ÍNDEX

1º Resum de l´argument de l´obra....................................... pàg 5

2º Anàlisi psicològic dels personatges:

*L´Oleguer..................... pàg 7

*La Tuies....................... pàg 7

3º Biografia de l´autor........................................................... pàg 8

4º Opinió personal................................................................ pàg 9

5º Bibliografia........................................................................ pàg 10

1º RESUM DE L´ARGUMENT DE L´OBRA

L´historia comença explicant com és el poble de Pratbell i com l´Oleguer tenia una botiga de cereals. Lo que la gent no s´explicava era com una persona com ell podia tenir diners per obrir una botiga cada dia, sense tenir mossos que l´ajudesin, ni senyora, si semblava pobre. La gent deia que els diners els havia tret de mala manera (matant una persona rica) però ell, encara que fos vestit d´una manera diferent i fes un aspecte de desconfiança, era molt amable i tenia una vida rutinària. Cada dia anava a menjar al mateix lloc, dormia a la botiga perquè era casa seva i els diumenges anava a casa del notari Xirinac i de la seva dona, la Tuïes i jugaven a jocs de taula. Després ens fica un dia qualsevol, com arriva el tren per descarregar material i emportar-se d´altre i com això va canviar la vida del poble. Mentrestant, l´Oleguer i en Xirinac estan parlant de les conseqüències de l´arribada del tren al poble i com a l´Oleguer no li agrada que passi el tren perquè ja no va ningú per carretera i li treu treball. Mentres tornen, el notari li comenta que perquè no es casa i té una bona dona que li faci de tot i que sigui estalviadora, com la seva dona Tuies, però diu que no l´interesa. Quan es fa de nit i tornen cadascun a casa seva, un noi li diu a l´Oleguer escanyapobres i ell es va sentir malament perquè en realitat tenia raó, perquè amb el pas dels anys s´havia convertit en un avariciós, i quan tornà a l´habitació un sentiment de ràbia el va envair i se´n va anar a unes terres que tenia lluny per quedar-se a viure. Després la botiga ja no es va tornar a obrir més.

