Apunts de filosofia

Tema 12 Qué cal fer?

La paraula moral significa “costum”. És un codi de normal que regulen l'acció individual i col-lectiva que es considera correcta.

-Moral com a contingut: (coincideix amb la definició donada abans). Les normes i els principis, que segons una comunitat o persona, regulen el comportament correcte. La moral és un hábeas. Exemple: respetar a la gen gran.

-Moral com a estructura: La moral és ujn tret constitutiu de la naturalesa humana. L'ésser humà el converteix en lúnic ésser moral.

La llibertat ens permet de triar, pero no ens permet de no triar; l'ésser humà pot ser moral i inmoral però no amoral, ja que posseeix una sèrie de normes concretes d'acció.

Hàbits: (costums) certes tendències a actuar d'ua forma determinada davant situacions similars.

El conjunt d'hàbits d'una persona constitueix el seu carácter, trets que ens distingeixen a tots.

Encara que naixem amb unes predisposicions concretes, el nostre carácter es forma amb la repetició d'accions similars ( es va forman al llarg de la vida).

La conversió es: la succeció d'un fet, el cual, pugui canviar el teu carácter o forma de ser per a sempre..

Cuan el nostre carácter està format, només influyesen i es condicionat fortament per accions concretes. També cal dir, que aquet es la base de la nostra naturalesa moral, ja que format condiciona les nostres accions i, en conseqüència, llur correcció i incorrecició.

Les normes morals

Una norma és una regla que estableix com hem d'actuar per a adequar-nos al que pensem que és preferible en una situació determinada. (les normes pertanyen a l'àmbit del que hauria de ser) (Mirar cuadre pàg 274).

La característica principal es el carácter d'obligatorietat que comporta. ( No fa falta que la norma es compleixi, tal com passa amb les lleis, sino que, la norma ha de esser entesa com un ordre o o obligació). Paradoxament, l'obligació comporta a la llibertat moral d'elecció.

-Dimensió social: Totes les comunitats posseeixen un codi normes que regulen la forma en què els seus membres han d'actuar.

Normes explícites: Normes que es recullen en un codi, i estàn escrites.

Normes implícites: Son normes que no estàn escritas; sino que, son costums d'una comunitat concreta. Exemple: en cas d'accident salvar primer als nens.

-Dimensió personal : Les normes morals exigeixen un cumpliment, però tambéuna convicció interior de la persona, cal que aquet la reconegui i l'accepti... D'això se'm diu consciència moral.

Estudi de Kohlberg

Kohlberg, va ser un psicòleg que va estudiar el procés moral. I el va classificar en sis estadis, cal dir que la majoria de gent no arriva a l'últim:

PRE CONVENCIONALS

Egocentrisme: Les normes s'acaten per obediencia i per por al càstig. Incapacitat per a relacionar diverses persones o punts de vista.

Individualisme: Les regles només s'assumeixen si afavoreixen els propis interessos. El que és bo és útil i beneficios ( per a mi). Conciencia que els altres també tenen interessos. Per tant, el bé és relatiu.

CONVENCIONAL

Gregarisme : Es considerem normes allò que les persones properes (família, amics...) esperen de nosaltres. Capacitat per a relacionar diferents perspectives i per a posar-se en el lloc de l'altre. La perspectiva social és encaralimitada i concreta.

Comunitarisme: Cal acatar les normes que estàn establertes socialment per a proporcionar un bé general. Ja hi ha una perspectiva social abstracta i àmplia. Conciencia dels interessos generals del sistema, que són per damunt dels individuals i personals.

POST CONVENCIONAL

Relativisme: Com que existeix una gran varietat d'opinions, principis i valors, nomñes són legítimes les normes que són fruit d'un acord que afavoreix la majoria. Consciència de la pluralitat de les normes i valors. Per aquest motiu, només són legítimes les normes que sorgeixen del consens. S'està obert a la possibilitat de canviar les normes socials.

Universalisme : Les normes son escollides lliurement i racionalment, però responene a principis i valors universals (com els drets humans). Consciència que hi ha valors universals, com la igualtat i la dignitat de les persones, encara que les normes socials puguin no coincidir-hi. Quan això s'esdevé, és lícit desobeir-les.

Els valors

( Sembla, per tant, que les normes són el que són perquè apel-len a uns valors).

Valor : va sorgir en l'àmbit econòmic, i desprès es va aplicar a tots els camps de l'activitat humana. Parlar d'una belleza es (valor estètic), santetat d'una persona (valor religiòs), la justicia d'una llei (valor jurídic)... Bondat d'una persona (valor moral).

