Esclavos de un mesías: sectas y lavado de cerebro

Pepe Rodríguez

ÍNDEX

BIOGRAFIA......................................................................................

BIBLIOGRAFIA................................................................................

PENSAMENT DE L'AUTOR.............................................................

RESUM..............................................................................................

FRASES DESTACADES................................................................

VALORACIÓ PERSONAL..............................................................

BIOGRAFIA

Llicenciat en Ciències de la Informació, Secció Publicitat i Relacions Públiques (OAB). Actualment prepara la seva Tesi Doctoral en Psicologia en el Departament de Psicologia Social de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. El títol de la investigació és: "Procesos de maduración y socialización de los hijos dentro de un contexto familiar sectario urbano" i està dirigida pels doctors Ferran Casas Aznar i José Manuel Cornejo Álvarez. Especialitzat en tècniques de persuasió coercitiva i problemàtica sectària (des de 1974), camp en el qual, des de 1979, assessora a diferents Administracions i afectats. Director del EMAAPS (Equip Multidisciplinar per a l'Assessorament i Assistència en Problemes Sectaris), des de la seva constitució en 1991. Professor, des de 1991, en el curs de post grau sobre Peritatge Psicològic davant els Tribunals (assignatura Valoració pericial del fenomen sectari destructiu) del Centre per a la Recerca d'Estudis Psicològics (Barcelona) Universitat de Lleida. Professor, des de 1995, del programa de formació especialitzada en Rehabilitació Psicosocial Integral en la Comunitat de l'Associació ARAPDIS (Associació per a la Rehabilitació i Adaptació de Persones Disminuïdes en la seva capacitat d'integració sociolaboral). Coordinador dels seminaris Trastorns “Disociativos” Atípics: Sectes, Síndrome d'Estocolm, Terrorisme i Patologies Socials (1995) i Conductes Additives sense Drogues. Professor, des de 2001, del Curs d'Expert Universitari en Tractament de les Addiccions de la Universitat de Sevilla. Professor, des de 2001, del Màster en Comunicació Empresarial en l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona. Professor, des de 1989 a 1996, de l'àrea psicosocial (assignatura Sectes) del màster en drogodependències de l'Institut Complutense de Drogodependències (F.A.D./Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid). Professor, des de 1998 a 2000, de l'Organització IngeCon (Enginyeria del Coneixement), sent director i professor de diversos cursos especialitzats, entre ells: Conductes additives i estrès en l'empresa: les seves repercussions. Entre molts altres, ha estat també professor en diferents cursos organitzats per l'Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Escola de Policia de Catalunya, Centre D'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, etc. Periodista en exercici des de 1976. Especialista en periodisme d'investigació (matèria de la qual ha estat professor en la Facultat de Periodisme de l'OAB, en 1987, i ho és, des de 1997, en el Centri de Formació Específica per a Periodistes ENC de Barcelona). Fotògraf professional des de 1976 i cofundador de la Associació de Fotògrafs Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya. Membre tècnic i vocal (1987), del grup de treball sobre Associacionisme i Llibertat: Els Moviments Sectaris de la Comissió Interministerial per a la Joventut (Ministeri d'Assumptes Socials). Investigador per al Pla Nacional sobre Drogues, Ministeri de Sanitat i Consum (1988-1989). Autor de les investigacions: Informe Drogues i Sectes (1988) i Estudi sobre els centres per a toxicòmans de l'Associació "El Patriarca" a Espanya (1989)

