Les fibres i els fils

Resum T.2

Propietats de les fibres

Les fibres són unes primeres matèries que s'utilitzen per fabricar qualsevol tipus de teixit. Les fibres són uns elements sòlids, flexibles, amb forma de filament, d'una llargada determinada i poc gruix.

Les aplicacions més importants del fil són les següents:

1.- Fils per a la indústria del vestit, tant per a peces de vestir com per a complements.

2.- Fils per a la roba de la llar

3.- Fils per a la indústria

Les fibres poden ser,, segons la seva procedència, naturals o químiques.

Fibres naturals

Són les que proporciona la natura es poden classificar en tres grups:

Vegetals: s'obtenen a partir dels fruits, les llavors, les tiges o les fulles de determinades plantes.

Animals: procedeixen de matèries animals, com els pèls d'alguns animals i les secrecions d'alguns cucs.

Minerals: s'obtenen a partir de materials inorgànics.

Fibres químiques

Les fibres químiques s'obtenen a partir de polímers naturals i sintètics mitjançant procediments químics. Es divideixen en dos grups:

Artificials: s'obtenen per tractament químic d'un polímer natural que sol ser una cel·lulosa de determinades plantes.

Sintètiques: s'obtenen a partir de polímers sintètics que poden ser derivats del petroli. En podem dir fibres de laboratori.

Les fibres naturals més importants

El cotó

Es considera la més important de les fibres vegetals. S'obté de la llavor de les diferents espècies d'aquesta planta, que es conrea en les regions càlides de la Terra. La seva llargada es mesura en polzades. Contra més llargues, més fines. El gruix és igual a micronaire més un nombre. La fibra sol ser de color blanc.

La llana

La llana s'obté de la xolla o esquilada de les ovelles i també dels animal sacrificats a l'escorxador.

La seda

L'elaboració de la seda és un procés molt artesanal. Un cop seleccionats i rentats els capolls, s'escalfen i es desfilen fins a obtenir d'un sol capoll una fibra de 1500 metres. La seda ha estat sempre la fibra més valuosa. El Japó és el primer productor mundial de seda artificial.

Quan apareixen els teixits?

Els primers pobladors es vestien amb les pells dels animals que caçaven. Però, al neolític, l'ésser humà va aprendre a filar el pelatge dels animals i les fibres que els proporcionaven les tiges d'algunes plantes, que encreuava convenientment per fer-ne teles.

Catalunya, terra de tradició tèxtil

Antigament, els pagesos es feien els vestits, les mantes, els llençols i tota la roba de la casa. Cap al s. XVII i XVIII, a Catalunya es va començar a desenvolupar una forta activitat manufacturera. Una d'aquestes activitats va ser la indústria del teixit, sobretot amb la producció de teles de cotó estampades, anomenades indianes, que es venien principalment a l'Amèrica tot just colonitzada.

La industrialització

Al s. XIX, a Barcelona es va posar en marxa la primera fàbrica tèxtil moguda amb màquines de vapor. Al port de Barcelona arribava el carbó necessari per fer funcionar les maquines de vapor. Igualment, al llarg del Llobregat, es van crear nombroses colònies industrials que aprofitaven l'energia de l'aigua per fer funcionar les màquines.

Les fases del procés tèxtil

1.- La filatura: procés d'elaboració del fil.

2.- El tissatge: procés d'elaboració de la tela.

3.- L'acabament: inclou les operacions a què se sotmet el teixit.

La filatura tradicional i industrial

El procés de convertir les fibres en fils s'anomena filatura.

El procés antic de la filatura: la llana

Es triava la llana per tal d'obtenir-ne les fibres més llargues.

La llana es rentava i s'esbandia amb aigua corrent per tal d'obtenir-ne les fines i esponjoses.

Després s'havia de cardar, pentinant la llana. Així, s'obtenien les fibres estirades ¡ disposades paral·lelament.

A continuació es filava, és a dir, les fibres es cargolaven al voltant d'un bastó llarg anomenat filosa.

La filadora estirava amb els dits les fibres de la filosa o directament d'un cistell i les torçava amb un fus penjat al fil.

Un cop ben torçat el fil obtingut s'enrotllava a l'eix mateix del fus fins que quedava ple.

Del fil es feien troques.

Un cop obtingut el fil es tenyia amb productes naturals i posteriorment se'n feien cabdells.

La filatura als segles XVIII i XIX

Amb l'aparició del grans telers mecànics es va incrementar considerablement la producció del fil.

Les bales i les fibres es batien i es barrejaven en unes maquines anomenades obridores

Les fibres es pentinaven amb cardes.

En acabat, s'estiraven i es disposaven paral·lelament formant metxes llestes per ser filades.

