Filosofía


Filosofía

          0

TEMA 1 INTRODUCCIÓ A LA FILOSOFIA

  • DEFINICIÓ DE FILOSOFIA

  • ETIMOLOGICAMENT: Amor + sabiduria // filòsof: amant de la sabiduria (Pitàgores va ser el 1r en anomenar­-se filòsof).

  • SEGONS EL SEU CONTINGUT MÉS REAL: la filosofia es la ciència i manera de vida que busca explicar el perquè de les coses d'una forma racional. Tothom que expliqui les coses d'una manera racional és filòsof. Podem dir que la filosofia és un metadiscurs, és a dir, es dedica a reflexionar sobre la realitat.

  • ORIGEN DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL ! oriental

    • El lloc on va néixer la filosofia va ser a l'antiga Grècia, al s.V a.C. A partir d'aquest segle s'intenta interpretar la realitat d'una forma racional. Abans del s.V a.C. els discursos interpretatius de la realitat eren mítics i màgics.

  • PRINCIPALS DISCURSOS INTERPRETATIUS DE LA REALITAT

    • Al llarg de la història hi ha hagut diversos discursos interpretatius de la realitat, però no totes les interpretacions han tingut la mateixa eficàcia: algunes han portat greus crisis i l'autodestrucció, com en algunes sectes destructives. El principals discursos interpretatius de la realitat són interiors, mítics, màgics, científics i filosòfics. Les característiques de tots aquests discursos són la pretensió d'aconseguir la realitat. A diferència dels discursos fantàstics com els contes, novel·les, llegendes, etc., en cap moment pretenen presentar-se com a descripcions vertaderes. Una altra característica és la pretensió del domini o poder sobre la naturalesa i la societat en que es viu.

  • EL DISCURS MÍTIC

    • El discurs o pensament mític considera que en els principals fenòmens de la realitat intervenen o hi han intervingut éssers sobrenaturals.

  • DIFERÉNCIA ENTRE EL MITE, LA FAULA, EL CONTE, LA LLEGENDA, ETC

    • Són abrasions agradables o fantàstiques però no tenen la validesa o l'autoritat del mite. El mite s'accepta com una narració real i completa sense cap mena de prova.

  • PRINCIPALS TIPUS DE MITE:

    • Sobre la creació o cosmogonies: generar el món

    • Sobre l'origen de l'ésser humà, animals, muntanyes, illes, etc.

    • Sobre la fi del món o escapologia

    • Sobre la providència i destí de les persones i el seu futur

    • Sobre el renaixement i renovació associats a canvis d'estació

    • Sobre herois portadors de cultura.

  • EL DISCURS MÀGIC

    • En el discurs del principis de la humanitat, juntament amb el discurs mític, apareix el discurs màgic. En la ciutat primitiva, el rei acostuma a ser sacerdot i mag. Un mag és aquell que es creu dotat de certs poders de caràcter sagrat que li permeten dominar persones, coses i forces naturals... La màgia es bassa en dos principis:

  • PRINCIPI DE SEMBLANÇA

    • Les coses que s'assemblen són la mateixa cosa. Quan un indi desitja fer mal a algú fa una imatge petita de fusta del seu enemic i li clava una fletxa.

  • PRINCIPI DE CONTACTE

    • Les coses que estigueren en contacte, continuen estant-ho malgrat estar distanciats. Es creu que si es clava una clau a la petjada d'una persona, aquesta no podrà seguir caminant.

  • EL DISCURS CIENTÍFIC

    • És un discurs racional, sistemàtic, rigorós, contrastable i fal·lible.

  • DIVISIÓ DEL DISCURS CIENTÍFIC

  • Ciències formals o deductives

    • Són les matemàtiques i la lògica. S'ocupen d'objectes que pertanyen al món ideal que estan fora de l'espai i del temps, estan fora de tota experiència. El mètode d'aplicació de les ciències formals és el deductiu, és a dir, el pas d'un enunciat general a un particular.

  • Ciències fàtiques o empíriques

    • S'ocupen de fets i objectes d'observació. Són la física, la química, la història, la geografia, etc. El seu mètode d'aplicació és la observació o l'experimentació perquè van del particular al general. Les ciències empíriques ens donen coneixements provables o provisionals; en canvi, les ciències formals, coneixements certs.

  • DIFERÈNCIA ENTRE EL DISCURS CIENTÍFIC 1 EL PSEUDOCIENTÍFIC

    • El discurs científic pretén tenir certesa de les coses mitjançant la comprovació rigorosa empírica. En canvi la pseudociència parteix de pressupostos falsos i no comprovats.

    Discursos pseudocientífics o paranormals:

  • L'astrofísica: la vida d'una persona està condicionada x la posició dels planetes i les constel·lacions del zodíac en el just moment en que es va néixer. Reft: diferències de caràcter en els bessons.

  • Experiències extracorpòries: l'esperit abandona el cos i pot atravessar parets. Reft: són al·lucinacions neuronals originades x disfuncions nervioses.

  • Psicokinesi: capacitat de desplaçar objectes amb el pensament. Reft: són al·lucinacions.

  • Percepció extrasensorial o telepatia: percebre successos futurs. Reft: no està clar.

  • La Ouija: els esperits es comuniquen mitjançant un got o un objecte que senyala lletres damunt d'una taula. Reft: està fora de tota veritat.

  • Reencarnació: l'ànima torna a néixer o reencarnar-se en un altre cos. Reft: no contrastable.

  • Possessions i exorcismes: un ser maligne com el diable entra dins del cos d'una persona i dirigeix la seva voluntat. Reft: disfunció neuronal.

  • Adduccions: entrar en contacte amb extraterrestres. Reft: simples al·lucinacions.

  • EL DISCURS FILOSÒFIC

    • El logos (=pensament racional i llenguatge) és històricament el primer tipus de discurs que féu front al discurs màgic i mític. La filosofia ha intentat també resoldre qüestions sobre la societat, la política, la moral, l'art, etc. Avui x avui, el discurs filosòfic ha deixat de banda la idea de consumir grans teories sobre la realitat i s'ha bolcat cap a la mítica racional permanent de les concepcions rebudes. Al s.XX, un dels corrents filosòfics amb més influència, és la filosofia de la ciència. Aquesta examina els problemes, mètodes, tècniques, etc. de la ciència i planteja interrogants, relacions i possibilitats encara no explorades.

  • QUAN EL PENSAMENT HUMÀ VA PASSAR DEL PENSAMENT MÍTIC AL FILOSÒFIC.

    • Aristótel, s.IV a.C.: els homes van començar a filosofar admirant-se de les coses estranyes que tenien al seu voltant i després, a poc a poc, preguntant-se sobre les coses més importants com el moviment de la Lluna, el Sol, els astres i la generació de totes les coses. L'arrel de la filosofia està en l'admiració, però quan es pregunta que són les coses comença la filosofia.

  • PARTS DE LA FILOSOFIA

    • Al llarg de la història ha hagut moltes classificacions: el moviment filosòfic, el moviment històric. Fins al s.XX, dins de l'ensenyament de la filosofia hi trobem aquestes parts:

    • la lògica

    • l'epistemologia o teoria del coneixement

    • la psiciologia

    • la sociologia

    • la cosmologia

    • la teodicea

    • l'estètica

    • la filosofia de la religió

    • la filosofia del dret

    • la filosofia de la història

    • la filosofia de l'art

    • la filosofia del llenguatge

    • la filosofia de l'educació

    • la filosofia de la política

    • la filosofia de la ciència

    • l'antropologia

    TEMA 2 L'ÉSSER HUMÀ EN L'UNIVERS I EL REGNE ANIMAL

  • L'UNIVERS

  • ORIGEN DE L'UNIVERS

    • L'Univers és tot el que existeix en el món material.

    L'estudi científic de l'univers és l'objecte de la cosmologia. Fa aproximadament 4.500 milions d'anys que es va formar el nostre Sistema Solar. Constituït pel Sol i girant al seu voltant nou planetes, seixanta-dos satèl·lits, cometes com el Halley, hi ha satèl·lits i alguns tarden milers d'anys en donar una volta.

    El Sol és una estrella mitjana de la galàxia de Santiago, integrat per cent mil milions d'estrelles i té una longitud de cent mil anys llum. Hubble, en 1929, es va adonar de que les galàxies s'allunyen unes d'altres, a velocitats proporcionals a les seves galàxies. (Com més separades més ràpidament es separen). Per tant, el nostre univers està en expansió. Si l'univers està en expansió vol dir que en el passat estava molt més concentrat que ara i que va haver-hi un inici.

    Actualment, es creu que la gran explosió Big Bang, originada a partir d'un punt material infinitament dens, que va tenir lloc fa 15.000 milions d'anys.

    La ciència no està en condicions de conèixer les causes que provocaren l'origen de l'univers.

    També podem imaginar-nos la gran explosió partint d'un punt en l'espai i des de aquí expandir-se per un espai no existent. En el moment de la gran explosió comencen l'espai i el temps, que constitueixen les coordenades essencials per la formació de l'univers. Malgrat que no es possible saber el format de l'univers, des de Einstein s'admet un univers finit però sense límits.

  • EL FUTUR DE L'UNIVERS

  • Teoria de l'univers obert

    • En el Sistema Solar hi ha la força de la gravetat que manté junts tots els planetes, satèl·lits, etc., d'aquest. A mesura que l'univers s'expandeixi, l'atracció gravitatòria disminuirà. Si aquesta expansió és eterna el final de l'univers serà la desintegració i evaporació de tota forma de energia, és a dir, el no res absolut.

  • Teoria de l'univers tancat

    • Si a l'univers, la força de la gravitació supera a la d'expansió, aleshores l'univers iniciarà un procés d'involució, el Big Crunch, fins al punt de tornar a concentrar-se, bé per a extingir-se definitivament, bé per a expandir-se de nou amb el Big Bang.

    Si bé no se sap el final de l'univers, se que se sap quin serà el final del Sistema Solar. El Sol es va formar, aproximadament, fa 4.500 milions d'anys. El moment en que el Sol experimenti algun canvi, la vida desapareixerà.

    Per evolució d'altres estrelles (supernoves) sabem que el Sol explotarà i es desplomarà sobre si mateix en col·lapses successius fins que al final s'apagui del tot, però abans que s'apagui, la Terra i tots els planetes, es desintegraran al Sol.

    • Nota:

    • No se sap que hi hagi vida fora de la Terra.

    • Una nau espacial corrent a 1'5 milions de Km/h trigaria vuitanta anys en arribar a  Centaure.

    • La Terra dona voltes sobre si mateixa a 1300 Km/H; al volant del Sol la Terra triga a realitzar sencer el moviment de translació a 100.000 Km/h; dins la galàxia, aquesta es mou a un milió de Km/h.

  • LA VIDA AL PLANETA TERRA

  • L'ORIGEN DE LA VIDA

    • Les primeres formes de vida s'originaren fa 3500 milions d'anys, amb la formació dels primers microorganismes, en el medi líquid dels oceans. Com es van formar els éssers vius? La resposta sempre serà un misteri. Els organismes vius estan constituïts per diversos elements químics que integren la matèria, encara que en proporcions diferents. Els elements de la matèria viva, entre altres, són: el carboni, el nitrogen, l'oxigen, l'hidrogen, el calci, etc. en la manera que estan combinats, fa que hagi diferències entre un organisme viu i la matèria inerta o insensible.