Quan arribà a la Coma -el poble on hi havia les terres-, ens fa una descripció de l´habitatge i els voltants. La casa estava habitada per una família que coneixia a l´Oleguer, però no tenien molts diners i el pare -en Pere- estava molt malament, i quan l´Oleguer va dir que havia anat per quedar-se a viure es van quedar de pedra. Llavors en Pere va tenir que pagar els diners necessaris per poder-se quedar fins que acavés el contracte i l´Oleguer es va establir al 1er pis. Al cap d´uns dies es va sentir de nou com a casa, amb l´obscuritat que tant li agradava, sense que ningú el coneixés i oblidant el poble de Pratbell. La gent el va començar a tractar bé perquè els rumors que deien d´ell no eren veritat. Però l´Oleguer es començà a mostrar tal com era i començà a tractar a la familia com un amo i va tenir molts problemes interns perquè ja no li aguantaven res. Fins que un dia va portar enraviat un cavall dòcil i desprès, quan un mosso d´en Pere li va donar menjar, el cavall li va trencar una costella i ja tothom va esclatar: van golpejar a l´Oleguer i un noi anomenat Eloi li va dir que el mataria quan el tornés a veure. L´Oleguer, molt ferit es va anar amb tot els diners cap a Pratbell. Al dia següent anà a casa del notari i li digué que si li podia solventar els problemes que podria tenir pels deutes amb en Pere. Després se n´anà a viure al castell, que ja era possessió del notari des de feia poc, pagant un lloguer molt petit i així també li cuidava el castell. Van anar a veure´l i quan entraren es van adonar que no hi havia res perquè l´antic propietari, don Guillem, ho havia venut tot. L´Oleguer va buscar lloc per passar la nit i li va dir que aquell castell era un fàstic i que ningú li compraria -opinió que compartia la Tuïes- però el notari creia lo contrari i així, dia rera dia, la dona li deia que era una mala adquisició, que ningú li compraria el castell, etc. Tant va aguantar el notari que un dia no va poder més, es va barallar amb ella i li va donar una pujada de sang al cap i morí al cap de dos dies. La dona, enfurismada, no en va voler saber res i li digué a l´escrivent que l´enterrés com a un pobre, com ell havia dit a l´escriptura, i així ho van fer. Quan li arribà la carta del notari a en Pere, es va enpenedir de lo que havia fet i va sentir llàstima d´ell, com perdonant-lo, però l´Oleguer estava molt deprimit. Pratbell era un poble que no tenia futur, s´havia mort el seu conseller i amic, la Tuies el podia fer fora del castell, etc... i això era l´únic que tenia, així que va començar a escorcollar-lo tot per veure si tenia algun tresor o materials que li servisin per tenir una millor vida. I la gent va començar a dir que hi havia fantasmes ja que l´Oleguer encenia un llum cada nit per buscar. La notícia arribà a la Tuïes, que estava aclaparada perquè un oncle del notari l´amenaçava amb plets i tenia que treure diners d´algún lloc. Així li va voler cobrar un lloguer. Mentrestant, l´Oleguer anava cada cop més a la Coma, treballava al camp i disfrutava altre cop de la gent, però quan li arrivà la notícia de que el volien fer fora va tornar al poble, parlà amb la Tuïes i al final li va dir que ella es tindria que casar amb algú, que estava massa sola i que els diners del lloguer s´ho pagava amb la feina de guardar el castell. Durant 7 mesos, la Tuïes estava molt angoixada pels seus problemes i l´Escanyapobres pensava en que la dona ideal per a ell seria la Tuïes, ja que complia tots els requeriments que ell volia. Així que va anar conquistant-la fins que al cap de deu mesos, a l´Abril, es van casar sense que ho sapigués molta gent, i després d´això se´n van anar a viure al castell amb la senyora que feia les feines de la casa de la Tuies i van traslladar tots els mobles. La dona començà a endreçar tot el castell i van fer un amagatall darrere la cama per amagar els diners i poder-los contemplar cada dia -el matrimoni era, per damunt de tot, avariçiós amb els diners ja que era lo que més els importava a la vida-. A la nit, l´Oleguer li va dir que els seus diners no els donés mai a ningú per res del món.

El seu matrimoni era normal, tenien les disputes de qualsevol parella però es barallaven pels diners. L´Oleguer li deia em deixaràs contar els meus diners, no? i coses així, o sigui, que no tenien plena confiança l´un de l´altre i no es barallaven més fort per por a que un dels dos canviés el testament, etc. Però la parella es tenia retiçences, cadascun es guardava diners que l´altre no savia que tenia. El castell anava “bé” però la Coma feia un temps que anava molt malament i quan l´Oleguer es va passar per allà per parlar amb en Pere aquest li va dir que els deixés en pau i que se n´anés a buscar un altre pobre a qui escanyar. Llavors quan tornà dalt la mula va veure l´Eloi i quan arribà a casa es barallà amb la Tuies perquè aquesta es pensava que s´havia anat amb els diners. Temps després, van venir una empresa per veure si podien fer unes mines per treure carbó, i al cap d´uns dies la idea ja era realitat: moltes persones ja estaven treballant al pou i a la mina que havien construit. L´enginyer donava voltes per veure com anava la feina i comentava els fets positius de la mina, i al cap de poc temps tothom ja confiava en que “Les Mines de Malgual” farien resorgir el poble, però 4 mesos després el cap dels encarregats de l´obra se´n va portar els diners i els encarregats de la feina van tenir que despatjar a molts obrers que es van quedar sense diners. Mentrestant al castell tot seguia igual. Es barallaven pels diners i com que les collites eren desastroses i havien perdut molts diners, estalviaven més per pagar a la senyora de la casa i per pagar deutes. Fins que un dia l´Oleguer se´n va anar a conrear la Coma -perquè ningú la comprava- i no va tornar i la dona es pensava que s´havia anat amb els diners. Ella esperà tota la nit i al dia següent trobà una carta en la que deia que li deixés diners a la porta o sinó moriria, però la dona no li va fer cas, i tornà a passar lo mateix una altre nit. La Tuies va fer lo que tantes vegades li havia dit el seu marit, que no li donés els diners a ningú. Encara que tenia alguns dubtes, però era tan avariciosa que es pensava que li volia robar els seus propis diners i quan al dia següent va mirar la porta i no va veure cap carta va exclamar: Tot és meu!.. Ja soc feliç!.