Les metxes es filaven a les metxeres que treballaven amb molts fusos alhora. EL carro era la part mòbil que anava endavant i endarrere. Quan anava endavant, el fil s'estirava i es torçava, i quan anava endarrere, es cargolava a les bitlles.

Les fibres químiques

Obtenció de les fibres químiques

Les fibres químiques s'obtenen per extrusió, que consisteix a fer passar a pressió els diferents materials que componen la fibra a través d'orificis o fileres de diàmetre molt petit. La filatura depèn de la seva llargària.

• A les fibres artificials, aquest procés de transformació es fa a partir de la dissolució de la cel·lulosa amb productes químics, per tal d'obtenir una massa pastosa, la viscosa.

• A les fibres sintètiques, els productes utilitzats solen ser derivats del petroli i altres productes elaborats químicament. Ambdós casos també pot dur barrejades fibres naturals.

El tissatge

La base del teixit: l'ordit i la trama

EL tissatge és el conjunt d'operacions que tenen com a finalitat entrellaçar els fils, de manera regular, permanent i durable, per fer-ne teles.

Per elaborar els teixits a partir del fils es fa servir un teler: una sèrie de fils paral·lels, anomenats ordit, són travessats perpendicularment, per sobre i per sota, alternativament, per un altre fil anomenat trama.

L'evolució dels telers

La llançadora volant

La llançadora volant va ser fonamental. El fil de trama, situat a la llançadora, es feia passar a través de l'ordit colpejant la llançadora amb l'ajuda d'un sistema de cordes, amb la qual cosa no calia passar-la a mà. Amb aquest invent es va millorar l'efectivitat dels telers.

El teler de garrot

El primer teler mecànic, anomenat teler de garrot, impulsava la llançadora per mitjà d'uns braços de fusta, els garrots, i unes corretges. Podia fer al voltant de cent picades per minut.

El teler d'espasa

El teler d'espasa es basava en el mateix principi que el teler de garrot: colpejar la llançadora perquè passés per la calada. Però, en aquest cas, els garrots es van substituir per uns braços mòbils verticals, situats un a cada costat, que impulsaven directament la llançadora. D'aquesta manera es millorava la rapidesa i la seguretat.

Els telers sense llançadora

El primer d'aquests telers va ser el teler de llança, en el qual el fil de trama es passa mitjançant una llança.

Després han aparegut altres, com el teler d'aire -utilitza un raig d'aire- el teler d'aigua -utilitza un raig d'aigua- , el teler de projectil amb pinça -un llançadora estira i pessiga el fil en cada passada- o el teler de calades múltiples -permet fer diverses passades alhora- .

El teler jacquard

El teler jacquard permetia fer dibuixos jugant amb la manera com s'entrecreuen els fils de colors. Es basava en un sistema de fer pujar i baixar els lliços de manera combinada, a partir d'unes tires de cartró.

Els teixits i el lligament

Característiques dels teixits

• Fils d'ordit: fils paral·lels disposats en sentit longitudinal que determinen la llargada de la peça. El nombre de fils d'ordit que hi ha en un centímetre quadrat determina la densitat de l'ordit.

• Fils de trama: fils que entrellacen en sentit transversal amb els fils d'ordit. Cada un dels fils s'anomena passada. El nombre de passades que hi ha en un centímetre quadrat determina la densitat de la trama.

• Lligament: és la manera com els fils d'ordit queden lligats amb les passades de la trama.

El tipus de lligament d'un roba es dibuixa en un paper quadriculat i s'anomena carta.

Per representar un lligament cal:

1.- Numerar l'ordit, posant un número d'esquerra a dreta en cada quadrícula que representa els fils d'ordit.

2.- Numerar la trama, posant un número de baix a dalt en cada quadrícula que representa la passada de la trama.

3.- Marcar el quadret, corresponent a l'encreuament del fil d'ordit amb la passada de la trama

Quan un fil d'ordit passa per sobre d'una passada de la trama, es marca el quadret amb una X. Aquest fil s'anomena fil pres.

Quan un fil d'ordit passa per sota d'una passada de la trama, el quadrat queda en blanc. D'aquest fil se'n diu fil deixat.

Tipus de teixit segons el lligament

• Tafetà: és el lligat més simple i més utilitzat per fer teles, en que cada fil d'ordit s'entrellaça amb un fil de trama. La seva superfície és plana, per la qual cosa també s'anomena lligat de plana.

• Sarja: en aquest tipus de teixit el fil d'ordit i el de trama s'entrellacen formant un lligament que dóna com a resultat una tela amb bordons en diagonal.

• Setí o ras: en el setí, el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama. En el cas del ras és la trama que passa per sobre de quatre fils d'ordit. Aquests tipus de teixits tenen un ordit de gran densitat.