    Les primeres formes de vida van lligades a les condicions ambientals i atmosfèriques de la Terra.

  • CONTINUÏTAT GENÈTICA I EVOLUCIÓ

    • Les éssers vius es perpetuen per reproducció i les característiques pròpies de cada organisme passen a un altre gràcies a la informació continguda en l'ADN (=àcid desoxirribonuclèic) de nucli de la cèl·lula germinant.

    La informació continguda en l'ADN s'anomena codi genètic.

    Algunes vegades, en la transmissió del codi genètic, es produeixen variacions que repercuteixen en el caràcter de l'individu successor. Aquestes variacions imprevistes s'anomenen mutacions.

    Quan una mutació afavoreix l'adaptació de l'individu al medi, es manté i continua reproduint-se en els successors, quan no és profitosa per a l'organisme causa la

    desaparició d'aquest.

  • TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LAVIDA

  • Creacionistes

    • Posen el seu origen en la divinitat.

    • Teologia d'Hesíode

    Els Deus van crear i classificar els diversos éssers. L'home i els animals superiors ocupaven un lloc principal.

    • Bíblia

    Creació del món en set dies.

  • Teories materialistes

    • La vida prové de la matèria sense cap intervenció sobrenatural.

    • Fixisme

    Aristòtel (s.IV a.C.) va classificar els éssers vius en espècies inalterables.

    Alguns éssers vius ( cucs, insectes, ratolins...) sorgien del fang o de matèria en descomposició. (=generació espontània).

    Aquesta teoria d'Aristòtel va durar fins al s. XVII i va ser represa per Courier (s.XVIII i XIX) (1762 - 1832). Fundació de la paleontologia, estudi científic dels fòssils. Courier havia trobat molts fòssils d'èpoques diferents i la forma d'explicar aquesta diversitat era suposar que periòdicament la Terra havia sofert grans cataclismes que havien provocat la desaparició s'obtada de quasi tots els éssers. El fet d'aparèixer noves espècies era degut a diverses successives creacions de Deu.

    Proves contra el fixisme

    • Lluís Pasteur (s XIX); inventor de la vacuna de la ràbia. Va refutar la generació espontània. Proves de la llet; bullir-la dues vegades per a eliminar els microorganismes.

    • Alex Oparin (s. XIX); va afirmar que la vida havia sorgit espontàniament a partir de matèria orgànica per influència de la llum solar i l'alta temperatura dels volcans.

    • Evolucionisme

    Afirma que els éssers vius no són immutables, sinó que amb el transcurs del temps van canviant i evolucionant. Des del s. XIX les ciències empíriques i biològiques admeten l'evolucionisme comuna teoria científica basada en una gran quantitat de proves. Les proves que confirmen la tesi evolucionistes es poden basar en l'estudi:

    • D'embrions: els embrions de tots els éssers són molt semblants durant les primeres setmanes.

    • Anatomia dels organismes: tots els organismes tenen la mateixa anatomia, però evolucionada de diferent manera.

    • Químic: tots els organismes parteixen dels mateixos elements químics, però es combinen de diferent manera segons la seva evolució.

    • Fòssils: segons els fòssils trobats, podem veure que hi ha hagut una evolució de tot.

    • Distribució geogràfica: l'evolució separà els continents i cada animal, per exemple, té distintes característiques segons on viu.

  • TEORIA DE L'EVOLUCIÓ

    • Si bé és un ànim l'acceptació de l'evolucionisme hi ha discrepàncies entre els científics alhora d'explicar-lo.

  • Lamarkisme

    • És obra de Jean Baptiste Monet (1744 - 1829), Cavaller de Lamark que l'any 1809 publicà filosofia zoològica on afirmà que les espècies deriven d'altres a través d'una sèrie de canvis.

    Hi ha dues lleis que expliquen aquests canvis:

    • Llei de l'ús i del desús dels òrgans dona formes característiques a aquests. Així els òrgans inadequats o que no es fan servir s'atrofien.

    • P.E; els ulls des talp, l'apèndix, les potes de la serp...

    • Els adequats o que es fan servir, evolucionen o creen altres de nous.

    P.E; les potes del talp, els peus i mans dels óssos i els micos...

    • Llei de l'herència dels caràcters adquirits

    Els canvis físics que sofreix un organisme al llarg de la seva vida fins al moment de la procreació passen a la seva descendència. Després de moltes generacions es produeixen canvis tan importants que no tenen res de semblant amb els seus antecedents. P.E. la girafa.

    • La genètica ha negat que aquests canvis es transmetin hereditàriament si no afecten al seu ADN.

    b) Darwinisme

    Charles-Darwin (1809-1882). Als 25 va ser escollit com a naturalista del vaixell botànic Beagle, que havia de fer la volta al món en missió científica. En aquell viatge a poder estudiar una gran diversitat d'animals i plantes, així com fòssils de grans animals ja desapareguts, que el portaven a formular la teoria de l'evolucionisme. Per exemple, a les illes Galápago (arxipèlag d'origen volcànic format per tretze illes situat a uns 1000 km de la costa de l'equador) va descobrir espècies que no es trobaven a les terres continentals. Va descobrir 14 classes pinsans, amb característiques pròpies. L'explicació d'aquesta varietat morfològica és que avantpassats del pinsans van arribar a les illes poc després de que arribessin les primeres plantes. A les diferents condicions van evolucionar de manera diferent. Van cridar-li l'atenció les tortugues i les iguanes. Fruit del viatge, va ser l'obra “L'origen de les espècies” (1859).

    L'evolucionisme Darwinista parteix de dues idees:

    • Lluita per la supervivència

    Entre els individus de diferents espècies i, fins i tot, de la mateixa espècie, per poder assegurar-se els mitjans de subsistència.

    Aquesta lluita és deguda a que els recursos naturals són limitats, com va dir Malthus (1776-1836): la població creix en progressió geomètrica i els aliments en progressió aritmètica.

    • Selecció natural

    Dins de la lluita per la supervivència, els individus més ben adaptats al seu medi són el que tenen més possibilitats de sobreviure. En conseqüència, són aquests el que tenen més possibilitats de procrear i tenir més descendència, i per tant, són aquests individus més aptes els que transmetran les seves característiques genètiques, i no els individus menys adaptats. Finalment, les característiques més adaptades s'acumulen generació rere generació fins al punt d'originar una nova espècie. Lamark havia dit que les girafes tenien el coll i les potes llargues degut als continus esforços per arribar a les branques més altes dels arbres. Darwin dirà en canvi que espontàniament neixen alguns individus amb coll i potes més llargues que altres individus.

    • Punt que no explica la teoria Darwinista:

    No distingeix entre modificacions (o alteracions d'un individu que, com no afecten el codi genètic, no passen a la descendència) o mutacions (alteracions que per diverses causes com la radioactivitat, agents químics, raigs X, la llum ultraviolada, etc., arriben a afectar el codi genètic i, per tant, poden transmetre a la descendència). P.E. el cos musculós d'una persona que practica musculisme no serà heretat pels seus fills, en canvi, si algú està sotmès a dosis elevades de radiacions pot tenir filla amb greus modificacions.

    c) Neodarwinisme

    Defensada pels científics posteriors i seguidors de Darwin.

    • Mendel (1866). Aquest va descobrir les lleis hereditàries a partir de factors hereditaris (=gens) que transmeten les variacions.

    • Morgan (1910). Va localitzar els cromosomes als gens. Les mutacions són canvis cromosomàtics.

    • James Watson (1953). Va descobrir que l'ADN és un constitutiu dels cromosomes.

    Com explica les mutacions aquesta teoria?

  • De forma natural o a l'atzar, afavorides per radiacions, agents químics, climàtics, etc.

  • En el laboratori, a partir de la biotecnologia o biogenètica.

    • 5) LLEIS DE L'EVOLUCIÓ

    En el procés de l'evolució, moltes espècies han desaparegut, sense produir variacions, mentre que altres han originat una llarga família. L'explicació podem tenir-la en les lleis de l'evolució.

  • Llei de la diversificació

    • El número d'espècies tendeix a augmentar amb el temps. P.E. els primats.

  • Llei de la irreversibilitat

    • No hi ha tornada enrere. Quan un òrgan es perd no es torna a recuperar. P.E. la cua del ximpanzé.

  • Llei de la perfecció

    • L'evolució tendeix a la perfecció.

  • Llei del creixement cranial

    • El cervell tendeix a créixer en mida i qualitat.

  • ORIGEN DE L'ÉSSER HUMÀ

    • Darwin fa referència a animals i plantes. Al 1871 va publicar “L'origen de l'home”, en que explica l'evolució de l'espècie humana, assenyalant existències anatòmiques, fisiològiques i de comportament entre els humans i els simis, la qual cosa ens porta a un origen comú.

    Classes de simis:

    Primat: tot tipus de mico.

    Pòngit: tot tipus de mico però en especial l'antropomorf.

    Antropomorf: simis més semblants als humans. P.E: el ximpanzé.

    Orangutan: el menys antropomorf. Color vermellós, braços llargs i cames curtes.

    Goril·la: el més gran de tots els simis, inclosos els fòssils. P.E: Floquet de neu.

    Platerrins: antropomorfs d'Amèrica. Cua llarga i flexible.

    Caterrins: igual que els platerrins però sense cua.

    Ximpanzé: una mica més alt i proporcionat que l'orangutan.

  • CARACTERÍSTIQUES COMUNES DELS HUMANS AMB ELS PRIMATS

  • Predomini de la vista sobre els altres sentits. En els humans s'ha calculat que el 80% de la informació rebuda del món exterior prové de la vista. Els primats tenen una visió prolinomàtica.

  • Mans prènsils i dit polze oposable que et permet agafar i subjectar tota classe d'objectes. Els pòngits tenen també peus prènsils.

  • Trenta-dos dents (setze + setze), en els humans són més petites.

  • Reduït nombre de fills en cada embaràs. Generalment un de sol. Llarga dependència dels fills respecte la família.

  • Animals de vida social i capacitat de comunicació.

  • Sistema nerviós desenvolupat. En particular el cervell.

  • CARACTERÍSTIQUES DIFERENTS DELS HUMANS AMB ELS PRIMATS

    • Fa uns set o vuit milions d'anys, el tronc dels humans es va separar del dels ximpanzés.

  • Bipedisme

    • Aguantar-se i desplaçar-se sobre les dues extremitats posteriors. Durant el període Miocè, fa uns quinze milions d'anys, va tenir lloc una gran sequera i un retrocés dels boscos. Un gran nombre de primats arborícoles van haver de davallar a terra i viure en zones descobertes o sabanes. Aquest canvi d'ecosistema o adaptació a un medi nou va aportar el bipedisme que ha tingut gran importància d'hominització. Al veure's obligat a viure a terra, l'homínid necessitava poder mantenir-se tant dret com fos possible per poder explorar i vigilar atentament l'entorn per damunt de matolls i herbes.