Ha publicat, a més, en diferents revistes, més d'un centenar de treballs d'investigació i d'anàlisi sobre diversos aspectes específics —social, psicològic, jurídic, etc.— del fenomen sectari. Des de 1984 ha participat en més de mil cinc-centes entrevistes divulgatives i debats realitzats en ràdio i televisió. Pronent en diferents congressos nacionals i internacionals sobre el camp de les sectes, les toxicomanies i la problemàtica del menor. Així com professor en tots els cursos d'extensió universitària i d'estiu que, sobre les sectes, s'han celebrat a Espanya (Universitat Complutense, El Escorial, 1990; Universitat d'Alacant, Benidorm, 1990; Universitat d'Oviedo, Pajares, 1995; etc.). Ponent, com expert, en la Comissió Parlamentària d'Estudi de les Sectes a Espanya (1988), i en la Comissió Parlamentària de Política Social (1995). Conferenciant habitual i professor de seminaris en diversitat d'àmbits culturals i acadèmics. Membre de l'equip de diversos programes de televisió, entre els quals destaquen "Catalunya Misteriosa" (Coordinador, TVE, 1989); "Tribunal Popular" (Guionista i Ajudant del Defensor, TVE, 1989-1991); "La Vida en un Xip" (Membre del Comitè de direcció, TV3, 1989-1991); "La Ronda" (Coordinador, TVE, 1991); "Aquesta és la seva Vida" (Cap de Redacció, TVE, 1993); "Nit de misteri" (Assessor, TV3, 1994); \*Amb el cor a la mà" (Assessor, TV3, 1995-96); "Els mil i una" (Polemista, TV3, 1997); "Moros i Cristians" (Polemista, T-5, 1997); "Audiència Pública" (Guionista i Ajudant del Defensor, Antena-3 TV, 2000); etc.

FRASES DESTACADES

- “Entramos en la Familia y nos vamos sintiendo cada vez más niños, hasta que nacemos; luego, empezamos a crecer”

Aquesta frase m'ha sorprès perquè no m'imaginava pas que una entitat o persona pogués arribar a canviar totalment la personalitat d'una persona, a fer canviar radicalment el seu pensament i portar-la cap a un comportament.

- “Un adepto-ayudante de cocina me comentó que gran parte de la comida se hacía con las verduras y frutas en mal estado”

M'impacta aquesta frase perquè es molt cruel donar de menjar en mal estat per tal de que aquelles persones de les qual s'aprofitaran es debilitin per tal de poder-les fer anar cap a on vulguin i tal com vulguin. Que no els importa jugar amb la salut de les persones per tal de que els hi facin cas.

- Jim Jones era considerado como “el cuerpo” (en el sentido literal del término) por sus discípulos. En todos sus sermones hablaba de la maldición de tener un enorme pene, el cual, argumentaba él piadosamente, impulsaba a las mujeres a solicitar a sus favores sexuales; y éstas solían levantarse y afirmar que el reverendo Jones poseía “el mayor pene del mundo”

Aquest fragment també em va impressionar perquè les persones ( en aquest cas les dones) feien tot el que volia el seu líder, per tal de satisfer-lo, sense veure que l'únic que fan es beneficiar-lo amb ell, i no seguir una religió; que creien que si no feien aquelles coses, no podrien assolir un nivell superior en la secta i a nivell espiritual, i no s'adonen de que es una acció il·lògica, que l'únic que són és manipulades per satisfer les necessitats sexuals del seu líder. També m'impressiona de que hi hagi persones capaces de fer coses com aquestes, de ser tan egoistes i no solidaritzar-se amb les persones que el segueixen, sinó aprofitar-se de la innocència que han adquirit a la secta.

- El sectario no asesina a un ser humano, no masacra a un semejante; se limita a eliminar una “impureza”, un “pecado” que degrada la sociedad.

Quan vaig llegir aquesta frase, vaig pensar que una persona, per pensar això ha d'estar molt malament, que les úniques persones que poden pensar això són psicòpates i bojos, mai hauria pensat que una persona podia arribar a pensar això per culpa d'una secta, que ells pensen que es la seva religió, la realitat.

Cuando un adepto sólo supone un gasto de mantenimiento y no aporta ningún beneficio, se le da una palmadita en la espalda y se le manda con su familia, a la beneficiencia o a la calle.

Trobo que també es una posició molt egoista, que després d'haver fet servir al màxim una persona, quan aquesta necessita ajuda, se la deixa tirada, que no se li té en compte que ho ha sacrificat tot per la secta, i que no els hi importa que es mori una persona de la qual ha portat molts beneficis; és mes, quan es recuperi aquesta, faran tot el possible per recuperar-la, i quan torni a estar malament deixar-la tirada, i anar fent així.

BIBLIOGRAFIA

Esclavos de un Mesías (sectas y lavado de cerebro). Elfos, Barcelona, 1984. 

