LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE

1-Catalogació:

El títol d'aquesta obra es la Llibertat guiant al poble(1830) també coneguda com La Barricada, pintada per Eugène Delacroix (1798-1863) amb la tècnica de l'oli sobre tela, amb una pinzellada colpejada, pictòrica i una mica solta. Les dimensions del quadre són: 2,6m x 3,25m. El va fer el propi pintor, va ser comprada pel Govern francès i no es va exposar fins el 1848. Actualment es troba al Museu del Louvre (París). Es tracta d'una obra Romàntica principalment per l'enaltiment dels sentiments i també per l'opressió espacial dels diferents personatges, els jocs de llum focal, la forma de captar aquell moment del dia i el fons difuminat.

Eugène Delacroix (1798-1863) va ser un gran exponent del romanticisme y del segle XIX. Va començar la seva carrera al 1822 i la seva influència es va durar fins als impressionistes. Va ser deixeble del pintor francès Pierre Guérin. Va rebre també una formació neoclàssica dins de l'escola de David, però principalment es veu influenciat per viu, opulent i variat color dels mestres anteriors, com Rubens i Pablo Veronés. Géricault, també va influenciar a Delacroix en quan als temes. Les seves primeres obres van representar la acció violenta, el amor a la llibertat y el període postnapoleònic. Els seu trets característics son, els petits cops de pinzell que donen efecte de vibració, utilització de color vius, els temes revolucionaris (amb una composició delirant, força moviment, una opressió espacial casi orgiàstica i un enaltiment dels sentiments molt clar) i exòtics (caceres, etc.) i els fons dels quadres paisatgístics.

2-Anàlisis formal:

Aquest quadre consta de cinc plans. En el primer hi ha homes tres homes morts a terra, dos van vestits com si formessin part de l'exèrcit i l'altre va vestit com un qualsevol del poble, un revolucionari. El revolucionari està estirat a terra paral·lel amb la base del quadre, amb el cap a la nostra esquerra i mirant a munt amb els ulls tancats. Te les cames sobre unes roques i els braços estirats en creu. Vesteix solament una camisa blanca desbotonada de dalt i un mitjó blau. Un dels soldat està a la nostra dreta en escorç, format un triangle imaginari amb el costat inferior dret mirant al quadre. Te el cap recolzat sobre l'espatlla mirant a la base del quadre, la cama dreta estirada i l'esquerra una mica flexionada. Vesteix uns pantalons beixos amb tirants, una camisa blanca, per sobre una casaca de l'exèrcit francès i va calçat amb una bota al peu esquerra i a la dreta sol li queda el protector blanc de la bota. Sota d'aquest últim hi ha un militar que sol se li veu part del tronc i el cap de cabell negre. Està de cara a l'espectador i sembla com si sortís del costat inferior dret del quadre (des del nostre punt de vista). Vesteix una cuirassa platejada, jersei negre i guants grocs. En el segon pla hi ha sis personatges. A l'esquerra mirant al quadre, mes o menys a la meitat, surt el cap i part del tronc d'un noi que mira al mort de davant seu. Porta una gorra alta i a la mà dreta te un estilet. Radere seu hi ha un altre home dempeus que vesteix de blanc amb boina francesa de color verd, que sembla que marxi del quadre. Amb la ma dreta aixeca a mitja altura un sable, amb empunyadura daurada, mentre mira la figura central. Enter aquests dos però a la meitat del mig del quadre, hi ha una altre home dempeus, de cabells negres, amb perilla i patilles, que està mirant el militar de la casaca blava. Va vestit com un burgès amb barret de copa. Aguanta el gallet d'un mosquetó amb la ma dreta i el canó amb l'altra. Per davant d'aquest al mig del quadre, hi ha un home agenollat davant la figura central, sembla que li supliqui alguna cosa. Porta uns pantalons negres, amb una faixa roja, una camisa blava per sobre d'una de blanca i al cap porta un mocador roig. La figura central es una dona que està sobre d'una espècie de monticle dempeus. Vesteix un vestit de color groc, esgarrat per la part superior dreta. Porta una boina al cap, amb la ma dreta aixeca la bandera francesa i amb l'esquerra aguanta un mosquetó amb baioneta, en una posició vertical. Te la cama esquerra més avançada que la dreta i una mica flexionada. Està mirant al burgès. A l'esquerra de la dona hi ha un nen dempeus que ens mira, amb dues pistoles; la dreta aixecada i l'esquerra abaixada. Porta sarró i boina. Vesteix uns pantalons beixos, una armilla i una camisa blanca. En el quart pla, hi ha un grup d'homes que aixequen les armes a l'aire i van avançant. I en l'últim pla, hi ha una boira i un paisatge boirós i ennuvolat, a la part dreta (mirant al quadre) del qual hi ha una espècie de palau blanc amb teulades fosques. Cal afegir que les robes dels personatges son molt expressives, marquen molt els seus cossos.

