FITXA TÈCNICA:

TÍTOL: Els Ventres de la Terra

AUTOR: Francesc Serés

EDITORIAL: La Columna

ANY I LLOC D´EDICIÓ: Juny del 2000

NOMBRE DE PÀGINES: 111

RESUM:

El Morro del Porc

El Morro del Porc és una petita muntanya des d´on es pot veure el meravellós paisatge on el protagonista i el seu pare treballan per guanyar- se el pa de cada dia. És una continuació infinita de camps o terres cultivades, què depenent de l´hora del dia adopten diferents colors on destaquen les paques de palla ficades amb tanta delicadesa, que semblan casetes menudes on els animals troban hombra i menjar.

Els Esguerrats

Al poble hi ha un filera de set bancs i cadascú d´ells està reservat per a un tipus de gent diferent. El setè, el més concorregut, és el banc dels esguerrats; els esguerrats són les persones que no poden anar a treballar al camp per qualsevol motiu. El Toni, és un noi jove, com el protagonista, que té problemes per cominicar-se amb la gent, per què segons diuen les males llengües, el seu pare pegava a la seva mare quan ell encarra era dins a la panxa; uns anys després el van enviar a un sanatori víctima d´un trauma causat per la pallissa que li va donar el moliner. El Salobre, era un altre noi que frecuentava aquest banc, es va perdre la visió després de caure des de dalt d´un cavall. La Quimeta també era com ells, però el seu problema eren unes varius que li van provocar la mort.

Després de la pallissa que li va donar el moliner a en Toni, tota la gent es va ficar en contra d´ell, així que el seu negoci va acabar per desapareixer ja que tothom anava a buscar farina al molí del poble veí. Això mateix li va passar al cotoner, que va acabar tancant la seva fàbrica. Tots dos tancaments van provocar que tota la gent es quedés sene feina i marxes del poble, també va contribuir les pèssimes condicions en que estavan les fàbriques en aquella época. Així que al poble només es van quedar els avis i els esguerrats.

La vida al mas

La Teresa i el seu germà, vivian al mas amb un homme que segons les males llengües no era el seu pare; el mas era lluny de la ciutat i tots el diumenges baixavan el poble a collir flors. Al poble, la gent els menyspreava per què l´home amb qui vivian era un homme què li agradava anar als bordells, també li agradava beure i cada cop que arribava al mas embriac, pegava a l´Antònia, una dona què vivia amb ells i qui ensenyava a llegir i a escriure als dos nois, fins que un dia l´home la va apallissar fins matar´la. La relació entre els nois i l´home no era gens bona des de que l´Antònia va morir. Com els nois no coniexien ningú, no podien estimar a ningú més que no fos ells mateixos, així que la relació entre els germans era molt més que aixó, tenien relacions íntimes què lis feien oblidar tots els problemes que tenian amb l´home.

Un transeünt a la ciutat

El que més li agradava era vagar per la gran ciutat entre la multitud, només ho feia per què volia passar desapercegut. Un altra cosa que també feia era viatjar, anar al cinema, al teatre,... per què es sentia lluire on ningú el coneixia. Avans d´anar a la gran ciutat, on traballava com a columnista d´un conegut diari, vivia en un poble petit on la gent no era del seu gust, així que va decidir marxar. A la gran ciutat vivia durant tot l´any, només anava al poble, per veure a la seva familia, a l´estiu i per Nadal i cada cop les seves visites eren més curtes. Era un home molt reservat, li agradava estar tot el dia a casa llegint llibres, escribint,... també anava al cinema o al teatre, però sempre ho feia sense companyia. Els seus veïns no coneixien res de la seva vida, igual que les persones amb qui treballava, l´única referencia que tenien d´ell, era que sempre feia la feina d´hora i la feia com el millor, conseguit varies publicacions setmanals i provocant certa envetja entre els seus companys de treball.