El gènere de punt

Una altra manera de teixir

El teixit de punt, normalment anomenat gènere de punt, no es fa amb el procediment habitual, sinó a partir de nusos fets regularment que van formant malles, que són cadascuna de les ondes dels fils que formen el punt. Alguns teixits de punt es poden elaborar a partir d'un sol fil fent servir unes agulles especials.

Una característica particular del punt és la seva resistència i habilitat, que fan que s'adapti bé a la forma del cos. S'aplica especialment a la confecció de roba interior i de tot tipus de jerseis i samarretes de cotó.

Hi ha dos tipus bàsics de gèneres de punt, segons el punt amb què s'elaboren:

• Punt de trama o de mitja: el fil forma com uns bucles que s'entrellacen de manera successiva, regular i transversal. El teixit final és molt flexible. Els gèneres de punt de trama es poden fer manualment.

• Punt d'ordit: Les malles segueixes el sentit longitudinal de la peça.

Els telers per fabricar gèneres de punt poden ser de dos tipus generals:

• Teler rectilini: fa peces de tela plana semblant a la dels telers convencionals.

• Teler circular: la producció de la peça es fa verticalment les agulles que fan el punt tenen una disposició circular.

Les agulles poden ser:

De bec: la punta forma una mena de ganxo flexible encarada amb un forat que té el cos de la guia del fil.

De llengüeta: la punta de l'agulla té forma de ganxo, però queda tancada per una llengüeta que s'obre i es tanca quan es desplaça.

Segons la manera com es fabrica la tela els telers de punt poden fer les peces proporcionades (amb la forma definitiva de la peça de vestir) o tallades (peces de tela planes que s'han e tallar i confeccionar).

L'última fase del procés tèxtil

L'acabament és el conjunt d'operacions a què se sotmet un teixit perquè presenti l'estat necessari per vendre'l o per fer-lo servir. Se sotmet a una sèrie de tractaments químics que depenen del tipus de fibra i de l'acabament que es vol donar al teixit. Algunes d'aquestes operacions són:

• La neteja del greix i l'eliminació d'impureses i sobrants.

• El tint, per donar color uniforme a tota la peça.

• L'estampat o aplicació de dibuixos amb un o diversos colors sobre una tela llisa.

• L'aprest, un tractament que fa el teixit més consistent, en millora les qualitats i li proporcionava un acabament més atractiu.

A part dels tractaments químics esmentats, alguns teixits s'han de tractar mecànicament per modificar-ne la textura. Entre aquests tractaments mecànics hi ha:

• El batanatge, amb què s'aconsegueix que la superfície de la peça quedi igualada

• El perxatge, que s'aplica a la llana perquè perdi el borrissol característic.

• El tondosatge, que serveix per tallar uniformement a la mateixa altura el pèl dels teixits.

Amb altres tractaments mecànics s'obtenen els velluts, les panes i les catifes.

Exercicis T.2

1.- Contesta les preguntes següents:

• Què són les fibres?

Són uns elements sòlids, flexibles, en forma de filament, d'una llargada determinada i poc gruix.

• Quina forma tenen?

Tenen forma de filament

• Quin és el seu origen?

Natural o químic

• Què s'obté de les fibres i per a què s'utilitza?

S'obtenen els fils per a elaborar els teixits. S'utilitza per a la indústria del vestit, per a la roba de la llar i per a la indústria.

2.- Classifica aquestes fibres segons els seu origen en una taula com la següent:

Fibres naturals			Fibres sintètiques
Vegetals	Animals	Minerals	Artificials	Sintètiques
Jute Cotó Cànem	Pèl d'angora Seda Llana	Vidre Amiant	Raió d'acetat Raió de viscosa Raió cuproamional	Acrílica Polièster Poliamida

3.- Escriu exemples d'articles fets amb alguna de les fibres anteriors

Amiant: roba Pèl d'angora: abrics Seda: corbates

D'acetat: paraigües Cuproamional: mitges Acrílica: roba d'esport

4.- Explica el resultat de l'experiència

La fibra natural té molta higroscopicitat, en canvi, la sintètica no absorbeix tant i sura en l'aigua.

5.- Estudia la resistència de la tracció del fil:

• Creus que es pot establir algun tipus de relació entre la resistència a la tracció i el tipus de fibra? En cas afirmatiu, quina?

Si, que hi ha fibres que aguanten més i d'altres que aguanten menys.

7.- Tria 5 peces de roba, llegeix-ne l'etiqueta i després indica en una taula la composició i el tipus de fibra de cada una de les peces

• 100% polièster • 95% cotó 5% elastamo • 100% cotó

• 60% poliamida 40% poliuretà • 100% poliamida

8.- Descriu el procés d'obtenció, les característiques i les aplicacions principals de les fibres naturals més importants: llana, cotó i seda.