(Caracteristiques del valors: )

-Tenen polaritat: A qualsevol valor li correspon un valor negatiu (disvalor) i un altre positiu (valor).

-Tenen carácter ideal: Els objectius de les normes, assenyalen els nostres ideals, el que pensem que és valuós i digne de ser assolit.

-Teoria objectivista dels valors: ( Max Scheler)

Els valors són qualitats o propietats, són objectius : no els inventa l'ésser humà, sinó que els descobreix en el que l'envolta.

Segons aquet autor : encara que els valors no es poden identificar amb els objectes. L'ésser humà només els ha de captar gràcies a una mena d'intuïció o visió sentimental. La posibilitat de coneixer ve determinada segons l'educació, cultura etc..

-Teoria subjectivista dels valors: ( Sartre)

No hi ha coses valuoses en elles mateixes, ni valors o objectius universals. Un valor depèn de l'apreciació subjectiva de cada persona o grup cultural. D'aquesta manera, els valors que donem a les coses, qualitats o accions que considerem desitjables... Segons aquet autor: lésser humà és un ésser lliure i indeterminat que està demnat a crear-se i inventar-se els seus propis valors i normes, amb la causa de la llibertat humana.

Moral i ètica

Moral: codi de normes que regulen l'acció correcta.

Ètica: reflexió sobre aquest codi de normes

L'ètica i la morla estàn emparentats etimològicament. En l'actualitat s'utilitzen com a sinònims.

L'etica és una mena de filososfia moral, que te com a objecte l'estudi precisament els codis morals concrets. Tot i que l'ètica sigui considerada una disciplina filosófica.

Tipus de teories ètiques

Una teoria ètica ñes una teroia que intenta fomentar la moral; justificar-ne la validesa i legitimitat.

Classificació de les teories ètiques

Què he de fer?

Material: he de fer això, perquè això és bo. L'ètica ens ha de dir què hem de fer per assolir allò, i accedir al bé. Té un conjunt de normes que assenyalen el què cal fer.

Formal: He d'actuar d'acord amb una norma que pugui convertir-se en llei universal. L'ètica no ens ha de dir que hem de fer, sinó com hem de fer-ho; l'ètica té contingut propi, nomès en diu el que tenim que fer, per fer el bé.

Qui pot dirme què he de fer ?

Autònoma : Jo mateix. L'ésser humà és autònom, té la capacitat d'establir les seves pròpies normes i valors. Ha de recorrer sense que es veigui afectat per tercers.

Heterònoma: La natura, Déu, l'autoritat legal... L'ésser humà té interioritzats una sèrie de normes i valors; tanmateix, aquestes li venen donades per fora.

Quines són les accions correctes?

Teleològica : Les que tenen bones conseqüències, és a dir, les que m'apropen al bé. Una acció correcta és la que té conseqûències útils o bones, i una acció incorrecta és aquella que no proporciona cap bé ni utilitat. Les normes morals es justifiquen d'acord amb una finalitat.

Deontològica: Les que, independenment de les seves conseqüències, són correctes en elles mateixes, perquè compleixen amb el deure. Les accions no depèn de les conseqüències qe se'n desprenguin. Una pot ser postivia i tenir cons. Negatives i al revés. Per avaluar-les és que s'adeqüin al que és correcte, al nostre deure.

Puc conèixer què està bé i què he de fer ?

Cognitivista : Sí. És possible conèixer racionalment la validesa moral d'ua norma i argumentar la coerció o incorrecció. La moral és, per tant, un saber racional.

No cognitivista: No. No es posible justificar racionalment... (Lo contrari a abans).

Principals teories ètiques

Intel-lectualisme moral( Heterònoma i Cognitivista) (Sócrates)

Segons aquesta teroia ètica: conèixer el bé comporta fer-lo: només actua inmoralment el qui deconeix el bé. Aquesta teoria es doblement cognitivista, ja que no tan sols afirma que és posible conèixer el bé, sinó que, a més defensa que aquest coneixement és l'únic requisit necessari per a complir-lo.

Per a Sócrates no tans sols el bé és una cosa que té existencia objectiva i validesa universal, sinó que a l'ésser humà és posible accedir-hi. La moral la concep com un saber.

Eudemonisme( Material, Teleològica i Cognitivista) (Aristòtil)

Segons aquesta teoria ètica: la felicitat en té prou amb ella mateixa, és una finalitat. Les ètiques que consideren la felicitat (eudemonia) cm a finalitat de la vida humana i el màxim bé al qual hom pot aspirar son eudomonistes.

Per Aristpotil la máxima felicitat de l'ésser humà residirà en el que li és esencial per naturalesa: la vida contemplativa, es a dir, l'exercici teòric de la raó en el coneixement de la natura i de Déu.