Al cap d´uns mesos quan el poble estava en ple apogeu gràcies a les mines de carbó i mentre obrien el pou de la mina, uns senyors que feien forats per allà van veure un cadàver en molt mal estat.... i el van identificar: era L´Escanyapobres. Per això la seva reacció va ser dir : no s´ha perdut gran cosa.

2º ANÀLISI PSICOLÒGIC DELS PERSONATGES

L´Oleguer: Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres nines les dels seus ulls, fredes i, escocolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l´ós, que no podia badar-los sense fer l´efecte que ensenyava les dents per mossegar. Disposava així mateix en contra d´ell una oposició, evident al primer cop d´ull, entre els seus moviments reposats i el seu temperament nerviós. Era una persona molt rutinaria, cada dia feia lo mateix: anava a menjar al mateix lloc, obria i tancava la botiga al sortir i al posar-se el Sol, tots els diumenges per la tarda anava a casa del notari i jugaven una partida a algun joc de taula.

L´Oleguer se´ns presenta com un ésser desarrelat del seu medi natural (la carretera i el camp obert que havia recorregut de traginer), alienat del progrés. El contacte amb la naturalesa desperta en el seu interior vagues enyorançes atavístiques, unes reaccions pregones que ell és incapaç de racionalitzar, però que, a través de la tonalitat de les descripcions i el seu encadenament, el lector interpreta com unes reflexions sobre el sentit absolut de l´acció. Lo que més destaca d´ell és la seva gran figura com avar: era la persona més avariciosa del món, que seria capaç de vendre i deixar totes les seves pertinençes per tenir una simple moneda al seu abast. Per a ell els diners eren lo més important del món. La seva forma de ser, que feia que es tanqués en si mateix sense voler tenir cap tipus de relació amb la gent del poble, fa que ell es refugi en un món que s´ha creat interiorment que li fa odiar a la gent i desconfia de tothom, inclós quan està casat amb la Tuies l´enganya i no li diu realment on té tots els diners, per això, quan necesita ajuda, la seva dona no el creu i es pensa que li volia robar els calers. Així per culpa de la seva obsessió pels calers mor i té un matrimoni que comença bé però finalitza fatal.

La Tuies: Era la dona del notari Magí Xirinac i més tard, quan van pasar deu mesos que s´havia mort el seu marit, es va casar amb l´Escanyapobres. Era una dona molt avariciosa que també pensava solament en els diners. Era una ama de casa excel-lent i molt estalviadora. Era tan neta i cuidadora de les coses que li duraven moltíssims anys. Però en el fons era la representació de la figura de l´avar feta dona.

Quan estava casada amb en Magí sempre era ella la que portava tots els negocis del notari, no li deixava que portés les escriptures, ni els testaments, ni les hipoteques i quan es va casar amb l´Escanyapobres, al principi no tenien problemes però va començar a ocultar-li coses i no li deia on tenia amagats tots els diners. També es repartien els diners pesseta per pesseta i tot just un tenia que tenir lo mateix que l´altre. Tant gran era la seva avarícia i desconfiança de la gent que quan l´Oleguer tenia problemes i li va demanar diners, ella no els hi va donar perquè es pensava que l´aniria a robar els seus calers i per culpa de la seva rabieta va morir l´Escanyapobres. La seva avarícia era tenir diners per gastar-los en coses per a ella i per a la seva llar, no per altres fins

3º BIOGRAFIA DE L´AUTOR:

NARCÍS OLLER

Va néixer a Valls l´any 1846 i va morir a Barcelona l´any 1930. Novel·lista i narrador. Estudià dret a Barcelona, i fou, fins a la seva mort, procurador dels tribunals. Els seus primers escrits foren en castellà, i es convertí al ``catalanisme literari'' per la influència del seu cosí Josep Yxart i de J.Riera i Bertran, que l'introduí als cercles literaris de la Renaixença.

