Història contemporània d'Espanya

Bradbury, Ray: Fahrenheit 451

Treball de lectura

Índex

1. Resum del llibre

1.1 Argument de la novel·la pàg. 3

2. Principals idees exposades

2.1 Època històrica pàg. 4

2.2 Personatges o figures històriques “

2.3 Opinió de l'autor “

2.4 Idees filosòfiques pàg. 5

3. Preguntes específiques del llibre

3.1 El coneixement con a enemic de la felicitat. pàg. 6

3.2 És pot refer la història del llibre? Com? El paper dels bombers “

3.3 L'evolució del personatge de Montag. pàg. 7

3.4 Podríem arribar-ne a tenir un futur semblant? “

3.5 El context històric de l'autor en escriure el relat “

Bibliografia

• Bradbury, Ray: Fahrenheit 451 (Pròleg de Munné-Jordà, A.)

Col·lecció “Proa Les Eines” - 2a Edició, Barcelona 2001

© Editorial Encilopèdia Catalana. Traducció de Jaume Subirana

• coneixements previs i propis de l'autor del treball

• consultes puntuals a cercadors d'internet (http://www.google.com i d'altres)

1. Resum del llibre

`Fahrenheit 451', temperatura a la qual el paper de llibre s'encén i es crema, és el retrat d'una societat en un futur no tan llunyà en la qual els llibres estan prohibits. El progrés ha evolucionat de tal manera que ningú necessita disposar de coneixements sobre la història. La societat s'exposa a la voluntat d'uns quants poderosos. La cultura és limita a l'entreteniment i la distracció mitjançant tot tipus de modernes invencions, com per exemple el gos mecànic, les televisions interactives.

En aquesta societat tenen essencial importància els bombers. Però a que es dediquen aquests, si les cases es construeixen amb materials que no es poden cremar? Doncs tenen la funció de cremar, cremar els llibres, i amb ells, la història, la cultura, els valors, les teories, els pensaments, el saber i tot el passat de la humanitat.

Guy Montag és un d'aquests bombers que cremen llibres, però comença a entrar en una crisi personal, arribant-se a qüestionar la seva professió. La seva muller, la Midred, passa tot el dia amb la seva `família' televisiva i exigeix al seu marit que treballi més per a què es pugui comprar una quarta pantalla gegantesca.

Una vida monòtona, conformista i avorrida, que està en ple contrast amb la que porta la jove veïna de Montag, la Clarisse. Aquesta al·lota, tot i el rebuig social que provoca la seva actitud, s'interessa per la vida, pels llibres i per allò que passà al món - i no només per el bombardeig d'informacions, entreteniments i aparells innecessaris que viu la societat que ens descriu Bradbury. És Clarisse qui desperta en Montag un nou sentiment, el de qüestionar-se les coses.

Amb la misteriosa desaparició i posterior mort de la jove, de la qual realment ningú es preocupava ja que coses tan poc agradables com funerals ja no existien, Montag inicia la seva transformació des d'un personatge conformista i ignorant a una persona crítica i interessada: és pregunta quina fascinació han d'amagar els llibres per a que la gent es deixi cremar viu per ells i comença a llegir en secret. Montag fa la coneixença de Faber, que persegueix la difícil tasca de conservació dels llibres.

Els intents per part del capità dels bombers, Beatty, per convèncer a Montag de la necessitat de cremar els llibres fracassen. La seva pròpia muller denúncia Montag per posseir llibres. Montag aconsegueix escapar, malgrat la seva persecució convertida en espectacle televisiu. Les autoritats maten a un innocent i la gent comença a oblidar-se de Montag. El perill d'una guerra nuclear és omnipresent, però la societat ignora els riscs i obeeix cegament als dirigents totpoderosos.

Montag s'associa a un grup de savis que es dediquen a aprendre de memòria el contingut de llibres, en l'esperança de que qualsevol dia el seu saber serà necessari i la societat torni a estimar els valors de la literatura.

