Català

1er ESO

FIGURES RETÒRIQUES

(Tècniques a què poden recórrer

els escriptors per aconseguir

textos més elaborats)

RELACIONADES AMB ELS SONS:

AL·LITERACIÓ: Consisteix en la repetició d'un o diversos sons en un mateix fragment amb la intenció de suggerir una determinada sensació.

EJ:Serra serra serrador, serrador,

serrarem aquest tió

per amunt i per avall

des de dalt d'aquest cavall.

ONOMATOPEIA: Consisteix en la combinació de sons de la llengua per imitar o suggerir sorolls reals.

EJ: Els pollets diuen “pii- pii”;

les gallines “co-co-co”,

RELACIONADES AMB LES PARAULES:

ANÀFORA: És la repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos.

EJ: Doneu-me una llanterna: - On és el cavall?

Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,

Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars.

EPÍTET: És un adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat que el nom té en ell mateix però destacant-la de manera més intensa.

EJ: La neu blanca

PARAL·LELISME: És igual que l'anàfora, però en aquest sols canvia el final de vers.

EJ: A les pagines llegides

A les pagines en blanc

RELACIONADES AMB LES ORACIONS:

POLISÍNDETON: Consisteix en la repetició de conjuncions de coordinació en diferents versos, amb la finalitat d'aconseguir un ritme més lent i de donar més intensitat a allò que es vol expressar.

EJ: T'has descuidat el lliure i la llibreta i l'estoig i el xandall i l'autorització i `esmorzar i tot! Així no podem continuar!

HIPÈRBATON: Consisteix en l'alteració de l'ordre sintàctic corrent de les oracions.

EJ: De la cova singular

la carrossa és a l'entrada

que es desclou al dia clar

com una porta que es bada.

RELACIONADES AMB LA LÒGICA:

PERSONIFICACIÓ:Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals o éssers inanimats.

EJ: Llarga com la carena, sobre el riu

cada matí s'adorm la boira clara.

PROSOPEIA: És quan la qualitat atribuïda a l'animal o ésser inanimat es la parla.

HIPÈRBOLE: És una figura retòrica que consisteix a expressar el significat de manera exagerada.

Ej: T'ho he dit mil vagades.

IRONIA: Transmet aparentment el contrari del que en el fons ens col dir l'autor.

EJ: La fàbrica us resol de tots els problemes

llevat de la mort, almenys per ara.

PARADOXA: Per posar en relació dues realitats aparentment contradictòries o il·lògiques.

EJ: És quan dormo que hi veig clar.

RELACIONADES AMB EL SIGNIFICAT:

COMPARACIÓ: Consisteix a posar en relació dues realitats a partir d'algun element que es considera que tenen en comú amb un nexe que pot ser l'adverbi com o el verb semblar.

EJ: Creix tant que sembla una carabassera

METÀFORA: Consisteix a identificar dues realitats, entre les quals s'ha establert prèviament una relació de semblança.

EJ: És un fideu.

METONÍMIA: Consisteix a designar una realitat amb el nom d'una altra amb la qual mante una relació de proximitat.

EJ:Després de sopar, van anar a fer unes copes.

SINÈCDOQUE: Es un tipus especial de metonímia que consisteix a utilitzar el nom del tot per designar la part o el no de la part per designar el tot.

EJ: La vedella que ens van servir era molt tendra.

(Resum pàgines 60, 86, 110 i 134)