Las sectas hoy y aquí. Tibidabo Ediciones, Barcelona, 1985.

La conspiración Moon. Ediciones B, Barcelona, 1988. 

El poder de las sectas. Ediciones B, Barcelona, 1989.

Traficantes de esperanzas. Ediciones B, Barcelona, 1991.

Curanderos, viaje hacia el milagro. Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 1992.

Jóvenes y Sectas: un análisis del fenómeno religioso-sectario en España (coautor). Ministerio de Asuntos Sociales, Madrid, 1992.

Qué hacemos mal con nuestros hijos (El drama del menor en España). Ediciones B, Barcelona, 1993.

Pluralismo religioso (Sectas y nuevos movimientos religiosos) (coautor). Ediciones Atenas, Madrid, 1993.

Tu hijo y las sectas (Guía de prevención y tratamiento para padres, educadores y afectados). Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 1994.

Periodismo de investigación: técnicas y estrategias. Ediciones Paidós, Barcelona, 1994.

El libro de los decálogos (coautor). Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 1994. 

Cuando una sonrisa es una trampa (coautor). Fundación Francisco Ferrer, Barcelona, 1994.

La vida sexual del clero. Ediciones B, Barcelona, 1995.

Etnografía (Metodología cualitativa en la investigación sociocultural) (coautor). Ediciones Marcombo, Barcelona, 1995.

Mentiras fundamentales de la Iglesia católica. Ediciones B, Barcelona, 1997.

Mitos y ritos de la Navidad. Ediciones B, Barcelona, 1997.

Dios nació mujer. Ediciones B, Barcelona, 1999.

Adicción a sectas (Pautas para el análisis, prevención y tratamiento). Ediciones B, Barcelona, 2000.

Sociología de grupos pequeños: sectas y tribus urbanas (coautor). Consejo General del Poder Judicial, Madrid, 2000.

Morir es nada (Cómo enfrentarse a la muerte y vivir con plenitud). Ediciones B, Barcelona, 2002.

Pederastia en la Iglesia católica. Ediciones B, Barcelona, 2002.

11-M: Mentira de Estado (Los tres días que acabaron con Aznar). Ediciones B, Barcelona, 2004.

RESUM

INTRODUCCIÓ:

En els anys seixanta, el gran liberalisme de la societat nord-americana va formar molts grups marginals. La societat va mostrar els primers símbols d'ideologies irreversibles. Tots els sistemes polítics havien fracassat en fer una societat justa. L'església havia perdut la seva credibilitat i va voler fer servir la hipocresia abans que evolucionar. La tecnologia i la ciència van demostrar la possibilitat de millorar la qualitat de vida, però això va provocar que la gent només es preocupés per consumir i no per els sentiments de l'amistat l'amor..

Això va provocar la revolució del “Poder Florit”. La joventut volia trobar solucions però veien que no ho podien aconseguir. Molta gent es va quedar sola i marginada, i això el que va fer es que es formessin grups al voltant dels líders carismàtics amb unes creences ben absurdes. Algunes van expandir-se per tot el món formant multinacionals amb un gran poder financer.

La CIA va permetre que es creessin aquestes sectes per tal parar les forces revolucionaries i eliminar-les. La joventut que pren LSD o canta un mantra perd el seu interès per la revolució. Molts líders tenen una personalitat delirant i paranoica. Convencen a la gent de la fi del món, i la necessitat de recollir fortunes pels seus déus. Quan un líder s'adona de que la seva paraula es llei i els seus desitjos són ordres pels adeptes, cau en la temptació de la tirania.

Són perilloses perquè són un grup cohesionat per una doctrina demagògica encapçalada per un líder carismàtic que és la divinitat o un elegit per ella.

