CATALUNYA I ESPANYA A FINALS DEL S. XVIII

SOCIETAT DE L'ANTIC RÈGIM:

• Concepte històric.

• Societats europèes de l'estat Modern (S. XVI-XVIII)

• Economia de base agricola.

• Societat estamental.

• Monarquia absoluta.

Demografia:

Principis S. XVIII --- Finals S.XVIII

Espanya.........7.500.000 hab. ..............11.500.000 hab.

Catalunya.........450.000 hab. ...................900.000 hab.

Creixement demògrafic important, més a Catalunya que a la resta d'Espanya. Catalunya té molt poc pes dins del conjunt Espanyol.

Creix més per un conjunt de transformacións economiques que no pas en a la resta d'Espanya (revolució industrial).

ECONOMIA:

Agricultura:

• Agricultura tradicional centre i sud de la península. Latifundi (la gran propietat) en mans de la noblesa i l'esglèsia.

• Exploten als jornalers.

• Conreu de cereals amb tècniques tradicionals.(trianal)

Revolució agricola: El pas d'una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat.

• Introducció de nous conreus.

• Intensificació del regadiu.

• Extenció de la superficie conreada.

• Noves tècniques de conreu.

• Rotació de conreus. (quatrianal)

• Especialització dels conreus.

¿ A Catalunya, perque són possibles aquestes transformacións?

Propietat del terreny mitjà

Arrendades Cotracte d'arrendament perpetu.

Propietaris Censos emfiteutics Donaven al pagès tots els drets sobre la terra, pagant un lloguer que era sempre fixe.

La terra se la quedava l'ereu, i els altres tenien, La Legítima, que eren diners.

Revassa Morta El propietari tenia el dret sobre la terra, sempre i quan les vinyes estiguessin vives.

INDUSTRIA:

Tipos de treball industrial:

• Agremiat Taller artesanal.

• Manofactures Indianes. (teixits de cotó)

• Industria domèstica

COMERÇ:

• Interior Moltes dificultats per l'escas desenvolupament dels transportsEs comença a produir un procès d'integració del mercat, els productes arriven a tot arreu amb un preu uniforme.

• Exterior L'any 1778, es promulga el Decret de Lliure comerç amb Amèrica. Fins a les hores el comerç era monopoli, primer de Sevilla i després de Cadiz.

SOCIETAT:

Societat estamental; estamént grup social tancat al qual es pertany per naixement i segons l'etament té uns privilegis o obliacións.

Alta noblesa “Grandes de España”

Noblesa

PRIVILEGIATS

• No pagaven impostos. Baixa Noblesa Serà la que arrivà a . ocupar carrecs dins del govern de S.XVIII

• No podien fer deter- minades feines.

• Lleis i juristicció

Especials.

Alt cleregat Bisves, Cardenals, Abats,

Cleregat

Baix cleregat Capellans, Monllus,

Grup rural Propietaris mitjans, petits.

Arendataris.

NO PRIVILEGIATS

3 er. Estat

“Estado Llano”

Grup urbans Burgesia: Comerciants, homes de negosis, mestres, ...

Plebs urbana

Hi habia altres grups socials que estaven fora de la societat estamental: Estrangers, delincuents (població marginada), esclaus, gitanos, ...

Aquesta societat comença a modificarse i a ebolucionar cap a una societat de classes.

• Aumenta la movilitat social.

• Es valora la poseció de riqueses com a una mostra de la balua personal.

• Ser noble deixa de ser sinonim de viure de rendes per que els nobles ja no perden la seva condició de noble per el fet de trevallar.

• Es balora molt la capacitat, la formació, més que no pas l'origen.

1700 Mor Carles II Ultim monarca sense desendencia de la casa d'Austria.

Guerra de Successió

(1701-1714)

Felip d'Anjour (Borbó). De part seva estava: Castella. França.

Arxiduc Carles d'Austria. De part seva estava: Corona d'Aragó. Gran Bretanya. Holanda. Austria.

Guanya Felip V, regna (1700-1746)

Nova dinastia.

- Instauració de:

Monarquia absoluta.

- Imposa en el cas de Catalunya el Decret de Nova Planta.

- Abolir les institucions i les lleis Catalanes, i s'imposen les castellanes.

- Imposa centralització del govern i l'uniformització de lestat.

Ferràn VI (1746-1759)

Inici del reformisme il·lustrat. (s'intenta modernitzar el pais amb el pensament de l'ilustració)

Carles III (1759-1788)

El regnat de Carles III es anomenat, despotisme il·lustrat (modernitzar el pais mitxansant el poder absolut del monarca.

