Tema 4: La Formació de la llengua literària

Els primers textos en llengua catalana

Els textos preliteraris eren redactats pels eclesiàstics en llatí y no passà a llengua escrita fins al segle XII i el més antic es un fragment del Forum iudicum. També hem trobat els Usatges de Barcelona i els Furs de València (lleis de València). El més important són les Homilies d'Organyà de finals del segle XII (textos religiosos).

En quant a la poesia trobam tres principalment: L'Epístola farcida de Sant Esteve, El Planctus de la Verge i la composició Aujats, senyors qie credets en Déu lo paire.

Amb l'aparició de la la classe burgesa el català escrit s'esten a altrea ambits menys cultes i més socials. Hi hagué també una literatura popular en llengua catalana: cants lírics i èpics, i disposem de referències als cants lírics primitius (escara que no ens ha arribat cap text.)

Textos jurídics i religiosos del segle XII-XIII

• Les conmemoracions de Pere Albert: Textos jurícics redactats per Pere Albert durant la segona meitat del segle XIII.

• El llibre de les costums de Tortosa: És un codi de lleis redactat en català amb un gran llenguatge jurídic i col·loquial.

Historiografia i comerç

El primer document de la historiografia catalana redactat durant el regnat de Jaume I és la Gesta comitum barcinonensium et regum Aragoniae. També són importants les ordenances dels corredors de la llotja perquè hi consten un gran nombre de mercaderies.

Ramon Llull

Va crear un gran nombre d'obres de tot tipus i destaca per esser considerat el creador de la prosa literària en llengua catalana i per utilitzar la llengua romànica popular allà on només s'utilitzava el llatí.

Actitut i obra

Nascut a Mallorcai fill de barcelonins arribà com a majordom i senescal de Jaume II.Va viura amb Blanca Picany, a la que va escriure cançons amoroses fins que se va sentir cridat per deu i va deixar-ho tot. Va viatjar molt amb propòsits com escriure llibres per cristanitzar o crear escoles per a misioners i per això intervingué en concilis... Va escriure unes 250 obres.

Ramon Llull y les llengues

Va escriure en un gran nombre de llenguës com àrab, provençal, català o llatí segons l'entorn on hi romania.

L'us del llaí a les seves obres es justifica perquè era la llengua que utilitzava la curia pontificia, les universitats i altres grups de personas importants.

L'us del català s'explica perquè era la llengua del poble català al qual també volia arribar.

L'us de l'arab està justificat perquè volia convertir els àrabs al cristianisme desde la seva pròpia llengua encara que no sabes si realment ho escrivia ell mmateix i el mateix ens pasa amb el provençal.

L'aparició de la prosa literària: Ramon Llull

La seva importància es recull en:

• Paraules patrimonials del català (les més abundants)

• Incorporacions cultes (per resoldre la manca de conceptes nous)

• “Paraules estranyes” (que venen de sistemes de derivació i obtenció propis)

La historiografia: Les 4 grans cròniques

Varen apareixer a catalunya i eren de tipus popular per esser memoritzades i recitades encara que varen aconseguir arribar a ser una nova forma de fer història. Les principals són:

• La de Jaume I “El Conqueridor”

• La de Bernat Desclot

• La de Ramon Muntanet

• La de Pere “El Cerimoniós”

A aquestes crònicos nomes trobam fets de la època o un poc anteriors i presentes una gran uniformitat de tipus ideomàtic. El seu estil ens permet saber que varen ser escrites per gent propera al monarca. Les de Jaume I i Pere “el Cerimoniós” són les primeres autobiogràfiques, així com la de Bernat Desclot és la més impersonal i la de Ramon Muntaner és l'única que ens narra l'expedició a orient. Totes quatre són nacionalistes escrites agafant com a base al monarca.

Llibre dels feits de Jaume I

D'aquesta crònica només conservam un manuscrit i un text en català. El Llibre dels Feits consta de cinc parts:

• La infantessa de Jaume I

• La conquesta de Mallorca

• La conquesta de València

• La conquesta de Murcia

• Darrers anys de Jaume I

Ens narra la història i les gestes de Jaume I, el qual també va inspirar i crear l'obra Malgrat treballaven aquí.

És un llibre amb un gran verisme i una llengua viva i fluida i a on hi apareixen personatges d'altres nacions.

Crònica de Bernat Desclot

(Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus anteriors passants)

Ens narra la història de Catalunya desde Alfons “el Cast” fins a Pere II pasant per Jaume I, encara que no sabem qui era Bernat Desclot. La podem dividir en:

El principal protagonista és Pere “el Gran” i ens narra fets de la seva vida com:

• Intervenció catalano-aragonesa a Italia.

• La invasió de Catalunya pels francesos.

• L'alliberament per part del monarca

Trets lingüístics pròpis:

• Us d'arcaismes.

• Us de llengües no catalanes.

• Us de noms de personatges i països musolmans escrits en àrab.

• Aparició de dialectalismes nord-occidentals.

Crònica de Ramón muntaner

Ens narra els regnats coetanis a l'autor: Jaume I, Pere II “ el Gran”, AlfonsII “el Franc”, Jaume II “ el Sant” i Alfons III “el Benigne”; i a més es la crònica més coneguda de la qual és l'autor i el personatge principal.

L'obra està escrita en primera persona i el seu objectiu era la glorificació dels reis d'aragó amb la lloança de la monarquia, els catalans, Catalunya i la llengua catalana (El pus buell catalanecs del món)

Trets lingüístics pròpis:

• El to col·loquial.

• La vivacitat i les expresions plenes de refranys i girs populars.

Aquesta com la majoria de cròniques va ser feta per esser llegida en veu alta i cal destacar el poema aprovençalat Sermó.

Crónica de Pere III “el Cerimoniós”

S'escructura en set llibresque van desde el regbat del seu pare (Alfons “el Benigne”) fins al seu regnat. Els llibres tercer i quart tracten de la reincorporació del regne de Mallorca, dels comtats del Rossellói la Cerdanya i la guerra contra nobles aragonesos rebels. Amb aquesta crònica es volia justificar la pròpia actuació del rei però utilitza una llengua menys viva.

El nom de la llengua

Els primers noms varen ser: romanç, romanç pla, pla, nostre llatí, vulgar i vulgat.

A final del segle XII i la primera meitat del XIV surgeix el nom de llemosí, que va esser utilitzat a valencia per designar el català literari. Altres noms foren català, pla català, catalanes i finalment llengua catalana. Aquest darrer nom es generalitza fins arribar a ser l'únic acceptat per tres raons:

• Raons històriques: la llengua va anar desde Catalunya fins a Balears y València.

• Rao geogràfica: el principat de Catalunya era el més extens.

• Rao literaria: l'origen de la llengua va estar a Catalunya.

Entre els segles XV i XVI s'anomenà llengua valenciana.

El conflicte occità-català

AA mitjans del segle XII es produeix la difusió de la poesia trobadoresca la qual es converteix en l'ideal i és escrita en occità pero poetes com Gillem de Cervera, Gillem de Cabestany i Guillem de Berguedà. Encara quan el català es converteix en llengua de estat la situació amb l'occità no varia. Amb aquest malestar es continua emprant la llengua dels trobadors. Finalment això s'arreglà amb Ausias Marchque ja va escriure poesia en català.