L'EMIGRACIÓ CAP AL NORD:
ACTIVITATS INTRODUCTÒRIES

Els moviments migratoris a casa nostra

Et proposem que a partir de la lectura dels següents textos, contestis les preguntes:

"De 1960 a 1978, más de dos millones de personas salieron de España hacia Europa en busca de trabajo. La mayoría procedían de las regiones más pobres.Sus ahorros, remitidos a España, fueron uno de los motores del desarrollo económico de los años sesenta".

Extret de: Zarate i altres."Geografia". ESO. Edit. SM. 1994.

"Es calcula que per als països del Magrib les remeses que arriben dels immigrants són una de les fonts d'ingressos més importants i que permeten mantenir l'equilibri econòmic en ser aportacions que reben els més desafavorits i que permeten equilibrar una mica la balança de pagaments. Així, el Marroc va rebre remeses per valor de 7.400 milions de $, Tunísia 2.200 milions i Algèria 1.700".

• Creus que els fenòmens migratoris que s'expliquen són comparables? Per què?
  

• Com creus que se sentien els espanyols que emigraven a Europa? I els magribins? Ho feien pels mateixos motius?

I ara, et pots convertir en enquestador i investigador. Fes una enquesta a vint persones preguntant si els seus quatre avis són nascuts a Catalunya o no. Quina ha estat la contesta majoritària, el sí o el no? També et proposem que demanis a alguna de les persones que coneguis que han vingut de fora de Catalunya que t'expliquin com van venir a Catalunya, per què i com s'hi ha trobat?

La immigració aquí i avui

A partir del següent text, et proposem que contestis les preguntes:

"Si el món es tornés boig i resolgués que ningú no ha de viure ni treballar en un altre país que no sigui el seu, sortiríem perdent. Tindríem quasi 1.100.000 d'aturats més: l'Estat espanyol acull a més de 719.000 immigrants, mentre quasi 1.800.000 espanyols treballen a l'estranger".

• Sabies que hi ha més espanyols treballant a l'estranger que immigrants aquí? Per què creus que existeix aquesta desinformació?
  

• Has sentit algun cop el comentari que els estrangers ens treuen la feina? Creus que amb les dades del text es pot rebatre aquesta afirmació? Com?

Les dades que tens al quadre són les dels immigrants residents a l'Estat espanyol el 1998. A partir d'aquestes dades fes un gràfic de barres, i reflexiona sobre la seva procedència i la seva importància respecte al conjunt de la població espanyola (més de 39 milions d'habitants).

Dades de població immigrada el 1998

Aquests dos textos ens expliquen l'arribada de persones vingudes del món àrab a l'Estat Espanyol. Llegeix-los i contesta les següents preguntes:

Una alambrada de agua entre dos mundos

A partir de 1989 a l'Estat Espanyol es va començar a sentir a parlar de les pasteres (...). Les pasteres surten normalment de Castillejos o Sebta (Ceuta en català) a la costa nord-africana i triguen unes 4 hores en arribar a Europa, si és que no naufraguen abans. Els seus ocupants (normalment joves de zones agrícoles de qualsevol país d'Àfrica) paguen unes 100.000 ptes. i en cada viatge poden arribar a ser uns 30 o 35. A més a més de la gravetat d'aquestes dades cal tenir en compte els milers que han mort en l'intent; 4000 segons l'Associació d'Emigrants Marroquins a Espanya (AEME) i 2000 segons l'Associació de Treballadors Marroquins a Espanya (...).

"I tot i així, per què volem passar? Segur que per a vosaltres és difícil comprendre per què una persona normal, que té una casa i una petita feina i una família, ho deixa tot i es llença a l'aventura (...). "La resposta és que no tenim cap altre horitzó. I preferim jugar-nos-ho tot per trobar-lo". "Les famílies es sacrifiquen i reuneixen els diners per tal que els seus fills surtin d'aquesta misèria i busquin un món on viure millor; imagina com se senten els nostres pares quan ens veuen al carrer asseguts, sense feina, un dia i un altre" diu el seu company Mohamed. "I volem gaudir d'aquesta democràcia que ens sembla meravellosa. Tot Àfrica és una gran dictadura. I la gent jove vol llibertat" comenta Abdelaziz (...).

Jesús Rodríguez a "El País Semanal" de 26 d'octubre de 1997

Llega a Marbella la gran caravana

El rey Fahd veranea en la Costa del Sol con 100 coches y 200.000 kilos de equipaje.

(...) El rey Fahd de Arabia Saudí aterrizaba la noche del pasado sábado en Málaga con tanto equipaje como leyenda a su alrededor. A las 21.50, ocho aviones privados y más de un centenar de vehículos de lujo se encargaron de trasladar al monarca, junto a su séquito de más de 500 personas, al palacio Mar Mar(...).