“Tot per al poble, però sense el poble”

Sí a les reformes economiques.

No a les reformes ni socials ni politiques.

• Modernitzar l'agricultura.

• Modernitzar l'industria.

• Mesures per l'igiene i salud publica.

• Millora de comunicacións, carres, canals, ...

Carles IV (1788-1808) fill de Carles III

L'inici del regnat de Carles IV coinsideix amb l'inici de la revolució francesa.

Cambia l'orientació de politica exterior espanyola: tradicionalment habien estat aliats de França a traves dels pactes de familia.

LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Guerra de la independencia d'alliberament del domini francés imposat després de la invació napoleonica.

Precedents.

La guerra gran

Causes-> Execució de Lluis XVI a mans dels revolucionaris, provoca la

creació de una calició internacional contra França.

Espanya hi participa, camviant l'orientació tradicional de la severa politica exterior, (por a la revolució)

Ambit cronològic i geografic:

- 1793-1795

- Catalunya i Pais Basc.

Resultat-> Derrota de l'exercit espanyol.

Negociacións de pau.

- Des del 1794-> La revolució prem una orientació menys revolucionaria, més

conservadora i Espanya torna a acostar-se a França.

- 1804-> Napoleó Bonaparte es nomenat Emperador.

- Objectiu de la seva politica-> Un Imperi a Europa.

Gran Bretanya serà l'unic pais que s'oposarà a aquestes ambicions

imperialistes amb Napoleó

Portugal era l'aliat incondicional de Gran Bretanya

- 1807-> Tractat de Fontenebleau.

-> Les tropes frnceses poden penetrar a Espanya per atacar a

Portugal->Bloquig naval de la G.B.

-> Divisió de Portugal -França

-Espanya

-Godoy (privat de Carles IV)

La Guerra:

Destronament de la dinastia Borbonica.

Principis 1808-> Comença de l'entrada de les tropes franceses a la

Peninsula Iberica.

Aviat es fà evident que pretenen consolidar l'ocupació

Com reacciona el govern (Godoy) i el rey?

- Decideix traslladar la cort a Andalucia.

Devant d'aixó un sector contrari a Carles IV a Godoy i partidari del seu fill Ferràn, es produeix el Motí d'Aranjuez. Disturvi popular per evitar la marxa del rei que va tenir com a resultat l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII.

• Despres de l'abdicació les relacións entre Pare i Fill arribaren a ser tan tenses que Napoleó decideix intervenir com a arbitre (entre pare i fill), (Tractat de Bayona), i fa abdiquin en la seva persona i ell li dona al seu llermà Josep Bonaparte, (Pepe botella).

Etapes:

1ª etapa (1808-1810) Inici de la resistencia.

• L'exercit francés domina la major part de la Peninsula Iberica.

• Axecament popular del 2 de maig de 1808 a Madrid, serà duramentt reprimit per els francesos.

• El 2 de maig s'aixeca la resistencia a tota la ciutat.

• Setges de Saragosa i Girona

• Batalla de Bailén. Les restes de l'exercit espanyol impedeix que les tropes franceses arribin a Andalusia.

2ª etapa (1810-1812)

• Desde el 1810 el domini francés va ser aclaparador.

• Una petita area d'Andalusia occidental es va escampar de l'ocupació francesa.

• La resistencia es va anar estructurant “partides guerrilleres”

• Grups civils que van golpejar l'exercit frances mitjançant embolades i paranys.

3ª etapa (1812-1814)

• Es produeix una inversió en forces

• Part de les tropes Napoleoniques, es traslladen al Front Russ

• Reorganització de l'exercit espanyol sota supervisió britànica

• Entren tropes angleses a combatir a Espanya

Com va respondre la població a l´ocupació francesa?

• Afrancesats (Josefins) Acceptaven l´ocupació i col.laboraren amb la monarquia de Josep I. Nobles, burgesos, intel.lectuals, formats en les idees dé la il·lustració. Perque creuen que el nou régim modernitzara el pais i crearen una nova administració eficaç.

• Patriotes Contraris a l´ocupació, que volien:

• Expulsions dels francesos.

• La tornada de Ferran VII.

No era un grup homogènic:

• Absolutistes Retorn de Ferran VII i de la monarquia absolutista.

• Liberals Establiment d´un regim liberal:

• Que reconegui les llibertats i els drets de les persones.

• Que reconegui la soberania popular.

• La soberania popular s´expressa a través del sufragi dret de vot.

• La constitució és la norma fondamental que:

• Limita l´exercici del poder.

• Garantir els drets civils.

• Les idées liberals es van extendre duran aquests anys entre les classes mitjanes de les ciutats, gracies a la llibertat de premsa.

