CAPÍTOL 1 “DE QUÉ VA LA ÉTICA”

Entre tots els sabers possibles que hi puguin haver en el món, n'hi ha un d'imprescindible, el que ens convé o el que no ens convé, perque puc viure sense saber res de la fusió atòmica o d'astrofísica nuclear, però si no sé que pegarme un tir no és bo, o que menjar si ho és, no viure massa, que diguem. Usualment, m'estoviaré la paraula normal, el que ens convé és el que deiem “bo” i el que no ens convé és “dolent”. Aquest saber té un “petit problema”, que no tenen els altres, i és que ningú està d'acord. En matemàtiques tots estam d'acord en que dos més dos són quatre, però el que és bo per uns pot ser dolents per altres. Per exemple, la massiva asistència d'alemanys a Mallorca pot ser bona pels hotelers, però serà dolenta per gent com jo, que veim perillar les illes davant tanta edificació. Només estàm d'acord en que no hi estam.

Una de les coses que ens diferencia dels animals és la llibertat: els animals no són lliures, estan progamats per actuar d'aquella manera i no hi poden fer res, han nascut per això i punt. En canvi els humans sóm lliures. Està clar que la llibertat no és el mateix que la omnipotència, la llibertat no ens permet triar el que ens passa, sinó respondre d'aquesta o d'aquella manera al que ens passa, sinó seria omnipotència. I també em de dir que som lliures per intentar una cosa, que no vol dir que ho aconsseguim. Jo puc intentar possar dreta la torre de Pisa, però el més segur és que no ho aconsegueixi, però som lliure d'intentar-ho.

En la societat existeixen molts factors que limiten i retallen la llibertat, però mai fins al punt d'abolir-la, per exemple, a mi m'agradaria viure en una casa de possessió, però la meva condició econòmica no m'ho permet, però ho puc intentar. No em arribat a l'extrem de les màquines, que només fan alló i res més i ni ho poren intentar.

En definitiva, els homes sóm lliures per intentar inventar i elegir la forma de vida. Com que no sóm perfectes podem equivocar-nos en la nostra elecció, cosa que no fan les màquines o els animals.

A aquest art de viure és el que anomenam ètica.

CAPÍTOL 2 “ORDENES, COSTUMBRES, Y CAPRICHOS”.

Moltes de les accions que realitzam són ordres, costums o capricis.

Les ordres les complim per diferents motius, tant sigui pel càstic o per esperança a una recompensa. També pot esser que les complim per la confiança que tenim en la persona que ens ho mana, perque ho fa “pel nostre bé”.

Les costums les realitzam per comoditat, per no canviar la nostre rutina o per la pressió dels altres, per exemple, per que sop a les nou i no a les set o a les deu; i per que no duc moto, som lliure de no dur-ne, però la pressiò dels meus companys, a vegades m'hi obligaria. Per tant, les costums venen donades a pics com a obligacions desfressades.

El caprici és la forma que consideram més lliure, perque és la que triam i no les imposem els altres com en les ordres ni els costums. Peró alerta, no és tan lliure com pareix, perque molts de pics, aquest caprici surt com a reacció a una ordre, per dur la contraria, per exemple, a mi em diran que aquell jersei no li agrada i jo el duré per dur la contraria; també pot sortir com a esperit d'imitació, perque ho he vist a una altre persona.

CAPÍTOL 3 “HAZ LO QUE QUIERAS”

La llibertat no només és decidir, sinó també saber el que decidesc, el pitjor que es pot fer és deixar-se dur. Per evitar deixar-se dur, ens em de demanar les coses dues vegades:

-La primera, ens demanam el perque faig o deix de fer això.

-La segona, el perque obeesc o desobeesc.

La paraula bo, en els esers humans té una difícil interpretació, en les màquines son bones perque fan bé les seves funcions, però en un esser humà, quina funció té? Per aixó la paraula bo té molts de significats.

En conclusió, ni els capricis, ni les ordres ni els costums ens acaben d'ajudar a viure, per tant el que ens diu aquí és que facem el que volguem.

CAPÍTOL 4 “DATE LA BUENA VIDA”

Al capítol anterior haviem quedat que les ordres, les costums i els capricis no eren bons, perque et manen, en certa forma, des de fora. No li demanis a ningú el que has de fer, demanat'ho a tu mateix, ets tu el que tries el teu futur, no passis el temps, viu'l-ho.

La llibertat és un poc complicada, perque no ets lliure de ser lliure, i si decideixes no ser lliure, ho faras en ús de la teva llibertat, és a dir, essent lliure. Al capítol anterior havia dit que fesses el que vulguis, ara ho explic, no vol dir que facis el primer que et passa pel cap, no són capricis. Em de pensar amb les conseqüències dels nostres actes i ser capaços d'establir prioritats. Exemple: si un dia em vull saltar una classe per anar a mercat, som lliure de fer-ho, però a llarg plaç que hem convé més? Molts pics, els capricis es fan per la fugacitat de la vida (si tan mateix m'he de morir), i l'actitud de passotisme la provoca la por a la mort, no la vida.