La expectación que despierta Fahd no puede dejarle descansar. Además de 200 habitaciones reservadas en los hoteles más lujosos de la Costa del Sol (con precios entre 68.000 y las 150.000 por día), ha comprado el mismo número de teléfonos móviles. (Además) los citados ocho aviones transportaban 200.000 kilos de equipaje y al día se gastarán unos tres millones en productos alimentarios, que serán adquiridos en el Corte Inglés de Puerto Banús (...).

El País, 19 de julio de 1999

• Creus que els dos articles expliquen situacions semblants? Són immigrants els personatges dels articles?
  

• El tractament que es dóna a les persones protagonistes, és el mateix? Per què?
  

• Compara els motius que porten als protagonistes a viatjar a Europa.

Contesta les següents preguntes:

• Per què creus que hi ha gent d'Àfrica que volen venir a Europa sabent les condicions tan dures que els esperen aquí? Quina influència creus que exerceixen els mitjans de comunicació sobre la voluntat d'anar a Europa en els africans?
  

• Creus que hi ha persones il·legals? Per què es parla d'immigrants il·legals?
  

• Es podria arreglar el problema de les pasteres si hi hagués voluntat política per fer-ho?
  

• Creus que a Catalunya es tracta igual als immigrants nord-africans que als immigrants europeus? Per què?

Problemes que es troben els immigrants

La llei d'estrangeria.

Has sentit a parlar mal de la Llei d'Estrangeria?

És la llei que pretén regular l'estada d'estrangers a l'Estat espanyol.

Us proposem un text que us servirà per a comprendre millor els problemes de la Llei, però sobretot us animem a que esteu al cas de les notícies que surtin a la premsa al res-pecte i que us poseu en contacte amb organitzacions implicades que us poden donar mol-ta més informació. Tot i que el text és antic la problemàtica que planteja continua vigent:

El mecanisme utilitzat per l'anomenada "Llei d'Estrangeria" és crear una discriminació entre legals i il·legals en base a criteris totalment arbitraris i que no exigeixen cap explicació ni justi-ficació davant cap organisme.

Per ser "legals" es necessiten dos permisos: el permís de residència i el permís de treball, que constitueixen un autèntic peix que es mossega la cua: sense l'un no es pot obtenir l'altre i a l'inrevés. El permís de treball exigeix tenir una còpia del contracte abans d'entrar al país, i la concessió del permís ha d'estar justificada amb l'oferta i la demanda laboral, termini ambigu que permet tot tipus d'arbitrarietats. En qualse-vol moment i de forma arbitrària un estranger pot trobar-se en situació d'irregularitat segons la llei, amb el que això suposa d'anul·lació de tot tipus de drets. És per això que parlem de persones en situació "irregular" en lloc d'"il.legal'; ja que reflecteix un problema purament administratiu. Aquesta discriminació va acompanyada d'una discriminació en el treball, en la vivenda, en l'es-cola, en les prestacions sanitàries... I discriminació i prejudicis van agafats de la mà.

La Llei d'Estrangeria tracta com a delinqüents gent que no ha fet cap delicte. En determinats ba-rris forma part del quotidià trobar immigrats que són aturats per la policia. Això reforça el preju-dici que "si ells tenen problemes i jo no, per alguna cosa deu ser". Un fet discriminatori que, en-lloc de provocar el rebuig, alimenta el prejudici que facilita la discriminació. El cercle s'autoalimenta.

(Declaració de SODEPAU Octubre de 1994)


Un altre problema que genera la Llei és que provoca la mort de molts immigrants en el seu viatge cap a Europa:

" (...) Malgrat que la policia perfecciona cada vegada més els sistemes per evitar l'entrada dels sense papers, sempre troben nous camins. L'arribada amb pasteres i altres embarcacions segueix en progressió imparable. La policia ha detingut aquest any fins al 31 d'agost 2.045 immigrants que anaven a bord d'aquestes embarcacions.

Les víctimes mortals d'aquest tipus de transport van cada any en augment. Si el 1996 es van registrar només 4 naufragis, amb un resultat de 10 morts i 31 desapareguts, dos anys més tard, el mar es va empassar 24 embarcacions. En els quatre últims anys han mort ofegades 106 persones i 184 més han estat donades per desaparegudes.(...)".

Fragment extret de "El govern preveu un gran contingent d'immigrants". El Periódico, 7 d'octubre de 1999.

• Per què creus que els immigrants han d'utilitzar les pasteres per viatjar a l'Estat Espanyol?
  

• Quines conseqüències té això?
  

• Com es podria resoldre?

Ara us proposem un joc. Heu de construir una pastera per a creuar l'estret des del Marroc a Espanya. Calcula la distància de Tetuan a Punta de Tarifa.

• Quin temps ha de fer per passar?
  

• Quins materials s'han d'emprar per construir la pastera i per que aquesta sigui segura?
  

• Amb quanta gent comptaries per creuar-lo?
  

• Quin pes podria portar la pastera?
  

• Creuaries de dia o de nit? Per què?