La implantació de la llengua catalana a nous territoris
El català s'anà expandint amb ajuda de monarques com Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV els quals conqueriren la Catalunya Nova. Després Jaume I conquerì les Balears, València (excepte Menorca que fou conquerida per Alfons II) i tots els territoris varen esser repoblats per gent de la Catalunya Vella (menys una zona d'Aragó on i anaren gents d'Aragó).
Per interesos econòmics i polítics es conqueriren moltes altres zones a la millor època del català, època també del Consolat de la Mar. Soldats, matiners,... foren coneguts con a catalans.
1.- El Català a les Illes Balears
Es repoblaren amb gent de la Catalunya Vella i els musulmans que hi quedaren reberen un estatut propi con els cristians. La zona gaudia d'autonomia i es regia pels usatges de Barcelona.
2.- El Català al regne de València i Múrcia
València va ser repoblada per gent de part de la Catalunya Nova. Hi hagué contínues tensions entre àrabs i cristians que acabaren amb l'expulsió dels moriscos. Les zones de l'interior foren ocupades per aragonesos i per això hi hagué dus zones diferenciades al país valencià. La fluència de catalans al regne de València fomenta la seva catalanitat que es veu rebutjada per la resistència valenciana per ser un regne de igual nombre d'habitants que el principat.
3.- El Català a Sicilia
S'ocupà a l'any 1282 gràcies a la revolta dels sicilians contra els francesos i Carles d'Anjou. Era un lloc d'importància comercial i es regí per les lleis de Barcelona però el Català s'alternà amb el dialecte sicilià. Com està molt vinculat a la mar trobam lèxic mariner encara que també es veu afectat el lèxic de la construcció, la fusteria,...
4.- El Català a Sardenya
S'incorporà a Aragó l'any 1328 i Alguer era la ciutat més important. Després d'explusar els habitants sardo-genovesos es repoblè amb catalans i aragonesos, mercaders i artesans majoritàriamentels quals reberen uns privilegis. Arribà a ser espanyolai el Català va deixar nombroses influènciesa molts camps l'exics dels dialectes sards.
5. El Català a Grècia i Neopatria
Al segle XII començaren les relacions entre orient i aragonesos encara que el català no va arribar a instalar-se a Gràcia com ja havia pasat amb altres llengües. Trobam el document “Capitol d'Ateres” en català.
A Neopatria l'arrelament del català va esser menys important encara per una conquesta més tardana. Destaca una petita influència al lèxic mariner.
Dialectes consecutius
Són el resultat de l'acció del Català a terres reconquerides com el balear, el Valencià i l'Algueres amb un Català base dels segles XIII i XIV.
1.- Dialecte consecutiu Balear
Hem trobat la carta de repoblament i el llibre de repartiment de Mallorca de Jaume I segons els quals els crepobladors provenien de la part d'orient del principat.
Trets orientals de la llengua
Confusió de la vocal neutra “a” i “e”
Similituts lèxiques entre mallorquí i rossellonès
Llinatges que corresponen a noms de poblacions del principat
L'occità deixà la desaparició de “s” entre vocals i l'àrab es reflectí an la toponimia, aconseguint un balear amb u8n cert arqueísme. També destaquen altres trets com l'article salat
Dialecte consecutiu alguerès
No se sap bé d'on arribaren els repobladors. El català fou oficial fins principis del S. XVIII amb la substitució per el castellà amb una gran fidelitat ideomàtica. Va esser el dialecte més original amb també influències castellanes.
Dialecte consecutiu Valencià
El sistema vocàlic i el vocabulari valencià es semblen al dialecte occidental i té lèxic amb comú amb el nord-occidental. L'article es correspon però amb el català oriental.
El conflicte àrab / català
La influència de l'àrab depen del temps de duració de la seva ocupació. A la catalunya Vella hi va haver un breu domina i per tant la influència va esser menor.
Els mossàrabs ho conservaren quasi tot i el seu parlar es conegué com aljamia encara que no existia concretament. Els arabismes catalans no tenen l'article àrab al com a altres llenües com el castellà. Els moriscos feien servir el que els cristians anomenaven algarabia, un signe de la seva personalitat amb origensàrabs. I hagué molts de conflictes que culminaren amb l'expulsió dels moriscos valencians l'any 1609.