Molts pics aquesta actitud porta a tractar a les coses com persones i a les persones com a coses. I no és l'aconsellable, tornant a la pregunta inicial, l'ètica és l'intent racional de saber com viure humanament millor. Això vol dir viure com un humà, que consisteix fonamentalment en tenir relacions amb altres humans, ja que no sols som un conjunt de reaccions químiques, sinó també tenim l'aspecte cultural. Arribada a aquesta conclusió, que la cultura és la base de la humanitat, podem arribar-ne a una altre, la base de la cultura és el llenguatge i, per tant, xerrar i escoltar és tractar com un humà. Això d'humanitzar és recíproc, és a dir, si jo trac humanament, em tractaran igualment, però si no tract a la gent humanament, dificilment m'hi tractaran ells a mi. Per la qual cosa, en donar-se la bona vida també afecta el donar la bona vida.

CAPÍTOL 5 “DESPIERTA BABY”

Les coses a vegades les veim aïllades, és a dir, volem una cosa, però no feim cas a la resta; això ho provoca la mort, com ja he dit anteriorment. La vida és més complicada, i si no vols complicacions, no vols viure millor, el que vols es morir-te d'una vegada.

Moltes vegades ens creïm que viure la bona vida és tenir moltes coses, i de les quals podem prescindir quan no fan falta. Nyoc! Error... gracies per concursar amb nosaltres. Les coses també ens agafen a nosaltres. Exemple: els diners, si mai em tengut diners no ens fan massa falta, les mos espabilam amb el que tenim, però com més diners tenim, més falta fan, i no els podem deixar; els diners ens tenen agarrats. Petita reflexió: d'una cosa només se'n treven coses. Si tractes a les persones com a coses i no com a humans, el que obtindras seràn coses no humanitat. Per tant ens falten les coses que nomes poren donar les persones, per donar-nos la bona vida. Hi ha pics que el que ens tornen son coces i no el que ens esperam, però al manco, tenim el respecte d'una persona, nosaltres. Molts pics el que sentim que fa feliç (diners, cases, cotxes...) no són res i que el fundamental (respecte, afecte i amor) és el que ens fa falta. Definitivament arribam a dues afirmacions: a les ceses se les ha de tractar com a coses i a les persones com a persones; i que ningú pot ser lliure per tu, tu has de fer l'esforç de prendre les decisions.

CAPÍTOL 6 “APARECE PEPITO GRILLO”

L'única obligació que tenim és la de no ser imbècil moralment, L'imbècil és el que necessita bastó, és a dir, el que coixeja de l'ànim. N'hi ha per triar i remanar:

• El que es creu que no vol res, i es partidari del passotisme.

• I per al contrari el que ho vol tot: blanc i negre, alt i baix, bo i dolent...

• Les monees: els que es limiten a seguir els del seu voltant, no sap el que vol ni es molesta en sabreu.

• El que sap el que vol, com ho vol i perquè ho vol; però ho vol sense ànim i acaba per fer el que dive els altres.

• I el que ho vool amb força, però acaba tan embullat que no sap el que li convé i el que no.

Totes aquetes persones necessiten bastons, o sostenir-se en coses externes.

Tot el contrari de ser imbècils és tenir conciència. Certes persones tenen “més bon gust” o una millor percepció per la moral, però aquestes qualitats es poren millorar amb l'experiència.

Ser concient és:

• Saber que no tot ens és igual, que tot es per viure humanament.

• Estar disposts a fixar-mos si el que feim és el que volem.

• Desarrollar un bon gust moral.

• Renunciar a posar excuses i ser realment responsables, aquest aspecte trob que és uns dels que falla més al nostre entorn.

La paraula egoista no sempre és dolenta. Es pot ser egoista sense ser imbècil, és el vol el millor per a ell, la bona vida; això també implica voler el millor per als altres, com queda clar al capítol anterior. Per tant els que volen tot el que li es dolent no és egoista, sinó tot el contrari, ho intenta però no en sap.

Els remordiments són la por als possibles càstics (tant físics com divins), però ens adonam que no hi ha pitjor càstig que adonar-nos'en de que ho hem fet malament i ens em espatllat interiorment. Els remordiments procedeixen de la nostra llibertat, ja que si no fossim lliures no podriem sentir-nos culpables, talment robots. I per excusar-nos cercam una excusa que ens obligaven a fer l'acció maligne (la societat, m'obligaren,...). Ser responsables és prender-se seriosament la llibertat, és a dir fer-se càrrec de les accions comeses i no borrar la nostra responsabilitat quan ens interesa. Ja que cada acte lliure me limita la llibertat. Ser responsable és reconeixer-se lliure.

L'excusa més usual per evitar resposabilitats és l'irresistible, la no-opció a triar. Això només és por a la responsabilitat.