Té una estructura piramidal vertical i totalitària on la paraula dels dirigents es dogma de fe. Els líders intervenen en els detalls més íntims i personals dels adeptes i exigeixen que les seves ordres siguin executades sense la menor crítica. Exigeixen l'adhesió de tot el grup i trencar amb tots els llaços socials anteriors al culte. Viuen en comunitat tancada o en total dependència del grup. Suprimeixen les llibertats individuals i el dret a la intimitat. Utilitzen tècniques neuro fisiològiques que anul·len el raonament dels adeptes. Les seves activitats primordials son aconseguir nous adeptes i la recol·lecció de diners. Els membres que treballen fora de la secta donen tot o la majoria de part dels seus diners

DIRIGENTES Y “PEONES”

Totes les sectes estan liderats per un dirigent que surt del res social i creen una massa que els seguirà i els obeirà cegament. Tots han sigut escollits pels déus o saben la veritat absoluta. La inseguretat humana fa arribar a creure's aquest líders. El líder té un caràcter autoritari. Te la particularitat de tenir tendències sadomasoquistes que les utilitza per evadir-se de la sensació d'aïllament. El se anhel de poder es basa en la por a la pròpia debilitat. Necessita dominar als sers vius. Sense els seus adeptes es un ser anguniat que no pot sobreviure psíquicament. El desfer la pròpia personalitat en l'àmbit d'una entitat superior, creu participar en la seva glòria i fortalesa, i forma part d'un poder fascinador. Respecta i admira al poderós però desprecia al dèbil, pensant-se que són inferiors a ell.

L'organització de la jerarquia és de caràcter piramidal. Tot els líders intermedis poden satisfer les seves necessitats sadomasoquistes i tenir un equilibri psíquic. Tots dominen i són dominats.

La paranoia s'acostuma a donar-se en persones d'alt coeficient intel·lectual. Els deliris paranoics es basen en desitjos o pors del malalt i les quatre més comuns són; el de persecució, el de injustícia, el de grandesa, i els de tipus eròtic.

Poden moure masses i convèncer-les de les seves idees delirant fins a extrems aterradors, però acostumen a desaparèixer al poc temps del allunyament del inductor. El missatge delirant es transmet per la via emocional, burlant així la crítica i la censura racional.

L'adepte és una persona anguniada per la constant amenaça dels seus interessos vitals per part de l'estructura social. Tothom pot entrar a una secta, si algun adepte se'ns apropa en el moment adequat. El dolor produït per la tensió anguniant predisposa a acceptar la primera solució que tendeix a solucionar-la. I les sectes mitjançant tècniques de persuasió coercitiva se presenten com a l'única solució. La majoria dels adeptes ingressa entre els 18 i 22 anys, que pertanyen a la classe mitjana relativament ben acomodada.

MÉTODOS DE CAPTACIÓN

Hi ha dos tipus doctrinals en la secta: la Doctrina del Mito Personal (DMP) que consisteix en la sobre valoració de totes les qualitats humanes del dirigent fins adornar-lo amb valors i habilitats pròpies de la divinitat. La seva aparició es una conseqüència directa dels trastorns d'identificació del jo propi d'una mistificació per part del propi líder. Una vegada establerta la base biogràfica del propi dirigent, seran els primers càrrecs i els biogràfics oficials els que expandiran els nous miracles que va realitzant el Mestre. No només divinitza la biografia del Dirigent sinó que també se li inventa un passat i una formació intel·lectual.

L'altre cos doctrinal de la secta es el de la Doctrina Revelada (DR). És el text sagrat que no admet el canvi o discussió, es la Veritat Absoluta obtinguda per via de la inspiració directa de la divinitat al Dirigent. Pot estar basada en una nova interpretació-manipulació dels Texts Sagrats de les grans religions. Dos dels perills de la DR són la interpretació literal del text i la seva aplicació fora de context cultural i cronològic en que va ser creat.

Per tal d'aconseguir més gent, les sectes menteixen perquè saben que és el únic mètode per poder apropar-se a la gent i captar-la pel seu grup. També es molt important per aconseguir diners, i per això poder mentir de manera verbal o passant per l'ocultació de la identitat i de finalitats. La publicitat que fan amb les fotos que tenen, poden estar totalment falsificades de la realitat. Publiquen fotos dels seus dirigent junts amb personalitats conegudes de la vida política, religiosa o cultural i les manipulen de manera que aquestes personalitats semblen que donin suport al grup.

