Estructura productiva de la Econ. Espanyola

Capítol 1: Relacions amb el exterior

Tema 1: Visió de conjunt del sector exterior

L'economia espanyola cada cop es obrir més al exterior des dels anys 60. Això porta a un creixement de les relacions internacionals.

Per comparar es pot mesurar als anys 70 el percentatge de les exportacions amb relació al PIB i el que exportem actualment.

La Globalitzaciò mundial farà augmentar aquest percentatges. De tota manera tenim un grau inferior de obertura al exterior menor que la majoria de països de la U.E.

LA BALANÇA DE PAGAMENTS

Es un registre acurat de les nostres relacions econòmiques amb l'exterior. Queda estructurat en balances parcials que elabora el banc de Espanya.

Dades del 99

El dèficit de la balança comercial del 2.000 va ser molt gran (un 6% del PIB). Es considera que la balança es difícil d'equilibrar a partir d'un 5%.

Els dèficits estan molt lligats amb el cicle econòmic, quan hi ha expansió creix el dèficit.

En els anys 60 el dèficits de la balança van ser molt elevats. També eren molt elevats en els anys següents de les crisis i ens els anys següents a la entrada a la UE (87 fins al 90).

La dècada del 90 aquest dèficits van ser bastants més petits.

La balança de turisme gairebé sempre equilibrava la balança comercial, per que la resta són deficitàries.

La balança de rentes recull els pagaments que correspon a la retribució del capital estranger invertit a Espanya.

En els anys 70 el dèficit d'aquesta balança es més important.

En els últims anys s'ha corregit per el creixement de la inversió espanyola al estranger.

Les transferències corrents son les transferències que venen de la U.E. dels fons estructurals:

• Fons social europeu: Per millorar la situació del mercat de treball.

• FEOGA: només els de la secció garantia, es a la que es dediquen més recursos, serveixen per garantitzar una renta mínima als agricultors i ramaders

També hi ha les remeses dels emigrants que viuen a Espanya.

A la de compte de capital hi ha les transferències de la U.E. i la compra i venda de terres.

Els anys 90 i 91 son anys de dèficit per compte corrent molt elevats atribuïble a la pèrdua de competitivitat per la revaluació de la pesseta.

A partir del 92 el tipus de canvi experimenta una gran baixada, ja que es devalua 2 vegades.

Des del 92 al 98 hi ha una baixada accentuada del tipus de canvi que beneficia la balança per compte corrent . En el 93 la balança ja esta propera al equilibri.

En el 99 i 2000 tenim els mateixos dèficits que a principis dels anys 90.

Tipus de canvi nominals en relació als països que han format la UME:

Any base 1999índex 100,0