• llana: la llana s'obté de la xolla o esquilada de les ovelles i també dels animal sacrificats a l'escorxador.

• Cotó:es considera la més important de les fibres vegetals. S'obté de la llavor de les diferents espècies d'aquesta planta, que es conrea en les regions càlides de la Terra. La seva llargada es mesura en polzades. Contra més llargues, més fines. El gruix és igual a micronaire més un nombre. La fibra sol ser de color blanc.

•Seda: l'elaboració de la seda és un procés molt artesanal. Un cop seleccionats i rentats els capolls, s'escalfen i es desfilen fins a obtenir d'un sol capoll una fibra de 1500 metres. La seda ha estat sempre la fibra més valuosa. El Japó és el primer productor mundial de seda artificial.

10.- Indica si les frases següents són certes o falses. Si són falses, corregeix-les.

1• Fals

Durant el neolític els pagesos teixien pelatges d'animals, fibres de tiges, feien els cistells.

2• Veritat

3• Fals

Els humans del neolític eren capaços d'aprendre a filar el pelatge dels animals i les fibres que els proporcionaven les tiges d'algunes plantes.

4• Fals

Al s. XIX a Barcelona es va posar en marxa la primera fàbrica tèxtil moguda amb màquines de vapor.

5• Fals

Als s. XVII i XVIII a Catalunya es va desenvolupar una gran activitat manufacturera tèxtil

11.- Explica què eren les indianes i quina importància van tenir per a l'economia catalana.

Eren teles de cotó estampades, van tindre una gran importància, perquè es venien principalment a l'Amèrica tot just colonitzada.

14.- Ordena cronològicament les explicacions següents corresponents al procés antic de la filatura de la llana

a) 8 b) 7 c) 2 d) 5

e) 3 f) 6 g) 1 h) 4

15.- Contesta:

• Com és fet?

De fibres sintètiques

• Com esta disposades les fibres?

Entrellaçades

• Com estan torçades les fibres?

Cap a la dreta

16.- Prova de filar

Jo ho he fet amb una mica de cotó i és molt fàcil, i molt resistent si ho fas bé.

17.- Descriu les novetats principals aportades pels telers mecànics

Amb els telers mecànics es va incrementar la producció del fil, sobretot des del moment en què es van fer funcionar automàticament amb energia hidràulica i, més tard, amb vapor. Es van desenvolupar màquines metxeres.

18.- Diferències entre trama i ordit

L'ordit són fils paral·lels que són travessats perpendicularment, per sobre i per sota, alternativament, per un altre fil anomenat trama.

20.- Contesta les preguntes següents:

• Què és la llançadora?

És una peça allargada de fusta acabada en punta pels dos extrems.

• Quina missió té?

Serveix per poder passar la trama millor per el fil d'ordit.

• Què va aportar la llançadora volant?

Va millorar molt l'agilitat i la rapidesa dels telers.

• Tots els telers tenen llançadora?

No, hi ha alguns sense llançadora.

21.- Quadre de telers

Nom del teler	Amb llançadora o sense	Característiques
Llançadora volant Teler de garrot Teler d'espasa Teler de llança Teler d'aire Teler d'aigua Teler de projectil amb pinça Teler de calades múltiples Teler jacquard	Amb llançadora Amb llançadora Amb llançadora Sense llançadora Sense llançadora Sense llançadora Sense llançadora Sense llançadora Sense llançadora	No calia passar res a mà Impulsava la llançadora mitjançant garrots Molt semblant al de garrots S'utilitzaven llances Mitjançant aire Mitjançant aigua Pessiga i estira el fil Podia fer diverses passades Permetia fer dibuixos

22.- Nom de teler

•1) D'aire •2) De llança •3) Calades múltiples

•4) D'aigua •5) De garrots •6) D'espasa •7) Projectil amb pinça

23.- Diferències entre el teler Jacquard i la resta de telers mecànics

El teler jacquard és l'únic que utilitza tires de cartró amb forats

24.- Indica, en cada cas, el nom i el tipus de teixit corresponent

•1) Gasa •2) Moaré •3) Espolinat

•4) Tul •5) Embollat •6) Tafetà

25.- Defineix:

• Densitat de l'ordit: Nombre de fils d'ordit que hi ha en un centímetre.

• Passada: Cada un dels fils de la trama.

• Carta: Representació del tipus de lligament d'una roba.

• Densitat de la trama: Nombre de fils de la trama que hi ha en un centímetre.

• Lligament: La manera com els fils d'ordit queden entrellaçats amb les passades de la trama