L'EVOLUCIÓ DE LA MÚSICA OCCIDENTAL.

La edat mitjana, comença després de la caiguda de l'imperi romà i acaba en el segle XV, després d'una greu crisi, iniciada en el segle XIV. En occident, la església es va convertir en l'eix fonamental de la vida medieval. Els monjos i els religiosos, van compondre música per fer més solemne la litúrgia. A partir del gregorià, es va anar formant una música que va desembocar en el naixement de un mode de expressió revolucionari: la polifonía. Per altre part, els estils artístics proporcionen imponents edificis que varen ser l'eccenari de aquestes melodies:

Música monòdica: Parteix del cant medieval de l'església, anomenat gregorià en l'honor del Papa Gregori I (540-604), ell va ser el primer compilador. El repertori gregorià es formà reunint i unificant els cant religiosos procedents de les zones en les quals el cristianisme tenia influència.

-El cant gregorià, és música monòdica: consta d'una sola melodía, i també s'anomena cant plà, per el seu moviment horitzontal. El seu ritme es flexible, perquè depèn del ritme intern de les paraules i frases dels texts en llatí. La melodía flueix amb el text de manera natural (cant sil·làbic) o entretenint-se en algunes síl·labes per decorar-les (cant mel·lismàtic).

Característiques del cant gregorià: -Monòdic. -Vocal o a capella. -Cant col·lectiu. -Temàtica religiosa. -Text en llatí. -Autors anònims. -Ritme depenent del text. -Línia monòdica fluida i modal. -Carácter litúrgic.

Pàgina d'un llibre gregorià. El cant gregorìa, està lligat amb el culte religiós.

Cor gregorià.

NOM DE CANCÓNS GRAGORIANES:

• A SOLIS ORTUS CARDINE (Himno de Laudes. Nadal)

• CHRISTUS FACTUS EST (Gradual de la Missa en Coena Domini - Dijous sant)

• CRUCEM TUAM (Antífona de la Missa de los presantificados - Divendres sant)

• LAPIS REVOLUTUS EST (ANTÍFONA)

• FACTUS EST REPENTE (Comunió de la festa de Pentecostés)

• AVE REGINA COELORUM (Antífona de la Verge Maria)

• DECORA LUX (Himne en la festa de S. Pedro i S. Pablo)

• REQUIEM AETERNAM (Missa de difunts)

-El cant trobadoresc: Els trovadors són poetes i músics, cultes i refinats, que canten en el seu idioma els ideals cavallerescos del moment: l'amor a una dama, la fidelitat a un rei o a un senyor faudal, la guerra...

Característiques del cant trobadoresc: -Monòdic. -Vocal + instruments. -Cant individual. -Temàtica humana. -Text en llengua vernàcla. -Autors i autores definits. -Ritme marcat. -Línia monòdica rítmica i modal. -Carácter sensual.

Trobadors Trovadors amb instruments

-Els trobadors van representar, dins d'un marc èpic de cavalleria i societat feudal, una nova manera de viure refinada, elegant i culta.

NOM DE CANCÓNS TROBADORESQUES:

• Aras pot hom conoisser e proar. De Raimbaut de Vaqueiras.

• Can vei la lauzeta mover. De Bernart de Ventadorn.

• Reis glorios. De Giraut de Bornelh.

• Guerras ni platz no son bos. De Raimbaut de Vaqeiras.

• Amors, mercé no sia. De Anon.

INSTRUMENTS EDAT MITJANA:

-Alguns instruments de corda:

Arpa: El seu origen es de les civilitzacions egípcies i babilòniques. En la seva forma actual, consta de quaranta sis cordes, en un marc triangular de fusta, en una caixa de ressonància en la part inferior, que li dóna una extensió de més de sis octaves diatòniques. La seva afinació normal es en el si major, encara que un sistema de set pedals, permet augmentar en un semitò a un to, la entonació de cada un de les notes de igual nombre (totes els do, totes els re...) o la de totes elles, simultàniament, encara que del qual, certs passatges ràpids són implacables. Per el seu to exòtic, ha estat molt empleada en les obres orquestrals del compositors impressionistes.

Rabel: Instrument músic semblant al llaüt, però amb tan sols tres cordes, que es toquen amb arc. Instrument medieval en el desuso des de el segle XVII.

