Els Castellers de Sant Feliu

Breu història dels Castellers de Sant Feliu

Sant Feliu de Llobregat, és la capital del Baix Llobregat, la comarca que actualment gaudeix de més colles, i és una ciutat que viu intensament les seves festes. Per la Festa Major de 1995, i coincidint amb una actuació dels castellers d'Esplugues, començà a córrer la veu que Sant Feliu volia colla castellera, i s'engegà la màquina que ho havia de dur a terme. Trucades, cartells, molta feina de boca a boca i, finalment, al gener de 1996, se celebrà la primera assemblea dels Castellers de Sant Feliu, presidida pels Castellers d'Esplugues, que n'havien de ser els padrins, i a la qual assistí una cinquantena de persones. Al febrer del mateix any, van començar els assajos, al gimnàs de l'escola Gaudí, on encara es fan els assajos de canalla.
El començament va ser dur, ningú no sabia res de castellística, pocs coneixien els castells i els seus elements, però tothom hi ficava ganes i bona voluntat. A partir de l'abril, es va començar a fer assajos al carrer, per tal que la gent de tots els barris hi participés d'una forma més activa, i això comportà un substanciós augment del nombre de components de la colla.
La primera actuació dels Castellers de Sant Feliu fou a Esplugues, el 13 de setembre de 1996, a la pre-diada dels castellers d'Esplugues, i aquesta fou una actuació mítica per a la colla, ja que es va consolidar el pilar de 4 i la torre de 5, i es va descarregar el 3 de 6 per primera vegada, un castell que no acabava de sortir als assajos, i que només s'havia assajat una vegada amb pinya. Malhauradament, el 4 de 6 quedà en tan sols intent desmuntat.
I per la festa de tardor del 1996, la colla va fer el seu debut oficial davant la pròpia afició en la que seria la pitjor actuació de la seva història. Tan sols dos pilars de 4 i una torre de 5 van ser el pobre bagatge d'una diada que va veure com feien llenya els intents de 3 i 4 de 6.
Però el 10 de Novembre, a Sant Andreu de la Barca, els Castellers de Sant Feliu van culminar la seva millor actuació, descarregant el seu primer 4 de 6, el 3 de 6, la torre de 5 i el pilar de 4. A més, aquesta era la seva primera actuació lluint la característica camisa de color fúcsia, en honor al fet que Sant Feliu de Llobregat és la ciutat de les roses.
A principis de l'any 1997, es va celebrar la segona assemblea extraordinària, en la qual es va refermar la confiança en la comissió tècnica, ara fortament reforçada en nombre de components, i per votació es va decidir l'escut i el sobrenom de la colla, el qual fou "Els Garsots", ja que és la denominació popular dels habitants de Sant Feliu. L'escut fou obra de Jordi Roura i Rabat, qui ja havia fet treballs gràfics per a la colla anteriorment.
A més, el cap de colla va proposar els nous reptes per a la nova temporada castellera: consolidar el 3 i el 4 de 6, i assolir el 4 amb agulla, el 5 i la torre de 6. I no van trigar a arribar: el 4 amb agulla es va descarregar al primer intent a Sabadell el 20 de juliol, el 5 de 6 es va descarregar també a la primera l'11 d'octubre per la Festa Major, i la torre de 6 es va descarregar el 30 de novembre a la trobada de colles del Baix Llobregat, després de 2 intents desmuntats que s'havien fet temps enrere. I així acabava la millor temporada dels Castellers de Sant Feliu, que ara enfronten el 1998 amb el repte dels castells de 7.

Curiositats de la colla

La camisa és magenta: La camisa de la colla és de color magenta en honor al fet que Sant Feliu de Llobregat és la ciutat de les roses. Altres colors que es van proposar van ser el blau, el verd i el morat.

El mocador, negre: Ens distingeix de les altres colles, el fet que el nostre mocador és negre amb pigues blanques, en comptes del tradicional vermell amb pigues blanques. La raó d'això és que hi va haver molta gent de la colla que va pensar que el vermell no lligaria amb el color cridaner de la camisa, i es van proposar dos tipus de mocadors, els roses, els negres. Tot i així, és habitual veure que la majoria de components porten el tradicional vermell a més del de la colla.

Els garsots: El sobrenom de la colla és "els garsots", degut a ésser el nom que reben els habitants de Sant Feliu. Altres propostes van ser "els garses", "els arremullats" o "els voltors". Malhauradament el sobrenom sembla que no ha acabat d'arrelar i s'hi estan buscant alternatives.

Entrada a plaça dels Castellers de Sant Feliu: Aquesta és la melodia que acompanya als Castellers de Sant Feliu durant la seva entrada a plaça, usualment amb el pilar caminant. Va ser composta en honor als castellers de la ciutat pels Grallers de Sant Feliu amb motiu del debut a plaça.

Els Castellers de la Vila de Gràcia

HISTÒRIA

PERQUÈ ENS DIEM "CAPGROSSOS"?:

La intenció dels promotors de la colla sempre va ser cercar un nom que es diferenciés dels ja existents i a poder ser, amb connotacions mataronines. Durant la votació celebrada en la primera assemblea aquest va ser el nom escollit per àmplia majoria , fent referència al mot "Cap-gros" amb que històricament ens anomenaven els barcelonins als ciutadans de Mataró.

EL FET CASTELLER A MATARÓ:

Tot i no ser, el Maresme, comarca tradicionalment castellera, el projecte de crear una colla castellera a Mataró va agafar força dins el marc de la denominada IIª Època d'or. Ja feia temps que hi havia el caliu suficient com per tirar endavant aquesta idea, tansols calia veure com s'omplia la plaça quan hi havia alguna actuació i les ganes amb que les colles venien a tirar els seus castells, coneixedores de l'entrega i entusiasme de l'afició mataronina, sempre disposada a col·laborar en les pinyes.