Tots els adeptes d'una secta ho son per haver tingut contacte amb algun membre de la mateixa. Els adeptes acostumen a instal·lar-se en llocs on la gent acostuma estar i sentir-se sola, i també en els centres docents o llocs de reunió juvenils per tal d'aconseguir més adeptes. Tenen una pauta molt lògica per recol·lectar gent, perquè saben els moments idonis en que la gent està més cansada, i al estar més cansada tenen menys capacitat de crítica.

UN ADEPTO, UN ROBOT. LAS CLAVES DEL LAVADO DE CEREBRO.

L'activitat racional i cognoscitiva del individu depèn del funcionament dels sistemes corticals i terciaris. En ells es distingeixen la zona lateral i la frontal.

La lateral elabora la síntesis de totes les informacions que arriben al cervell, les converteix en paraules i fa possible les abstraccions.

La frontal dirigeix els comportaments dels individus en base a la seva personalitat i es forma a partir del material de la zona lateral.

Les sectes el que fan es iniciar un bombardeig d'informació sobre l'aspirant i el seu programador frontal acudeix a la part lateral per recaptar la informació que li permetés una decisió “racional”. Això ho fa moltes vegades fins que es troba sense “banc de dades” per poder analitzar i jutjar.

Els factors que condueixen l'anul·lació de la voluntat són

- Aïllament del món exterior: això ho aconsegueixen manipulant el ambient, (quan l'aspirant ingressa a la secta es troba amb un món en que regna la unitat, l'amor, l'amistat, la seguretat, l'esperança i tots aquells valors difícils de trobar entre l'egoisme i la desesperança de la nostra societat; però no és res més que una hàbil posada en escena) tallant els llaços afectius, cancel·lant o controlant les activitats socials (s'obliga a l'adepte a deixar el seu treball o estudis, les relacions amb grups culturals, esportius etc. El suprimir aquestes activitats produeix a l'adepte una forta dependència a la secta) suprimint tota la informació aliena a la secta ( no hi ha més informació que la referida i editada per la secta) controlant la comunicació ( controlen la correspondència i les trucades telefòniques amb l'exterior, se'ls assigna un acompanyant per sortir al carrer o per parlar amb alguna persona) manipulant el llenguatge ( les paraules no només adquireixen un altre significat, sinó que van unides a càrregues emocionals intenses) fent el ritual d'interiorització (l'adepte d'una secta sempre està ocupat , tant sigui meditant com fent alguna activitat per tal de no percebre les influencies externes) marcant la distinció ( el fet de portar una indumentària o aspecte físic diferent interposa una barrera que dificulta la comunicació espontània entre els adeptes i la societat) fent sembla el mon exterior al grup com hostil, com un enemic disposat a atacar els adeptes, i suprimint les seves propietats ( en totes les sectes mitjançant els preparatius de l'evolució espiritual aconsegueixen que els adeptes donin els seus sous i propietats als líders).

- Supressió de la individualitat: les persones creuen ser fràgils i dèbils. Per això busquen empara en un grup d'una massa. Allà es senten fortes i poderoses quan en realitat, ha passat a un estadi en que és totalment vulnerable i manipulable. Quan més gran sigui el grup, més infantil serà el comportament de l'adepte. Quan s'ingressa en la comunitat sectària ja mai més es torna a tenir intimitat, es fa tot en comú. El llenguatge utilitzat és infantil, així com ho són totes les reaccions dels adeptes. La secta persegueix una poderosa regressió infantil. El pensar en un mateix, a les sectes és egoisme pecaminós que impedeix tot l'avanç espiritual.

- Debilitar el cos per empresonar la ment: un cos debilitat no només no discuteix les ordres sinó que les executa de mode automàtic. Es basen en quatre aspectes per debilitar els seus membres; alimentació insuficient ( se'ls obliga a menjar una dieta estrictament vegetariana o els pressionen per consumir només els productes produïts per la secta, tenen una variació d'aliments escassa), descans insuficient ( els adeptes dormen de quatre a sis hores com a màxim, en moltes ocasions se'ls interromp el son en mig del descans per realitzar actes religiosos), activitat desmesurada ( l'adepte mai està sense fer res, setze hores o més d'activitat durant cada dia de la setmana. L'activitat és esgotadora físicament, i psíquicament) atac sensorial (el bloqueig dels sentits es una forma molt subtil d'agressió que pot desembocar en atrofies psicomotrius i alteracions neurològiques i fisiològiques)

Aquest quatre aspectes correctament dosificats i combinats constitueixen un punt clau per poder empresonar la ment.

