Geografía
Finlàndia
Finlàndia
Dades Bàsiques
La República de Finlàndia es troba situada al nord d'Europa, entre els paral·lels 60ºN i 70ºN, i els meridians 20ºE i 30ºE. Un terç del seu territori es situa a dins el cercle polar àrtic, motiu pel qual la climatologia és de gran importància.
La superfície total és de uns 338.200 Km2, dels quals 31.600 són llacs. Però aquesta superfície creix uns 10 Km2 a l'any, per l'efecte de la isostàsia, l'ascens de les terres emergides provocat pel rebot isostàtic es nota més a la costa nord de la mar bàltica amb 90 cm per segle.
Les fronteres terrestres de Finlàndia tenen una extensió de 2628 Km dels que 729 limiten amb Noruega, 586 amb Suècia i 1313 amb Rússia. Sense contar els perfils del llacs i illes el país conta amb 1126 Km de costa, si els contam en te 130.000, el que suposa 33 Km de costa per habitant.
La població total es de 5.077.000 habitants amb una densitat de població molt baixa amb 15 hab/Km2.
Resum Històric
Els gairebé 700 anys d'estretes relacions entre Finlandia i el regne de Suecia s'iniciaren en 1154 amb la introducció del cristianisme pel rei suec Eric. Durant segles el suec fou la llengua predominant de l'administació però finalment el finés recuperà el seu protagonisme amb el moviment nacionalista de 1842.
El 1808 el país fou conquerit per les tropes del Zar Alexandre I, durant l'anomenada Guerra de Finlàndia, i es convertí en un Gran Ducat de l'imperi rus fins a finals de 1917, quan el 6 de desembre, poc després de la Revolució Bolchevique, Finlàndia declarà la seva independència. Un any després, 1918, hi hagué una curta però cruenta guerra civil, que marcà la política durant anys. A la Segona Guerra Mundial, Finlàndia lluità contra la URSS, recolzada per, Suècia i Alemanya. Entre 1944 i 1945 tingué lloc la Guerra de Laponia en la que els alemanys foren expulsats del nord de Finlàndia del Nord.
Entre 1947 i 1948 es firmaren diferents tractats amb la Unió Soviètica, en el que s'establiren una sèrie de compromisos polítics i concessions territorials. El país perdé el 10% del seu territori així com la seva segona ciutat més important Viipuri. Molts finesos varen ser evacuats i reubicats a altres zones del país. A pesar de tot Finlàndia mai fou ocupada pels soviètics i quedà a l'oest del Teló d'Acer. La dissolució de la URSS el 1991, anul·là tots els compromisos assumits amb aquesta, deixant la situació geopolítica del país en un canvi important. Això suposà la major integració finesa dins Europa i el seu ingrés a la Unió Europea el 1995.
Situació politico-administrativa
Políticament Finlàndia es constitueix com una república. Es un sistema parlamentari unicameral amb 200 membres. El cap d'estat és el president de la república que és elegit de manera democràtica per sufragi universal, per un període de 6 anys, amb un màxim de 12 anys de permanència. L'any 2000 fou elegida com a presidenta Tarja Halonen, la primera dona que ostenta aquest càrrec, i l'actual primer ministre, triat el 2003, és Matti Vanhanen.
Els partits majoritària són el Socialdemòcrata (53 escanys), el de Centre(55) i el moderadament conservador Coalició Nacional(41). Parlament Finlandès
Pel que fa a la política exterior, Finlàndia promou el desenvolupament sostenible, l'estabilitat i la seguretat en la comunitat internacional, ademés reafirma el valor dels antics valors característics dels països nòrdics com la importància de la democràcia, els drets humans i l'estat de dret.
Finlàndia és partidària de la no alineació militar i coopera amb la delegació per la pau de la OTAN, ademés ha col·laborat repetidament en les operacions de manteniment de la pau amb la ONU.
L'administració finesa estructura l'estat en 6 províncies:
-
Finlàndia Oriental amb capital a Mikkeli. Hi viuen l'11'1% del finesos (581.000 hab). Les poblacions més importants ademés de la capital són Kuopio, Joensuu i Savonlinna.
-
Laponia amb capital a Rovaniemi. Te el 3,6% de la població amb 186.500 habitants. La densistat de població és la més baixa del país. Les ciutats més importants són Kemi, Tornio i Kemijärvi.
-
Oulu amb capital a Oulu. Hi viuen el 8,8% dels habitants, uns 461.000. Les ciutats més importants són Kajaani, Raahe i Kuusamo.
