ÍNDEX

Introducció……………………………………………………………………. pàg 1 Què és una fòbia?……………………………………………………….. pàg 2 Per què tenim por?………………………………………………………. pàg 2 Com es generen les fòbies?………………………………………. pàg 3 Diferents tipus de fòbies………………………………………..… pàg 5 Els síntomes de les fòbies…………………………….…………... pàg 6 Per què es mantenen les fòbies?………………………………. pàg 7 Les fòbies en la població……………………………………………. pàg 8 Com afrontar una fòbia………………………………………………. pàg 9 Conclusió………………………………………………………………………. pàg 12

INTRODUCCIÓ

En aquest treball hem tractat el tema de les fòbies ja que creiem que és un tema interesant i molt ampli. Podem considerar que la fòbia és un problema psicòtic que produeix una ansietat general i una gran crisi d'inquietud. Aquesta por pot ser generada per experiències negatives ja viscudes o per influència de familiars, de la societat, etc…

Qui no ha sentit por alguna vegada ? Podriem dir que ningú però per això no has de patir una fòbia. Ara us explicarem que és ben bé una fòbia, perquè s'origina, els síntomes que l'identifiquen, perquè es mantenen, alguns exemples i com superar-les.

QUÈ ÉS UNA FÒBIA ?

Una fòbia és una por irracional, exagerat i persistent davant un objecte o situació determinada. Entre les més comuns, trobem a les fobies als animals, als fenómens naturals (tempestes i alçades), a la sang, a les injeccions, als espais tancats o oberts, a situacions socials, a contraure una enfermetat…

PER QUÈ TENIM POR ?

L'ésser humà neix tenint por a determinats succesos. Si observem a un bebè, ens donarem compte de que s'espanta quan escolta un soroll intens o quan perd un punt de suport que li dóna seguretat. Aquestes pors innates (no les hem après) les compartim amb els animals i ens avisen de situacions de posible perill. Durant l'infancia són molt freqüents les pors. Els nens petits pateixen por als monstres, a la foscor, a les persones desconegudes… i a mitjans que nem creixent, aprenen a superar-les.

Però els adults també desenvolupen pors. A vegades, sense donar-nos compte, descubrim que tenim por a les tempestes, a volar en avió, a les agulles… No hem dividit cap experiència negativa, però notem que ens posem nerviosos nomès pensar amb ells. En aquest cas la persona sap que la seva por no té sentit, però encara i així és incapaz de sobreposar-se i evita i fuig de les situacions en les que apareix l'objecte que causa la por. Si la situació temuda es troba de forma repetida en la vida de persona ( per exemple si tens por als transports públics i deus utilitzar-los per desplezar-se tots els dies) pot arribar a ser una cosa realment molesta. Però, ¿què ens ha passat? ¿com ens han sorgit aquestes pors?

COM ES GENEREN LES FÒBIES?

Les fòbies poden aparèixer com a conseqüència d'una experiència negativa amb un objecte o situació en el passat. Per exemple, una persona que va estar a punt d'ofegar-se quan era un nen pot patir en el futur una fòbia a totes les situacions relacionades amb l'aigua. O si va patir un atac d'angustia en un lloc determinat podrà desarrollar una fòbia a aquest lloc o a fets succeïts en ell.

Però no tan sols tenim por a allò que ha resultat ser traumàtic en les nostres vides, sinó que a més podem <<aprendre>> a tenir por dels fets o experiències que han estat viscudes per els demés. Així podem tenir por a volar en avió, encara que mai ho haguem fet, perquè el nostre millor amic ens va explicar una experiència desagradable amb els volts o perquè ens aterra escoltar notícies sobre accidents aèris.

Tantmateix, els valors, els fets i els principis de la nostra societat ens poden contagiar certs temors cap a circumstàncies del moment especialment rellevants com en el cas de les malalties. Per exemple, cal destacar la importància que tenen les campanyes de prevenció contra el sida amb les que se'ns aconsella, sobre tot, prendre una serie de precaucions.

La idea de que les pors també depenen de les cultures la podem exemplificar amb la conducta d'aquell nen que viu en plena selva i que no té gaires problemes a l'hora de tocar una serp i alguna aranya que viuen al seu voltant, quan per a qualsevol de nosaltres això ens sería gairebé inpensable.

