FILADÈLFIA


1.INTRODUCCIÓ

He escollit la ciutat de Filadèlfia perquè les ciutats cosmopolites d' Estats Units m' atreuen molt pel fet de la barreja de cultures i perquè els seus monuments són molt recents i, molts d'ells són rascacels. A mi m' agradava més la ciutat de Nova York, però degut a la demanda que hi havia en classe per aquesta ciutat i el fet de que no es podia repetir, vaig escollir aquesta, enrecordant-me també d' una pel·lícula que em va agradar molt amb el mateix nom de la ciutat.
Aquesta ciutat de la costa atlàntica d' Estats Units és el quart conglomerat urbà del país, que amb 4 830 000 habitants només es superada per Nova York, Chicago i Los Angeles.




2.L'EMPLAÇAMENT I LA SITUACIÓ

Està situada a la vora del riu Delaware (en la costa atlàntica americana), en la seva confluència amb el riu Schuykill i en una zona amb relleu poc favorable per les comunicacions.
Aquesta ciutat forma part de la megalopolis estadounidense formada per Boston, Nova York, Filadèlfia, Baltimor i Washington.
(Veure el mapa de la pàgina següent).




3.L'ORIGEN:LA SEVA HISTÒRIA

William Penn va rebre de Carles II, en 1681, el territori que va bautizar amb el nom de Pennsylvania i es va propossar com a objectius el fet d' atreure a tots els perseguits i construir la ciutat de l' "amor fratern", Filadèlfia. Va voler fer una ciutat de línies harmonioses i Filadelfia es va convertir en l' "Atenes de l' Amèrica colonial"; fins el començament del segle XIX fou la més important i la més refinada de les ciutats de l' Amèrica anglosaxona.
Filadèlfia va obtindre un gran desenvolupament gràcies, en primer terme, de la seva situació geogràfica i, amés amés, del seu comerç.
Després de la revolució, la ciutat sobrepassava a totes les seves rivals amb una població de 70 000 habitants.
Era també el centre financier més gran d' Estats Units; Robert Morris (1734-1806) fundà en ella el Bank of North America, en 1781; deu anys més tard, es va instal.lar el Primer Banc Central dels Estats Units i, a partir de 1816, el Segon Banc.
Metrópolis dels cuàquers, Filadèlfia acollia amb agrat als fidels de les altres sectes protestants.
Concedí un lloc de primer ordre a la ciència i a la cultura en general: Benjamin Franklin va fer prosperar els seus diaris i almanaques i fundà la societat filosòfica americana, l' academia que es convertiria en l' Universitat de Pennsylvania i la primera biblioteca pública.





Els colons reuniren a Filadèlfia el Congrès, que en 1776 proclamà la independència. La ciutat fou la capital política de la Confederació, amb excepció de l' hivern de 1777-1778, en el curs del qual va estar ocupada per les tropes angleses. En 1787 va tenir lloc en ella una Convenció que elaborà la constitució federal, i fins el 1800- amb excepció d' un curt període- Filadèlfia fou sede del govern d' Estats Units.
En el segle XIX va perdre dos de les seves grans conquistes. Per una banda, la capital federal es traslladà a Washigton. I per una latra, els progrssos de Nova York foren considerables: en 1820, el seu port va exportar dues vegades més que el de Filadèlfia; les millors relacions amb Europa foren el punt de partida de la corrent immigratoria que no cesà de crèixerfins el 1914. Deprés de la desaparició del Segon Banc en 1836, la finança neoyorkina sobrepassà a la de Filadèlfia: Wall Street remplaçà Chestnut Street. La perforació del canal de Erie - acabat en 1825- i una red de línies ferries, van fer de Nova York la sortida natural de Middle West. Filadèlfia lluità amb afany: va construïr carreteres de peatge, canals, vies ferries, pero pel seu relleu poc favorable no alcançà a recuperar el seu retràs.
Filadèlfia es va convertir en el centre de la gran aglomeració industrial i portuària. Va treure partit del seu desenvolupament econòmic de l' interior: la metal.lúrgia, la siderúrgia i la indústria tèxtil, li proporcionaven productes per l' exportació.
La seva població va arribar a la xifra de 1 300 000 habitants en 1900: Filadèlfia era llavors la tercera ciutat d' Estats Units, després de Nova York i Chicago. En 1950, amb 2 milions d' habitants, ocupava el quart lloc després de Los Angeles.
Des del punt de vista del seu desenvolupament intel.lectual, Filadèlfia ha perdut la importància que va rebre a altra època.
En relació amb l' àmbit polític, la ciutat atravessà en el segle XIX el període de les "màquines": Filadèlfia fou, com ha descrit un periodista, "corrompuda però satisfeta"; en el segle XX ha tornat a una política més sana.
Filadèlfia ha conservat del seu passat el seu orgull, un caràcter una mica aristocàti, que s'ha mesclat curiosament amb la seva atmòsfera industrial actual i una austeritat que recorda que fou fundada pels cuàquers.





