Quina va ser l´actuació del govern de Josep I?

1808 Convoca unes corts a Baiona, per el sistema estamental aprovar l´estatut de Baiona (1808).

Primera constitució espanyola.

• No l´elaboren els representans del poble.

• L´imposa Napoleó “Carta otorgada”.

• Característiques: Té aspectes liberals i aspectes del antic règim.

A partir de 1810 el domini francés li permet empendre algunes reformes, que fracassen per la guerra.

Situació de Catalunya:

• Els afrancessats eren minoria.

• Desde 1810 les autoritats franceses van intentar atraures a la població. - Cooficialitat de català i el francès. - Donen carrècs de l´administració a civils catalans.

1812 Catalunya es separa d´Espanya y s´uneix a França (1812-1814).

• Catalunya es va dividir en 4 departaments.

• Girona Ter

• Lleida Segre

• Tarragona Boques del Ebre

• Barcelona Montserrat.

LA RESSISTÈNCIA

1808 Invassió Napoleònica (enfonsament de l´estatut borbonic)

Les autoritats i l´exercit a l´estat:

- Autoritats: - Col·laboren amb Josep I. - Es retiren.

- Exercit: - Es dissol. - S´integra a la ressistència.

Com s´organitza la ressistència?

• Al merge de les institucions oficials se crean les juntes provincials.

• Reuneixen els principals representants de les classes dirigents:

• Zones ocupades organitzan la ressistència.

• Zones lliures reorganitzan l´administració i l´exercit.

Es coordinen amb la creació d´una junta suprema central.

• Convocatòria de les Corts.

• Es dissol per crear un consell de regència assumir el poder en nom de Felip VII.

LES CORTS I LA CONSTITUCIÓ DE CÀDIS DE 1812

- Convocatòria (Maig de 1809) i reunió de les Corts (Setembre de 1810).

• Composició de les Corts:

• Eclesiàstics (+)

• Professions liberals.

• Noblesa (-).

• Obra legislativa:

La dissolució del règim senyorial ( s´aboleixen el drets juridiccional que la noblesa i el cleregat tenien sobre els pagesos.)

La llibertat d´industria, es suprimeixen els privilegis dels gremis.

Abolir l´Inquisició i la tortura.

La Constitució de Càdis 1812 - Primera constitució moderna d´Espanya.

- Estableix:

- Drets i llibertats per els ciutadans. - Soberania nacional.

- Sufragi universal. - Divissió de poder, legislatiu Cort/executiu Rei/ judicial

jutges independents

- El catulicisme és la religió de l'estat.

-Vigencia:

-La seva vigencia practica va ser escasa.

REGNAT DE FERRAN VII

1ª Etapa Sexenni absolutisma (1814-1820)

2ª Etapa Trienni liberal (1820-1823)

3ª Etapa Decada uminosa (1823-1833)

4ª Etapa Mort de F.VII Questió succesoria Guerres Carlines.

El sexeni absolutista:

1.1. Situació d'Europa a la fi de l'imperi napoleonic - Europa a la restauració torna l'absolutisme a la mallor part dels paisos europeus.

• Les potencies absolutistes s'uneixen a la “santa aliança” lluitar contra el liberalisme a cualsebol pais.

-Interveció militar.

Situació d'espanya a la fi de l'imperi (1814)

• Situació d'Espanya a partir de 1814

• Situació economica colapsa economic per l'ocupació militar i per la destrcció bel·lica.

• Paralisis de les activitats economiques i falta de capital per a la reconstrucció.

• La crisis de l'icenda publica.

• Despres de la guerra.

• Exemsió fiscal de la noblesa.

• Independencia de les colonies Americanes.

• No arribesn els impostos.

• Més despeses militats per sofocar les reboltes independentistes.

Quines mesures pren el govern lliberal 1820-1823

1.3.El retorn de Ferran VII

-Torna com a monarca constitucional

• Cop d'estat - Imposa l'absolutisme.

• represió i exili per als liberals.

• Supresió de tota l'obra de Cadis.

1.4. L'oposició a l'absolutisme.

• Burllesia perque l'absolutisme es un gobern ineficaç i afaboreix els pribilelliats.

• Clases mitxanes urbane l'absolutisme els margina i no els deixa participar.

• L'exercit disriminaven als caps gerrillers i als oficials que havien lluitat contra els francesos afabor dels militars d'orillen noble.

Cosecuencies:

Acostament entre l'exercit i els lliberals Pronunciaments cop d'estat protagonitzat per militars que es “pronuncien” a fabor de la C.-1812 contra l'absolutisme.

1

11