També existeixen alguns estudis que sugereixen l'existència de certa influència familiar en alguns tipus de fòbia, com en l'animal, en la fòbia situacional, però de manera més significativa en el cas de la por a la sang i al dolor. Així, els pares poden transmetre als seus fills les seves pròpies pors, perquè els serveixen d'exemple i ells confien en els seus pares. Si tenen pors a les agulles de les injeccions, és molt possible que quan portin els seus fills al metge a que els punxin, aquests es posin a plorar, encara que els pares els diguin que no passa res. Però en els fons coneixen la por dels seus pares i pensen que si és quelcom perillós per als seus pares també ho serà per a ells.

De la mateixa manera, si la persona viu un ambient familiar on s'ensenya a témer a tot i a no afrontar les situacions i els temors, és molt provable que aquesta persona desenvolupi en el futur algún tipus de fòbia. En altres casos apareix la fòbia, per el que es coneix com un procés de generalització, és a dir, a parir d'una por concreta que posseeix la persona (per exemple, els ratolins), pot començar a tenir por a totes aquelles situacions relacionades amb ell (en aquest cas, pot arribar a témer a tots els animals amb el mateix tipus de pèl). És molt possible que si tens por a les injeccions, també, i per generalització, succeeixi el mateix amb els hospitals, el personal sanitari...

DIFERENTS TIPUS DE FÒBIES:

ELS SINTOMES DE LES FÒBIES

Per entendre les fòbies debem recorrer al sistema de triple resposta del que parlem en el primer capitul. Recorda que aquests sistema estava compost per tres grups de variables: les fisiològiques (el que sentim), les cognitives (el que pensem) i les comportamentals (el que fem). En les fòbies els sintomes classificats en aquestes variables són les següents:

El que sentim

• El nostre pols s'accelera.

• Comences a suar.

• Apareixen temblors.

• La boca es reseca.

• Tenim sensació de nàuses i desmai.

• Dificultat per respirar.

El que pensem

• Creiem que perdem el control.

• Estem segurs de que ens passarà una cosa terrible.

• Busquem la manera més ràpida d'escapar de la situació.

El que fem

• Escapem de totes aquestes circumstàncies que ens provoquen por.

• Evitem realitzar totes aquelles activitats que poden estar relacionades amb l'aparició del objecte o situació temuda.

PER QUÈ ES MANTENEN LES FÒBIES?

Quan la persona es troba davant la situació que li produeix la por, augmenta la seva ansietat i el seu malestar. En aquell moment tot el seu esforç té com a objectiu escapar de la situació. Quan aconsegueix allunyar-se de lo que li fa por, la seva ansietat disminueix, sentint-se, per tant, molt millor amb el seu comportament aconsegueix sentir-se bé i qualsevol conducta que ens permeti eliminar quelcom que ens causa malestar, es repetirà amb més freqüència. D'aquesta manera, la persona mai s'enfrenta a la situació, ja que escapar és molt més fàcil i li produeix satisfacció més ràpidament.

Si, a més, els familiars i amics li prenen una excessiva atenció en el seu intent per ajudar-la i tranquilitzar-la, és molt provable que no s'enfrenti mai a la situació temuda i, per tant, mai deixarà de provocar-li ansietat.

LES FÒBIES EN LA POBLACIÓ

Les fòbies més freqüents:

• Entre el 5% i el 10% dels pacients que van a una consulta de psiquiatria o fan perquè pateixen algun tipus de fòbia. Segons un estudi recollit en el llibre Abnormal psychology, aquest seria el quadre dels casos més freqüents.

• Les agorafòbies (por a llocs de reunió, multituds i espais oberts) representen un percentatge fins el 50% de les fòbies. La gran majoria de les persones que la pateixen són dones i es sol iniciar el principi de l'edat adulta.

• Les nosofòbies (a l'enfermetat) i les tanatofòbies (a la mort) representen el 15% al 25% dels casos, i no hi ha diferències d'ambdós sexes.