    Aquesta innovació va comportar modificacions corporals relacionades amb la configuració ce la pelvis, i les cames per caminar, que les mans quedessin lliures per a la utilització o fabricació d'instruments, o l'ús d'armes; la reducció de la mandíbula , el creixement de la capacitat cranial i el conseqüent desenvolupament del cervell; canvis en la columna vertebral.

  • El cervell complex

    • El cervell humà és molt més complet i desenvolupat que el dels altres primats i, proporcionalment, més voluminós que el de qualsevol altre animal.

  • Capacitat lingüística

    • Deguda a l'organització cerebral i a una especial configuració dels òrgans de la parla, com la laringe i la boca, que donen lloc a un llenguatge oral.

    A diferència del llenguatge d'alguns animals, format per indicis emocionals, el llenguatge humà és fonamentalment simbòlic, format per símbols convencionals.

    El llenguatge possibilita l'organització social, la caça col·lectiva, la pesca, la recol·lecció agrícola...

  • Animals prematurs

    • És a dir, el nadó neix indefens i necessita la protecció dels progenitors durant molt més de temps que els altres animals. És l'animal que té la infantesa més llarga, en la qual por rebre l'educació i la cultura necessària per viure en la seva societat.

  • Ocupació planetària

    • Els humans són pràcticament els únics mamífers que viuen en qualsevol lloc del planeta i estan en procés de viure en altres planetes.

    Els animals s'adapten orgànicament o biològicament a les condicions físiques. En canvi, els humans fan que el medi s'adapti a les seves possibilitats.

  • Sexualitat no exclusivament reproductora

    • En els animals la sexualitat té una funció reproductora que permet la continuïtat de l'espècie. En els humans la sexualitat també té altres funcions com:

    • L'eròtica, cercar el plaer.

    • Relacional, per crear vincles d'amor, d'afecte, d'amistat...

  • EL PROCÉS D'HOMINTIZACIÓ

    • És el procés d'evolució biològica que ha portat fins arribar a l'ésser humà actual, a partir dels primers homínids. Aquest procés només pot saber-se per les descobertes de restes fòssils que fins ara han donat lloc a hipòtesis discutides. A Atapuerca estan les principals troballes, és un exemple sobre un canvi de l'origen de l'home europeu.

    Sigui com sigui, resumirem les etapes més important de l'evolució humana:

  • ELS AUSTROLOPITECUS (= simis del Sud)

    • Són els primers homínids que van aparèixer a l'Àfrica del Sud a finals de l'era terciària, fa uns cinc milions i mig d'anys. Utilitzaven eines però no eren capaços de fabricar-ne. No podien parlar, feien crits com els micos.

  • L'HOMO HÀBILIS ( = hàbil o manyós)

    • Segurament una branca dels Austrolopitecus, més primitiva, l'Austrolopitecus gracilis, va derivar fa dos milions d'anys cap al primer representant directe del gènere Homo, l'homo hàbilis. Anomenat així per la seva fabricació d'estris de pedra per a la caça i el seu posterior trossejament. Cervell d'uns 700 cm³.

  • L'HOMO ERECTUS ( = dret)

    • És un nom poc apropiat perquè els seus anteriors homínids ha eren bípedes. L'evolució de l'homo hàbilis va donar lloc a l'aparició, fa aproximadament un milió i mig d'anys, a l'homo erectus.

    Coneixia la destral i el foc en gran mesura.

    Des d'Àfrica es va estendre per Àsia i Europa. Cervell entre 800 i 1060 cm³. la

    forma del cos era força semblant a la dels humans actuals.

  • L'HOMO SAPIENS

    • Un descendent de l'homo erectus fa quatre-cents mil anys, va ser l'Homo Sapiens. A Europa aparegué fa dos-cents mil anys.

  • L'HOMO SAPIENS SAPIENS

    • Fa cent mil anys va aparèixer a l'Àfrica una nova forma d'Homo Sapiens del qual deriven tots els humans actuals del Paleolític superior. Va desplaçar els Neanthertals i van arribar a Amèrica i a Austràlia. Es diferencien dels precedents del canvi en el crani, més voluminós. Desenvolupen el llenguatge abstracte, conviu en societats de caçadors i pescadors. Fabrica eines, practica el culte als morts i crea formes artístiques, com per exemple, les coves d'Altamira. Fa uns deu mil anys, amb el Neolític, la humanitat entra en temps moderns. La revolució neolítica es caracteritza per una progressiva sedentarització, cultiu de plantes i domesticació dels animals. Aquests canvis van portar un augment demogràfic, el naixement de ciutats, el comerç i l'intercanvi cultural.

  • DIVERSITAT BIOLÒGICA HUMANA

    • Des dels Austrolopitecus fins arribar als humans d'ara ha hagut diferents espècies d'homínids. Les a prop de sis- cents milions de persones de l'actualitat són individus que pertanyen a una mateixa espècie: l'Homo Sapiens Sapiens. Per tant, podem dir, en cert sentit, que tots els habitants de la Terra són germans, perquè tots tenim el mateix origen.

    Ara bé, aquesta única espècie es manifesta amb l'aspecte de la diversitat biològica i cultural.

  • Diversitat Biològica

    • Es deguda a les diferències morfològiques entre els humans: color de la pell, dels ulls, textura i forma del cabell, del crani, alçada, volum corporal...

    Aquestes diferències s'expressen amb els mots: raça, ètnia, població... que cada cop tenen menys valor antropològica, atès que les diferències que hi ha entre les persones de grups diferents sempre són inferiors a les diferències individuals que hi ha entre persones del mateix grup racial.

    Les diferències exterior que presenten certes races són degudes a l'adaptació al medi, com , per exemple, el color de la pell, forma del cos, trets racials, etc...

  • Diversitat cultural

    • És impossible assignar característiques psicològiques d'intel·ligència, caràcter, etc. a una raça. Això no vol dir que no hi hagin diferències intel·lectuals, econòmiques, tradicions, marginació, etc. que no tenen res a veure amb aspectes externs.

  • EVOLUCIÓ CULTURAL

    • En els últims milers d'anys, els humans gairebé no han evolucionat biològicament. Per contra, la humanitat ha seguit uns canvis enormes cultural, especialment, en els últims dos-cents cinquanta anys.

    L'evolució cultural s'ha imposat i ha deixat enrere l'evolució natural biològica.

    Els canvis genètics segueixen un ritme lentíssim, però els canvis deguts a l'educació i l'aprenentatge social es difonen a una gran velocitat. Així podem dir que l'ésser humà és un animal cultural, un animal que aprèn socialment els seus comportaments.

    Els animals tenen pautes de conducta innates. Els humans, en canvi, estem oberts a nous estils de vida degut a la intel·ligència, societat, capacitat lingüística... que configuren el que anomenem cultura.

    • Diferència entre civilització i cultura

    La civilització és l'etapa més avançada de les cultures. Aquest desenvolupament és tan material com social i ideològic. Per exemple; Egipte, Grècia, Roma...

    TEMA 3 PSICOLOGIA

  • DEFICIÓ DE PSICOLOGIA

  • ETIMOLOGICAMENT

    • psyké + logos = estudi de l'ànima.

  • ACTUALMENT

    • És l'estudi científic de la conducta i dels processos mentals. Compren allò que la gent pensa, sent o fa.

  • CARACTERÍSTIQUES

  • És experimental i sistemàtica, a través del mètode hipotètico-deductiu i observant.

  • És eclèctica, recull dades d'altres ciències com la biologia, la sociologia, etc.

  • S'interessa per conductes humanes o animals.

  • Té diferents nivells d'anàlisi: social o de grup, clínic, individual, etc.

  • OBJECTIUS

  • Descriure el comportament. P.E; perquè és esquizofrènica.

  • Explicar les causes d'un comportament. P.E; separació matrimonial.

  • Predir esdeveniments. P.E; serà un bon periodista.

  • Controlar la conducta d'un mateix o d'altres. P.E; el hiperactiu.

  • DIVISIÓ

  • GENERAL O BÀSICA

    • Investiga els processos psicològics generals o bàsics amb mètodes científics. P.E; el comportament. Es divideix en:

  • Psicobiologia o psicofísica

    • Estudia la relació entre la ment i la part corporal dels éssers vius.

  • Psicologia evolutiva

    • Estudia les etapes del desenvolupament de la conducta.

  • Psicologia social

    • Intenta solucionar problemes socials.

  • Psicologia de la personalitat

    • Estudia les característiques que diferencien una persona.

  • Psicologia de l'aprenentatge.

    • Estudia processos de l'aprenentatge.

  • Psicologia diferencial

    • Estudia les diferències individuals o col·lectives.

  • PSICOLOGIA APLICADA

    • S'ocupa dels processos psicològics en els que actuen els individus, ja sigui individualment , col·lectivament o patològicament.

  • Psicologia educativa

    • En el camp de l'educació.

  • Psicologia clínica

    • En el camp dels malalts psicològics. Un psiquiatre és un psicòleg que pot receptar medicaments, és un metge. El psicòleg no és metge.

  • Psicologia industrial

    • En el camp del treball.

  • EL MÈTODE (= camí)

    • Experimentació: p.e; relació entre el calor i un examen.

    • Observació.

    • Tests.

    TEMA 4 ESTRUCTURA BÀSICA DEL COMPORTAMENT HUMÀ

  • COMPORTAMENT

    • La psicologia estudia el comportament de les persones. El comportament és l'adaptació d'un ésser viu al medi. Pot tenir dos aspectes:

  • CONDUCTA (OBSERVABLE EXTERNAMENT)

    • Per tant, la conducta és el conjunt d'activitats que poden ser observades per un experimentador.

    El mètode psicològic per a estudiar la conducta pot ser el laboratori i l'observació. P.E; estudiar la relació entre velocitat lectora i edat.

    • Tres elements de tota conducta:

    • Un organisme viu.

    • Un medi que envolta aquest organisme.

    • Les accions i reaccions de l'organisme davant del medi.

    P.E; un gos en una gàbia davant de menjar segrega saliva.

  • CONSCIÈNCIA (NO OBSERVABLE EXTERNAMENT)

    • No són observables però poden expressar-se i ser conegudes.

    El mètode per estudiar la consciència és la introspecció, és la reflexió sobre si mateix.

  • LLEI BÀSICA DE LA CONDUCTA

    • Resposta = funció (organisme, estímul).

    La conducta d'un ésser viu depèn de les característiques del seu organisme i de l'estímul extern que incideix en els seus òrgans sensorials.

  • BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA

    • L'estructura que determina el comportament és el sistema nerviós que consta de dues parts:

  • SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

    • És el que controla la relació de l'organisme amb l'exterior. Està integrat per l'encèfal (el cervell, el cerebel i el bulb raquidi) i la medul·la espinal.

    L'encèfal interpreta els estímuls dels sentits i ordena les respostes corresponents als músculs.

  • SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM

    • S'ocupa de la regulació de la vida vegetativa de l'organisme i de les emocions de l'individu: digestió, respiració...

    Els nervis i ganglis estan connectats al sistema nerviós central.