Tot el grup totalitari impedeix que els seus membres puguin criticar al dogma i en cas de que algú s'atrevís a fer-ho, es qualificat d'immoral, enemic i inclòs anticientífic. Fer que l'adepte no vegi, no escolti, no analitzi i que es limiti a obeir, és l'únic camí per aconseguir la felicitat i la riquesa; això és el que creuen.

La culpabilitat com engendradora de malestar debilita el psiquisme i afavoreix l'anul·lació de la pròpia personalitat per la voluntat d'un altre individu o les pautes d'un grup social. El grup sectari polaritza la realitat en dues parts oposes, el Bé (ideari del grup) davant el Mal (resta de la societat). El no aconseguir el model de puresa fixat condueix a una anguniosa situació d'humiliació i aïllament. És un cercle tancat i molt difícil de trencar.

Els grups sectaris són experts en manipular els estats emotius derivats de la por i la violència per controlar millor els seus adeptes. Crea les condicions necessàries perquè la agressivitat del adepte es canalitzi fins el medi social exterior, i la por, cap a la pròpia secta, perquè no intenti atemptar contra el grup. La amenaça de la pròxima fi del món és un recurs comú empleat per molts grups sectaris, fan creure que tots els membres de la secta sobreviuran gràcies a una protecció divina particular, genera un sentiment de superioritat, de ser un elegit.

Cada secta té la seva forma particular d'interpretar la comunicació sexual. Per algunes sectes tot acte sexual està a la porta d'entrada de Satan, la responsable del sofriment. Les dones en la secta no son res. En altres grups es practica un culte fàl·lic en que els genitals del líder o el fet de dormir amb ell es converteix en un “sagrament”.

Els símptomes psicopatològics derivats de la pertinència a una secta destructiva són molts i variats. Després d'abandonar la secta es tara de sis a deu mesos en recuperar l'antiga capacitat. Els problemes en fixar l'atenció sobre alguna cosa concreta y els de memòria són molt important. La impossibilitat de crítica és una altra característica del ex adepte. Està especialment danyada la capacitat de prendre decisions. Alguns adeptes han de ser hospitalitzats degut al seu grau de dependència a la secta, a la seva tendència al suïcidi o per haver sofert una ruptura total amb la realitat.

RETORNO HACIA LA LIBERTAD

Només es pot recobrar les seves capacitats psíquiques mitjançant un adequat tractament clínic. Però habitualment la víctima es incapaç d'adonar-se del seu propi estat de despersonalització i, a conseqüència, rebutja tota proposició terapèutica.

La despersonalització acostuma a durar menys de deu dies, mentre que la fase de rehabilitació s'allarga més d'un any i només pot i ha de ser supervisada per personal clínic especialitzat. Es segueixen tres fases:

La fase de preparació: en ella s'entra en contacte amb el desprogramador i la resta del equip necessari, es busca un local adequar per poder treballar còmodament, es fa la previsió de necessitats materials i humanes, es localitza físicament l'adepte i es decideix l'estratègia adequada per separar-lo de la secta.

La fase d'acció: culmina amb la presència física del subjecte en el lloc adequat per començar la desprogramació. A vegades, l'adepte accedeix voluntàriament a confrontar-se amb el tècnic; altres, ho fa baix mandat judicial, Però en la gran part dels casos es te que passar a la detenció il·legal.

La desprogramació: s'aplica la tècnica adequada per intentar salvar la vertadera personalitat de l'adepte.

L'equip de desprogramació acostuma a estar compost per un o dos desprogramadors, varis ex membres i dos persones de seguretat ( persones que evitaran que l'adepte es lesioni ell mateix o es suïcidi).

