Franquisme

     El franquisme és una part de la història força completa de la qual
es podria fer una tesi doctoral, però com que la meva intenció,
començant per aquest context històric, només és situar al lector a
l'època en que està situat el treball, hauré de fer un resum ràpid dels
fets més importants d'aquests quasi quaranta anys de la història
d'Espanya.
     La dictadura del general Franco, formalment, comença a l'abril del
1939, a la fi de la guerra civil espanyola, però es pot considerar que
durant la guerra quan ja ocupa territoris, es proclama Caudillo l'any 37
i cap de l'Estat l'any 38, ja ha començat el seu govern totalitari. Per
aquesta raó, crec que és necessari explicar mínimament la Guerra Civil
Espanyola.
     L'aixecament militar del 18 de Juliol del 1936 per part de les
tropes del Marroc dirigides, entre d'altres pel general Francisco Franco
Bahamonde s'ha d'interpretar com la culminació d'uns anys molt
inestables tant política com socialment. Els anys que van precedir la
Guerra Civil espanyola van ser políticament "moguts" pel cop d'estat del
general Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República espanyola
l'any 1931 protagonitzada, en l'anomenat bienni progressista (1931-1933)
pels revolucionaris, en el bienni negre (1934-1936) per la part més
conservadora i en els últims mesos pels revolucionaris més radicals del
partit format per la unió de tots els partits republicans d'esquerra: el
Front Popular, que guanyen a les eleccions del 1936. Els militars, que
molts d'ells es trobaven al Marroc, es van posar en contra de la
República i Emilio Mola plantejà un cop d'Estat que finalment és
recolzat per una gran part de les forces armades que feien costat als
partits de dretes (Carlins, Renovación Espanyola, els grups més dretans
de la CEDA...) i "La Falange española y de las JONS" recolzats per una
gran part de l'alta clerecia. Aquest cop va començar amb una sublevació,
al 17 de Juliol del 1936, a Marroc que es va repetir en alguns punts
estratègics de la península el dia següent i en els següents a moltes
altres ciutats d'Espanya. El 24 de juliol, Espanya estava dividida en
dues zones antagòniques, i va començar una lluita a camp obert. A la
zona dominada pels sublevats, el poder va ser assumit pels militars fins
que el 19 d'abril de 1937, per decret tots els partits de dretes es van
haver d'unir en un únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS,
el cap de la qual va passar a ser el general Franco, que ja s'havia
proclamat generalíssim i cap de l'estat.
     A la zona republicana, els partits polítics del Front Popular i les
sindicals, armats, constituïren un poder paral·lel al poder estatal, que
dugué a terme reformes socials (col·lectivitzacions), sobretot en els
llocs on dominava la CNT com Catalunya i la part oriental d'Aragó.
     Els militars de Franco tenien l'objectiu d'establir-se a Madrid i
les tropes del Marroc van començar, després d'haver travessat l'estret
al 5 d'agost del 36 a ocupar posicions a Còrdova i Granada. Amb la presa
de Badajoz (14 d'agost), enllaçaren Andalusia amb Castella. Mentrestant
Mola havia ocupat Irun i Sant Sebastià, deixant aquella zona republicana
sense connexió amb França. A la zona republicana també es van anar
aconseguint dominis d'Aragó, Osca i l'intent d'ocupació fracassat de
Mallorca. La lluita en els territoris fronteres va ser cruel i
aferrissada (batalla de Jarama, batalla de Guadalajara etc.) i Franco va
rebre l'ajut de tres divisions de camises negres (el Corpo di Truppe
Volontarie italià) que foren derrotades i hagueren de marxar. Un continu
de lluites (campanya del Nord l'any 1937, el bombardeig de Gernika,
batalla de llevant 1938, la batalla de l'Ebre) van anar donant
territoris a Franco fins que al 23 de desembre de 1938 va començar
l'ofensiva general contra Catalunya on l'exèrcit republicà perdé totes
les seves reserves (entre 40000 i 50000 baixes i més de 20000
presoners). Així l'ofensiva progressà fàcilment: el 15 de gener caigué
Tarragona, el 26 Barcelona, el 4 de febrer Girona i al 10 va acabar-se
l'ofensiva.
     El 26 de març de 1939 les tropes d'en Franco trencaren el front
republicà gairebé sense oposició; el 28 entraren a Madrid i el 30 a
València i finalment, l'1 d'abril de 1939 el general Franco donà el
darrer i victoriós comunicat de guerra.
     Així doncs, amb la victòria aconseguida, cal dir-ho, per l'ajut
Alemany i Italià, dels protagonistes del pronunciament militar, es va
inaugurar la dictadura més llarga de l'España contemporània capitanejada
pel cap de l'exèrcit, Francisco Franco Bahamonde, que va durar fins al
20 de novembre de 1975, amb la seva mort.
 Franco va dur a terme una dictadura molt personalitzada: el franquisme,
un règim que posava com a primeres premisses l'ordre i l'autoritat, el
catolicisme com a forma inherent de ser d'Espanya, la "partia" com a
pertinença pròpia de l'anomenat caudillo i dels que pensaven com ell i
creia i feia creure que qui no considerava aquests principis era enemic
d'Espanya i d'ell mateix i que per tant havien de ser perseguits,
castigats i si calia executats. Considerava la pluralitat d'idees
perniciosa, així com la democràcia, els partits polítics, les llibertats
civils etc. i per tant va dur a terme a Espanya una gran repressió
social fins al punt que no es podia anar amb grups majors de tres
persones sinó eren familiars i tenien un permís, parlar una altre
llengua que no fos el castellà era motiu d'anar a la presó i els presos
polítics són jutjats i castigats a pena de mort, enviats en camps de
concentració, a la presó o fent treballs obligats (com ara el santuari
del Valle de los caídos, on estan enterrats Franco i José Antonio Primo
de Rivera). Es condemnà a milers de persones per responsabilitats
retroactives, per no haver donat suport al cop militar, per participar
en la guerra, per tenir responsabilitats polítiques en les institucions
republicanes, per ser considerada comunista, separatista o maçó...
 Aquest caràcter tant personal del franquisme estava suportada per tres
grans pilars que el van fer possible: l'exèrcit, del qual Franco era
màxim responsable i amb ell tenia tota la força que necessitava per
governar; l'església que donà en tot moment suport al règim obtenint a
canvi una situació de privilegi que li permetia exercir un control sobre
la societat; i els sectors social més conservadors que també eren els
grans posseïdors de la fortuna espanyola (terratinents, burgesia
financera i industrial, petita burgesia, petits propietaris etc.) i que
per tant van poder financera el que es va arribar a anomenar oligarquia
econòmica.
 La condició de general de Franco el va fer governar com si el país fos
un cuartel i va imposar: la seva autoritat única i indiscutida, una
manera molt personal de governar, una presència constant, una propaganda
inexorable etc. i sobretot uns anys de terrible repressió social i
"d'imperi de la por".

