L'APARELL CARDIO-VASCULAR

- L'exercici físic, serveix per prevenir les malalties de les artèries del mateix cor, les quals poden causar l'angina de pit o l'infart de miocardi.També ajuda a enfortir el cor i a aconseguir una resistència més gran i una forma física més bona. Vegem per què.

* EL COR DURANT L'EXERCICI.

- Quan fem exercici, sigui quin sigui, els músculs treballen més que quan estàn en repós i a més a més necessitem una aportació més alta d'energia. Aquesta aportació s'obté a través de la sang. Perquè això s'esdevingui, el cor ha de bombar més sang. Hi ha dos mecanismes per realitzar aquesta acció: bombar amb més força i contreure's amb més freqüència.

- En un adult normal, en estat de repós, el cor pot expulsar al voltant de 70 ml. de sang a cada contracció i la freqüència amb que es contreu, en repós, es de 70 batecs aproximadament. Si ho multipliquem, obtindrem la quantitat de sang que el cor bombeja en un minut. Això s'anomena despesa cardíaca. Aquesta operació dona que un adult bombeja en repòs, uns 5 l./m.

- Però en l'exercici físic la despesa cardíaca augmenta. Augmenta a costa d'elevar la freqüància cardíaca, a dilatar-se més i fer més força per buidar-se i espulsar la sang.

- Hi ha una diferència important entre els qui fan exercici físic i una persona sedentària. El cor de les persones que fan exercici augmentarà la freqüència dels batecs, però també en una bona mesura la força de contracció, perquè està entrenat. El cor dels sedentaris, en canvi, podrà recòrrer exclusivament a l'augment de la freqüència cardíaca.

Per a fer el mateix esforç, la seva freqüència cardíaca s'haurà d'incrementar molt més.

* L'EXERCICI PREVÈ LA MALALTIA CORONÀRIA.

- L'avantatge del esportista és que el seu cor és més fort. El benefici més gran és que es desenvolupen més artèries i més vasos capil·lars arterials. Així el cor disposa d'una aportació més alta de sang que li arriba a través de nombroses ramificacions arterials. Això és molt important. Per exemple, en la malaltia coronària, que es manifesta com a infart de miocardi o angina de pit, es produeix una obstrucció parcial o total d'una de les artèries qie irriguen el cor. Així, si una zona del cor rep poca sang, s'hi produirà el dolor tipic de l'angina de pit. I si una zona del cor deixa de rebre sang, el teixit morirà, fenomen conegut com infart de miocardi. Per tant com més sedentaris siguem, menys ramificacions arterials tindrem al mostrec cor. I com més exercici, més protegits estarem contra aquestes malalties.

* LA REGULARITAT DE L'EXERCICI.

- Els beneficis que l'exercici representa per al sistema cardio-vascular son indubtables. Però perquè siguin certs cal que l'exercici sigui practicat regularment. El cor només pot generar teixit nou i arteries per irrigar-lo, si es veu sotmés a un esforç eriòdic i que no el sobrepassi. Fins i tot pot fer-li un esforç superior superior a la seva capacitat, és a dir que li exigeixi augmentar l'esforç més enllà de les seves forces. El que passa quan practiquem exercici de manera regular és que es modifica el metabolisme dels greixos, de forma que substàncies lípides perjudicials circulen en menys quantitat a la sang. I així l'exercici contribueix a prevenir la malaltia coronària i ajudar a adquirir costums sans: pot ajudar a aprimar, a deixar el tabac, ...

L'APARELL RESPIRATORI

- Resulta molt evident que una persona físicament activa te una capacitat pulmonar més gran que una de sedèntària. Mentre que el sedentari es quedarà sense “aire” en arribar al primer o al segon pis d'una escala, un esportista podrà pujar fins deu pisos sense pràcticament alterar-se. La seva capacitat superior dependrà principalment del fet que el seu cor sigui apte per a bombar més sang i per tant portar més oxigen als músculs. Això no obstant, com més oxigen puguin introduir als pulmons a l'organisme, de més energia disposaran i més gran serà la seva capacitat de treball.

- Quan els músculs es veuen sotmesos a un esforç, fan arribar una senyal al centre respiratori localitzant a l'encèfal. Com a conseqüència, aquest centre transmet un missatge als músculs que intervenen en la respiració, és a dir, el diafragma i alguns altres. I aquests responen augmentant la freqüència amb què es contreuen i amb la força que ho fan. El resultat es que augmenta la quantitat d'inspiracions per minut, i així mateix la quantitat d'aire que entra als pulmons, ja que en contraure's més els músculs es dilaten més els pulmons. Hem de penar que si en repós inspirem unes dotze vegades per minut, en un exercici violent podem fer-ho unes quaranta vegades. I així també, si en repòs aspirem aproximadament mig litre d'aigua a cada respiració, durant l'exercici aquest volum s'incrementa considerablament.

