Comentari obra escultòrica

Laocoont i els seus fills

cultura griega'" width="533" height="600" alt="0x01 graphic" src="https://rdv-files.nyc3.cdn.digitaloceanspaces.com/pub/html/files_html/6/8/7/000416870.jpg">

Fitxa de l'obra

Autoria: Agesandre i els seus fills ( Polidor i Atenodor) de l'escola de Rodes.

Data: s. I aC

Dimensions: 2'42 m (alt)

Localització original: descoberta entre les ruines del palau de Titus a Roma l'any 1506.

Localització actual: pati de Belvedere del Musei Vaticani, a Roma.

Estil: grec hel·lenístic

Tema: mort del sacerdot troià i dels seus fills, per dos monstres marins (serps). Les serps van ser enviades per Atena, deessa aliada dels grecs, perquè Laocoont havia avisat als troians del perill que suposava admetre dins seu el famós cavall de fusta (Caballo de Troya) regalat pels grecs, que en realitat estava ple de soldats. Els troians no van voler escoltar-lo.

Cromatisme: monocroma

Anàlisis tècnic-formal

L'escultura del Laocoont és feta de marbre, utilitzant del tècniques de talla i trepanat. Per a molts historiadors, aquesta còpia de Laocoont i els seus fills és l'adaptació en marbre d'un original de bronze del començament del segle I aC. Es tracta d'una escultura exempta ja que no està adossada a la paret i es pot mirar des de gairebé totes les perspectives.

El grup escultòric agrupa tres personatges que lluiten dramàticament amb les serps, que enllaçant les tres víctimes juntament amb les seves sinuositats.

La composició es defineix a partir d'una piràmide i d'una diagonal que travessa tota l'escultura. La figura de Laocoont, amb l'anatomia d'atleta, s'estén en diagonal (braç dret cama esquerra) i el cap, de voluminosos rissos, està inclinada i és el vèrtex de la figura piramidal.

L'altura d'aquesta còpia, després de la seva ultima restauració, es de 2'42m d'alt, dimensió que contribueix a la sensació d'abandó que flota per sobre els tres personatges turmentats.

El moviment instantani queda representat en el moment de major dramatisme, de concentració de dolor i d'esforç. Moviment retorçat de les figures, molt marcat, a més de les línies sinuoses que formen els cossos de les serps.

Els cossos trenquen amb la serenitat i l'equilibri de l'època clàssica i fan contorsions mentre agonitzen. Laocoont mostra el pathós (tragèdia) de la derrota a través de cada múscul del cos, en una vigorosa lluita amb la serp que està a punt de mossegar-li el maluc (patetisme). El clarobscur dels detalls de la cara estan profundament marcats i el dramatisme del gest acompanya al del cos.

El dramatisme s'accentua amb detalls com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara, com les expressions llastimoses dels fills. El seu fill petit ha perdut la força i busca amb la mirada la protecció del pare, mentre que l'altre fill adreça el rostre el rostre aterrit cap al seu progenitor.

Un aspecte a destacar és la manca de coneixement de l'anatomia infantil, ja que mostren la mateixa musculatura que la del pare però a escala reduïda. També hi ha autors que asseguren que es volia fer una contraposició entre la musculatura hel·lenística del pare i la musculatura clàssica dels fills.

Els trets més definitoris del període hel·lenístic són: la temàtica més rica i diversa, la representació del particular i concret (no de l'universal o el cànon) i l'interès per l'expressivitat del retrat i la possibilitat que aquest ofereix per a l'estudi del caràcter i de la psicologia individuals. La producció de retrats és un dels temes essencials de l'art hel·lenístic, pretén expressar amb intensitats els estats d'ànim més variats: tristesa, dolor, alegria.

Anàlisi iconogràfic

Abans d'explicar la iconografia del Laocoont, s'ha d'esmentar que l'original només l'haurien format dues figures, perquè en el relat mitològic grec Laocoont apareixia únicament amb un dels fills; probablement el segon fill fou afegit per tal de fer coincidir l'escena amb la narració que Virgili en fa a l'Eneida.

La composició sembla que sigui concebuda més com a element pictòric o escenogràfic que no pas com a element escultòric, però realment els escultors volien solucionar problemes tècnics i crear emocions. En ell, es representa a Laocoont, sacerdot del temple d'Apolo de la ciutat de Troia, que és castigat amb la mort per desobeir als deus, juntament amb els seus fills. Laocoont es va esforçar a convèncer als seus conciutadans de l'engany que suposava el cavall de fusta regalat pels grecs. Raó per la que Atena (aliada dels grecs) enviés dues serps per a que matessin al sacerdots i els descendents. Com ja se sap els troians no el van escoltar i van ser invadits per l'exèrcit grec a la nit següent.

Aquest grup escultòric es una de les obres més representatives de les formes hel·lenístiques tardanes (des de mitjans dels segle II a.C. fins a finals del segle I a.C.) de l'escola de Rodes. La desmembració de l'Imperi d'Alexandre va portar el naixement de nous estats, com a conseqüència, es va iniciar un període presidit per la lluita d'interessos i les confrontacions bèl·liques. Aquests períodes d'inestabilitat i inseguretat, solen coincidir amb moments de gran maduració intel·lectual, rics en contingut i saviesa, que actuen com a mirall de tot tipus d'influències.

En el període hel·lenístic no hi ha lloc per als ideals d'harmonia i de mesura de la Grècia clàssica, que són substituïts per nous valors (nous estats). Es caracteritza per ser l'època dels conjunts monumentals, del realisme amb un punt d'amargor, dels cossos retorçats i del dramatisme d eles expressions.

A l'època hel·lenística les persones amb diners començaren a col·leccionar obres d'art, ja fossin originals o còpies. Els rics pagaven sumes fabuloses per les peces d'art i els artistes es feien famosos.

Quan es contempla l'obra, aquesta ofereix un quadre d'impotència humana ple de patetisme, i malgrat l'escultura té una composició de moviment instantani, es desenvolupa en un pla frontalista. Els seus autors el van crear per a ser contemplat frontalment.

Com s'ha explicat abans, els autors es recrearen en el seu art, independentment del contingut i del missatge, ja que es concentraren a resoldre problemes tècnics i a crear sensacions en els espectadors, conseqüència de la perduda del significat religió en l'art.

El Laocoont es va anticipar al <<rococó>>, un període caracteritzat per el seu virtuosisme realista i també va ser influència per a Miguel Àngel. Aquesta escultura descoberta l'any 1506 al palau de l'emperador Tito (79-81 dC), va impressionar a Miguel Àngel, que es va encantar de la composició i de la ràbia continguda, que ressuscità a les seves obres de maduresa i va fer parlar als contemporanis de terribilità.

Els escultors, Agesandre, Polidor i Atanodor, pertanyien a l'escola de Rodes, la escola hel·lenística es caracteritzava per la seva admiració a la monumentalitat, l'expressivitat dolorosa de les seves figures (patetisme), la preferència per composicions piramidals i l'atracció cap al moviment. L'escultura comentada és el màxim exponent de l'època i la més representativa de l'escola de Rodes.

El fill petit ja ha perdut la força y busca amb la mirada la protecció del seu pare.

El fill gran mira al pare per demanar-li ajuda arran de la serp que té al peu.