4.LA CIUTAT:COMENTARI DEL SEU PLÀNOL. FUNCIONS PREDOMINANTS


 







La part de la ciutat situada entre els dos rius ha conservat el seu plànol ortogonal primitiu. En el creuament de la Broad Street (orientada aproximadament de nord a sud i de 16 Km de longitud) i de la Market Street (orientada d' est a oest) se situa dintre del districte administratiu i comercial. Entre aquest creuament i els parcs que voregen el Schuylkill es troben algunes diagonals, entre elles la de Benjamín Franklin Parkway. Aquesta zona entre els dos rius comprèn també barris pobres i les zones de la indústria pesada, al llarg de les vies feries i dels cursos d' aigua.
A la riba de la dreta del riu Schuylkill (West Philadelphia, Yeadon, Overbrook) es distribueix entre residències modestes, indústria , transport (aeroport internacional) i llocs d' oci (Fairmount Park).
Els antics suburbis de Richmond, Frankford, Germantown i, en New Jersey, Camdem, estan ocupats igualment per residències de diferents nivells socials, indústria i centres d' ensenyament ( aquests sobretot en Germantown).
(Per apreciar millor la forma dels carrers de Filadèlfia en la seva zona més cèntrica, aquí poso una altre mapa):  














 


Points of Interest Nearby
1.Philadelphia County Sheriff's Dept 454 feet Map It | Driving Directions
2.Clothespin 462 feet Map It | Driving Directions
3.Union League of Philadelphia 665 feet Map It | Driving Directions
4.Masonic Temple 704 feet Map It | Driving Directions
5.Philadelphia City Hall 704 feet Map It | Driving Directions
6.Jfk Plaza 845 feet Map It | Driving Directions
7.Cigna Museum and Art Collection 954 feet Map It | Driving Directions
8.Liberty Place 986 feet Map It | Driving Directions
9.Museum of American Art 0.21 miles Map It | Driving Directions
10.Pennsylvania Academy of Fine Arts 0.21 miles Map It | Driving Directions


Els barris residencials de les classes acomodades estan situats en les primers elevacions de Piedmont, al nord de la ciutat (Chelten Hills, Chestnut Hill, Elvins Park). Welsh Barony és el barri de les residencies luxoses amb amplis parcs, col.legis i el campus universitari.
Si Camden, Chester i Morrisville formen part de la gran Filadèlfia, es poden considerar també a Wilmington (en Delaware) i a Trenton (en New Jersey) com  a satel.lits de Filadèlfia.
Els barris centrals es troben ocupats per una comunitat negra cada vegada més nombrosa (18,1% de la població en l' àrea metropolitana i 33,5% en la ciutat propiament dita.
Les funcions principals de la ciutat són la indústria que ocupa al 40 % de la població activa i el comerç, sobretot el naval.









5.LA POBLACIÓ.

La població de Filadèlfia està formada per:
Blancs:                                               52,1%
Negres:                                              39,3%
Indis americans, Eskimos o Aleuts:     0,2%
Asiàtics o de les illes del Pacífic:         2,7%
Altres races:                                         0,1%
Hispans:                                               5,6%

Això vol dir que, encara que la major part de la població és blanca, la població negra arriba gairebé al 40%, o sigui, la segona raça en importància a la ciutat. D' això es pot deduïr que la població no serà gaire adinerada.

Els immigrants de l'any 1999 van ser :                694,020
Els emigrants d' aquest mateix any van ser:       771,709
Així el moviment migratori és negatiu:                 -77,689

La renda per càpita és de 34,437$.




6.ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ

La funció industrial continua sent avui dia la més important; dóna treball al 40% de la població activa. Amb lo referent al nombre de persenes treballant, la indústria es divideix per mitads entre la ciutat própiament dita i la seva àrea metropolitana.
La indústria tèxtil constitueix la branca principal amb un quart dels treballs industrials. La construcció de material per al feerrocarril i sobretot per la construcció mecànica, així com la fabricació d' aparells elèctrics ocupen un lloc important, si bé Nova York, Chicago i Los Angeles superen a Filadèlfia en aquestes branques, tant per la quantitat de producció com pel nombre de treballadors. La construcció naval situa a al regió de Filadèlfia en el primer lloc.
Aquesta regió fou una de les primeres en beneficiar-se del desenvolupament de la "siderurgia a la vora de l'aigua", gràcies a la construcció per la US Steel d' una fàbrica d'acer integrada en Morrisville, aigües a dalt de Filadèlfia: la fàbrica (Fairless Works) rep el carbó de coc a les conques de Pensylvannia i de Virginia Occidental; el mineral, de Veneçola i del Labrador; la caliça, d' Allentow.
També hauria de citar les indústries alimentàries, sucreres i de conserves, la impressió i edició, les indústries químiques. En total l' activitat industrial situa a Filadèlfia en quart lloc entre les àrees metropolitanes pel nombre de treballs ( 581 000; després de les tres megalópolis) i en cinqué lloc pel valor afegit (8 000 milions de dólars, algo menys que Detroit).