Govern Municipal per a l'Estat de Chiapas.

Nacional

· Llei Federal de Responsabilitats dels Servidors Públics.

· Llei Orgànica Municipal. Universal.

· Declaració de les Nacions Unides sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Racial.

· Codi de Conducta per a Funcionaris Encarregats de fer Complir la Llei.

· Principis de Ètica Mèdica Aplicables a la Funció del Personal de Salut, especialment els Metges, en la Protecció de Persones Preses i Detingudes contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

· Declaració sobre els Principis Fonamentals de Justícia per a les Víctimes de Delictes i de l'Abús de Poder.

· Conjunt de Principis per a la Protecció de Totes les Persones Sotmeses a Qualsevol Forma de Detenció o Presó.

Bibliografia

http://www.cervantesvirtual.com/info_autor/00000311.shtml

http://www.ucm.es/info/especulo/numero9/bcasas.html

http://usuarios.lycos.es/Onuba/MA123.htm

http://www.dominicos.org/op/textosdo/lascasas.htm