Educació

     És important estudiar la interpretació oficial de la història
d'Espanya realitzada pel franquisme a la seva primera dècada tal i com
apareix formulada en els manuals d'història del primer batxillerat
franquista (1938-1953) ja que estan revisats i aprovats pel "Ministerio
de Educación Nacional" i per tant, segons el ministeri mateix declarava
són "vehículos de <<socialización>> del alumnado, de transmisión de los
valores sociales y de la normativa imperante en tal momento histórico"
(Historia de España 1808- 1978) i per tant un element important per a
l'estat per adoctrinar ideològicament tal i com s'indica en el pròleg de
la "Ley de Reforma de la Segunda Enseñanza de 1938":
  El depósito de la genuina cultura de España, a costa de tanto heroísmo
salvado, exige de aquellos que han sido llamados a custodiarlo y a
transmitirlo, los cuidados más abnegados y las más honadas
preocupaciones, que han de traducirse, sin vacilar, en primer término en
aquellas reformas radicales que al porvenir de la enseñanza española
imperativamente requiere...
 Iníciase con la reforma de la parte més importante de la Enseñanza
Media -el Bachillerato Universitario- porque el criterio que en ells se
aplique ha de ser norma y módulo de toda reforma, y porque una
modificación profunda de este grado de enseñanza es el instrumento más
eficaz para, rápidamente, influir en la transformación de una sociedad y
en la formación intelectual y moral de sus futuras clases directoras. (
Boletín Oficial del Estado, 20-IX-1938, Ley de Reforma de la Segunda
Enseñanza, del ministro de Educación Nacional P. Sainz Rodríguez).
  La funció de l'assignatura d'història en el batxillerat també
l'explica aquesta mateixa llei:
  La revalorización de lo español, la definitiva extirpación del
pesimismo antihispánico y extranjerizante, hijo de la apostasía y de la
odiosa y mendaz leyenda negra, se ha de conseguir mediante la enseñanza
de la Historia Universal (acompañada de la geografía), principalmente en
sus relaciones con España. Se trata así de poner de manifiesto la pureza
moral de la nacionalidad española; la categoría superior, universalista,
de nuestro espíritu imperial, de la Hispanidad, según concepto
felicísimo de Ramiro de Maeztu, defensora y misionera de la verdadera
civilización, que es la Cristiandad.
 Així doncs la història és l'assignatura, junt amb religió, més
important del batxillerat amb la qual es preten aconseguir una cultura
clássica y humanística que faci possible "el ser auténtico de España". A
part de la història en horari escolar, hi ha l'assignatura de "Formación
del Espíritu Nacional" incluida com a complement en el pla de 1953 que a
partir d'aleshores serviria per suministrar "el conocimiento de las
características de la misión de España en la historia; su servicio a los
altos valores de la concepción católica de la vida; la significación de
sus hombres y hechos más representativos han teniso en la Historia
Universal; la acción de España en América... y las instituciones y
principios fundamentales de Movimiento Nacional..." (Boletín Oficial del
Estado, 12-VI-1953).
 Com veurem a continuació hi ha una gran exaltació
patriòtica-imperialista i el catolicisme és la clau de toa la història.
En el batxillerat s'ensenyava que la partia espanyola es constituis a
partir de l'esperit religós catòlic i no per la voluntat dels
ciutadants. "La identificación entre español y católico es la escencia
de nuestra historia" i per tant la negació d'allò catòlic es la negació
d'allò espanyol perquè Espanya en els segles XV, XVI, XVII va ser
defensora del catolicisme i creadora d'un imperi basat en la fe. "Todo
aquello que no se identifique con lo católico es anti-español (tanto
provenga del interior de la península ibérica como del extranjero),
aunque lo anti-español es básicamente extranjero, que no cuenta con el
destino que Dios ha trazado a España y que po rintereses materiales se
opone a la misión universalcatólica de España".

 Totes aquestes característiques de l'ensenyament a batxillerat penso
que es poden veure reflectits, també, en l'ensenyament de primària i
potser es podràn extreure amb més claretat utilitzant cites textuals del
llibre de text que utilitzaven durant el franquisme: Historia de España.
Primer Grado, però només es podrà verificar aquesta hipòtesi treballant
a fons tant el contingut que es feia estudiar a partir d'aquest llibre
com la manera en què està escrit.