A ningú se li regala la bona vida, sinó tot el contrari, la t'has de formar tu mateix responsabilitzant-se de les desicions i saber que els actes que faci deixaran marca i que com més bé et portis, més difícil serà actuar en contra.

CAPÍTOL 7 “PONTE EN SU LUGAR”

Molts de pics el que consideram bo i dolent no coincideix amb wels pensaments de l'altre gent, però sempre estaràn d'acord en que hi ha diferents criteris i que es pot discutir per mirar de fer entrar en raó a l'altre persona, segons la teva opinió; ja que no som màquines que ho tenim tot programat i és inmutable. A vegades les persones contraries als nostres pensaments les consideram enemigues i les esquivam i desreciam, però no deixen de ser humans, i per tant d'ajudar-me a viure humanament. En certs moments, per molt dolenta i villana sigui la persona, em pot arribar a servir, ja que si no cont amb ningú més que ella, serà la que m'ajudi a viure humanament, cap “bicho” em faria més servei que l'humà.

Una altre cosa a tenir en compte és que el qui fa actes detestables, als nostres ulls, no deixa de ser humà, i com a humà pot comportar-se com a tal. I que moltes vegades arriba a comportar-se malament degut a la capacitat d'imitació que tenim els humans (un nen apren a xerrar sentint els seus pares) i que si em vist fer el mal, també el facem. Per aixó nosaltres som els primers que em de comportar-nos humanament per poder donar bon exemple als altres i afavorir la “creacó” de noves persones humanes.

Hi ha gent que per evitar problemes, s'encripta i omiteix tot el que hi ha al seu voltant, però no hi ha major desgràcia que l'ignorància, perque pots estar fent una cosa despreciable senes donar-te'n compte. Un exemple és la gent que du roba NIKE, la majoria de gent no sap que aquesta roba la fan nins cobrant nou pessetes l'hora, però ells no ho saben.

En poques paraules, tractar a una persona humanament, és que intentis posar-te en el seu lloc i comprenguis les seves idees, i de la mateixa manera que jo intentaré formar part d'aquella persona també en formaré part de totes les altres, encara que només hi sigui com a paraula. Amb tot aixó no et vull dir que oblidis els teus interesos a favor dels altres, ni que només vegis els teus, sinó que trobis un equilibri. Tots el interesos són relatius, tot depen de la situació, les lleis, les ersones...; menys l'interés a ser humà entre els humans. Només es tracta de tenir simpatia o cpompassió cap els altres. Posar-te en el lloc de l'altre no vol dir donar-li la raó, sinó entendre'l.

La justicia és el que la gent podria esperar de nosaltres com a humans. Les lleis, jutges, etc, només són maneres de fer prevaler aquesta justicia, molts de pics abreujada massa.

CAPÍTOL 8 “TANTO GUSTO”

Quan la gent xerra d0inmoralitat, la gran part de vegades es refereix al sexe. En el sexe no hi res més inmoral que el que pugui haber en el menjar, ho és si s'utilitza per fer el mal a algú, en contra del que diu aquesta gent, el que fa disfrutar a dues persones sense fer mal a altres és ben moral.

Una de les funcions el sexe és la proqueadora, però també existeix la del plaer, i just en aixó ens diferenciam amb els animals, per tant com més es separar el sexe de la proqueació, menys animals som..

Molts de pics s'ha utilitzat aquesta excusa a causa de la por al plaer, perque aquest ens distreu més del que tocaria. Els puritans són aquelles persones que pensen que quan vivim bé, en realitat vivim malament i que quan patim és quan en realitat vivim feliços. Per jo una bestiesa enorme.

Una de les idees del llibre es que has d'aprofitar el plaers quan més prest millor, perque els anys els te lleven de les mans, no hi estic d'acord, no importa frisar, encara que no ens em d'adormir, ja que si intentam obtenir tots els plaers possibles el més prest possible, l'únic que aconseguirem serà frustar-nos al no poder aconseguir-los, el que crec es que em de disfrutar-los així com vagin arribant.

La major gratificació d'un plaer no és més que alegria. En lloc de l'abstinència o la prohibició, el més recomanable és la templança, el trobar un equilibri.

CAPÍTOL 9 “ELECCIONES GENERALES”

En una democracia els polítics són els nostres representants, per tant en cert grau són més o manco parescuts a nosaltres, només els governants autoritaris es creuen superiors per poder governar i no necessiten les urnes per fer-ho. Molts de pics els polítics són tan criticats perque ocupen llocs relevants i importants i els seus errors humans tenen repercusions més greus. Un altre problema és que els obligam a fer promeses incumpibles, ja que si no les fessen, no els votariem.

L'ètica i la politica divergeixen en que l'ètica s'ocupa de la llibertat d'un mateix, i la politica d'harmonitzar totes aquestes llibertats.

Un sistema polític ha de respetar i garantitzar la llibertat que defensa l'ètica dels ciutadans i l'única excepció per limitar-la és impedir que es tractin a persones com si no ho fossin.