Els seus relats Sor Sanxa i Isabel de Galceran foren premiats en els jocs florals del 1879 i del 1880, i aquell any publicà l'aplec de narracions Croquis del natural. La papallona (1882), malgrat totes les seves deixes romàntiques i costumistes, representa l'aparició de la novel·la catalana moderna, el tema de la qual és la vida contemporània del país.

Del 1882 al 1892, escriví les novel·les L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885) i, sobretot, La febre d'or (3 volums, 1890-92). A Catalunya era el representant, com a realista declarat, del corrent literari més avançat i més cosmopolita de l'època, participà com a tal en els inicis del moviment modernista i col·laborà a ``L'Avenç''.

Les seves obres foren traduïdes a diversos idiomes i Zola prologà la versió francesa de La papallona (1885). Una de les seves obres més acabades és la novel·la curta La bogeria (1898). Publicà diversos reculls de narracions breus i altres proses: Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916), Al llapis i a la ploma (1918). També traduí i escriví teatre.

Trigà set anys a enllestir la seva darrera novel·la llarga, Pilar Prim (1906). Les seves Memòries literàries (1962), redactades en 1913-18, evoquen en un to justificatiu i amb documentació abundant la seva carrera d'escriptor.

OPINIÓ PERSONAL

El llibre de “L´Escanyapobres” ha estat una obra molt bona, no gaire senzilla de llegir -ja que al utilitzar paraules i mots del català del segle passat costa més d´entendre el significat del contingut del llibre- i divertida, que gira al voltant de l´importància dels diners per algunes persones, que són la seva raó de viure.

M´ha agradat molt com l´escriptor ha tratat la figura de l´avar representant-la en dos dels tres personatges principals: L´Oleguer o Escanyapobres i la viuda d´en Magí, que després és la seva esposa.

La forma de ser tan tancada en si mateix de l´Oleguer -la persona més avariciosa del mon, que seria capaç de vendre i deixar totes les seves pertinençes per tindre una moneda d´or a la mà- i les poques ganes que té de relacionar-se amb la gent fan que aquests el mirin amb desconfiança i no el tractin bé, encara que sigui bona persona. Això fa que ell es refugi en un món que s´ha creat interiorment que li fa odiar a la gent i buscar el negoci en tot lo que fa.

Aquesta visió del personatge avar és veu reforçada amb l´aparició de la Tuies, que és la reencarnació de l´avarícia feta dona. Però quan aquets dos personatges es casen, no són capaços de portar un matrimoni sincer i començen a amagar-se secrets i tots dos tenen diners que l´altre no sap que els té. Aquest desitg de lo teu és teu i lo meu meu, fa que es mirin fins l´última pesseta i arriven a desconfiar tant l´un de l´altre que quan veritablement l´Oleguer necesita ajuda, la dona es pensa que li vol robar els seus diners i no li fa cas i així l´Escanyapobres acaba morint. Per això, quan els obrers el troven no li donen gaire importància ja que la gent li tenia un gran sentiment de ràbia per la seva forma de ser.

Això vol dir que una persona no pot ser tan avariciosa i no s´ha de deixar portar pel poder del diner, ja que aquest no dona tota la felicitat -encara que ajudi- sinó més bé maldecaps i quan ens arriba l´hora i hem de deixar aquest mon, la mort se´ns enporta a tots, tenint molts calers o pocs.

De totes formes el final, encara que és intrigant, no m´ha acabat de convèncer ja que no explica perquè de cop i volta té que donar diners a algú, encara que es suposa que els hi demana l´Eloi, que així veuria complert el seu desitg de revenja. I també et preguntes: d´on treu els diners per muntar la botiga?

En resum, un llibre molt bo que t´enganxa i et mostra lo que pot ser la vida de qualsevol persona però que, per a la nostra edat, una mica difícil de llegir.

BIBLIOGRAFIA

• Oller, Narcís : “L´Escanyapobres” Editorial: Edicions 62 30ª Edició

• Biografia de l´autor: “Gran. Enciclopèdia. Catalana” CD-ROM

1

8