  • SENSIBILTAT

    • És la capacitat que té l'organisme de captar els estímuls del medi.

    Els sentits són els òrgans receptors d'estímuls del món exterior i de l'interior de l'organisme.

    Tres tipus de sentits:

  • EXTERORRECEPTORS

    • Vista, oïda, olfacte, gust i tacte.

  • PROPIORRECEPTORS

    • Informen del propi cos i de la posició dels propis membres.

  • INTERORRECEPTORS

    • Donen informació de les vísceres.

  • RELACIÓ ENTRE ESTÍMUL I SENSACIÓ

  • LLEI DE WEBER-FECHNED

    • Els estímuls són formes d'energia física que incideixen en els sentits. Segons la llei de Weber-Fechned, si la intensitat de l'estímul augmenta en progressió geomètrica, la de la sensació ho fa en progressió aritmètica.

  • ELS LLINDARS O LÍMITS DE LA SENSACIÓ

    • La sensació té uns límits davant de la intensitat d'un estímul. Per sobre i per sota no es produeix sensació. Això ens porta a tractar els tres límits de la sensació.

  • Límit mínim

    • La mínima quantitat d'estímul que es requereix per a que es produeixi uns sensació.

  • Límit màxim

    • La quantitat d'estímul a partir de la qual no es nota augment.

  • Límit referencial

    • Diferència d'intensitat que necessita un estímul per a que es noti un canvi d'intensitat en la sensació.

    • Els límits varien en cada espècie i depenen també de certes circumstàncies.

    Curiositats:

    Els nostres sentits no són els únics ni els millors:

    • VISTA

    • Humans i pòngits: cromosomàtica i estereoscòpica.

    • Ocells: més precisa.

    • Insectes: ulls sensibles a zones ultraviolades. Vista panoràmica.

    • Infrarojos ! Vermell ! Violeta ! Ultraviolades.

    • OÏDA

    • Humans: podem percebre sons de 20 a 18.000 cicles/s.

    • Papallones: 120.000 cicles/s.

    • Mussols: 80.000 cicles/s.

    • Rat-penat: un tipus de radar

    Infrasons ! 20 a 18.000 ! ultrasons.

    • OLFACTE

    • El gos molt més que els humans.

  • DIVERSOS NIVELLS DE RESPOSTA O CONDUCTA

  • TROPISMES I TAXIS

    • Són les formes més elementals de conducta que observem en plantes i animals inferiors.

    • Tropismes

    Són moviments d'orientació cap a fonts d'energia amb plantes i animals fixos. Poden ser gravitatoris, tèrmics, lluminosos...

    • Taxis

    Són moviments d'orientació, però que comporten un desplaçament per atansar-se o allunyar-se'n. Això pot donar lloc a fototropismes o fototaxis, termotropismes o termotaxis...

  • ACTES REFLEXOS

    • Són respostes automàtiques. Per exemple, tancar les pupil·les davant d'una llum intensa. Els actes reflexos estan regits per la medul·la espinal.

  • INSTINTS

    • Són comportaments innats que afecten a tota una espècie i els permet l'adaptació al medi.

  • CONDUCTES APRESES

    • Comportaments adquirits gràcies a la repetició d'actes. Dos tipus:

    • Reflexos condicionats

    Són actes reflexos que s'adquireixen per aprenentatge. Per exemple: conduir, esports, piano, etc...

    • Comportaments intel·ligents

    Propis dels humans en els que intervenen el pensament i el llenguatge.

  • BREU HISTÒRIA SOBRE EL CERVELL

    • Pitàgores (s. V a.C), fou el primer en dir que el centre de la intel·ligència no era al cor, com deia Aristòtel, sinó el cervell.

    Les parts més importants del cervell han anat variant: primer es va dir que eren els ventricles, cavitats internes. Després les circumvolucions i al s. XIX l'escorça o còrtex per influència de la frenologia que defensava que cada facultat mental radica en un departament del cervell. Amb Wilder Penfild (1891 - 1976), estimulant l'escorça amb descàrregues elèctriques, comença la era moderna de l'estudi del cervell.

    • Les neurones són cèl·lules nervioses. Els humans en tenim entre 100.000 milions i 1 bilió al néixer i no són reemplaçades. Cada neurona està formada per un cos, moltes ramificacions o dendrites i una prolongació o axó (la longitud de la qual por ser d'un metre). Un nervi és una associació d'axons.

    Les dues funcions bàsiques del cervell són: percebre i actuar. Això implica que hi hagi neurones sensorials i neurones motores. Les neurones es comuniquen entre elles a partir de les dendrites per mitjà d'un tipus de corrent electroquímic, a una velocitat de 320 km/h. aquesta connexió s'anomena sinapsi.

    En l'ésser humà l'agrupació de cèl·lules nervioses permet formar conceptes, coneixements intel·lectuals i donar respostes de raó.

    TEMA 5 LA PERCEPCIÓ

  • LA PERCEPCIÓ

  • QUÈ ÉS?

    • És el procés organitzador de les dades que rebem dels sentits, influïts per la pròpia experiència, desigs i necessitats.

  • QUI L'ELABORA?

    • El cervell.

    • La pregunta que ens fem és: “percebem els objectes tal com són o veiem un color “verd”?

    Els colors no són propietats de les coses sinó fenòmens psíquics que només existeixen com a actes objectius.

    L'ull està preparat per a ser estimulat per una llum amb una longitud d'ona d'entre 350 i 700 mil micres. Altres animals poden percebre altres coloracions.

  • LA PERCEPCIÓ DONA SIGNIFICAT ALS OBJECTES

    • Entenem per objecte qualsevol cosa material. Les estructures organitzatives de la perfecció varien en cada espècie animal. Per exemple; no és el mateix l'oïda d'un ratolí, d'un mussol o d'un humà.

    En l'ésser humà hi ha diferències de grups i d'individus en la perfecció. Per exemple; l'home de camp i l'home de ciutat, un nen ric i un nen pobre.

  • TEORIES SOBRE LA PERCEPCIÓ

  • Psicologia associacionista

    • La percepció és el resultat de la suma de totes les sensacions.

  • Simbologia de la Gestalt o de la forma

    • La forma o figura estructurada s'imposa d'acord a certes lleis, independentment dels elements donats per la sensació.

    Quan mirem un mosaic, el mirem sencer i no les parts petites que el formen. Aquesta teoria aplicada a l'ensenyament tenim la lectura globalitzada. De totes maneres, aquesta teoria no és del tot certa perquè no contempla l'experiència. Això ens ho explica la teoria funcionalista o cognoscitiva i l'estructuralista.

  • PERCEBEM D'ACORD AMB CERTES LLEIS

    • La psicologia de la Gestalt va establir les lleis configuratives de la percepció.

  • LLEI GENERAL DE LA FIGURA I EL FONS

    • Percebem una figura que es destaca sobre un fons que queda en segon terme.

  • LLEIS CONFIGURATIVES

  • Llei de la simplicitat

    • Tendim a organitzar figures que siguin senzilles. (fig.1)

  • Llei de la pregnància o totalitat

    • Tendim a completar una figura incompleta. (fig.2)

  • Llei de la proximitat.

    • Tendim a integrar en una mateixa figura tots els objectes propers a ella. (fig.3)

  • Llei de la semblança

    • Tendim a integrar objectes similars. (fig.4).

  • Llei del contrast

    • Tendim a destacar un element d'una figura amb relació amb altres elements del conjunt. (fig.5)

  • Llei de la continuïtat

    • Tendim a integrar en una mateixa figura objectes que estan en successió continua. (fig.6).

  • PERCEPCIONS ESPECIALS

  • DEL MOVIMENT

    • Figures o lletres que corren degut a que s'apaguen i s'encenen llums a un ritme determinat. Una vuitena part de segon reté en la retina una imatge. En el cine es projecten vint-i-quatre fotogrames per segon.

    El creuament de dos trens: un de parat i un altre corrent, si no tenim un punt de referència, no sabem quin es mou. El mateix que el sol i la Terra.

  • IL·LUSIONS

    • Són interpretacions errònies de les dades dels sentits. Hi ha grups:

  • Fisiològiques

    • L'engany prové de la nostra pròpia constitució orgànica. (fig.1,2 i 3)

  • Psicològiques

    • L'engany prové de la manera habitual de reconèixer les figures. (fig.4,5,6,7 i 8)

  • Il·lògiques

    • L'engany prové d'aplicar tres dimensions sobre les dues dimensions. (fig.9,10 i 11)

  • AL·LUCINACIONS

    • Es produeixen quan es perceben objectes sense estímul extern, sense sensacions adequades.

  • Fisiològiques o normals

    • Per exemple; els somnis.

  • Patològiques

    • Per lesió o afeccions tòxiques del cervell, per drogues, alcohol, etc. (al·lucinògens).

  • FACTORS SUBJECTIUS EN LA PERCEPCIÓ

    • La percepció no és un fenomen pur, sinó que ve modificada per alguns aspectes. Un mateix objecte no es vist de la mateixa manera per un grup de persones que el contemplen. Els factors que influeixen en la percepció són:

  • L'ATENCIÓ

    • Està influenciada per l'estímul (canvi de llum, soroll, etc), moviment (ràpid), mida (anuncis grans), la repetició (un disc ratllat), novetats...

    Rebem milers d'estímuls sensorials, però tan sols uns quants ens criden l'atenció.

  • INTERESSOS PERSONALS

  • Del moment

    • Per exemple; una persona que té gana veurà aliments en coses que no ho són.

  • Situacions emocionals.

    • Per exemple; la persona trista veurà les coses molt tristes. Una persona poruga veurà coses que lo facin por.

  • Ocupacions professionals.

    • Per exemple; un arquitecte veurà moltes més coses que una persona que no ho sigui. Un melòman distingeix molt ràpidament un determinat tipus de música.

  • NECESSITATS CULTURALS EMMARCADES EN EL LLENGUATGE

    • Des que creixem estem sotmesos a un enriquiment progressiu que va des de les percepcions rutinàries d'un nadó a les percepcions d'un especialista. Som socials, per tant, percebem els objectes culturalment i el vehicle normal de transmissió de la cultura és el llenguatge. En el llenguatge percebem l'objecte com a realitat.

    TEMA 6 MEMÒRIA I IMAGINACIÓ

  • CONCEPTES PREVIS

    • La percepció és la forma bàsica del coneixement, però es desenvolupa la imaginació i la memòria.

  • MEMÒRIA

    • És una facultat. Facultat de retenir, reproduir i reconèixer imatges posades en el moment oportú.

    Memoritzar serà la capacitat de retenir, reproduir i reconèixer.

    Memoritzarem una part del que percebem.

  • IMAGINACIÓ

    • Facultat de produir noves imatges, combinant imatges percebudes anteriorment.

    Imaginar és la capacitat de la imaginació.

    Memòria i imaginació són processos representatius del coneixement sense la presència de l'objecte.

  • BASES FISIOLÒGIQUES E LA MEMÒRIA I LA IMAGINACIÓ

    • Sembla que les imatges es formen en l'escorça del cervell.