Viola: Instrument músic de quatre cordes i arc, de la mateixa figura que el violí, però un poc més gran i de cordes més fortes; entre els instruments músics de la seva classe, equival al contralt. La viola deriva de la “vihuela” de arc i és la antecessora del violí. Se generalitzà a principis del segle XVI. La viola baixa era anomenada a Itàlia de gamba, perquè pot ser major que les demés. La viola de amor tenia catorze cordes tensades paral·lelament de dos a dos i afinades al uni-sò, de forma que al passar el arc, per les superiors, vibraven per ressonàncies, les inferiors.

-Alguns instruments de percussió:

Tamboril: Tambor petit que es toca amb un sol pal.

Címbalo. Instruments de percussió, parescuts als plats, usats per els griecs y romans.

-Alguns instruments de vent:

Dolçània: Instrument músic de vent de caràcter popular. Les seves característiques són afines a les del oboè; tub de fusta de secessió cònica amb forats i provist de llengüeta doble de canya. És de la família del oboè, però amb un só penetrant.

Flauta: Instrument músic de vent, en forma de tub cilíndric, amb orificis o claus.

EL RENAIXEMENT:

El renaixement comporta el triomf definitiu de la gran troballa medieval: La polifonía.

Música Vocal: Música Instrumental:

-Madrigal. (Chanson villancico) -Tientos riceracare diferencias. -Motet. -Música de dansa. -Ensalada. -Adaptacions instrumentals -Missa. de música vocal.

Música vocal:

Civil: Cançons.

Plasmen la curiositat per el món i l'interès per l'ésser humà. Les cançons exploren temes relacionats amb les preocupacions i les emocions humanes -el plaer de l'amor i el dolor per la seva pèrdua, l'alegria de la festa, la bellesa de la natura, la companyonia, la guerra...

Civil: Madrigals.

Representa el primer intent d'interrelacionar la música i el text perquè tots dos expressin la mateixa emoció. El madrigal ve tenir tant èxit que el seu estil ve venir a Europa, i influí en les formes de cançó de la resta dels països.

Religiosa:

Al contrari del que passa amb la civil, aquesta presenta una polifonia austera, amb l'orgue com a únic acompanyament. Les diferents veus teixeixen un contrapunt senzill i net d'ornament perquè remarqui el text, que és el principal.

INSTRUMENTS DEL RENAIXEMENT:

-Alguns instruments de corda:

Llaüt: Instrument músic de corda, de caixa concava en la seva part inferior, que es toca pitjant les cordes.

Trompeta: Instrument de vent, de sonoritat brillant y altament èpica.

Espineta: Clavicordi petit, d'una sola corda en cada ordre. Va ser inventat per Giovanni Spinetti en el segle XV.

Durant el BARROC, s'estableixen grans monarquies europees, que s'envolten de pompa, luxe i grandiositat. Es produeixen grans avenços en les ciències i les matemàtiques.

Succeeix durant el segle XVII i la primera meitat del XVIII.

ÒPERA

MISSA

Música vocal CANTATA

ORATORI

SONATA DA CAMERA- SONATA DA CHINESA.

Música instrumental TOCATA - PRELUDI - PARTITA.

CONCERT - CONCERTO GROSSO.

SUITE.

El contrast, es la característica més inequívoca, la que permet que la reconeguem immediatament. Per exemple:

Moviments -> Ràpid/lent.

Matisos -> Fort/suau.

Contrast: Caràcter -> Lluminós/tenebrós/enèrgic/calmat. Rítmic -> Compàs ternari/compàs binari/valors llargs/valors curts. Tímbric -> Oboè/violí/fustes/metalls.

De plans sonors -> Solista/tutti/petit grup/tutti.

INSTRUMENTS DEL BARROC:

Contrabaix: Instrument músic de corda i arc, de la figura de un violoncel, però molt major, el qual sona una octava més baix que ell.

Trompa: Instrument músic de vent, de tub enroscat circularment, els seus sorolls, es produeixen mitjançant el joc de tres cilindres.

Fagot: Instrument músic de vent format per un tub cònic de fusta, que es toca amb una boquilla de canya.

Grècia i Roma

Característiques