-
Finlandia del Sud amb capital a Hämeenlinna. Hi habiten el 41% dels finlandesos, uns 2.127.000 habitants. Te la densitat de població més elevada del país. S'hi troba la capital del país Helsinki, a la seva area metropolitana hi trobam les ciutats de Espoo i Vantaa, i bastant aprop d'aquestes, Järvenpää, Hyvinkää i Porvoo.
-
Finlandia Occidental amb capital a Turku. És la terra del 35% de la població nacional amb 1.855.000 habitants. Les ciutats més importants són Tampere, Jyväskylä, Pori i Vaasa.
-
Les Illes de Aland amb capital a Mariehamn. Te una població de 26.500 habitants. Es troba situada a la mar Bàltica i la conformen un total de 6500 illes i illots. Té un gran nivell d'autonomia, el que li confereix entre moltes altres coses la posició predominant de l'idioma suec a la província.
Població
L'estructura poblacional de Finlàndia per sexe, ens mostra que el % de dones és inferior al d'homes fins als 60 anys, a partir d'aquesta edat el % de la població femenina no deixa d'augmentar. Aquesta situació es veu reflexada en el sex ratio que passa de 1,04 nins/nines al naixement al 0,61 homes/dones de més de 65 anys. Això es deu entre altres motius a la major esperança de vida femenina amb 80'98 anys, mentre que la masculina és de 73'81 anys. Per edat podem observar que la població de menys de 15 anys es del 18%, la població adulta suposa el 67% i la vella el 15%.
Les dades estadístiques són les típiques d'un país desenvolupat. Les taxes de natalitat i mortalitat són baixes, amb un 10'77 i un 9'67 0/00 respectivament, així com la mortalitat infantil, inferior al 4 0/00.
Pel que fa a la situació de la dona al país, aquest col·lectiu representa el 48% de la població activa però la retribució per aquest suposa només el 81% del salari dels seus companys varons.
Pel que fa a la composició ètnica del país, el 93% de la població és finesa, el 6% sueca, el 0,2 lapons i la resta són minories gitanes i tàtares. Els lapons o sami, viuen concentrats a zones rurals de Laponia on viuen segons la tradició i cultura del seu poble. Els idiomes oficials són el Suomi, parlat pel 93% de la població i el Suec, parlat per aproximadament un 6% de la població, en gran part resident a les illes Aland i a les costes del golf de Finlàndia i de Bòtnia. Ademés els prop de 7000 lapons parlen fins a 3 dialectes de Sami.
El 89% de la població es declara religiosament luterana, un 1% ortodoxa, un 9% no religiosa i l'1% restant és una mescla de catòlicas, jueus, musulmans i protestants.
Medi natural
El paisatge Finlandès té 2 protagonistes principals, els boscos que ocupen el 69% del territori i els llacs i zones humides que n'ocupen el 25%. Ambdós paisatges es mesclen al llarg del país.
Als boscos són molt freqüents les turberes, tot i que moltes han estat drenades per millorar el creixement boscós i la seva posterior explotació.
Finlàndia es troba a la mateixa latitud que Alaska i Sibèria, el que fa pensar que el seu clima hauria de ser pràcticament àrtic. Però la càlida corrent del golf, encalenteix les seves aigües, deixant les temperatures mitjanes en 5ºC al sud i entre 4 i 10ºC sota zero al nord.
A l'hivern les temperatures baixen dels zero graus durant mesos, això fa que els llacs i les costes es gelin i la neu cobreixi la terra durant mesos. En canvi els estius, encara que curts
poden arribar als 26ºC. Les precipitacions oscil·len entre 700 i 350 mm anuals segons la zona.
Els contrastos entre l'estiu i l'hivern ha provocat l'adaptació de les plantes i animal al medi, així la majoria de les plantes hivernen amb el fred i les aus són migratòries.
Precipitacions mitjanes 2004
Un altre dels fenòmens que afecta el clima finlandès són els dies i les nits àrtiques que fan que el cel es vegi enfosquit durant l'hivern i que no es pongui el sol a l'estiu.
La vegetació típica són els boscs de coníferes boreals formats principalment per pins, bedolls i avets, al sud. A la part central del país hi predomina un vegetació de transició amb petits arbres, molses i líquens i a les zones més fredes hi creixen petites plantes i liquens.
Relleu
El relleu finès actual és fruit del modelat glacial a tot el país. Es tracta d'un altiplà de materials precàmbrics, sobretot granits i gneiss. Les cotes més altes es troben al nord-est del país, tot i que l'erosió del gel fa que no siguin massa elevades. El cim més alt és el Haltiatunturi amb 1324 metres.