Hedonisme( Material, Heterònoma, Teleològica i Cognitivista) ( Cirenaics i Epicurs).

Teoria ètica, es considera hedonista qualsevol doctrina que identifica el plaer amb el bé, i que concep la felicitat en el marc d'una vida plaent.

Els cirenaics: van formar una escola iniciada per un deixeble de Sócrates (Aristip Cirene 435-356 a.C). Segons aquest filòsofs la finalitat de la vida és el plaer, entès en el sentit positiu de guadi sensorial (es una cosa corporal, sensual), no com a fruïció intel-lectual ni com a simple absència de dolor.

Epicurs: identifiquen el plaer amb la felicitat. Definineixen el plaer amb l'absència de dolor. No es tracta de buscar el gaudi sensorial del cs, sinó l'absència de pesar en l'ànima (ataràxia), és l'objectiu que ha de perseguir tot ésser humà i és la veritable esencia de la felicitat.

Estoïcisme( Material i Heterònoma) ( Zenó de Citión) ( No s'assembla al cristianisme).

Teoria ètica: Es podenconsiderar estoiques totes les doctrines ètiques que defensen la indiferènciaenvers els plaers i dolors externs, l'austeritat en els propis desitjos.

L'ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot controlar davant el cual tan sols és posible resignar-se . Tenin en compte això, tan sols és possible portar una vida tranquil-la, aconseguida gràcies a la impertorbalitat de l'ànima.

Jusnaturalisme ètic(Material, Heterònoma, Teleològica)(

Santo Tomás de Aquino)

Es pot cualificar de justnaturalisme quealsevol teoria ètica que defensi l'esxistència d'una llei moral, natural i universal que determina el que està bé i malament. Llei natural objectiva.

Segons Santo Tomás de Aquino: Déu ha creat l'ésser humà a la seva imagte i semblant a Ell i, per això,, en la seva mateixa naturalesa li es posible trobar el fonament del comportament moral. Les persones troben en el seu interior una llei eterna o divina. Aquesta, no obliga com les lleis físiques a cumplir-les, sinó que ho deixa en les mans dels éssers humans.

Formalisme(Formal, Autònoma, Deontològica i Cognitivista)(Kant) (La teoria ètica més diferent, respecte a les altres.)

Són formals tots quells sistemas que consideren que la moralno ha d'oferir normes concretes de conducta, sinó limitar-se a establir quina és la forma característica més adecuada de qualsevol norma moral.

Segons Kant: Només una ètica d'aquesta característica podria ser universal i garantir l'autonomia moral pròpia d'un ésser lliure i racional com és l'èsser humà. La llei o norma moral, no pot venir imposada de fora, ha de ser la raò humana la que s'ha de donar a ella mateixa la llei.

L'imperatius (mandats) categòrics, és diferèncien profundament desl hipotètics que proposen les lleis materials, ja que aquestes, només fan lleis que tendiexen a una finalitat. I les categòriques diu: “ actua d'una forma que la teva acció es pugui fer en un una norma universal”.

Emotivisme(No cognitivista)(Hume)

Teoria ètica que considera que els judicis morals (això es bo o dolent) sorgeixen d'emocions. La moral no pertany a l'àmbit racional, no pot ser objecte de discussió o argumentació, i per tant, no existeix el coneixement ètic.

Segons Hume: les norme i judicis morals sorgeixen els sentiments d'aprovació o de rebuig que susciten en nosaltres accions. La única funció que posseeixen els judicis i les normes morals, segons aquesta teoria, es influir en els sentiments i la conducta de l'interlocutor.

Utilitarisme(Material, heterònoma, Teleolòfica i Cognitivista)(Mill)

Teoria ètica molt propera a l'eudonisme i a l'hedonisme. Defensa que la finalitat humana es la felicitat o plaer. Les accions i normes han de ser jujtjades d'acord amb un principi d'utilitat o “máxima felicitat. És teleològica ja que valora les accions com a mitjans per assolir una finalitat. El plaer és, per tant, un bé comú o bé general. Amb aquesta forma, l'utilitarisme pretén vencer el carácter egoista.

Ètica discursiva( Cognitivista) (Habermas)(Igual que el formalisme de Kant).

L'ètica discursiva es una teoria ètica. La norma moral és aceptable per una comunitat de diàleg, els participans del qual, tenen els mateixos drets i llibertats.

Segons Habermas: només tenen validesa aquelles normes que han estat aceptades en una situació ideal de diàleg: tots els afectats han de participar en la discussió, en el diàleg, amb les mateixes oportunitats i sense cap coacció, amb la finalitat de l'enteniment entre ells.