2. Principals idees exposades

L'ambientació temporal de `Fahrenheit 451', com ja s'ha esmentat, no és altra que el futur, un futur no gaire llunyà, que, al igual que `1984' d'Orwell, probablement ja s'ha assolit. Així alguns crítics, com el que prologa l'edició catalana (A. Munné-Jordà), afirmen que la novel·la parla d'avui, en al·lusió a la creixent desinterès i desprestigi del saber, el coneixement i la cultura entre grans sectors de la societat occidental contemporània, que preveia Bradbury. Tot i així, avui la crema de llibres no es manifesta com a tal, sinó que s'amaga darrera la tapadora de la manipulació per part dels mitjans de comunicació i les autoritats, i, en menor mesura, la censura.

històrica? En cas afirmatiu, digues qui o què.

No m'és possible afirmar aquesta pregunta, però tampoc puc negar del tot que algun dels personatges ens pugui recordar, simbòlicament, a determinades figures històriques. Encara i així, sí que no hi ha cap equivalència o referència directa entre els personatges de la novel·la i d'altres contemporanis. Però, com sempre, la l'anàlisi d'una novel·la és una feina totalment subjectiva i dóna lloc a caracteritzacions dels personatges molt distintes.

Així personatges com Clarisse, Faber o els que s'ensenyen els llibres de memòria representen els crítics i intel·lectuals que posen en dubte i combaten el règim, totalment oposats a personatges com el capità Beatty, qui justifica aquest món aparentment feliç i despreocupat tot i que ell no pertany a la massa ignorant, exemplificada en el personatge de la Midred. El protagonista, en canvi, no és pas homogeni durant tota l'obra i pateix un important procés de transformació que serà objecte d'estudi al tercer subapartat del punt següent d'aquest llibre.

L'autor, amb aquesta obra, fa una gran crítica del món i concretament dels Estats Units de l'època en que ha escrit `Fahrenheit 451'. Reflexiona sobre una nova generació que ell considera teleaddicta i conformista. Fa una hipòtesi sobre el futur d'aquesta societat de benestar que, amb les necessitats bàsiques ja més que satisfetes, no veu la necessitat d'aixecar-se, de moure's per alguna raó que no fos la diversió pròpia. A més de fer una crítica social, també fa una previsió sobre l'evolució de la societat, que al meu parer, tret d'algunes exageracions que fan del llibre una novel·la de ciència ficció, és bastant encertada.

Les dues idees principals que podríem destacar d'aquesta novel·la són la desintegració cultural de la societat, és a dir, el creixent desinterès en la ciència, la literatura i filosofia que condueixen a l'idea principal de l'argument de l'obra, la combustió dels llibres com a metàfora d'aquesta degradació. Així una petita oligarquia poderosa aprofita la ignorància de les masses incultes i desinteressades i decideix acabar amb tot el patrimoni literal i cultural mitjançant la destrucció dels llibres. Aquesta idea correspon a una filosofia d'anti-utopia, és a dir, una visió pessimista sobre l'evolució de l'home malgrat els avanços tecnològics. Segons l'autor, emperò, les innovacions que porten al benestar fan que la comoditat s'apoderi de les persones i s'aturi l'evolució intel·lectual.

3. Preguntes específiques del llibre

3.1 El coneixement con a enemic de la felicitat.

Efectivament, a `Fahrenheit 451', s'hi observa clarament aquesta oposició: Per un costat la felicitat, que per a la societat que ens descriu Bradbury, és sinònim de conformisme, comoditat, passivitat, entreteniment televisiu, esports de risc, concursos, gossos electrònics... en definitiva, tot allò que no comporta l'ús del cervell i la reflexió sobre un determinat tema. Així el coneixement, la saviesa, la ciència, la raó, l'estudi de la història, la filosofia resulten només obstaculitzar aquesta aparenta i falsa felicitat monòtona. Les persones que no comparteixen, però, aquesta visió de felicitat, són marginades i perseguides, ja que rompen amb la ideologia imposada, afirmant que només gràcies al coneixement l'home pot arribar a la felicitat real.

En la societat de “Fahrenheit 451” la història està més que refeta: s'ha esborrat de la memòria col·lectiva tot el patrimoni humà de segles i mil·lenis d'abans, reemplaçat per una cultura fictícia i una història falsejada. Així totes les barbaritats comeses per la societat es minimitzen: la gent desconeix o ignora les conseqüències de les guerres. Les mentides sobre la història oficialment difoses no es posen en dubte.