Es tracta de una composició tancada, ja que el centre d'interès es la dona. Predominen les línies corbes, en els cossos del personatges, i les diagonal, en les armes i també ens el cossos del personatges, com per exemple el mort de la casaca blava, el braç dret de la dona, el mosquetó del burgès, etc. Hi ha bastants paral·lelismes, per exemple, en el mosquetó del burgès que fa una paral·lela amb el sable de l'home de darrere seu, amb l'home que suplica, amb el mort de la casaca, amb les cuixes del mort nu i al mateix temps amb el sable d'un home de la multitud. També el pal de la bandera amb el braç dret del nen. La cama dreta i esquerra, del nen i la dona respectivament. Els caps del nen i la dona. Hi han formes geomètriques ben definides, però el rombe que es formen entre les cames del mort de la casaca i del mort nu, podria ser un exemple.

En el quadre predominen els colors foscos, com el negre del vestit del burgès o el beix dels pantalons sobre els colors vius com el roig de la bandera. També predominen els secundaris i complementaris, en les robes dels personatges, sobre els primaris, el blau i el roig de la bandera. Aquesta obra en si es de colors foscos, però hi ha parts molt brillants a causa de la llum focal. Els colors freds, com el marró, el beix, el blanc, el blau, etc. Predominen sobre els vius, roig. Els principals contrastos de colors es veuen en la bandera, entre el burgès i l'home del sable, entre la camisa del mort nu i la resta que l'envolta, en el fons, etc. Predominen els elements pictòrics en tot el quadre, això fa que la textura sigui una mica rugosa (perquè com ja em dit, les pinzellades eren petits cops de pinzell), entre viva i fosca i tirant cap a mat.

La llum d'aquest quadre es focal i sembla força real. Prové del cel, en la clariana que està darrera de la dona. Aquesta llum focal il·lumina la dona, el nen, el mort nu i el que suplica. També hi ha una llum simbòlica i irreal a la cara del burgès, que es troba d'esquena al focus de llum, per tant es impossible que l'il·lumini la cara. Passa el mateix amb l'espatlla dreta de l'home del sable.

Aquesta obra te un temps real, i temporal. Ens parla de la revolució del poble francès, del juliol del 1830. El pintor aconsegueix imprimir molt moviment a l'obra. Les úniques excepcions son els morts. Aquest moviment l'aconsegueix amb les corbes que dibuixa als cossos del personatges.

El pintor aconsegueix donar perspectiva amb la juxtaposició de plànols, amb la superposició de plànols, amb l'escorç (del mort de la casaca), amb la llum focal, amb els paral·lelismes, amb la perspectiva menguant (els grup de revolucionaris i el castell son més petits que els personatges de davant), amb l'esfumato (al grup de revolucionaris), amb el fons difuminat i amb el jocs de llums focals que fa.

3-Significat i funció:

Aquesta obra es de temàtica política, representa la revolució de juliol de 1830, a França. L'aixecament revolucionari a París va motivar la retirada de Carles X del tro y el triomf liberal, que volia una reforma de la constitució, per sobre dels defensor monàrquics.

També te elements simbòlics, com per exemple, el burgès es el mateix pintor, la representació de obrer i burgesos, vol dir que ells van ser el que van fer la revolució, la dona que representa la llibertat, els soldats morts representen la derrota del rei.

La intenció principal de Delacroix, com a romanticista que era, volia enaltir el sentiment de llibertat i revolució del poble en vers de la monarquia absolutista que hi havia.

Aquest quadre es de temàtica simbòlica, ja que l'autor es representa en la revolució i idealitza la llibertat en una persona.

La funció d'aquest quadre es política, ens parla de la revolució, però actualment es decorativa i turística, serveix per ser contemplada en museus.

Delacroix s'inspira en pintor com el anglesos, per trobar els colors, en contemporanis seus com Géricault, en pintors barrocs, com Rubens, va estudiar en l'escola neoclàssica de David i les seves parts fosques semblen les de Goya. Aquest pintor influenciarà fortament als pintors impressionistes de l'època següent, com Renoir, Manet, Degas, entre d'altres.