• Però no solament augmenta perquè ingressa una quantitat mes gran d'aire. També s'esdevenen altres canvis. Quan estem en repòs, només una part dels pulmons s'ocupa d'oxigenar la sang bombejada pel cor. Però durant l'exercici, el cor bombeja més i per tant, uns pulmons acostumats a l'exercici augmentaran marcadament la seva capacitat tant d'entrar aire com de donar oxigen a la sang.

L'APARELL LOCOMOTOR

- És el format per ossos, articulacions i músculs. La seva funció es permetre el moviment. Participa en tots els moviments de l'esquelet humà.

* ELS OSSOS.

- 220 ossos distints son els que conformen l'estructura esquelètica. Uns serveixen perquè el cos tingui un suport, com es el cas dels ossos llargs. Uns altres serveixen per protegir determinats teixits tous, com les costelles que protegeixen el cor i els pulmons o el crani que resguarda el cervell.

-Tots els ossos són teixits vius. Per això compten amb artèries que s'encarreguen de nodrir-los i oxigenar-los, que s'introdueixen al seu interior a través d'uns orificis petitíssims. Aquestes cèl·lules s'encarreguen de mantenir l'os en bon estat.

- L'activitat física es necessària perquè sotmet l'os a tensions que li serveix d'estímul per mantenir l'equilibri esmentat. L'exercici es particularment important en els infants, puix que ajuda els ossos a crèixer i amb mes solidesa. Però també es fonamental en els adults. Es sap perfectament que quan una persona s'està molt de temps al llit -parlem de mesos- els seus ossos comencen a perdre calci, mineral que els fa ser durs. El resultat es que existeix un risc mes elevat de fractures.

* LES ARTICULACIONS.

- Les articulacions son les estructures de que disposa l'esquelet per a connectar els ossos entre ells. Pero no tots els ossos estan units per articulacions mòbils: només ho estan els ossos que permeten el moviment a alguna part del cos.

- Hi ha diverses menes d'articulacions mòbils que mitjançant l'acció dels músculs queda conformada una veritable palanca. En contreure's un múscul, un os es desplaça sobre l'altre i el resultat es un moviment.

- Per evitar que aquest desplaçament desgasti la superfície dels ossos, l'extrem de tots els ossos que s'articulen es revestit per un teixit mes tou que fa d'amortidor, el cartílag artcular.

- Aquest cartílag, a diferència de la majoria de tots els teixits, no es nodreix a través de la sang, sinó per mitjà d'un líquid denominat líquid sinovial, que es present a totes les articulacions en petites quantitats. Al mateix temps, aquest líquid lubrifica el cartílag.

- Durant el repòs, el líquid sinovial es fabrica en quantitats menors i fins i tot es deixa de fabricar. De manera que, si es fa una vida sedentària, el cartílag disminueix el seu gruix i, en conseqüència, s'esmorteeix menys el contacte entre els ossos. I amb això poden sofrir deformacions als extrems, cosa que, a la llarga, pot donar origen a la malaltia anomenada artrosi, que és el reumatisme més freqüent.

- La pràctica d'exercicis de manera regular i moderada, en canvi, afavoreix la lubrificació del cartílag, contribueix a la seva normalitat i ajuda a prevenir l'artrosi.

* ELS MÚSCULS.

- Tots els exercicis físics i esports contribueixen a un desenvolupament muscular més elevat.

- Hi ha tres tipus de músculs al cos humà.

1) ESTRIATS O ESQUELÈTICS:

- Presenten estries microscòpiques. El cos humà te uns 457 músculs estriats diferents. Serveixen per a produir un moviment específic, per be que, en general, per als moviments mes habituals, solen actuar diversos músculs en conjunt.

2) LLISOS:

- La diferència amb els anteriors es que no tenen estries.

- Els músculs llisos formen part de les parets de les artèries i dels òrgans de l'aparell digestiu. Depenen de les estructures nervioses que no controlem conscientment i son els que permeten que la sang circuli amb un cabal mes o menys gran per les artèries o be que els aliments baixin durant la digestió, a través de tub digesitu.

2) EL MÚSCUL CARDÍAC O MIOCARDI:

- Es el múscul del cor. S'assemblen als dos músculs anteriors, perquè tenen estries pero no pot ser controlat per la voluntat.

* COM FUNCIONEN ELS MÚSCULS ESQUELÈCTICS.

- Tots els músculs estan encastats o inserits en almenys en dos ossos. Així en contreure's, exerceixen una acció de palanca que, o be els pot aproximar entre si, o be els pots allunyar.

- Els músculs esquelèctics participen en totes les activitats de la vida quotidiana, i encara que estiguem en repòs, han de funcionar: mantenir un nivell de contracció o relaxament que permeti que el nostre cos pugui romandre en una posició determinada. Es per això, que després d'un llarg temps en una postura determinada, molta gent pateix dolors musculars. Es perquè el múscul estava contret.

* L'ENERGIA DELS MÚSCULS.

- Els musculs obtenen l'energia dels elements de la nostra alimentació, fonamentalment dels hidrats de carboni o sucres i dels greixos

- Els hidrats de carboni son continguts gairebé a tots els aliments, per be que les pastes, farines i cereals els contenen en proporcions mes grans. Els greixos es troben principalment a la carn, l'oli i la margarina.