L'únic treball del desprogramador és parlar i parlar. La major part de preguntes, l'adepte les contesta amb “clichés” estereotipats que programen la secta. Però quan l'adepte afronta una pregunta per la qual no està programat, no li queda més opció que buscar una possible resposta per ell mateix. D'aquesta manera se li comença a recuperar molt lentament la capacitat de raonar. En un determinat moment se li apareix el dubte en la ment de l'adepte, i amb ell torna a la necessitat de pensar i analitzar per ell mateix. Aquest moment s'anomena “fer snapping”.

Després de fer snapping s'inicia la fase de recuperació, que és una etapa en que el subjecte tornarà a prendre contacte amb la realitat quotidiana. Després de la recuperació s'inicia la rehabilitació, que acostuma a durar més d'un any i que deuria estar sota el control d'un psicòleg.

El perfil psicològic de l'adepte salvat d'una secta acostuma a tenir: depressió, soledat, autovaloració negativa, culpabilitat, baix nivell d'autonomia adaptativa en la conducta quotidiana, embrollament de l'agudesa mental, tendència a caure en estats alterats de consciència, rancor cap a la secta, por a la secta, fi del complex elegit i dificultat de justificació.

UNA GUERRA SIN CAMPO DE BATALLA

La major part dels grups conflictius gaudeixen de llibertat jurídica. No han sigut reconeguts pel Ministeri de Justícia i, seguidament estan actuant dins de la més absoluta il·legalitat. Per l'altra part, estan defensades per la llibertat de pensament, llibertat religiosa i llibertat d'expressió.

Com a reacció del desenvolupament de les sectes destructives, s'han anat formant grups d'oposició en els més diversos països.

Uns pocs pares, preocupats pel radical canvi de personalitat experimentat pel seus fills després d'haver-se incorporat a un grup religiós, es reuneixen per discutir l'estrany fenomen; intercanvien informacions i s'adonen de que tots els casos són molt semblants. Llavors decideixen treballar junts per intentar descobrir les causes i buscar solucions. Amb el temps s'incrementa el número d'afectats i el grup acaba per constituir-se en associacions per poder desenvolupar la seva acció davant l'administració. El seu treball avarca diversos àmbits:

- Reunir i classificar tota la informació disponible sobre els grups sospitosos.

- Posar tota aquesta informació emmagatzemada a disposició de les autoritats, medis de comunicació social, de les víctimes i tots els que s'interessin per l'assumpte de les sectes destructives.

- Cridar l'atenció de la societat sobre la problemàtica de les sectes.

- Ajudar a les famílies afectades pel problema facilitant-los el suport i la informació necessària per poder solucionar la situació de la forma més positiva possible.

- Ajudar els ex membres en el seu provés de rehabilitació.

PENSAMENT DE L'AUTOR

Pepe Rodríguez està en contra de les sectes destructives i a favor del procés de desprogramació per tal d'ajudar a les persones que entren i no saben a on es fiquen, i tornar-los-hi la capacitat de raonar. Ell el que no intenta és eliminar-les, perquè una persona és lliure d'entrar o no a una secta, però el que intenta és que la gent primer de tot abans de entrar-hi sàpiga ben bé a on entra, perquè les sectes enganyen a les persones per tal de que entri cada vegada més gent, perquè creu que tothom té dret a saber - abans de que el rentat de cervell els impedeixi raonar - que l'amor i el servei a Déu que pregonen les sectes no és més que un “amagatall” per una activitat política feixista i militarista d'alts vols.

VALORACIÓ PERSONAL

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè m'he quedat sorpresa per com poden fer canviar totalment la personalitat d'una persona, i com una persona pot arribar a fer coses que no les faria si no fos per servir a la seva secta. Primer hi havia trossos que es feien pesats, però a mesura de que he anat llegint el llibre, cada cop m'agradava més perquè t'explica pas a pas com enganyen a la gent, com els hi renten el cervell, i com els treuen a la secta.

Crec que m'ha servit llegir aquest llibre perquè si en algun cas, m'intentessin fer entrar en una secta enganyant-me, tindré menys possibilitats d'entrar-hi perquè ja sé els processos i me'n adonaré.

També m'ha fet saber ben bé què és una secta, perquè se'n parla molt, però poques persones saben ben bé el què són.