Cambi de papers

La visita a la gran ciutat, Barcelona, per veure la familia del seu germà i el seu germà Ramon, no va ser molt agradable per al protagonista. Al principi, era ell mateix que desitjava viure a la gran ciutat amb la multitud, però ara li feia fàstic la pudor que es sentia a la ciutat. El seu germà va marxar a la ciutat per què no tenia bones relacions amb la gent del poble i també per què no li agradava treballar per a casa seva, necesitava ser lliure i no tenir l´obligació de fer un determinat treball, així que a la gran ciutat va aprendre a fer una mica de tot. La seva visita es va allargar fins a sis mesos, per què necesitava guanyar diners, treballant amb el seu germà, amb els que pagaria l´hipotèca que va demanar el seu pare per comprar la finca del poble. Va teballar de paleta, però no li agradava suar, així que va tornar aviat al poble, on l´esperava la Joana i els seus pares.

Les golfes

Quan li van donar la notícia de que havia de vendre la casa del poble, on va viure durant tota la seva infantesa, li va agafar un sentiment de nostàlgia que li va obligar a anar cap al poble per veure com estava la casa. Quan va arribar, va pujar a les golfes on va trobar infnitat d´objectes que li portavan uns records molt llunyans. Va trabar de tot, des de llibres fins a ampolles d´aigua que la seva mare guardava al costat de la ximeneia, i què es feien servir quan arribaba l´hivern per escalfar els peus i la panxa o quan no hi havia prouta aigua era escàssa. Aquestes ampolles li van fer recordar aquells temps en que es passava tot el dia mirant les ampolles que la mare ficaba al costat de la ximeneia i que eren de tot arreu del món. Mentre mirava l´estat en que era la casa on va viure amb els seus pares, ara ja morts, va tenir un munt de records que li feien odiar l´aigua, cosa que havia estimat fins ara, ja que havia de vendre la casa per què anavan a fer el pantà més gran i l´aigua l´inundaria.

Mort i Adopció

En Tomàs, protagonista de tota la novel.la, s´havia casat amb la Maria i van tenir un fill anomenat Miquel. Un tràgic dia, en Miquel va morir a causa d´un accident de tràfic mentre anava a treballar. Com qualsevol pare que pert un fill, en Tomàs i la Maria es van quedar molt marcats, només feian que pensar en el seu estimat fill preguntan-se perquè havia mort, així que per fer desapareixer aquest sentiment d´angoixa van decidir adoptar un fill, però va haver molts problemes amb els papers. Un altra solució era tornar a tenir un fill, però com la Maria no podia, ella li va proposar de tenir un altre fill amb una altra dona. Però no era l´únic motiu, el de lliurar-los de l´angoixa, si no que també volien un fill per ser l´hereu de les terres d´en Tomàs, marcant així el destí d´un altra vida.

Adéu

Als seus setanta-dos anys, en Tomàs decideix marxar de casa abandonant als seus fills, la seva nora, el seu jove, i laes seves dues nétes. No té un destí fixe, però decideix marxar sense fer soroll per què vol viure la vida que mai havia viscut, una vda lluire de la terra, i què ara tenia aportunitat de viure. Va agafar la seva bicicleta, la seva maleta de pell negra i va marxar cap a l´estació on agafaria un tren sense destí premeditat, però amb un destí lliure i ple de vida.

FRASE QUE T´AGRADI:

“Si en alguna part de la casa es concentra la memòria és en les golfes, en la part alta, com en un cervell.”

Aquesta frase m´agradat per què la metáfora que fa el protagonista és molt adecuada per la situació en que es traba ell mateix. És el moment en que està mirant els objectes que hi havia a les golfes de la seva casa del poble i on guarda pràcticament tots els records de la seva infantesa.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre m´agradat molt per què tè, apart d´una excelent descripció dels llocs i les situacions què van apareixent durant la novel.la, un flash back molt ben construit per què et permet llegir la novel.la sense tenir que tornar a començar.

Jo recomanaria llegir aquest llibre a tothom per què es molt entretingut i agradable de llegir tant per gent adulta com per a joves, però no crec que agradi a les persones que només llegeixen ciència ficció.