La capa de terra sedimentària és fina, i a uns 7 metres de fondària ja trobam el llit rocallós, que degut a la seva composició no aporta gaires nutrients a la terra. Així ens trobam davant uns sols àcids, poc profund i poc productius. Les terres més fèrtils del país són les argiles del sud-oest, on es concentra la major part de l'agricultura.
Estructura econòmica
L'estructura econòmica de Finlàndia és la típica d'un país desenvolupat, el sector primari és casi residual representant només el 4% del PIB, el sector secundari representa un 33% i el sector serveis representa la major part del PIB amb el 63%. Aquesta terciarització de l'economia, és característica de les economies avançades en les que el sector primari ha estat completament mecanitzat a l'igual que el secundari, el desenvolupament econòmic i l'alt PNB (25000 euros any el 2002) afavoreix el consum, tant de bens com de serveis afavorint la terciarització.
La superficie cultivada és de 2.219.000 ha (dades del 2002), dividides en 76.319 propietats. Degut al clima i al sòl es tracta d'una agricultura molt productiva però fonamentada en les petites explotacions familiars, tant agrícoles com ramaderes. Les propietats agràries proporcionen el 92% dels cereals que es consumeixen, el 75% de vaca, el 71% de sucre, te un excedent del 35% en lactis, del 13% en ous, del 5% en carn de porc... La ramaderia tradicional de rens es desenvolupa sobretot a Laponia, on els animal pasturen pels boscos lliurement alimentant-se de líquens i petites herbes.
Els recursos forestals han estat sempre els més fructífers. Ja en el segle XVII Finlàndia prosperava gràcies al quitrà que treia dels arbres, el segle XIX els “aserraderos” tingueren el seu moment d'esplendor i es construïren centenars d'instal·lacions que aprofitaven l'energia dels rius o de les calderes de vapor. La indústria paperera també es començà a desenvolupar en aquella època però no fou fins entrat el segle XX que es desenvolupà la que avui dia és una de les indústries més importants del país.
La mineria suposa una altra activitat important, ja que Finlàndia disposa de mines d'estany, coure, zinc, mineral de ferro i plata.
El segle XX Finlàndia va optà per la industrialització explotant els seus recursos forestals. Actualment aquests segueixen essent els majors productors de matèria prima per la indústria suomi, encara que fa ja uns anys que l'enginyeria i l'alta tecnologia, encapçalades per Nokia, conformen la principal indústria del país. Les majors exportacions fineses són les de telefonia mòbil, no es d'estranyar tenguent en compte que ens trobam amb un dels pocs països europeus en el que les exportacions en informàtica i telecomunicacions superen les importacions.
25 % maquinaria y equipament industrial
25 % electrònica i indústria electrotècnica
20 % indústria forestal
11 % indústria química
7 % transformació de productes alimentaris
13 % altres
Gràfics d'importacions i exportacions
El sector terciari és el més fort econòmicament. El comerç representa el 30% del PIB nacional. L'exportació de telèfons mòbils i altres productes d'enginyeria i alta tecnologia es desenvolupen amb força. La venta de roba, paper, productes metàl·lics, vaixells i productes alimentaris són els més importants.
Els serveis creixen cada dia més, a mesura que el país es modernitza. El turisme atreu cada dia més gent al país escandinau. Una gran atracció turística són els seus imponents paisatges naturals, les aurores boreals i el sol de mitja nit.
Fotografia del sol de mitja nit i aurores boreals sobre la mar del nord
Però tot i la explotació dels boscos, ja el segle XIX es promulgà la llei de boscos, que prohibia la destrucció d'aquests ecosistemes i obligava a la reforestació després de cada tala, i el mateix principi segueix regint totes les explotacions del medi natural, així ho demostra el 10% del seu territori protegit, convertint-lo així en el país europeu amb més superfície natural protegida.
La recuperació d'espècies en perill d'extinció és un tema de gran importància al país, així ha aconseguit repoblar els boscos del nord de rens salvatges, que havien estat eliminats per la caça a principis del segle XIX, per sort varen sobreviure a la part russa d'on arribaren uns quants exemplars els anys 50. Altres espècies han retornat als seus antics hàbitats com algunes espècies de rapinyaires o la foca de Saimaa que s'ha recuperat d'una situació crítica.
Bibliografia
-
Atlas geográfico universal. Editorial Everest.
Año 1996. 5ª edición
FINLÀNDIA
Descargar
| Enviado por: | Laracroft |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.