• Les fòbies als objectes inanimats, com la por a la brutícia (misofòbia), tempestes (brontofòbies), les alçades (acrofòbies), la foscor (nictofòbies), espais tancats (claustrofòbia), assoleixen un altre 20% dels casos. No hi ha diferència per sexes i poden començar a qualsevol edat.

• La zoofòbia (a animals) representa del 5% al 15% dels casos. La majoria es dóna amb dones i comencen en l'infància.

• Les fòbies socials (la por a ser observat) es pateixen en un 10%. També són majoritariament les dones qui les pateixen i solen iniciar-se en l'adolescència.

COM PODEM AFRONTAR UNA FÒBIA?

La persona amb por a alguna cosa evita trobar-se en una situació en les que aparegui aquell objecte, doncs així aconsegueix eliminar la seva por i tensió. Creu, erròniament, que evitant les situacions, la seva por desapareixerà. És cert que a curt termini desapareix, però la pròxima vegada que es trobi en aquesta situació, la por tornarà a aparèixer.

Debem partir de la idea de que la por persisteix perquè mai ens enfrontem a la situació. Si restessim davant l'objecte temut el temps suficient, ens n'adonariem que no hi ha motiu per tenir-li por. En aquest cas la activació del nostre organisme començarà a descendir, ja que no podem estar contínuament ansiosos.

L'ansietat es va acumulant poc a poc, ens sembla que ens hagi de venir un atac o quelcom semblant, però si esperem, si estem davant del que ens fa por el temps suficient, ens n'adonarem que el nostre organisme és capaç de regular l'ansietat i donar-li un valor diferent perquè deixi de molestant-se. Però si sempre evitem la situació, ens quedarem amb la sensació de que l'ansietat disminueix, perquè no estem davant del què temem, per lo que la por es mantindrà.

La terapia de conducta s'ha mostrat eficaç per tractar aquests trastorns, especialment les fòbies simples i les socials. La desensibilizació sistemàtica, teràpia que consisteix en anar enfrontant gradualment el pacient a situacions o objectes similars als temuts, ha sigut molt eficaç fins ara, però recentement en la teràpia implosiva (un altre mètode conductista) s'obtenen millors results. En aquesta teràpia els fòbics s'enfrenten directament a l'estímul temut en la seva expressió extrema perquè experimentin lo injustificat de la seva por i així descendeixi la seva por.

Alguns fòbics utilizen certs ansiolítics com paliatiu; sembla que, els medicaments contra la depressió són també eficaços en el tractament d'algunes fòbies.

Aquí et mostrem un seguit de pautes i consells amb l'objectiu d'aconseguir permanèixer el temps suficient davant d'allò que ens produeix por i axí poder enfrentar-nos a les situacions i comprovar que no tenim per què témer res:

• Posar en pràctica algunes activitats de relaxació que permetin enfrentar-se més fàcilment a la situació.

• Elaborar una llista amb totes les conductes que no es poden realitzar per la por. Després, organitzar un pla d'acció per portar-les a cap. Aquest pla d'acció ha d'estar compòs per petites metes organitzades de menor a major dificultat. Començar executan aquelles que resultin més còmodes.

• No avançar en la llista d'objectius fins que no s'hagi comprobat que el que ja s'ha realitzat no provoca ansietat.

• Cada pas que es doni, s'ha de realitzar després de cert número de vegades perquè s'afianci i es tingui més seguretat abans de passar al següent pas.

• Si hom es troba incapaç de realitzar aquests exercicis tot sol, s'ha de demanar ajuda a algún familiar o a un amic de confiança.

• Si s'utilitza algún tipus d'amulet que doni seguretat, s'han de proposar metes en las que, poc a poc, es deixi d'usar per aconseguir independitzar-se totalment d'ell.

• Enfrentar-se a les pors irracionals durant el temps suficient com per poder comprovar que no ha passat res del que es temia.

CONCLUSIÓ

Com a conclusió hem extret que la fòbia és una enfermetat mental bastant greu. I sabem que a vegades la por és tan intensa que ens veiem incapaços de fer res per a superar-la. Necessitem, doncs, l'ajuda del professional que ens orientarà sobre els passos que hem de seguir perquè aquests ens proporcionin les habilitats necessàries per a enfrentar-nos a les situacions partint de la relaxació i la confiança en un mateix.