Tansols cal recordar l'actuació dels Castellers de Vilafranca durant Les Santes (Festa major de Mataró) de 1996, gràcies als quals ja tenim plaça de nou, quan van descarregar en una completíssima actuació el quatre de nou amb folre, el quatre de vuit amb l'agulla, la torre de vuit amb folre i el pilar de set amb folre.

Així doncs, a principis de 1996 un grup de joves aficionats als castells, antics castellers de Barcelona i altres col·laboradors, van prendre la iniciativa de crear una colla castellera a la ciutat. Van fer una crida a tots els interessats amb l'edició d'uns rètols publicitaris i també gràcies a la col·laboració de la televisió local que va realitzar un programa especial de castells.

Un cop constituïts legalment vàrem iniciar els assajos el 19 de gener i vam realitzar un assaig en públic la diada de Sant Jordi que amb l'expectativa que va despertar va convertir-se en actuació en descarregar-se els primers castells de sis. La presentació oficial de la colla però, no va arribar fins la Festa Major de Mataró, Les Santes, on vàrem consolidar-nos plenament com a colla de sis descarregant els castells més complexos d'aquesta gamma, el cinc de sis, la torre de sis, el quatre de sis amb l'agulla i el pilar de quatre aixecat per sota i portat al balcó. Per la diada de la colla, al mes d'octubre, esdevinguérem colla de set al descarregar el quatre de set i el pilar de cinc.

Durant el 1996, vàrem realitzar la nostra primera temporada en el món casteller, vam actuar a diferents barris i festes de la ciutat, en campanyes de sensibilització com el Mulla't per l'esclerosi múltiple i en trobades castelleres d'altres poblacions com Terrassa, Montcada i Reixac, Esparreguera, Argentona, Granollers, Tiana o Vilassar de Mar. Com a colla novella, vam causar una molt bona impressió al seguir una trajectòria a l'alça que ens va permetre estar dins del grup capdavanter de les colles de recent creació i descarregar ja els primers castells de set.

Durant el 1997 el nostre progrés fou espectacular, doncs vam assolir totes les construccions de la gamma de set i aquest 1998 ja hem fet el pas al selecte grup de colles de vuit al descarregar el nostre primer carro gros.

Actualment la colla aplega uns 400 membres aproximadament, procedents de Mataró i poblacions properes, contem també amb una escola de grallers pròpia. Els Capgrossos, estem constituïts com a una associació cultural que té com a objectiu principal aixecar castells, però que paral·lelament realitza tot tipus d'activitats lúdiques i culturals. Així doncs organitzem xerrades, competicions esportives, trobades culinàries, esplais per la canalla etc... que proporciona a la colla un tarannà marcadament social i una dimensió humana que va més enllà del fet d'enlairar castells.

OBJECTIUS:

Els capgrossos de Mataró, volem deixar palès que no pretenem ser una colla formada única i exclusivament arran del denominat boom casteller d'aquests darrers anys sinó que volem consolidar-nos i donar continuïtat a aquest esdeveniment. Som una colla oberta a tothom que vingui amb ganes de fer castells, però procurem que la gent s'hi senti realment a gust, que participi, s'integri i mantingui la mateixa il·lusió que es respira des del primer dia.

Història dels Castellers de Rubí

Uns durs, però treballats inicis

A finals de 1995, i en motiu de la celebració de la V Trobada de Colles Castelleres del Vallès que es celebrà a Rubí, el grup de joves de l´esplai l´Eixam decidí tirar endevant una vella reclamació del poble rubinenc: tindre una colla castellera a la seva ciutat. Foren, aquesta demanda i el tipus d´entitat que és una colla castellera, els motius que impulsaren a aquest grup de joves rubinencs a tirar aquesta iniciativa endevant.

Els inicis de la colla no foren pas facils, però amb l´empenta que ha caracteritzat sempre al jovent i amb els consells tècnics de qui llavors era el cap de colla dels Castellers de Sabadell: en Pep Soler, feren possible que la colla avancés fins avui, tres anys després.

1997, primers castells de sis

Fou el 6 de juliol de 1997, a Sant Andreu de la Barca, quan Els Castellers de Rubí descarregaren el seu primer quatre de sis. Tant sols una setmana més tard, el 12 de juliol, descarregaren el tres de sis. Durant aquest mateix any, la colla rubinenca descarregà en varies ocasions aquests dos castells, fins que el 23 de novembre de 1997, en la celebració de la I Diada de la Colla, descarregaren el primer quatre de sis amb agulla (foto).

Aquesta fou una temporada gloriosa dintre la colla, ja que la colla va demostara a mig món, que les coses quan es fan amb il.lusió i ganes surten, i surten bé. Fou molta la gent que va tindre de callar, sobretot aquells que deien que Els Castellers de Rubí no tindrien ni quinze dies de vida.

1998, es confirma que hi ha colla a Rubí

L´any 1998 no és un any fàcil; són molts els problemes que s´han patit; però un cop més s´ha demostrat que la colla i la il.lusió de la major part dels seus membres, fa que s´avanci. Tant és així que aquest any, i de moment, ja s´han descarregat nous castells; com la torre de sis, el vint-i-vuit de juny i el pilar de cinc, el vint-i-cinc de juliol.

Si hi ha quelcom que cal destacar de l´any 1998, és l´avenç que ha fet la colla en l´aspecte social, ja que el nom de la colla és conegut per la major part de les places castelleres; i la seva existència és sabuda per tots els rubinencs i per la majoria dels vallesans.