- Part dels hidrats de carboni o sucres no es cremen i es van dipositant al fetge i als músculs, i una altra part ho fa sota la pell i al voltant.

- Per cremar aquests nutrients, totes les cèl·lules de l'organisme han d'utilitzar un mecanisme que s'anomena aeròbic, perquè requereix la presència d'oxigen. Però els músculs esquelètics també tenen la possibilitat de treballar limitadament, fins i tot sense oxigen. llavors es serveixen d'un altre mecanisme, el qual, precisament pel fet de no requerir la presència d'oxigen, es denomina anaeròbic.

- El mecanisme anaeròbic serveix per cremar el sucre dels dipòsits musculars. Així s'allibera energia, però al múscul hi queden les deixalles d'aquesta operació, que es l'àcid làctic. L'avantatge es que pot actuar ràpidament, sense necessitat que l'oxigen arribi al múscul en grans quantitats. El desavantatge es que no es pot mantenir mes enllà de 20 o 30 segons. Això es deu al fet que s'acumula àcid làctic al múscul, la qual provoca fatiga muscular. L àcid làctic acumulat passa a la sang i després s'en va amb la respiració. Però mentre la seva concentració a la sang es elevada, provoca respiracions mes intenses i freqúents.

- El mecanisme permet que el múscul treballi amb una exigència que va mes enllà de l'aportació d'oxigen de que disposa en un moment donat. Aquest esforç, quan no supera els 20 o 30 segons i la força no es exagerada en relació amb la força del múscul, es bo per augmentar la massa muscular. Però no ajuda gens a millorar el rendiment dels sistema cardio-vascular, ja que no requereix una aportació elevada d'oxigen.

- El sistema aeròbic es un sistema de combustió de sucre molt menys limitat. El resultat final de la combustió serà l'alliberament d'energies i de deixalles: aigua mes diòxid de carboni. L'aigua entrarà a formar part de l'aigua corporal. El diòxid de carboni es un gas que serà eliminat per la respiració. Quan es comença a fer un exercici, comença a haver-hi mes oxigen a la sang, pero fins que l'oxigen no arriba perfectament als músculs, passen unes dotzenes de segons. Això fa que el sistema aeròbic no pugui usar-se ràpidament davant d'un esforç.

- Aquest mecanisme podrà continuar ser apofitat sempre que l'esforç no superi la quantitat d'oxigen que arriba als músculs. Així, mentre el nostre sistema cardio-respiratori resisteixi, podrem continuar fent exercici.

- L'avantatge mes gran del mecanisme aeróbic es que el seu límit es molt mes petit que el de l'anaèrobic: depèn de l'estat del nostre cor, bàsicament. A més a més, per aquesta exigència regular sobre el nostre cor, es el que promou el desenvolupament del múscul cardíac. Per això els exercicis de resistència son els idonis per millorar el desenvolupament del múscul cardíac quan es practiquen regularment.

- Un altre està en relació amb el mateix múscul. Quan l'oxigen arriba al múscul a través de la sang, es captat cap al seu interior. Un delicat sistema químic es l'encarregat d'aquesta captació. Però se sap que un múscul entrenat te una capacitat mes elevada d'absorbir oxigen.

EL BENEFICI PSICOLÒGIC

- Una activitat física plaent poden ajudar a descarregar energia i a relaxar-se mentalment. Molts estudis han demostrat que l'exercici es útil per a reduir el sistema d'ansietat. És el famós efecte natural sedant que te l'exercici físic.

- Si l'activitat física que desenvolupem es col·lectiva ens ajudarà moltíssim a relacionar-nos amb la gent. Desenvolupa el sentiment de companyonia. Ens pot ajudar a superar el sentiment de frustració i a no acovardir-nos pel fet de no obtenir l'exit que pretenem.

- Aquest aprenetatge es fonamental en els infants. Es una de les raons essencials per les quals el joc corporal i l'esport els ajuden a crèixer i a desenvolupar-se en harmonia amb el medi. Però també ho es per als adults.

- L'exercici físic pot ser una bona opció per a omplir els moments d'oci i oblidar l'esgotament mental.

- Si provem d'incorporar una activitat física regular a les nostres vides veurem com començarem a trobar-nos mes tranquils i despreocupats i se'ns aclareix la ment i disminueix l'ansietat.

ALTRES BENEFICIS DE L'EXERCICI

- La pràctica d'un exercici físic d'una manera quotidiana també ajuda a regular el son. Amb el cos fatigat descansem mes i ens adormim mes aviat.

- L'activitat física ajuda a resistir el fred i la calor. La calor, perquè les persones físicament entrenades tenen una capacitat de sudoració mes elevada i en el fred perquè fent exercici s'entra en calor.

- A més a més, una activitat física quotidiana poden ajudar a regularitzar la funció intestinal. Per això es recomanable per als qui pateixen restrenyiment.

- Finalment, l'exercici físic ens millora la qualitat de vida.