    El cervell humà pesa uns 1600g i està format per 30.000 milions de cèl·lules nervioses. Les cèl·lules nervioses del cervell no es reprodueixen i, per tant, creixen en mida però no en número.

    En estat adult moren mil diàriament.

    El coneixement deixa en el cervell una espècie de empremta o engrunes que són més profundes com més gran és i com més es repeteix.

  • LES IMATGES, PRODUCTE DE LA IMAGINACIÓ

  • REPRODUCTIVES O ICÒNIQUES

    • Són les simples reproduccions mentals d'un objecte no present.

  • PRODUCTIVES (=FANTASIA)

    • Són les produïdes per l'objecte sense percepció anterior. P.E; una sirena.

  • IMPORTÀNCIA DE LA IMAGINACIÓ

    • Cada vegada se li dona més importància en psicologia. Diem:

    • Una imatge val més que mil paraules.

    • La productiva o fantasia és base de la ciència i de l'art.

  • IMPORTÀNCIA DE LA MEMÒRIA

  • És essencial per a l'aprenentatge

    • Sense memòria no hi hauria aprenentatge: no sabríem llegir, ni escriure, ni caminar... “Saber és recordar”

  • És essencial en el coneixement

    • Sense memòria no hi hauria percepció. No sabríem el que hem vist, escoltat, etc... la memòria reté moltes coses, però no ho reté tot.

  • MNEMOTÈCNIA

    • Són regles pràctiques per reforçar la memòria.

  • L'OBLIT

    • És l'aspecte negatiu de la memòria. És normal.

    Teories sobre l'oblit:

  • DESÚS

    • No utilitzar un concepte. Refutació:

    • Per què els avis recorden coses de la infantesa?

    • Hi ha conductes que no oblidem sense fer-ne ús.

  • PER INTERFERÈNCIA

    • Per interferència de nous coneixements que ocupen el lloc dels vells.

  • PER REPRESSIÓ

    • Estats emocionals de rebuig fan oblidar la part dolenta. Només recordem les agradables.

    • Dubtosa.

  • PATOLOGIES DE LAMENÒRIA

  • AMNÈSIES

    • Pèrdues totals o parcials de la memòria. Poden ser:

  • Agròsies

    • Amnèsies que afecten als sentits. P.E; no recordar-se dels colors, coses escoltades... malaltia de l'Alzhèimer: pèrdua progressiva de la memòria.

  • Apròxies

    • Afecten al moviment.

  • AFÀSIES

    • Patologies de la memòria que afecten al llenguatge.

  • DELIRIS DE LA MENT

    • Bogeries, demències, etc...

    TEMA 7 L'APRENENTATGE

    INTRODUCCIÓ

    Des de que naixem tot és un aprenentatge. No és així en els animals que amb els instints tenen suficient per sobreviure.

  • L'APRENENTATGE. TEORIES.

  • TEORIES ASSOCIATIVES

    • És un canvi relatiu permanent del comportament, com a resultat d'una pràctica.

    P.E; un nen que comença a caminar, conduir un cotxe, parlar un idioma...

    Són defensades pers psicòlegs conductistes. L'aprenentatge és degut a processos associatius d'estímul-resposta. L'aprenentatge seria una formació d'hàbits.

    Explica conductes humanes senzilles d'animals i humans.

  • TEORIES PERCEPTIVES

    • Són les defensades pels psicòlegs de l'escola de la forma (Gestalt) o cognitivistes, interessats per la funció que fan la percepció i l'enteniment.

  • L'APRENENTATGE ASSOCIATIU POR SER:

  • PER CONDICIONAMENT CLÀSSIC (PAVLOV) (1849-1936)

    • Pavlov treballà amb gossos. Va lligar un gos i li va foradar la gola per tal que la saliva empassada sortís per aquí. Quan el gos sentia una campana, començava a salivar, ja que els cuidadors, abans de servir el menjar, tocaven una campana.

    Procés normal: estímul incondicionat (E.I) (Aliment)

    resposta incondicionada (R.I) (Saliva)

    Procés d'aprenentatge: estímul condicionat (E.C) (Campana + Aliment)

    resposta condicionada (R.C) (Saliva)

    Qualsevol organisme viu, quan se li presenta un estímul adequat, emet una resposta. El condicionament clàssic consisteix a crear respostes davant d'estímuls neutres per a l'organisme per a aconseguir respostes condicionades.

  • PER CONDICIONAMENT OPERANT (SKINNER I THORDIKE) (1904-1991)

    • Skinner

    Va descobrir els principis bàsics del condicionament operant, i els va aplicar a l'educació, l'ensenyament, problemes clínics, tecnològics i socials.

    • Es diu “operant” perquè la conducta opera per aconseguir un bé o fugir d'un mal. També es diu “instrumental” perquè la conducta seria un mitjà (instrument) per aconseguir un fi.

    • L'aprenentatge es realitza per mitjà de l'assaig, l'error i l'èxit.

    • Experiment de Skinner:

    Va posar en una gàbia coloms. Dins la gàbia hi havia una palanca. Al tenir gana, l'animal va picant arreu de la gàbia fins que, per casualitat, pica a la palanca, aquesta s'obre i li surt menjar. Així, l'animal aprèn que apretant aquella palanca té menjar.

    El reforç d'una conducta pot ser:

    • Positiu (premi)

    Si el mou a un comportament.

    • Negatiu (càstig)

    Si el mou a canviar de comportament.

    Thordike

    Va estudiar l'acció de la motivació sobre l'aprenentatge i va formular la llei de l'efecte: “Les respostes satisfactòries tendeixen a repetir-se i les desagradables a no repetir-se”.

    Thordike, amb el temps, es va donar compte que el càstig:

    • No aconsegueix fer desaparèixer la conducta incorrecta, llevar que el càstig sigui molt fort.

    • Produeix antipatia, odi, vergonya, culpabilitat, etc.

    Thordike va adonar-se d'això i després de fer experiències va descartar la segona part de la llei de l'efecte i la va formular així: “Les respostes satisfactòries tendeixen a repetir-se”.

  • DE RESPOSTA MÚLTIPLE

    • El condicionament clàssic i l'operant valen per a explicar respostes senzilles en animals i humans. Però l'aprenentatge consisteix moltes vegades en adquirir habilitats que comporten més d'un acte. Podem distingir dos tipus:

    • Habilitats sensòrio-motrius

    P.E; anar en bicicleta, tocar el piano, jugar a bàsquet...

    • Habilitats d'aprenentatge de memòria

    P.E; recitar de memòria un poema, estudiar per a un examen...

  • L'APRENENTATGE PERCEPTIU POT SER:

  • PER DISCRIMINACIÓ

    • S'ensinistra a escollir entre dues coses. Discriminació seria el procés pel qual un organisme reacciona davant d'un estímul i no d'un altre.

    Experiment de Kohler:

    Un pollet dins d'una gàbia amb dos botons de dos colors diferents, començarà a picar-los i discriminarà al que no li dona menjar. Així, se canviem el botó per on surt el menjar, l'animal s'acabarà donant compte i discriminarà el que abans utilitzava.

    Va aprenent la relació entre les estímuls clar i fosc.

  • PER DISCERNIMENT

    • Discerniment: solucionar un problema comprovant o intentant l'ús dels medis adequats.

    Experiment de Kohler:

    En una gàbia va posar un mico i va posar un pal llarg amb un plàtan a un costat de la gàbia i un pal més curt a l'altre costat, però el mico no arribava al plàtan. Així va anar rumiant fins que es va adonar que podia utilitzar el pal curt per a arribar al llarg, on era el plàtan.

    Va solucionar el problema mesurant, mentalment, els pals, per a saber a qui arribaria.

  • PER ESPECTATIVES

    • Donada una situació s'espera l'aparició d'efectes que es van donar en situacions equivalents.

    Experiment de Tolman (1886 - 1949):

    Un dia li va ficar a un mico en una gàbia moltes caixes, i en una, va ficar un plàtan. Al dia següent va fer lo mateix però no va ficar plàtan. El mico el buscà i no el trobà.

  • PER REGLES

    • El ser humà té una capacitat intel·lectual que li permet resoldre problemes que farà transferibles a altres problemes similars. És l'aprenentatge per regles, lleis socials, lleis lúdiques i científiques.

    TEMA 8 LA MOTIVACIÓ

  • CONCEPTE

    • Voler ser, voler tenir, voler fer, etc., darrere de tot desig hi ha una motivació.

    Motivació: allò que invita a l'organisme a iniciar una acció determinada.

    La incitació pot ser externa, però en general, es considera que la incitació és interna a l'organisme.

    La motivació pot estudiar-se, en psicologia, per mitjà de l'observació i de l'experimentació.

  • CLASSIFICACIÓ DELS MOTIUS

  • PRIMARIS O BIOLÒGICS

    • Els que tenen un origen biològic. P.E; la fam, la set, protecció, descans, sexe. Són propis de totes les races i cultures.

    2) SECUNDARIS O SOCIALS

    Tenen origen social, és a dir, es après i depèn de les variants culturals. Apareixen quan es tenen satisfetes les primàries. Encara que pro haver-hi entre primaris i secundaris. P. E; la vaga de fam.

    Els motius secundaris poden ser manipulats i poden crear necessitats innecessàries. P. E; un tipus de detergent, de cotxe, de begudes...

  • TEORIES SOBRE LA MOTIVACIÓ

  • HOMEOSTÀTIQUES

    • Els organismes vius, si es troben en medis canviants, s'autorregulen per a conservar un equilibri intern. P. E; la termorregulació dels mamífers és sempre la mateixa.

    Hi ha teories en psicologia que expliquen el comportament com un procediment per rectificar una falta d'equilibri que experimenta un organisme.

    Aquestes teories expliquen conductes que tenen el seu origen en desequilibris fisiològics (fam, set, etc.) i psicològiques o mentals.

    Estudiarem aquestes teories:

  • Reducció a l'impuls

    • Impuls: és una tendència a l'activitat generada per una necessitat (desequilibri) que seria provocada per una carència.

    Aquesta teoria explica el comportament de l'actuació de l'organisme per suprimir aquesta carència i aconseguir l'equilibri interior.

    P. E; una carència podria ser la falta de glucosa a la sang.

    Aquesta teoria explica el comportament biològic dels éssers humans.

  • Psicoanàlisi

    • Freud (1859 - 1939) va començar estudiant les malalties derivades del sistema nerviós. L'estudi de casos d'histèria i de neurosi el van portat a la conclusió de que en la vida psíquica dels humans hi ha dues parts clarament diferenciades:

    • Conscient: tot el que una persona sap de la seva conducta.

    • Inconscient: tot allò que no coneixem i que és font de forces ocultes de les accions humanes. Està constituït per imatges o continguts reprimits per la consciència. Tendeix a fer-se conscient però una barrera ho impedeix: la censura. No obstant, aconsegueixen burlar la censura i apareixen deformats i irreconeixibles, en neurosis i altres formes.

    • Entre aquestes parts hi ha el pre-conscient, els continguts del qual poden passar al conscient per decisió del subjecte.

    • Entre el conscient i l'inconscient hi ha una lluita continua. El “JO” a través de la censura reprimeix els desigs instintius que van en contra de la consciència.

