INDEX

INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

ADAPTACIONS CRÒNIQUES A L'EXERCICI FÍSIC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

ADAPTACIONS TEMPORALS A L'EXERCICI FÍSIC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

Adaptació. Es la capacitat dels éssers vius per mantenir un equilibri de les seves funcions, gràcies a la modificació funcional que es produeixen als seus òrgans.

L'exercici físic constitueïx per a l'organisme un canvi en les condicions d'equilibri del mitjà intern, és a dir, una pertorbació en l'homeòstasi que és captada per diferents receptors de l'organisme, traduint-se per un mecanisme de feed-back o retroalimentació (regulació automàtica) en una sèrie de respostes de l'organisme que intenta compensar el desequilibri causat. Per tant es denominen respostes a l'exercici als canvis sobtats i temporals en la funció causats per l'exercici o bé als canvis funcionals que ocorren quan es realitza un exercici i que desapareixen ràpidament després de finalitzat el mateix. Aquestes respostes van a ser variables en funció de les condicions genètiques i preparació física de l'individu així com segons el seu estat de salut.

Trobem dos tipus d'adaptacions a l'exercici físic clarament diferenciats:

La pràctica de qualsevol activitat física o esportiva provoca en el cos humà una sèrie de modificacions (algunes d'elles beneficioses per la nostra salud) en:

• Sistema cardiovascular: La funció del sistema cardiovascular és assegurar que la sang arribi a tot el cos, per tal de que totes les cèl·lules rebin nutrició. El sistema circulatori consisteix en una série de tubs i ramificats anomenats artèries, aquestes surten del cor.

• Aparell respiratori: Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.

• Sistema muscular: és el conjunt de més de 600 músculs que permeten el moviment, manté l'esquelet erguit i dongui forma i estabilitat al cos; són órgans rojos, tous, contràctils que estan formats per cèl·lulas allargades anomenades fibres musculars agrupades. Cada fibra és una cèl·lula.

BENEFICIS CRÒNICS DE L'EXERCICI FÍSIC

BENEFICIS CARDIOVASCULARS

• Disminueix la freüència cardiaca durant el descans.

• Disminueix la presió arterial en repos.

• Augmenta l'hemoglobina total en el cos i el volum de sang.

• Augmenta la força de bombeig del cor.

• Augmenta el tamany del cor (la seva cavitat).

• Augmenta el volum de sang que bombeja el cor cap a els teixits.

• Redueix les necesitats energétiques per al cor.

• Produeix una aufment del nombre y tamany dels vasos saguínis als músculs, i l'extracció de més oxigen.

• Augmenta el flux de la sang a través dels músculs esquelétics.

• Augmenta la quantitat d'artèries i vasos capil·lars arterials.

• Disminueix el risc de mortalitat per problemas cardiovasculars.

• Ajuda a establir uns hàbits de vida cardiosaludables en els nens i a combatre factors com la obesitat, la ipertensió, etc. Que afavoreixen a l'aparició d'enfermetats cardiovasculars a l'edat adulta.

• Ajuda a controlar i millorar la sintomatologia i el pronòstic de enfermetats cròniques com cardiopaties o hipertensió.

• L'exercici prevè la malaltia coronària. Ja que el cor es fa més fort.

• Millora de l'opliment ventricular en pacients amb cardiopatía.

BENEFICIS RESPIRATORIS

• Enforteix i fa més grans els pulmons.

• Millora la capacitat del cos per utilizar oxigen.

• Es respira més profundament i es perd menys oxigen a l'aire durant l'exhalació.

• Augmenta el subministrament de sang cap als pulmons.

• Ajuda a controlar i millorar la sintomatología d'enfermetats cròniques com l'Osteoporosis.

• S'ha observat una reducció de l'hiperventilació reflexa.

• Milloras en l'extracció d'oxigen i de l'eficiència ventilatoria.

• S'ha observat una reducció de la ventilació per minut durant els exercicis sub-màxims.

• Millora de la força dels músculs utilitzats a la ventilació (tant en inspiració com en expiració).

• Augment significatiu de la tolerancia global a l'esforç.

• La ventilació pulmonar màxima augmenta significativament (degut a que també augmenta el consum d'oxigen màxim). 

• Els volumens mesurats durant el descans, tendeixen a incrementar; això no significa que la capacitat per fer l'exercici millorés.

• L'augment als volums pulmonars amplia la capacitat de difusió en repòs i durant l'exercici.

BENEFICIS ÒSEO-MUSCULARS

• Augmenta el tamany de les fibres musculars.

• Els músculs están més forts i tonificats.

• La resistència muscular augmenta.

• Ajuda a la prevenció de la pèrdua de flexibilitat a mesura que passen els anys.

• Els lligaments i tendons augmenten de grossària i s'enforteixen.

• Promou els dipòsits de calci i altres minerals a l'òs. (evitant la osteoporosis o pèrdua de la massa òssea).

• Ajuda a mantenr i millorar la força i la resistència muscular, incrementant la capacitat funcional per a realitzar altres activitats físiques de la vida diària.

• Ajuda a mantenir l'estructura i funció de les articulacions. L'activitat física d'intensidad moderada, com la recomanada amb el fi d'obtenir benefici per la salut, no produeix danys articulars i pot ser beneficiosa per l'artrosi.

• L'activitat física i en concret aquella en la què es soporta peso, es essencial pel desenvolupament de l'òs durant la infancia i per arribar a la massa òsea dels adults joves.

• En els adults d'edat avançada, disminueix el risc de caigudes, i retrasa o prevé les enfermetats cròniques i aquelles associades a l'envelliment.

BENEFICIS TEMPORALS DE L'EXERCICI FÍSIC

SISTEMA CARDIOVASCULAR

• El flux sanguíni muscular té la finalitat de portar durant l'exercici oxigen i nutrients als músculs. Amb això el cabal sanguíni augmenta dràsticament. El flux sanguíni pot arribar a augmentar 25 vegades en un exercici.

• Augment de la freqüència cardíaca (batecs per minut).

El cor d'una persona no entrenada pot aguantar els batecs per minut, el equivalent a quatre vegades les seves pulsacions per minut en repòs.

APARELL RESPIRATORI

• La capacitat respiratòria màxima agumenta un 50%. Ofereix un element de seguretat al esportista ja que li permet una ventilació adicional.

• La capacitat de difusió d'oxigen, dels esportistas és tres cops més gran en acció de repòs. El cabal de reg de sang als capil·lars pulmonars en repòs és molt lent o fins i tot estàtic. Mentre que l'increment del cabal en estat d'exercici fa que els capil·lars quedin totalment plens, cosa que ofereix una major capacitat de difusió de l'oxigen a la sang.

SISTEMAS MUSCULARS (en dos tipus de fibres musculars)

• Fibres ràpides o blanques: poseeixen el poder de capacitat de contracción ràpida en periodes breus.

• Fibres lentas o vermelles: gran rendiment i gran capacidad de contracció en situacions prolongades.

BIBLIOGRAFIA

www.saludmed.com/Salud/AptFisica/A-Cronic.html

Llibre d'educació física de Batxillerat

www.xtec.es

www.monografías.com

www.wikipedia.org

~ 9 ~