Així creuen saber que els llibres no foren prohibits sinó que simplement desapareixien perquè la gent es limitava a llegir resums, resums dels resums... fins acabar a no llegir res més. Només uns pocs, com la Clarisse, sospiten que la tasca dels bombers no sempre ha sigut la de cremar llibres. Beatty, el captià, sap que no és cert i explica la veritat a Montag, però des d'un punt de vista totalment distint, defensant la necessitat de fer creure a la gent, per a que aquesta no es tingui que preocupar, una “falsa veritat”.

El paper dels “bombers”.

Els bombers, com ja s'ha mencionat, juguen un paper essencial en l'obra, perquè és al cos al qual, inicialment, pertany el protagonista, i en la societat que es descriu, ja que vetllen per un dels pilars del sistema del règim totalitari: la destrucció dels llibres. D'aquesta forma es garantia que ningú no tingués l'oportunitat d'adquirir coneixements contraris als difosos per les autoritats. Però no hem de confondre els bombers amb una organització odiada pel poble, ja que només oprimeix a uns quants `intransigents' que es neguen a destruir els seus llibres. Així els bombers funcionen gràcies a l'ajuda de la gent, ja que respon a denúncies de la població. En conclusió, els bombers, i el prestigi del qual gaudeixen aquests, no són sinó el resultat de l'acceptació del règim per part de la gran majoria de la societat.

Montag, el protagonista de la novel·la, experimenta una transformació considerable al llarg de l'obra. Això és el resultat, per una banda, del seu caràcter obert i la seva intel·ligència, i per altra banda, de la influència que exerceixen sobre ell determinats personatges. Al principi és la Clarisse, que, amb les seves preguntes i el seu interès, el fa reflexionar i, inconscientment, qüestionar-se la seva professió. D'aquesta forma Montag passarà del plaer de cremar llibres al plaer de llegir-los. Quan entra en contacte amb Faber aprèn més sobre la importància de la literatura i descobreix que l'opinió que coneixia, l'oficial acceptada per tothom, no només no és l'única, sinó que també no serà ja la seva: amb l'incendi de la seva casa i la traïció de la pròpia esposa, se n'adona de què, malgrat els grans perills als que ara es troba exposat, està fent bé en oposar-se al sistema i lluitar per la llibertat pròpia.

Personalment considero que, en part i pel que fa algunes connotacions en referència a la manipulació mediàtica i la conformitat de la societat, aquesta novel·la ja no és futur, sinó present. Sobretot si es té en compte l'actual situació mundial, en la qual els interessos d'una superpotència, que casualment és la mateixa que ens descriu Bradbury, domina gran part dels fluxos culturals, econòmics i polítics del món. Però això només és una cara de la moneda: l'altra és, sens dubte, que avui dia existeix una oposició viva i, per sort, aquesta no es troba tan marginada com a la que acaba pertanyent Montag en el futur de `Fahrenheit 451'. A més, malgrat l'existència d'aquesta manipulació de la informació i uniformitat de la cultura previstes per Bradbury, no s'observa la tendència cap a la censura o, pitjor encara, crema de llibres. Els nous mitjans, al contrari de la visió pessimista de Bradbury, també han suposat grans avanços en la llibertat d'expressió, com s'observa en el cas d'Internet. En la meva opinió, i per concloure aquesta pregunta, no arribarem a tenir-ne un futur com el que se'ns dibuixa a la novel·la i crec que l'autor tampoc pensava que s'arribaria a tals extrems, ja que al cap i a la fi, malgrat tota crítica que hi pugui haver en la seva obra, també hem de tenir en compte que la ciència ficció generalment treu la seva fascinació precisament de la impossibilitat de fer-se realitat.

L'època que representa `Fahrenheit 451' no és una època passada, sinó, com és habitual en el gènere de la ciència ficció, recorre al futur. No obstant, està clar que aquest futur descrit per Radbury és el resultat de l'opinió que té l'autor de l'època que ha viscut. El novel·lista nord-americà escrigué aquesta obra en 1953, en plena guerra freda i amb la Segona Guerra Mundial encara recent a la memòria: La pràctica de la combustió de llibres la podem trobar també durant Tercer Reich alemany, el desinterès de la societat resultant del benestar i la conformitat duta a l'extrem a la novel·la s'observa en l'American Way of Life i, finalment, les referències a una guerra nuclear, molt presents en la literatura de la postguerra a causa dels efectes d'Hiroshima, també són un indici de l'època en la qual va ser escrita l'obra.