    • El mètode per portar els processos inconscients a la consciència és la psicoanàlisi.

    • Una bona part de la conducta humana està motivada per l'inconscient, que es manifesta per lapsus, actes fallits, continguts dels somnis i fantasies.

    • Somnis:

    Fins al s. XVIII eren fenòmens inquietants, d'inspiració transcendental, etc.

    Per a Freud són manifestacions de l'inconscient. Les funcions dels somnis per a Freud eren facilitar el descans, és a dir, donar satisfacció als desigs diürns no complerts. Són els somnis més senzills.

    Als somnis més complicats s'han de distingir:

    • El contingut manifest del somni: és l'explicació que fa el subjecte del somni, que sol ser incoherent o estrany.

    • Les idees o contingut, que no es manifesten per la censura perquè deixaríem de dormir, i que expressen desigs reals del subjecte.

    • L'elaboració del somni o treball de l'inconscient, per deformar les representacions. La funció de la psicoanàlisi és arribar al contingut latent a partir del contingut manifest.

    • La censura és la causa de l'oblit dels somnis.

    - Actes fallits

    Són errors o oblits que fem en la nostra vida. P. E; oblidar-se el anell por ser equivalent a anar-se'n oblidant del matrimoni.

    - Lapsus

    Omitir o deformar una paraula escrita o pronunciada.

    P. E; davant d'una reunió que es presentava turmentosa, el que obria la sessió va dir: “Senyors diputats, havent fet el recompte dels presents i havent suficient número, s'aixeca la sessió.

    • Instints: el fil que persegueix tot organisme, segons Freud, és satisfer els instints. Aquestes necessitats provoquen tensions a la vida mental.

    • Instints de vida

    Són de naturalesa sexual, en sentit ampli, que anomenem libido.

    • Instints de mort

    Condueixen a la destrucció d'objectes, persones, i del mateix jo. P. E; el menjar, abusos a altres, la possessió.

    Si les tensions que produeixen els instints no poden solucionar-se satisfactòriament, sorgeixen mecanismes de repressió, que desvien la satisfacció per altres camins, la qual cosa, s'anomena sublimació. Si un obstacle impedeix aconseguir un objectiu, apareix la frustració, que pot ser:

  • Interna

    • Per falta de capacitat. P. E; no poder acabar una carrera, no practicar un esport per falta de facultats...

    b) Externa

    Impossibilitat exterior a la persona. P. E; una llei que prohibeix fer una determinada cosa.

    La frustració es degenera en agressivitat contra objectes, altres persones, i contra ella mateixa.

    Les frustracions també tenen mecanismes de defensa.

    • Negar el problema.

    • Substituir-lo per un altre.

    • Projectar-lo.

    • Racionalitzar-lo.

    • Fantasiejar.

    • Compensar.

    • Freud va modificar la seva teoria de l'inconscient al llarg de la seva vida per resoldre dificultats que trobava en l'explicació d'alguns casos. Així va modificar la nomenclatura de l'inconscient per a aquest:

    • Jo = conscient

    • Allò = inconscient

    • Súper Jo = societat, costums, moralitat...

    2) D'INCENTIUS

    Els defensor d'aquestes teories diuen que les teories homeostàtiques expliquen bé la majoria dels motius biològics (fa, set,...) però no expliquen la totalitat del comportament humà. Hi ha conductes exploratòries que necessiten un estímuls, anomenats incentius: allò que invita a l'acció gràcies a les seves propietats que són atractives per al subjecte. Entre aquestes teories hi ha les hedonistes que consideren que una part del comportament humà s'encamina a la consecució del plaer, independentment de la conservació de l'individu. Així, per exemple, es prefereixen aliments agradables i d'escàs valor nutritiu a altres.

    Explicaria també el consum de les drogues. Es considera que en els humans hi ha zones de plaer en el cervell que poden ser estimulades.

    3) COGNITIVES

  • Dissonància cognitiva

    • A l'hora de prendre una decisió pot haver-hi desacord entre el que es fa i el que es creu. El desacord porta a actuar d'una manera o altre ja que altera l'harmonia mental.

  • Teoria de les expectatives

    • Les expectatives són determinacions mentals que orienten les accions humanes. “Tot escollir és un renunciar”.

    TEMA 9 EL DORMIR I ELS SOMNIS

    INTRODUCCIÓ

    El dormir: sense dormir els animals moren i els humans sofreixen al·lucinacions o trastorns psicològics quan s'està un període de temps llarg sense dormir. La causa de tot això no se sap massa.

    Els éssers humans poden adaptar-se a dormir durant el dia, de la mateixa manera que de nit.

    El somiar: és una forma enigmàtica i diferent de l'activitat de pensar. El cervell no dorm. Els somnis han estat considerats com finestres obertes per descobrir auguris o missatges fins al segle XVIII.

  • SOMIAR I RECORDAR

    • Una persona somia durant una quarta part del temps que dorm. La duració mitjana de cada somni és de deu o quinze minuts. Els somnis s'obliden si el subjecte no es desperta durant aquesta fase o en els deu minuts següents. És molt probable que només es recordin els somni de l'última part de la nit.

  • IMATGES ONÍRIQUES

    • En el pensament del somni predominen les impressions visuals i les auditives. Les impressions sinètiques, tàctils i de temperatura es tradueixen en imatges visuals.

    Una qüestió debatuda és, si se somia, en color. Sembla que algunes persones si somien en color, però està demostrat que la majoria ho fan en blanc i negre.

  • CONTINGUTS DELS SOMNIS

    • Són altament variats, però sembla que cada persona té un patró temàtic, que està present en el conjunt dels somnis.

    Segons els estudis, la major part dels temes són agressions en les quals el subjecte és la víctima. També són abundants les desgràcies, inclòs en la mort per causa natural. En canvi, la bona sort i els temes feliços apareixen rarament. En quant al sexe, es detecta menys freqüentment del que molts psicòlegs creuen. Alguns psicòlegs afirmen que els somnis són residus de les coses fetes durant el dia. Així existeixen persones que resolen, en els somnis, els problemes que n han pogut resoldre surant el dia.

    Existeixen casos famosos de descobriments científics per la via dels somnis. P. E; Kekulé va descobrir la fórmula del benzè.

  • EXISTEIXEN SOMNIS PREMONITORS?

    • Alguns psicòlegs ho neguen i ho atribueixen a una casualitat. Altres, fonamentats en les informacions que es tenen, afirmen que és impossible negar la seva existència. Però en menys número del que es creu. La història ens dona coneixements d'alguns somnis premonitoris famosos.

  • TEORIES SOBRE LA FUNCIÓ DELS SOMNIS

  • FREUD

    • Creu que els somnis expressen desigs infantils i irracionals, generalment sexuals, de un tipus generalment reprimit en la vida quotidiana. També afirma que els somnis intenten satisfer els desigs insatisfets. P. E; si es té gana somiem amb aliments.

    En les persones adultes hi ha una censura que fa que els desigs apareguin de forma disfressada i simbòlica en els somnis.

  • JUNG

    • Va formular la teoria compensatòria, segons la qual, una persona compensa en els somnis les coses que li fallen durant la vida conscient.

  • REALITZACIÓ DE PROBLEMES

    • El somni és una simple continuació del pensament que gira al voltant dels mateixos problemes que ens envolta durant el dia. La ment no dorm.

    TEMA 10 PENSAMENT I INTEL·LIGÈNCIA

  • CONDUCTA INTEL·LIGENT

    • Es caracteritza per la resolució de problemes.

    Problema: una situació nova que fa necessària la creació d'una resposta adequada per tal d'assolir un fi determinat.

    Quan es presenta una situació nova actuen fases:

    • Anàlisis: de les dades essencials, per saber de què es tracta.

    • Avaluar: la situació, comparar-la amb altres similars. I descomposar-la en problemes més petits.

    • Decisió: opció de resposta adequada. També intervé la experiència acumulada.

  • EL PENSAMENT

    • Si hi ha una relació entre la resolució de problemes i la intel·ligència, la pregunta que ens podem fer és: els animals poden resoldre problemes?

    Kohler ho va demostrar amb un mico que va resoldre un problema.

    P.E; formació dels nius.

    Els animals són incapaços de produir propietats noves a les coses, fer esquemes abstractes.

    Així podem dir que hi ha diverses capacitats de pensament per resoldre problemes. Dos tipus:

  • Capacitats perceptives

    • Pròpies dels sentits dels animals, basades en la presència d'uns instruments concrets. Un ocell té un niu d'un material determinat.

  • Capacitats abstractives

    • Pròpies dels humans que constitueixen el pensament expressat pel llenguatge i comporta una conducta intel·ligent.

    • Quines són les operacions pròpies d'un pensament intel·ligent?

  • Formació del concepte

    • Definició del que són les coses.

    H O ! aigua

  • El pensament associatiu: la associació de conceptes per formar de nous.

  • Pensament productiu: dirigit a l'invent de noves coses.

  • TEORIES SOBRE LA INTEL·LIGÈNCIA

  • Teoria Unitària

    • Defensa que la intel·ligència és una cosa que pertany tant als animals com als humans. I va lligada a factors de desenvolupament orgànic, nerviós i del cervell.

  • Teoria Factorial

    • La intel·ligència està constituïda per capacitats, anomenades factors de intel·ligència.

    Avui dia s'han comptabilitzat fins a dos-cents factors, dels quals només s'utilitzen una mínima part.

    El seu desenvolupament depèn de les condicions individuals i socials.

    • Els factors es classifiquen en sis tipus:

    • Numèric

    • Verbal

    • Espacial

    • Intel·ligència formal

    • Memòria

    • Perceptiu

    • Mesurament dels factors:

    A través d'un test. Per a mesurar bé la intel·ligència s'hauria de fer una “bateria de tests”.

    • “Binet”

    Va ser el primer en establir un intent furiós de mesurament de la intel·ligència. Segons ell hi ha una relació entre edat mental i edat cronològica, donat que a cada edat li correspon una capacitat per resoldre problemes.

    • Quocient intel·lectual (en percentils)

    Ve expressat per la següent fórmula:

    QI = E. M x 100

    E. C

    Els percentils donaran lloc a una escala:

    • Q.I = 100 ! normalitat

    • Q.I " 70 ! deficient

    • Q.I " 100 ! súperdotat

    El quocient intel·lectual està subjecte a la cultura i a les condicions d'aplicació.

  • Teoria diferencial

    • Té com a representant a Piaget (1896 - 1960) i a l'anomenada “Escola de Ginebra”. Les seves idees han donat lloc a la teoria cognoscitiva.

    Parteix de tres punts:

  • La intel·ligència es desenvolupa en etapes:

    • Dels 0 als 3 anys.

    • Dels 4 als 6 anys.

    • Dels 7 als 11 anys.

    • Dels 12 als 17 anys.

  • Aquest desenvolupament és paral·lel al descobriment de les lleis lògiques.

  • Aquest desenvolupament és impulsat per relacions amb el món físic. Només les experiències que es poden acoblar a les existents permetran noves adaptacions. Aquest és l'ensenyament anomenat significatiu.

  • DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL·LIGÈNCIA

    • En totes les teories sobre la intel·ligència hi ha un punt comú. La relació que hi ha entre aquesta el llenguatge.

    Els animals tenen un llenguatge mimètic per a expressar estats afectius.

    L'ésser humà té un progrés en l'articulació, vocabulari, frase significativa... que fan que llenguatge i pensament siguin dues activitats que es desenvolupen conjuntament.

    Dos postures:

  • De Piaget

    • El pensament és abans del llenguatge.

  • Vygosksky

    • Distingeix dos llenguatges:

    • Interior = pensament

    • Exterior = la parla. Depèn del context social de l'individu.

    La societat té gran importància en el desenvolupament intel·lectual i del llenguatge de les persones, que ve manifestat per contraposició dels infants anomenats salvatges o ferins.

  • LA INTEL·LIGÈNCIA TÉ LÍMITS

    • Límits imposats per la mateixa constitució biològica dels éssers vius.

    Es desenvolupa per una educació continuada.

    Tema 11 EL DESCOBRIMENT DE LES EMOCIONS I LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

    INTRODUCCIÓ

    Els neurocientífics comencen a conèixer les bases biològiques de les emocions i la seva relació amb el pensament i la conducta humana.

    Qui no coneix l'alegria, la tristor, la ira, la por, l'ansietat, l'stress, l'amor, la gelosia, l'excitació...?

    Sovint ens emocionem, apareixen en nosaltres sentiments o passions. De vegades ens enfadem, veure patir una persona ens entristeix...

    Amb les modernes tecnologies es pot visualitzar el cervell de persones sanes i malaltes i estudiar els canvis que provoquen la por, la tristesa, la ira o l'amor. Les investigacions han revelat que les emocions, positives i negatives, influeixen en la salut més del que se suposa.

  • INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

    • Ha estat un dels temes d'estudi científic dels anys 90. A més de l'augment del coneixement del seu funcionament, els seus anàlisis han impulsat la investigació per trobar solució a malalties com la depressió o neuròtiques; i l'estudi d'innumerables aspectes com mecanismes de la por i l'ansietat. La memòria emocional, la genètica de les emocions, les bases biològiques de l'addició, la importància del suport emocional en la salut i la malaltia, els efectes de la passió amorosa...

  • LES EMOCIONS PRIMÀRIES

    • No existeix encara una teoria explicativa d l'emotivitat, però s'està avançant cada cop més. Algun expert enumera les emocions primàries, és a dir, aquelles de les quals se'n deriven totes les altres: felicitat, tristesa, ira, fàstic, por...

  • TERÀPIA BASADA EN L'AFECTIVITAT

    • Un principi mèdic és que un malalt necessita ajuda afectiva a més de la del metge. Està comprovat que les persones emocionalment felices sofreixen menys malalties, atès que el suport emocional pot ser inclòs una qüestió de supervivència. Això s'ha comprovat en malalts de càncer, depressions, etc...

  • L'AMOR ÉS NECESSARI

    • La neurociència sembla que vulgui donar raó a la cançó dels Beatles: “All your need is love”. Està comprovat que l'afecte, l'estima, l'amor..., rebut durant els primers anys de vida, són un bon indicador de l'estat de salut que es tindrà en l'edat adulta.

    Els estudis fets sobre el particular mostren que aquelles persones que no havien tingut una bona relació emocional amb les seves mares en la infantesa, tenien un major risc de sofrir infarts, úlceres, hipertensió, alcoholisme..., en edats anteriors als 50 anys. En canvi, els estimats per les seves mares manifestaven trastorns en menor nombre de casos y passats els 50 anys. Semblants resultats es donen amb l'afecte patern.

    Altres estudis diuen que els infants són capaços de reconèixer emocions positives i negatives des dels primers mesos de vida.

  • EL COMPORMÍS EMOCIONAL EN LES DECISIONS

    • Votar a les eleccions, elegir parella..., són decisions humanes que tenen més a veure amb les emocions que amb la raó, les emocions condicionen la nostra voluntat, ens movem per emocions. Els neurocientífics han observat que quan algunes zones del cervell estan lesionades (per accident, tumor o malaltia la gent és incapaç de generar respostes emocionals.

    Tema 12 COMUNICACIÓ I LLENGUATGE COM A SISTEMA DE SÍMBOLS

  • COMUNICACIÓ

    • La comunicació és la transmissió de missatges mitjançant signes.

    Tres elements:

  • L'emissor: el que transmet el missatge.

  • El codi: el sistema de signes i regles en que es transmet.

  • El receptor: el que rep el missatge.

    • Per a que hi hagi comunicació calen dos processo inversos:

  • L'emissor ha de codificar, és a dir, ha de traduir la informació en un sistema de signes determinats.

  • El receptor ha de descodificar, és a dir, ha de desxifrar els signes per tal d'entendre el missatge.

    • Entre l'emissor i el receptor s'ha de tenir en compte no només el codi; sinó també el mitjà físic (canal de comunicació) a través del qual es transmet.

    • Signes i símbols

    A vegades s'utilitzen com a sinònims. No obstant, el més comú és distingir-los: el signe es considera com una senyal natural, com p.e.; el fum senyal de foc; el símbol és una senyal no natural, sinó artificial o convencional, com p.e.; una senyera.

    Algunes vegades no és fàcil distingir entre símbol i signe. Hi ha signes naturals i artificials i, segons el seu origen, innats, com p.e., el cant dels ocells, el ball de l'abella..., i apresos, com p.e., el llenguatge.

  • L'ÉSSER HUMÀ COM A PRODUCTOR DE SÍMBOLS

    • L'ésser humà es capaç d'entendre i crear contínuament nous símbols, mitjançant els quals pot representar coses i idees. El resultat d'aquesta capacitat és l'aparició del llenguatge verbal articulat.

  • CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE HUMÀ

  • És un conjunt de símbols, per mitjà dels quals ens referim a coses i a fets, p.e., quan diem “això és una taula”, “tinc febre”.

  • La relació entre el símbol i la cosa significada es arbitrària, com p.e., taula = ". Això explica la diversitat de llengües que hi ha al món.

  • S'ha de ensenyar i aprendre perquè no es transmet per via genètica.

  • És un sistema ordenat per regles gramaticals, morfològiques, sintàctiques i semàntiques, p.e., el català, l'anglès...

  • És il·limitat i obert, perquè pot engendrar infinites expressions.

  • Permet desplaçar-se al passat o al futur, parlant d'aventures passades i de fets que poden passar.

  • Permet reflexionar sobre el mateix llenguatge, com p.e., “aventura” s'escriu amb “v”.

  • LLENGUATGE I PENSAMENT

    • El llenguatge estableix una relació entre el pensament i la realitat. Pensem les coses (llibre, arbre...) i les designem amb paraules i després construïm frases (es divertit, l'arbre és alt...). Des d'aquest punt de vista, sense pensament, no hi hauria llenguatge (Piaget). Però cal remarcar també que sense llenguatge no existiria pensament (Vygosksky). O com a mínim, un pensament com el nostre, perquè les paraules són elements bàsics per a formar idees i el parlar obliga a pensar per a que siguin entenedores. A més, amb la paraula, podem construir móns ideals o coses o fets reals o elaborar lleis que organitzin la vida social o científica.

  • LA CIÈNCIA: UNA REPRODUCCIÓ MENTAL DE LES COSES

  • EL LLENGUATGE CIENTÍFIC: CONCEPTES, LLEIS I TEORIES

    • L'activitat científica busca conèixer les coses d'una manera cada vegada més àmplia, profunda i exacte, mitjançant conceptes, lleis i teories.

  • Conceptes ordinaris i científics

    • Els conceptes ordinaris sobre massa, pressió, temps, electricitat, etc., són ambigus i vagues.

    Els científics són més precisos. Molts conceptes científics no tenen res a veure amb els ordinaris i són de nova creació, com p.e.,: ADN, genoma... Els conceptes científics poden reduir-se a tres tipus:

    • Conceptes classificadors

    La ciència tendeix a agrupar les coses i animals amb precisió. P.e.; mamífers, botànica, electrònica...

    • Conceptes comparatius

    La ciència tendeix a comparar els objectes segons el seu interès. P.e; duresa, radioactivitat...

    • Conceptes mètrics

    La ciència mesura i quantifica la realitat. P.e.; terratrèmols, longitud d'una carretera, volum, temperatura...

  • Lleis científiques

    • Una llei científica és un enunciat general que explica un determinat fenomen que és capaç de predir el comportament de fenòmens similars en el futur. P.e.; la llei de gravitació, el principi d'Arquímedes...

    Les lleis científiques són el resultat d'unes observacions, experimentacions i d'una hipòtesis.

  • Teories científiques

    • Són un conjunt ordenat de fets, hipòtesis i lleis científiques que expliquen determinats àmbits de la realitat.

    Les teories tenen un caràcter provisional i poden ser substituïdes per altres millors. P.e.; teoria de l'evolució, teoria de Newton...

  • LES ARTS: EXPRESSIÓ I REPRESENTACIÓ

    • Les obres d'art són realitzacions humanes de caràcter simbòlic, capaces d'expressar al món i les intencions del que les fa.

  • Definició de l'obra d'art

    • Què tenen en comú les belles arts (arquitectura, escultura, pintura, literatura i música) per q que certes obres es considerin obres artístiques?

    Segons Parker hi ha tres condicions:

  • Una obra d'art ha de ser font de plaer de la imaginació i la intel·ligència, i no necessàriament sensorial

  • Aquest gust es compartit per moltes altres persones, perquè no és un somni.

  • Ha de tenir harmonia, proporció, estructura, disseny... No és artístic el toc d'un timbre.

  • L'artista i la seva obra

    • L'artista és aquell que plasma en una cosa material una forma o idea immaterial. Es pot discutir si una obra artística es fruit de la inspiració o del treball intel·lectual.

  • Què volen dir les obres d'art?

    • Les obres d'art són instruments de comunicació per mitjà d'un llenguatge específic, és a dir, cada obra artística utilitza un llenguatge per expressar idees, sentiments, emocions, intencions... P.e.; les torres d'una catedral representen la inspiració del creient cap al cel. L'art rupestre (Gaudí).

  • LA RELIGIÓ: UN LLIGAM SIMBÒLIC AMB EL SAGRAT

  • Què és la religió?

    • És un conjunt de creences que ajuden a explicar alguns misteris de la vida i de la mort.

    Tota religió comporta:

  • Participació en rituals i cerimònies

  • Creure quelcom absolut, misteriós o sagrat. Aquesta creença en Déu pot tenir molts significats:

    • Panteisme: tot és Déu (naturalesa).

    • Politeisme: creença en molts Déus.

    • Monoteisme: creença en un sol Déu.

    • Deisme: creença en un Déu creador del món que intervé en l'evolució i que coneixem racionalment.

    • Teisme: creença en un Déu que no intervé en l'evolució del món.

    • Ateisme: no creure en Déu.

    • Agnòstic: negació del coneixement o de l'existència de Déu.

  • Els símbols religiosos

    • Totes les religions tenen un símbol per a comunicar-se amb la divinitat (estàtues, pintures, figures antropomòrfiques, objectes,...) així com cerimònies, ritus, festes, llocs...

  • ORIGEN DEL LLENGUATGE HUMÀ

    • Les restes més antigues són del 1600 a.C. Diverses hipòtesis:

  • Teoria onomatopeica

    • Les paraules eren representacions sonores de les coses.

  • Teoria creacionista

    • Va ser lliurada per Déu als humans.

  • Teoria evolucionista

    • Apareix dels crits dels animals o antropoides anteriors als humans.

    Si bé es pot afirmar la teoria evolucionista, cal dir també que a l'ésser humà hi ha capacitats innates per al llenguatge.

  • LLENGUATGE NATURAL I LLENGUATGE ARTIFICIAL

    • Les persones humanes tenim dues formes de llenguatge:

  • El llenguatge natural o comú

    • És el que utilitzen en la relació familiar o quotidiana amb altres persones. És útil per a la comunicació però està ple de confusions i vaguetats, fets expressament per fer-ho més graciós, humorístic i atraient.

  • El llenguatge artificial

    • És el que utilitzen en matemàtiques, física, informàtica..., és a dir, en tots aquells camps que precisen un llenguatge que no provoqui errors. Entre els llenguatges artificials formals hi ha la lògica i la matemàtica.

    La formalització del llenguatge, a partir del s. XIX ha estat fonamental per al desenvolupament de la ciència i de la tecnologia.

  • LLENGUATGE I METALLENGUATGE

    • En el llenguatge comú s'ha de distingir “ús” i “menció”. Quant al llenguatge, es fa servir per a explicar les coses, s'usen les paraules, però si en diu alguna cosa sobre les paraules, s'esmenten. P.e.; “El cel és blau”, en aquest cas s'usen les paraules per a parlar d'un fet (=llenguatge). En canvi, si diem “És veritat que el cel és blau”, s'esmenten les paraules per explicar-les (= metallenguatge).

    El metallenguatge pot crear confusions, com per exemple la coneguda paradoxa: en una cara d'una targeta hi ha escrit: “Els troians sempre menteixen”, i a l'altra cara de la targeta hi ha escrit: “darrera d'aquesta tarja hi ha una veritat”.

    Un metallenguatge és un llenguatge sobre un llenguatge. “És veritat que el cel és blau”.

  • DEL SIMBOLISME DE COMUNCICACIÓ AL SIMBOLISME DE PARTICIPACIÓ

    • Els símbols tenen uns vessants:

  • Comunicativa

    • Permet transmetre missatges entre individus.

  • Participativa

    • Permet formar part d'una col·lectivitat. P.e.; el color d'un equip, un himne, un logotip... Poden classificar-se:

    • Símbols de pertinença a un grup concret: religiós, polític, esportiu, sindical... P.e.; nens, banderes, insígnies, vestimenta, càntics...

    • Símbols de posició jeràrquica, religiosa, militar, judicial...

    • Símbols d'un passat comú, per a reforçar la identitat d'un grup. P.e.; la festa de Sant Jordi, la diada catalana, la revetlla de Sant Joan...

    • Símbols religiosos relacionats amb el més enllà i també màgics o mítics. P.e.; ritus, disfresses...

  • ELS GESTOS: LES EXPRESSIONS NO VERBALS EN LA COMUNICACIÓ

    • Els gestos com expressions no verbals són signes comunicatius distints de la paraula, però que poden tenir un gran significat. P.e.; amb gestos de la cara i de la mirada es pot descobrir l'interès, el disgust, la por, el dolor, la sorpresa... tocar-se el nas repetidament en un discurs vol dir que estàs mentint. La gent nòrdica és menys expressiva que la meridional. Donar la mà sense força comunica desinterès i allargar-la a mitges té referència amb la voluntat de no comprometre's; una excessiva força vol dir entusiasme, agressivitat; no donar la mà vol dir menyspreu, superioritat; retirar-la vol dir insinuar sentiments; xocar-la significa satisfacció, amistat.

  • L'EVOLUCIÓ DEL LLENGUATE HUMÀ

    • En els humans, per sobre de la comunicació no verbal, està el llenguatge parlat que ens permet el desenvolupament psicològic i social.

    L'adquisició del llenguatge infantil:

  • El llenguatge del xerroteig

    • A partir del quatre mesos. P.e.; gu gu gu gu... No és una imitació dels sons dels adults.

  • Als deu mesos el xerroteig s'acosta a l'idioma ambiental.

  • La paraula-frase. Cap als dotze mesos, amb clara intenció de comunicació.

  • Als dos anys apareixen paraules continuades.

    • Nota: s'ha d'evitar parlar als infants amb llenguatge infantilitzat. El procés d'aprenentatge de la parla comporta que el nen relacioni una paraula amb una cosa concreta i amb el temps a la formació de conceptes.

    Cal un text comunicatiu apropiat i un cervell capaç de retenir, abstraure, comparar, generalitzar...

  • COMUNICACIÓ ESCRITA

    • La lectura i l'escriptura són molt més freqüents. Aquestes dos activitats potencien el pensament simbòlic, afavoreixen el raonament i, fins no fa massa, eren patrimoni exclusiu de la gent privilegiada. L'escriptura és més precisa que el llenguatge oral i assegura l'herència del passat i facilita l'expansió de la cultura i la creació literària.

    L'escriptura marca la transició de la prehistòria a la història.

  • EL SIMBOLISME EN LES DISTINTES CONDUCTES HUMANES

    • Cada cultura humana ve caracteritzada per un conjunt de símbols ètics, ideològics, que poden conformar una nacionalitat. Així, els costums, tradicions, creences, ideologies, l'art, la religió, el mite, el dret, la tecnologia, la ciència, etc..., poden crear un sentiment de pertinença a una societat concreta.

    TEMA 13 LA LÒGICA CLÀSSICA, TRADICIONAL O ARISTOTÈLICA

  • INTRODUCCIÓ

    • El terme “lògica” té un contingut molt ampli avui dia. Podem definir-la com el fonament del llenguatge i del pensament. En filosofia, la lògica ha tingut dos grans plantejaments:

  • La lògica aristotèlica: que va d'Aristòtil a Boole i Frege.

  • La lògica contemporània: que va de Boole i Frege fins avui dia.

    • Kant va dir que des de Aristòtil, la lògica no havia donat cap pas ni endavant ni enrera.

  • LA LÒGICA ARISTOTÈLICA

    • Aristòtil va posar al principi de la seva obra un tractat anomenat “Organon”, com un prolegomen de tota investigació científica, filosòfica o, simplement, com una pertanyent al llenguatge ordinari.

    Entre altres coses, l' “Organon” tracta sobre:

  • Primers principis:

  • Principis de identitat: “El que és, és”

  • Principis de contradicció: “Una cosa no pot ser i no ser al mateix temps”

  • Principis del tercer exclòs: “entre el ser i el no ser no hi ha terme mig”

  • Principis de causalitat: “Tota causa té un efecte i viceversa”

  • Sil·logismes

  • Categories

  • LA LÒGICA COM A LLENGUATGE FORMAL

    • En el llenguatge parlat la paraula pot estudiar-se des del punt de vista:

  • Sintàctic: estudia la relació amb les paraules.

  • Semàntica: estudia el significat de les paraules.

  • Pragmàtica: relació entre el que parla i el que escolta.

    • La pragmàtica suposa la sintaxis, i la semàntica suposa la sintaxis. Però la sintaxis no suposa ni la pragmàtica ni la semàntica.

    Doncs bé, la lògica prescindeix de la semàntica i la pragmàtica i considera el llenguatge des del punt de vista sintàctic. Aquest llenguatge és un llenguatge formal.

    El llenguatge material contempla la semàntica i la pragmàtica.

    Si substituïm les paraules per símbols tenim un llenguatge simbòlic.

  • EL SIL·LOGISME ARISTOTÈLIC

    • És un argument que té unes premisses (afirmació, enunciat) de les quals se'n treu una conclusió. Ex; “Tots els homes (M) són mortals (P). Sòcrates és un home. Sòcrates es mortal.”

    Un sil·logisme conta de:

    • Dues premisses.

    • Una conclusió.

    • Tres termes:

    • Terme mig (M): està en les premisses però no en la conclusió.

    • Menor (S): és el primer terme de la conclusió.

    • Major (P): és el predicat de la conclusió.

  • LES FIGURES DEL SIL·LOGISME

    • Són les maneres en que estan col·locats els termes de les premisses i es distingeixen per la posició del terme mig

    Primera figura

    Segona figura

    Tercera figura

    Quarta figura

    M - P

    P - M

    M - P

    P - M

    S - M

    S - M

    M - S

    M - S

    S - P

    S - P

    S - P

    S - P

  • LES PREMISSES SÓN PROPOSICIONS

    • Proposició és un enunciat que pot ser vertader o fals. P. E; “avui és dimarts”.

    Una preposició categòrica és aquella en que dos termes que estan units per una còpula (unió) verbal. Divisió:

  • Per raó dels termes

  • Necessària: el seu enunciat no pot ser d'altra manera. P.E: “les plantes són éssers vius”.

  • Contingent: pot ser d'altres maneres. P.E; “Les plantes són verdes”

  • Impossible: No pot ser de cap de les maneres. P.E; “els minerals tenen vida”. “Les plantes són racionals”

  • Per raó de la forma:

  • Afirmativa: P.E; “Avui és dimarts”

  • Negativa: P.E; “Avui no és dimecres”.

  • Per raó de la qualitat:

  • Vertaderes: P.E; “Colom va descobrir Amèrica”.

  • Falses: P.E; “Aristòtil descobrí Amèrica”.

  • Per raó de la quantitat:

  • Universal: “tots els homes són mortals”

  • Particular: dos o més.

  • Singular: un de sol.

    • Relacionant les proposicions per raó de la forma i de la quantitat surten quatre tipus:

  • Pro. Universal afirmativa (A): “tots els homes són mortals”

  • Pro. Universal negativa (E): “Cap humà és immortal”.

  • Pro. Particular afirmativa (I): “Alguns homes són mortals”.

  • Pro. Particular negativa (O): “Alguns homes no són mortals”.

  • QUADRE D'OPOSICIÓ

    • A - Contradictoris - B

    | |

    | |

    I - Subcontraries - O

    AO i EI (contradictoris): no poden ser vertaderes ni falses a la vegada.

    AE (contraris): no poden ser vertaderes a la vegada, però si falses.

    IO (subcontraris): poden ser vertaderes a la vegada, però no falses.

    AI i EO (subalternes): si A és vertadera, I també, i si E és vertadera, O també ho és, però no a l'inrevés.

  • FORMES DEL SIL·LOGISME

    • Són les maneres de distribuir les premisses segons la quantitat i la qualitat.



    Tal vez te pueda interesar:


    Descargar

    A

    A

    A

    A

    E

    E

    E

    E

    I

    I

    I

    I

    O

    O

    O
    Enviado por:Chikitina
    Idioma: catalán
    País: España

    Palabras clave:
    Teorias filosóficasOrigenPartesOrigen de la vida # Ésser HumàPsicologiaComportament humàPercepcióPensament
    Te va a interesar